Carles de Camps i d'Olzinellas

Carles de Camps i d'Olzinellas

Biografia
Naixement	15 de setembre de 1860 Barcelona
Mort	1939 Sant Sebastià
Diputat al Congrés dels Diputats
2 de març de 1918 – 2 de maig de 1919
← Manuel González i Vilart Manuel Maria Girona i Fernàndez Maqueira →
Circumscripció	Igualada
24 d'abril de 1899 – 27 de març de 1903
← Joaquim Llorens i Fernández de Córdoba Francesc Albó i Martí →
Circumscripció	Olot
20 de març de 1914 – 10 de gener de 1918
← - - →
Circumscripció	Barcelona
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Empresari
Partit	Lliga Regionalista
Membre de	Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
Família
Pare	Pelagi de Camps i de Matas
President Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1926 – 1936 ← Josep Serrat i Bonastre – Eduard Alcobé Arenas → Diputat a Corts 2 març 1918 – 2 maig 1919 ← Manuel González i Vilart – Manuel Maria Girona i Fernàndez Maqueira → Circumscripció electoral: Districte electoral d'Igualada Diputat a Corts 20 març 1914 – 10 gener 1918 Circumscripció electoral: Barcelona Diputat a Corts 24 abril 1899 – 27 març 1903 ← Joaquim Llorens i Fernández de Córdoba – Francesc Albó i Martí → Circumscripció electoral: Districte electoral d'Olot President de la Diputació de Girona Senador del Regne

Carles de Camps i d'Olzinelles (Barcelona, 15 de setembre de 1860 - Sant Sebastià, 1939) fou un polític i escriptor català, segon marquès de Camps, fill de Pelagi de Camps i de Matas. La seva família tenia la casa pairal a Mas Ribot (Salt).

Trajectòria

El 27 de maig de 1895 es va casar amb Maria de Casanova i Vallés, filla del marquès de Galtero. Van tenir cinc fills: Jorge, Rafael (Cavaller del Reial Cos de la Noblesa de Catalunya), Narciso, Felipe i Pilar (casada amb el baró de Quadras). El seu fill Felipe va morir l'any 1924 durant la Guerra del Rif (Marroc) i Narciso, enginyer de la Escuela Central de Ingenieros Industriales i soci del Cercle Eqüestre de Barcelona, va morir assassinat durant la Guerra Civil.

Era enginyer de forests, polític i amo d'un gran patrimoni. Tenia la Gran Creu al Mèrit Militar i la Gran Creu al Mèrit Agrícola. Era, a més, Maestrente de Ronda.

El 1891 fou president de la Diputació de Girona pel Partit Conservador, però després abandonà aquest partit, signà el Manifest a la Reina Regent (1898) i milità a la Lliga Regionalista, amb la que fou escollit diputat per Olot a les eleccions generals espanyoles de 1899 en les legislatures de 1899-1901 i 1901-1903 i per Igualada a les eleccions generals espanyoles de 1914, en les legislatures de 1914-1915, 1916-1918 i 1918-1919. A les Corts fou un dels promotors de la Llei de Repoblació Forestal de 1908 i la rectificació del cabal del riu Ter el 1903.

El 1917 va ser el director general d'Agricultura. De 1919 a 1923 va ser Senador del Regne. El 1923, quan es proclamà la dictadura de Primo de Rivera es va retirar de la política.

Fou un dels fundadors de la Unió de Propietaris Surers Catalans el 1911 i president de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre (IACSI) de 1897 a 1901, i president de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona de 1926 a 1939.

La proclamació de la Segona República Espanyola el va portar a posicions més conservadores. Durant els mesos següents a l'esclat de la guerra civil espanyola, i després que el seu fill Narciso fos assassinat, s'exilià a França, i d'ací a Sant Sebastià, on va morir poc abans d'acabar la guerra.

El 1931 va rehabilitar el títol de baró d'Algerri que va heretar el seu fill Jorge de Camps i de Casanova que tindria el títol de baró d'Algerri, Maestrant de Ronda i Cavaller del Reial Cos de la Noblesa de Catalunya.

Obres

• Remaderia en general. Industrias que poden derivarse d'ella (1906)
• Del meu sarró: contes (1912)
• Cortal marí (1921)
• Sonatines (192?)

Enllaços externs

• El Marqués de Camps: Ingeniero, propietario y político regionalista (1860-1939) (castellà) PDF
• Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
• «Heráldica Catalana: Armas de los Títulos Catalanes (XXXV): Marqués de Camps». Informació del Marquès de Camps, amb l'escut