Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana
| Tipus | simposi  | ||
|---|---|---|---|
El Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana és una reunió periòdica que aplega metges, biòlegs i altres professionals de les ciències de la vida i de la salut de parla catalana. Va ser una iniciativa de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques, entitat fundada l'any 1872,[1] per tal de constituir una tribuna i un lloc de reunió dels professionals de la salut de Catalunya i de Balears en la seva tasca cultural d'ajuda a la llengua.
Història[modifica]
L'any 1912, dos membres de l'Acadèmia, Manuel Salvat i Espasa i Enric Ribas i Ribas, en conceben la idea i des del primer moment se'ls uneix Domènec Martí i Julià.[1] Proposen l'organització d'un Congrés de Metges de Llengua Catalana per a estimular les relacions personals entre els companys, per congregar de manera periòdica les diferents entitats i escoles que habitualment treballen en camps dispersos i per permetre l'aportació científica de la medicina catalana a l'esforç universal en benefici de la salut i el benestar de les persones. Redacten uns estatuts reguladors del Congrés que, aprovats per l'Acadèmia, possibiliten que en menys d'un any es pugui celebrar el I Congrés dels Metges de Llengua Catalana a la Facultat de Medicina de Barcelona, del 22 al 25 de juny de 1913, amb l'assistència de més de cinc-cents congressistes.
El I Congrés va estar presidit per Miquel A. Fargas i Roca, que en el seu parlament presidencial va destacar la importància d'usar la llengua pròpia en tots els àmbits, també en la ciència:[2][a]
| « | I el poble [...] quan s'adongui de que parlem com ells, de que la Ciencia no vol ni necessita'l privilegi d'una llengua especial, se trobarà enlairat i veurà que fàcilment pot barrejar-se amb aquells que figuren com a distingits. La Ciencia i el poble guanyen moltíssim quan s'usa com a instrument de treball la llengua vulgar i corrent: el poble's troba dignificat quan aquells que per lo general se distingeixen en una col·lectivitat parlen com ells, sembla que en lloc de tancar-se la Ciencia en un temple ont sòls els sacerdots iniciats hi puguin ceremoniar, obra llurs portes de bat a bat per a que tothom pugui acostar-se als seus altars i fer ofrena de llurs treballs: i la Ciencia amb aquesta vulgarització i democratització [...] té constantment obertes les llistes de recrutament de nous adeptes i poden fàcilment posar-se a son servei persones d'intel·ligència privilegiada, que no haurien arribat al peu de l'altar d'haver-hi la traba d'un llenguatge diferent... | » |
| — Miquel A. Fargas i Roca, Parlament presidencial, Primer Congrés (Barcelona 22-25 de juny de 1913) | ||
A partir d'aquesta primera iniciativa es crea l'Associació General de Metges de Llengua Catalana, que tindrà cura de la realització dels futurs congressos. Els VII, VIII i IX congressos comptaren amb suport públic institucional i foren molt reeixits, però quan es preparava el X Congrés, que s'havia de celebrar a València,[3] no es va poder celebrar per l'arribada del franquisme.
La represa fou fruit de l'impuls de l'Acadèmia, amb la col·laboració de la Societat Catalana de Biologia, i com en el IX Congrés, el X tingué lloc a Perpinyà (1976), on Jordi Gol elaborà una definició de salut que encara és vàlida, segons la qual «salut és una qualitat de vida o una manera de viure autònoma, solidària i joiosa».[4]
Relació de Congressos realitzats[modifica]
- I Congrés 1913 Barcelona
- II Congrés 1917 Barcelona
- III Congrés 1919 Tarragona
- IV Congrés 1921 Girona
- V Congrés 1923 Lleida
- VI Congrés 1930 Barcelona
- VII Congrés 1932 Palma
- VIII Congrés 1934 Barcelona
- IX Congrés 1936 Perpinyà
- X Congrés 1976 Perpinyà
- XI Congrés 1980 Reus
- XII Congrés 1984 Benicàssim
- XIII Congrés 1988 Andorra
- XIV Congrés 1992 Palma
- XV Congrés 1996 Lleida
- XVI Congrés 2000 Barcelona
- XVII Congrés 2004 València
- XVIII Congrés 2008 Girona
- XIX Congrés: 2012 Barcelona
- XX Congrés: 2017, Manresa[5]
Notes[modifica]
- ↑ S'ha respectat l'ortografia de l'original, anterior a la reforma de Pompeu Fabra.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «L'Acadèmia - Més de 150 anys d'història». Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears. [Consulta: 12 desembre 2022].
- ↑ Fargas i Roca, Miquel A. «Parlaments Presidencials - Primer Congrés». A: Joaquim Ramis (curador). Els Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana: gairebé un segle. Barcelona: Fundació Uriach 1838, 1996, p. 429-435. ISBN 84-87452-26-4.
- ↑ «Acta de la reunió de l'Associació General de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana del 25 de setembre de 1937». A: Joaquim Ramis (curador). Els Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana: gairebé un segle. Barcelona: Fundació Uriach 1838, 1996, p. 157-161. ISBN 84-87452-26-4.
- ↑ Laporte Salas, Josep. «Una reflexió sobre la salut - Discus d'investidura com a doctor honoris causa». Universitat Oberta de Catalunya, 03-03-2003. [Consulta: 12 desembre 2022].
- ↑ «XX CMBLC». Fundació Alsina i Bofill. [Consulta: 10 març 2017].