César Rodríguez Álvarez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 00:29, 24 abr 2016 amb l'última edició de CarlesMartin (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaCésar
Nom original(es) César Rodríguez Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementCésar Rodríguez Álvarez
6 de juliol de 1920
Lleó, Espanya
Mort1 de març de 1995(1995-03-01) (als 74 anys)
Barcelona, Catalunya
Activitat
Ocupaciófutbolista, entrenador de futbol Modifica el valor a Wikidata
Activitat3 desembre 1939 Modifica el valor a Wikidata –
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipDavanter
Clubs juvenils
FD de León[1]
Clubs professionals
Anys Equip PJ (g)
1938-1955 FC Barcelona 287 (190)
1939-1940CE Sabadell[1] (cedit)
1940-1942Granada CF (cedit) 24 (23)
1955 SD Espanya Industrial[1] 9 (8)
1955-1956 Cultural Leonesa 15 (3)
1956-1957 Perpinyà FC
1957-1960 Elx CF 55 (9)
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1943-1954 Catalunya Catalunya[2] 9 (5)
1950 Països Catalans Catalunya-Llevant[3] 1 (0)
1945-1952 Espanya Espanya 12 (6)
Equips entrenats
1959-1960 Elx CF
1960-1963 Real Zaragoza
1963-1964 FC Barcelona
1965-1966 RCD Mallorca
1966-1967 Celta de Vigo
1967 Real Betis
1968-1969 Real Zaragoza
1969-1971 Hércules CF
1975-1976 UE Sant Andreu
Participà en
1950Mundial de Futbol 1950 Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansRicardo Rodríguez Álvarez Modifica el valor a Wikidata

César Rodríguez Álvarez (Lleó, Espanya, 6 de juliol del 1920 - Barcelona, Espanya, 1995) va ser un futbolista castellanolleonès dels anys 40 i 50 que va destacar especialment a les files del FC Barcelona. El seu germà Ricardo Rodríguez Álvarez, Calo també fou futbolista.

Carrera esportiva

Era conegut com El Pelucas.[4] César va jugar com a davanter centre al Barça durant 17 temporades, entre 1939 i 1956, i va marcar un total de 232 gols en partits oficials, fet que el va convertir en el màxim golejador en partits oficials del FC Barcelona en tota la seva història, fins que el dia 20 de març de 2012 Lionel Messi el va rellevar al capdavant d'aquesta classificació.[5] És el dissetè jugador que més vegades ha vestit la samarreta blaugrana, amb un total de 448 partits oficials. Davanter de gran classe, destacava per la seva rapidesa, la seva habilitat per a xutar amb ambdós peus, i el seu olfacte golejador, que el van distingir com un dels millors golejadors espanyols de tots els temps.

Va ser fitxat pel club català el 1939, una vegada acabada la Guerra Civil Espanyola, del seu club d'origen, el "SEU de León". Però el 1940 va haver de complir el servei militar obligatori a Granada, i va ser cedit pel Barcelona al club de la ciutat durant un any. César va dur al Granada a proclamar-se campió de la segona divisió espanyola i a ascendir a primera divisió per primera vegada a la seva història.

En tornar a Barcelona, el 1941, es va guanyar la samarreta amb el número 9 de titular, que va lluir durant 15 temporades consecutives, col·laborant amb els seus més de tres-cents gols que el FC Barcelona guanyés cinc Lligues, tres Copes d'Espanya i dues Copes Llatines.

A la temporada 1948-1949 va marcar 28 gols, amb els quals va guanyar el Trofeu Pichichi al màxim golejador de la Lliga espanyola de futbol.

Va abandonar el FC Barcelona el 1956 i va tornar a la seva ciutat natal per a jugar al Cultural Leonesa. Posteriorment jugaria també al Perpinyà. Va acabar la seva carrera professional a l'Elx CF, equip del que també va ser entrenador.

Entre 1963 i 1964 també va ser entrenador del FC Barcelona, al que va dirigir durant 85 partits.

Va morir a Barcelona l'1 de març de 1995. És enterrat al Cementiri de les Corts de la ciutat, en el nínxol número 2.767: a la làpida, de la família Rodríguez – Revillo, hi diu “César”, amb una imatge del futbolista i l'escut del FC Barcelona.

Selecció espanyola

Va disputar un total de 12 partits amb la selecció espanyola entre 1945 i 1952, als quals va marcar sis gols. Va jugar quatre vegades contra Portugal, tres contra Irlanda, i un contra Alemanya, Itàlia, Bèlgica, Suïssa i Turquia. El balanç va ser de sis partits guanyats, tres empatats i tres perduts.

Clubs

Títols

Campionats Estatals

Campionats Internacionals

Individuals

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 Toni Closa; Josep Pablo, José Alberto Salas i Jordi Mas. Gran diccionari de jugadors del Barça. Editorial Base, 2015. ISBN 978-84-16166-62-6. 
  2. Antoni Closa, Jaume Rius. Selecció Catalana de Fútbol: nou dècades d'història. Any 1999. Editorial Jaume Rius. ISBN 84-922944-3-4
  3. «Ayer en Las Corts». Mundo Deportivo, 24-02-1950. [Consulta: 20 desembre 2012].
  4. Article al diari El País
  5. Article màxims golejadors al web oficial del FC Barcelona

Enllaços externs