Concili de Trento
| |||
| Tipus | sínode  | ||
|---|---|---|---|
| Interval de temps | 1545 - 21 febrer 1563 | ||
| Participant | |||
El concili de Trento va ser un Concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 1545 i 1563. Es va celebrar a Trento, una ciutat del nord de la península Itàlica, actualment Itàlia que llavors era una ciutat lliure regida per un príncep-bisbe. Encara que no va aconseguir reunificar la cristiandat, el concili de Trento va suposar per a l'Església Catòlica una profunda catarsi. Es va convocar com resposta a la Reforma Protestant per a aclarir diversos punts doctrinals. També va abolir els ritus eucarístics locals i va establir un ritu unificat conegut com a Missa Tridentina. Des d'un punt de vista doctrinal és un dels concilis més importants i influents de la història de l'Església Catòlica.
D'altra banda es va abordar la reforma de l'administració i disciplina eclesiàstiques. El concili va eliminar molts abusos flagrants com la venda d'indulgències o l'educació dels clergues, i va obligar els bisbes a residir en els seus bisbats, amb la qual cosa es va evitar l'acumulació de càrrecs.
Antecedents i convocatòria
Des de 1518 els protestants alemanys reclamaven la convocatòria d'un concili alemany, i Carles V intentava evitar les diferències entre catòlics i reformistes per poder plantar cara a l'amenaça turca. A la Dieta de Worms de 1521, es va intentar resoldre les disputes, però sense èxit: Martí Luter, a qui l'emperador va permetre que es convoqués a aquesta Dieta, va acusar Roma d'exercir la tirania, i Carles V es va comprometre per escrit a defensar la fe catòlica, fins i tot al preu de les armes. En les Dietes posteriors els prínceps alemanys, tant protestants com catòlics, van continuar insistint en la celebració d'un concili.
Veient la situació hi va haver grans pressions de l'emperador sobre Climent VII perquè el convoqués, però el Papa s'hi resistia. No va ser fins al 1529 quan Climent VII es va comprometre a la celebració d'un concili, però l'oposició del llegat papal a la Dieta d'Augsburg de 1530 va retardar de nou el projecte. No obstant això, el principal responsable que no s'arribés a convocar va ser la fèrria oposició del rei Francesc I de França, ja que perquè el concili tingués èxit era necessària l'aprovació de la majoria dels monarques catòlics.
Desenvolupament
Quan finalment es va convocar va ser un concili difícil i amb contínues interrupcions, en el qual poden distingir-se fins a tres períodes amb tres Papes diferents: Pau III, Juli III i Pius IV.
Pau III sempre havia estat molt favorable, com a cardenal, a la celebració d'un concili general, que finalment va convocar pel maig de 1537 a la ciutat de Màntua, Ducat de Màntua. Però va sofrir successius ajornaments i canvis de lloc per variats motius:
- La majoria dels prelats es mostraven poc inclinats a celebrar un concili en aquell moment.
- Els prínceps alemanys protestants reunits en la ciutat de Schmalkalden el 1535, la Lliga d'Esmalcalda, van canviar d'estratègia i també s'hi van oposar.
- Els impediments posats per Enric VIII d'Anglaterra i, sobretot, per Francesc I de França.
- El progressiu distanciament de Carles V i Pau III. Els dos monarques cristians més importants d'aquell moment, Carles V i Francesc I, estaven contínuament embrancats en disputes i conflictes militars entre ells. El monarca francès presentava una actitud canviant i ambigua enfront del Sant Pare, l'amenaça turca i els protestants, mentre que l'emperador es va mostrar clar i decidit en aquests temes. A pesar d'això el Papa sempre apareixia neutral en les seves disputes, cosa que irritava profundament l'emperador.
Finalment el 13 de desembre de 1545 es va poder declarar obert el concili a la ciutat de Trento. Al març de 1547 es va traslladar fins a Bolonya per por d'una plaga, encara que una part dels bisbes es van negar a desplaçar-s'hi. Després de diverses disputes es va acabar prorrogant de manera indefinida al setembre de 1549. Finalment Pau III va morir al novembre de 1549.
Juli III, nomenat Papa el 1550, va iniciar immediatament negociacions amb Carles V per reobrir el concili, cosa que es va produir a Trento el dia 1 de maig de l'any 1551. Però tot just se'n va celebrar unes poques sessions. L'elector Maurici de Saxònia, aliat de Carles V, va llançar un atac furtiu sobre aquest. Després de derrotar les tropes imperials va avançar sobre el Tirol, amb el que va posar en perill a la mateixa ciutat de Trento. Aquesta amenaça va provocar una nova interrupció a l'abril de 1552. Juli III va morir el 1555.
Després del curt papat de 23 dies de Marcel II va ser triat Pau IV el mateix any 1555. Va portar a terme reformes en l'Església, però no va convocar la continuació del concili. Carles V va abdicar el 1556 i va dividir els seus estats entre el seu fill Felip II de Castella i el seu germà, l'emperador Ferran I d'Alemanya.
Pius IV va ser escollit Papa el 1559, i es va mostrar ràpidament disposat a la continuació del concili. Malgrat això Ferran I i Francesc I preferien un concili nou en una ciutat diferent a Trento i, a més, els protestants s'oposaven, un altre cop, frontalment a un concili. Després de nous retards es va reobrir el 18 de gener de 1562, i ja va continuar fins a la seva clausura el 4 de desembre de 1563. Constituïx el període conciliar més important dels tres.
L'Emperador va intentar, igual que va fer en el seu moment amb la Dieta de Worms, que hi estiguessin representades totes les parts, incloent als protestants, perquè el concili fos veritablement ecumènic. Va reiterar les invitacions als protestants en els tres períodes i els va oferir salconduits. Tot i això només tenien dret de paraula, ja que en haver estat excomunicats no tenien dret a vot. Això, unit a les freqüents escaramusses militars i al complicat mapa polític alemany, va fer que finalment no hi acudissin delegats protestants.
El nombre d'assistents va variar considerablement entre els tres períodes. Els noms que mereixen destacar-se per les seves contribucions són Domingo de Soto, Diego Laínez, Alfonso Salmerón, Reginald Pole, Melchor Cano, Cosme Damià Hortolà i Johannnes Azra. Els teòlegs i prelats espanyols i italians van ser els més importants, tant pel seu nombre com per la influència que van exercir.
Acords adoptats en les sessions
- Sessions 1a i 2a: Qüestions preliminars i ordre del concili.
- 3a: Es va reafirmar el Credo Niceno-constantinopolità.
- 4a: Es van declarar la TRADICIÓ i les Sagrades Escriptures com les dues fonts de la revelació. La Vulgata es va considerar la traducció acceptada de la Bíblia.
- 5a: Dogma del Pecat original.
- 6a: Obligatorietat de residència dels bisbes i perceptors de beneficis eclesiàstics. Decret de la Justificació, així es va reafirmar el valor de la fe al costat del de les bones obres. Aquesta va ser la sessió més important del primer període.
- 7a: Decret sobre els sagraments. Reforma de pluralitats, exempcions i assumptes legals del clergat.
- 8a: S'accepta el trasllat a la ciutat de Bolonya per a fugir de la pesta.
- 9a: Pròrroga de la sessió.
- 10a: Pròrroga de la sessió.
- Suspensió del concili pel Papa
- 11a: Continuació del concili.
- 12a: Pròrroga de la sessió.
- 13a: Sagrament de l'eucaristia. Reforma de la jurisdicció episcopal i de la supervisió dels bisbes.
- 14a: Penitència i extremunció.
- 15a: No es prenen decisions.
- 16a: Acord de suspensió del concili.
- 17a: Reobertura del concili.
- 18a: Necessitat d'una llista de llibres prohibits.
- 19a: Pròrroga de la sessió.
- 20a: Pròrroga de la sessió.
- 21a: La comunió. Reforma de l'ordenació, el sacerdoci i la fundació de noves parròquies.
- 22a: L'eucaristia es va definir dogmàticament com un autèntic sacrifici expiatori en el qual el pa i el vi es transformaven en la carn i sang autèntiques de Crist. Reforma de la moral del clergat, l'administració de fundacions religioses i els requisits per a assumir càrrecs eclesiàstics.
- 23a: Sagrament de l'ordenació. Jerarquia eclesiàstica. Obligació de residència. Seminaris
- 24a: Sagrament del matrimoni. Es va reafirmar l'excel·lència del celibat.
- 25a: Es reafirmen l'existència del purgatori i la veneració dels sants i relíquies. Reforma dels ordes monàstics. Supressió del concubinat en eclesiàstics. Es va deixar al Papa la tasca d'elaborar una llista de llibres prohibits, l'elaboració d'un catecisme i la revisió del Breviari i del Missal. Clausura del concili.
Vegeu també
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Concili de Trento |
| Catòlic i ortodox | |
|---|---|
| Ortodox de l'est | |
| Catòlic | |
