César Ritz

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
César Ritz

César Ritz va ser un hoteler suís, nascut a Niederwald (Suïssa) el 23 de febrer de 1850 i mort a Küsnacht, prop de Lucerna (Suïssa), el 24 d'octubre de 1918. Considerat el pare de l'hoteleria, va concebre, va organitzar i va dirigir els hotels de luxe de l'anomenat Ancien Regime turístic que va estar en vigor fins a 1914.

Durant el primer terç del segle XIX i fins al començaments del segle XX pot dir-se que va ser l'animador de la vida elegant de la qual va ser d'alguna forma el mestre de cerimònies, una activitat absolutament personal per la seva banda, ja que allí on ell estigués atreia la presència de reis, magnats i figures mundials.

Biografia i carrera professional[modifica | modifica el codi]

Dècim tercer fill d'una família de ramaders, es trasllada el 1867 a París, on treballa en el hotel de la Fidelité, després en un bar i més tard en un restaurant de preu fix. Cap a 1870, en la vespra de la Guerra francoprussiana, entra a la Casa Voisin, on, va aprendre a servir i a conèixer a la gran clientela internacional: el príncep de Gal·les, el comte Nigra, Sarah Bernhardt, les vedettes del teatre i de la vida alegre, perquè les dones elegants no anaven als restaurants.

En 1872, passa a treballar a l'hotel Splendide parisenc, i després, a Viena, al restaurant dels Tres Germans Provençals i d'allí al Gran Hotel de Niça, on va arribar a ser l'encarregat del restaurant.

En 1874 ja és mâitre d'hotel del Righi-Kulm i coneix a l'hoteler suís Pfyffer d'Altishofen, fundador del Gran Hotel Nacional de Lucerna, arribant a ser gerent del seu establiment. És el primer a instal·lar cambres de bany en les habitacions i estableix un sistema personalitzat d'atenció al client de forma especial. Sent el principi de la seva meteòrica carrera en la indústria hotelera, que renova totalment.

Després d'abandonar el Nacional de Lucerna, passa successivament al Roches-Noires de Trouville, al Grand Hotel de Baden-Baden, al Frankfurter-Hof, a les Termes de Salsomaggiore, a la Vila-Hygeia de Palerm, al August-Victòria de Wiesbaden, al Iles-Britaniques de Menton i, finalment, a l'Hotel Savoy de Londres.

Convidat pel propietari a dirigir el restaurant, Ritz arriba a ser director de l'hotel en 1889, lloc on va romandre fins a 1898. Per la seva iniciativa es van construir els hotels Carlton de Londres i Ritz de París amb capitals anglesos.

Com culminació de la seva extraordinària carrera, es construeixen sota la seva direcció Hotels Ritz pertot arreu, a Madrid, El Caire, Johannesburg...

Un hotel Ritz arriba a ser sinònim d'establiment de gran luxe en el qual un es pot inscriure amb els ulls tancats, ja que la marca és indiscutida. La importància de Ritz radica en la introducció d'un nou concepte d'hotel com establiments de servei complet i personalitzat, fixant els mínims de l'allotjament correcte en termes domèstics: habitacions d'espai suficient i decoració cuidada i luxosa -cortines, catifes, polveres i tocadors proveïts de jofaina i dipòsit d'aigua-, generalitza la cambra de bany moderna en cada habitació, utilitza la il·luminació indirecta i suprimeix els papers pintats per a reemplaçar-los per pintura; introdueix l'atenció directa al client (servei d'habitacions) centralitzat en la recepció.

La importància que dóna a la cuina i a la qualitat dels vins li duen a eliminar els antics menjadors d'hostes, que es converteixen en refinats restaurants, amb taules reduïdes per a pocs comensals (la seva associació amb el gran cuiner Auguste Escoffier va ser famosa); estableix una diferenciació jeràrquica en el personal de servei per mitjà d'uniformes i graduacions, des del cambrer fins al mâitre.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: César Ritz Modifica l'enllaç a Wikidata