Bearn o La sala de les nines

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 10:17, 12 oct 2016 amb l'última edició de Paucabot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Per a altres significats, vegeu «Bearn o La sala de les nines (pel·lícula)».
Aquest article (o secció) és manifestament incomplet.
Ajudeu a desenvolupar-lo de manera que l'exposició de conceptes o idees sigui coherent, o com a mínim sigui un esborrany amb una estructuració acceptable.
Infotaula de llibreBearn o La sala de les nines
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorLlorenç Villalonga i Pons Modifica el valor a Wikidata
Llenguacatalà Modifica el valor a Wikidata
PublicacióEspanya
Gènerenovel·la Modifica el valor a Wikidata

Bearn o La sala de les nines és una novel·la de l'escriptor mallorquí Llorenç Villalonga que es va publicar per primera vegada, en castellà, el 1956. Més tard, el 1961, va veure la llum la versió en llengua catalana. El 1964 va ser considerada una de les obres més importants de la literatura en llengua catalana del segle XX. Però cal recordar que el context era de forta repressió de la llengua i cultura catalanes per part del franquisme.

Escriptura i edicions

Segons l'autor, la novel·la va ser escrita entre 1952 i 1954 en català, i estava previst publicar-la en l'esmentada llengua. Tanmateix, Villalonga va canviar d'opinió, molest per les correccions d'estil que pretenia imposar la barcelonina Editorial Selecta,[1][2] i la va reescriure enterament en castellà.[3]

La primera edició de la novel·la, en castellà, va aparèixer el 1956, en una tirada de només mil exemplars. Anava precedida d'un text de Camilo José Cela, "Pròleg" titulat "parabòlic", que va incomodar l'autor perquè en ell s'especulava sobre la seva condició de jueu.[1] La versió en castellà de la novel·la no va ser ben rebuda ni pel públic ni per la crítica. Va optar sense resultat a dos dels premis literaris més importants del moment, el Nadal (que va obtenir aquell any la novel·la El Jarama, de Rafael Sánchez Ferlosio) i el Ciutat De Barcelona.

En català, l'obra no va aparèixer fins a 1961, i va ser llavors quan va aconseguir veritable repercussió. El 1963 va ser recompensada amb el Premi de la Crítica, i en una enquesta de Serra d'Or realitzada l'any següent se la va citar com la segona millor novel·la de la literatura catalana, després de La Plaça Del Diamant, de Mercè Rodoreda.[1] Actualment Bearn o La sala de les nines és un dels clàssics de la literatura en aquesta llengua, i ha estat traduïda a nombrosos idiomes.[2]

Estructura de la novel·la

La novel·la està dividida en tres parts:

  1. Una introducció en forma de carta-pròleg.
  2. La novel·la pròpiament dita, que al seu torn es divideix en dues parts, titulades respectivament "Sota la influència de Faust" i "La pau regna a Bearn".
  3. Un epíleg que tanca la narració.

Introducció

La introducció és una carta que el narrador de la novel·la, Joan Mayol, capellà de la casa i molt possiblement fill natural del senyor de Bearn, escriu a Miquel Gelabert, un antic company de seminari que és ara secretari del cardenal primat. La carta està datada a Bearn el 1890, transcorreguts dos mesos[4] des de la mort dels senyors. Mayol desitja sotmetre la consideració dels seus superiors clergues si deu o no obeir l'última voluntat del difunt senyor de Bearn, que més tard se sabrà que consisteix en la publicació de les seves memòries. Per a això adjunta un manuscrit (la resta de la novel·la), on relata la seva vida a Bearn i la fascinació que va sentir per la personalitat de don Toni.[5]

La primera part de la novel·la pròpiament dita, "Sota la influència de Faust", està constituïda per vint capítols d'extensió variable. Els esdeveniments narrats se situen cronològicament en un període de deu anys (1859-1869). L'al·lusió a Faust present en el títol es deu al fet que, igual com el personatge de Goethe ven la seva ànima al diable per aconseguir l'eterna joventut, el protagonista de Bearn la "ven" també quan decideix abandonar a la seva esposa i fugir a París amb la seva neboda de divuit anys, Xima, precisament per assistir a l'estrena de l'òpera Faust de Gounod, el 19 de març de 1859. Després de mig any,[6] don Toni torna de París, mentre que Xima decideix quedar-se allà iniciant una fulgurant carrera de cocotte que la porta a alternar amb les figures més destacades del Segon Imperi.

Adaptacions

Bearn i la sala de les nines va ser adaptada per a la televisió el 1976.[7] El 1983, el director, Jaime Chávarri, va estrenar una adaptació cinematogràfica de la novel·la, que van interpretar, entre d'altres, els actors Fernando Rey, Ángela Molina, Amparo Soler Leal i Imanol Arias.

Bearn, Il gattopardo i crítica de la novel·la

S'han assenyalat les semblances de Bearn o La sala de les nines amb Il gattopardo, del sicilià Giuseppe Tomasi di Lampedusa,[7] dos anys posterior (es va publicar el 1958, després de la mort del seu autor), ja que ambdues novel·les se centren en el declivi de l'aristocràcia rural de l'Antic Règim.[8] Villalonga va conèixer i va estimar la novel·la de Lampedusa, que va traduir al català el 1962;[7] tanmateix, la publicació de la novel·la en versió castellana anys abans de la publicació d'Il gattopardo desfé l'acusació de plagi. Ambdues novel·les representen una elegia al món dels aristòcrates conservadors però il·lustrats que veuen com el seu món s'acaba. Pel que fa a Bearn o La sala de les nines, si la qualitat literària de l'obra és innegable, l'obra en si, les diferents versions i fins i tot títols, poden donar lloc a interpretacions diverses. En general l'opinió és que es tracta d'una crítica àcida a l'antic règim. I en part dóna les claus per entendre l'autoodi d'una determinada classe social mallorquina.[9]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 "Vida i obra", a Fundació Casa Museu Llorenç Villalonga. Consultat el 23/04/2008.
  2. ↑ 2,0 2,1 Pomar, Jaume: "Llorenç Villalonga", a literatura catalana en línia una crítica de la novel·la .
  3. ↑ L'escriptor i crític Baltasar Porcel va mantenir, tanmateix, que la novel·la va ser escrita originalment en castellà, el 1945 (es vegi Villalonga va escriure 'Bearn i bona part de la seva obra en castellà segons Baltasar Porcel', a El País, 21 de març de 1983. Consultat el 23/04/2008).
  4. ↑ Bearn, pàg. 15.
  5. ↑ Bearn, pàg. 19.
  6. ↑ Bearn, pàg. 77.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 "Ha mort el novel·lista mallorquí Llorenç Villalonga". Obituari a El País, 29 de gener de 1980. Consultat el 24/04/2008.
  8. ↑ "Apareix la reedició de Bearn per coincidir amb l'adaptació al cinema de l'obra de Villalonga", El País, 24 de març de 1983. Consultat el 24/04/2008.
  9. ↑ Aragay, Ignasi «Pla, Villalonga i l’arròs brut». Diari Ara [Barcelona], 23-04-2011, pàg. 47.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bearn_o_La_sala_de_les_nines&oldid=17600663»