Claudi Martí-Salazar

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Claudi Martí)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Martí
Dades biogràfiques i tècniques
Nom de naixement Claude Marti-Salazar
Naixement 1941
Lloc d'origen Carcassona Carcassona, Llenguadoc Regió Midi-Pyrénées
Gènere(s) cançó, folk
Ocupació mestre
Instruments veu i guitarra
Anys en actiu quaranta (des de 1968)
Discogràfiques Ventadorn, Nord-Sud
Guimbarda (Espanya)
Influències Paco Ibáñez, Raimon
Artistes relacionats Jean-Pierre Chabrol, Mans de Breish, Studio der Frühen Musik
Lloc web oficial www.ClaudeMarti.com

Claudi Martí (Carcassona, 1941) és un mestre, cantautor i escriptor llenguadocià: la seua obra tracta temes com la història d'Occitània i la defensa de l'occità, els interessos dels agricultors i la lloança de la vida en el camp.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut a Carcassona l'any 1941, fill d'immigrants aragonesos (els seus avis, dels quals va aprendre el català, el castellà «i algunes expressions en fabla», eren de la Franja), Claude Marti-Salazar és mestre d'escola rural a Confolenç quan, en un aplec occitanista el setembre de 1968 a Muret, cerca una nova forma d'expressió altra que els cartells del maig francès; influït per la Nova Cançó catalana i el Diguem no de Raimon, Martí comença d'escriure cançons en francés, però no pot amagar el seu accent: a la resposta d'un expert que li va diure «Açò que fa vosté no és gens malament, però el vostre accent és horrible; amb tres mesos de lliçons de dicció tindrà un accent perfecte per cantar en francès», un vinyater va replicar «Canta en llengua d'oc: no tindràs pas més accent!» Així van nàixer les primeres cançons: Un país que vòl viure, Perqué m'an pas dit («Perquè no m'han dit pas?») i Las messorgas («les mentides»); totes tres incloses en el seu primer àlbum, Occitània!, editat per la cooperativa discogràfica Ventadorn, que pren el nom d'un trobador.[1]

Els quatre primers discos els enregistrà només amb la guitarra i el sol acompanyament d'altres veus convidades: les millors cançons d'aqueixos dos LP i dos EP van ser compilades l'any 1973 en un disc novell, Lo país vòl viure, editat en Le Chant du Monde a tot Europa; d'ençà, Martí començà d'acompanyar-se de músics de cambra en L'agonia del Lengadòc (enregistrat a l'Studio der Frühen Musik per Alemanya), jazz en L'òme esper (1974) o folk en L'an 01 (1975) i Lo camin del solelh (1976), on canta una cançó en castellà dedicada a son avi Luis i una altra, Los commandos de la nuèit, on conta les revoltes vinyateres de 1907 i del llur temps:

« Sabem pla que, per altres rutes,
marxen els del Menerbés,
Carcassonès i Corbièras tota:
sem els comandos de la nit.
»

Lo camin del solelh (editat a Espanya per Guimbarda) marca un punt d'inflexió en el qual Martí bandeja la cançó en occità i se centra en l'escriptura en francés: la seua col·laboració amb Jean-Pierre Chabrol va produir dues novel·les (Caminarèm i Les petites Espagnes); després de la darrera publicació i durant gairebé una dècada, Martí no produeix pas cap altra referència fins al 1992, any que edita un nou disc amb títol en francés (Et pourtant elle tourne...) a partir del qual deixa de tocar guitarra i canta solament, amb nous arranjaments de Gérard Pansanel. No importa com, Marti continua a fer concerts[2] i l'àlbum següent, El jinete, apareix deu anys després;[3] durant l'espai de temps entre ambdós Martí escriu els textos per a llibres d'imatges del seu país de Carcassona. Amb la publicació d'un volum de poesia il·lustrada l'any 2003, Martí torna a espaiar la seua producció i no retorna fins a l'any 2006 amb l'edició del disc compacte Çò milhor, que conté els seus millors èxits en occità regravats amb els arranjaments novells.[4]

Obra[modifica | modifica el codi]

La producció de Martí durant la dècada dels 70 alterna la música i l'escriptura; en la dècada dels 80, tant l'una com l'altra són poques i d'ençà del 1998, la producció literària esdevé la seua més gran preocupació, però sense deixar l'escena musical.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

any títol gènere comentaris ISBN
1974 Homme d'oc assaig en col·laboració amb M. Le Bris
1974 Claude Marti biografia a cura de Roland Pecout
1978 Caminarèm novel·la amb Jean-Pierre Chabrol
1984 Les petites Espagnes novel·la amb Jean-Pierre Chabrol
1998 Ombres et lumière autobiografia
1998 Carcassonne poesia amb el pintor Jean Camberoque
1998 Corbières au coeur imatge amb el fotògraf Raymond Roig
1999 Trencavel còmic? amb l'il·lustrador Jean-Claude Pertuzé
1999 Carcassonne au coeur imatge
2002 Minervois au coeur assaig amb fotos de Patrice Cartier
2003 L'olivier ou la résurrection de l'eternel poesia amb il·lustracions de Pierre François
2007 Terres cathares poesia amb il·lustracions de Paul Moscovino

Discografia[modifica | modifica el codi]

any títol segell comentaris
1969 Occitània! Ventadorn amb Un país que vòl viure, Lengadòc roge i Perqué m'an pas dit?
1971 Lengadòc roge Ventadorn Extended Play amb Lengadòc roge i tres cançons plus
1972 Montsegur! Ventadorn amb la cançó homònima i Tres vidas
1972 Marti Ventadorn EP amb Animals a banas sul Larzac i tres cançons plus
1973 Lo païs que vòl viure Le Chant du Monde recopilació dels discs anteriors per a Europa, premi internacional Charles Cros
? L'agonia del Lengadòc EMI/Reflexe enregistrat amb Studio der Frühen Musik a Alemanya
1974 L'òme esper Ventadorn amb la cançó homònima, Papet i Los corbasses
1975 L'an 01 Ventadorn amb Vaqui qu'un sèr i Los batèus
1976 Lo camin del solelh ? amb, Tu, mon vilatge, la cançó homònima, A mon ostal de la colina i Ieu m'en vau
1980 Monta-vida Ventadorn amb la cançó homònima, Ali, Estela, Peire i Exilh
1992 Et pourtant elle tourne... Revolum amb Galilée i revisitacions de Lo camin del solelh
2002 El Jinete Paratge/Nord>Sud amb la cançó homònima, Un que sovent s'en es anat... i Temps de vendemias
2006 Çò milhor Nord>Sud recopilatori d'èxits regravats
2008 ElectrOccitan Nord>Sud noves cançons en occità

De més a més, Martí compon les músiques de les sèries de televisió Ces grappes de ma vigne (A2) i Un été albigeois (FR3) i la banda sonora del Conte d'automne d'Éric Rohmer (1998).

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Fleury, Jean-Jacques: Lo camin del solelh (Guimbarda, Madrid 1979)
  2. VilaWeb Antologia cantadèra: Claudi Martí en conferéncia a Pau
  3. Cantaires occitans Claudi Marti
  4. Le Petit Journal Claude Marti sort un nouvel album, «Çò milhor»

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]