Batalla d'Attu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla d'Attu
Guerra del Pacífic
Campanya de les Illes Volcano i Ryukyu
II Guerra Mundial
Soldats dels estats units operant un morter disparen sobre posicions japoneses des d'un pujol.
Soldats dels estats units operant un morter disparen sobre posicions japoneses des d'un pujol.
Data 1 de maig a 30 de maig de 1943
Localitat Attu, Illes Aleutianes,Alaska,Estats Units
Resultat Victòria aliada
Bàndols
Estats Units d'Amèrica Estats Units Imperi del Japó Imperi del Japó
Comandants en cap
Estats Units d'Amèrica John L. DeWitt
Estats Units d'Amèrica Thomas C. Kinkaid
Estats Units d'Amèrica Albert E.Brown
Estats Units d'Amèrica Eugene M. Landrum
Estats Units d'Amèrica Archibald V. Arnold
Japó Yasuyo Yamasaki
Forces
15.000 2.900
Baixes
549 morts o desapareguts
1.149 ferits
2.100 homes evacuats degut a malalties relacionades amb el clima
+2850 soldats morts
29 capturats


La Batalla d'Attu, en el decurs de la Campanya de les Illes Aleutianes (Guerra del Pacífic), de l'11 de maig al 30 de maig de 1943, es lluità entre les tropes dels Estats Units i l'Imperi del Japó a l'illa del mateix nom (Attu), propera a la costa d'Alaska. Aquesta fou l'única batalla terrestre de la 2a Guerra Mundial lluitada en territoris incorporats dels Estats Units. És més; només en aquesta batalla els exèrcits japonès i dels estats units lluitaren contra ells en condicions de fred àrtic. La lluita s'acabà quan els darrers japonesos travessaren les línies dels americans i caigueren en el posterior cos a cos; després de dues setmanes de ferotge lluita des del desembarcament a l'illa de les tropes de la 7a divisió.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Qui posseís les posicions estratègiques de les illes d'Attu i Kiska podria controlar les vies de navegació de l'àrea del Pacífic Nord. Els estrategs japonesos creien que en controlar les illes podrien evitar qualssevol possible atac dels Estats Units des d'Alaska. Cal recordar que aquestes idees també les tenien presents els pensadors dels estats units i és així com el 1935 el general Billy Mitchell digué al congrés dels Estats Units: "Crec fermament que qui controli en el futur Alaska, vulgues no vulgues dominarà el món. Crec que és el lloc més estratègic del món".

El 301è batalló independent de l'Exèrcit del Nord japonés desembarcà sense cap mena de resistència a Attu, sis mesos després de l'entrada dels Estats Units a la Guerra. Un dia abans les tropes japonesos ja havien pres Kiska. En aquell moment els comandants dels Estats Units començaren a témer un possible atac de bombarders japonesos estacionats a les illes contra la costa oest.

L'ús de bombarders de llarg abast Nord-Americans amb bases a les illes aleutianes va ser vist com una possibilitat a la pel·lícula de Walt Disney Victory Through Air Power de 1943.

Represa[modifica | modifica el codi]

Mapa on s'observa la represa americana d'Attu el 1943

Les tropes del 17è d'infanteria, de la 7a Divisió d'infanteria desembarcaren a les costes de l'illa per combatre les tropes japoneses sota el comandament del coronel Yasuyo Yamasaki durant el maig de 1943. No obstant el cruent bombardeig de les posicions defensives japoneses quan els soldats començaren a avançar es trobaren amb una defensa aferrissada i amb unes defenses gairebé intactes. Val a dir que les condicions meteorològiques (baixes temperatures) i problemes per congelació de membres provocaren un nombre elevat de baixes a les tropes dels Estats Unitss. Tot i això, al cap de dues setmanes de lluita implacable, les unitats dels estats units doblegaren les defenses japoneses i els tancaren en una bossa al voltant de l'ansa de Chichagof.

El 29 de maig, enveient les escasses possibilitats de victoria i sense cap esperança d'una força de rescat el coronel Yamasaki dirigeix una càrrega suïcida amb els pocs supervivents que pren per sorpresa les línies americanes. Les tropes a la rereguarda, desconcertades, es troben ben aviat lluitant cos a cos contra els soldats japonesos fins que gairebé tots els japonesos moren. Aquest últim combat acaba amb la resistencia a l'illa; ara be, segons els informes de la Marina dels Estats Units no és fins als primers dies de juny quan els últims grups de japonesos són sotmesos. Durant els dies de lluita la 7a divisió perdé 549 soldats i més de 1.000 foren ferits. Només 29 japonesos foren capturats amb vida.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Attu fou l'última acció armada de la campanya de les illes orientals. L'exèrcit del Nord Japonès evacu poc després les tropes que encara romanien a l'illa de Kiska secretament. Així doncs l'ocupació japonesa de les Illes Aleutianes finalitza el 28 de juliol de 1943

Curiosament, la pèrdua de l'illa i la posterior evacuacio de Kiska ocorre poc després de la mort de l'Almirall Isoroku Yamamoto, qui mor per culpa d'un raid d'un aparell dels Estats Units en el decurs de l'Operació Vengeance. Aquestes derrotes encrueliren la sensació de pèrdua de l'Almirall Yamamoto en el si de l'Alt Comandament Japonès.[1] Despite the losses, Japanese propaganda attempted to present the Aleutian Island campaign as an inspirational epic.[1]


Galeria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 John Toland, The Rising Sun: The Decline and Fall of the Japanese Empire 1936-1945 p 444 Random House New York 1970

Fonts d'informació[modifica | modifica el codi]

  • Cloe, John Haile. The Aleutian Warriors: A History of the 11th Air Force and Fleet Air Wing 4. Missoula (Montana): Pictorial Histories Publishing Co. and Anchorage Chapter – Air Force Association, 1990. ISBN 0929521358. OCLC 25370916. 
  • Dickrell, Jeff. Center of the Storm: The Bombing of Dutch Harbor and the Experience of Patrol Wing Four in the Aleutians, Summer 1942. Missoula (Montana): Pictorial Histories Publishing, 2001. ISBN 1575100924. OCLC 50242148. 
  • Feinberg, Leonard. Where the Williwaw Blows: The Aleutian Islands-World War II. Pilgrims' Process, 1992. ISBN 097106098-3. OCLC 57146667. 
  • Garfield, Brian. The Thousand-Mile War: World War II in Alaska and the Aleutians. Fairbanks: University of Alaska Press, 1995 (1a ed. 1969). ISBN 0912006838. OCLC 33358488. 
  • Goldstein, Donald M.; Katherine V. Dillon. The Williwaw War: The Arkansas National Guard in the Aleutians in World War. Fayettville: University of Arkansas Press, 1992. ISBN 1557282420. OCLC 24912734. 
  • Hays, Otis. Alaska's Hidden Wars: Secret Campaigns on the North Pacific Rim. University of Alaska Press, 2004. ISBN 188996364X. 
  • Lorelli, John A. The Battle of the Komandorski Islands. Annapolis: United States Naval Institute, 1984. ISBN 0870210939. OCLC 10824413. 
  • Morison, Samuel Eliot. Aleutians, Gilberts and Marshalls, June 1942-April 1944. vol. 7. Champaign: University of Illinois Press, 2001 (History of United States Naval Operations in World War II). ISBN 0316583057. OCLC 7288530. 
  • Parshall, Jonathan; Tully, Anthony. Shattered Sword: The Untold Story of the Battle of Midway. Dulles (Virgínia): Potomac Books, 2005. ISBN 1574889230. OCLC 60373935. 
  • Perras, Galen Roger. Stepping Stones to Nowhere, The Aleutian Islands, Alaska, and American Military Strategy, 1867 - 1945. Vancouver: University of British Columbia Press, 2003. ISBN 1591148367. OCLC 53015264. 
  • Urwin, Gregory J. W.. The Capture of Attu: A World War II Battle as Told by the Men Who Fought There. Bison Books, 2000. ISBN 080329557X. 
  • Wetterhahn, Ralph. The Last Flight of Bomber 31: Harrowing Tales of American and Japanese Pilots Who Fought World War II's Arctic Air Campaign. Da Capo Press, 2004. ISBN 0786713607. 
  • MacGarrigle, George L. Aleutian Islands. United States Army Center of Military History (The U.S. Army Campaigns of World War II). 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Batalla d'Attu

Coord.: 52° 52′ 44.67″ N, 173° 9′ 24.80″ E / 52.8790750°N,173.1568889°E / 52.8790750; 173.1568889