Els Pets

Els Pets

Lluís Gavaldà, cantant d'Els Pets.
Dades
Tipus	grup de música
Història
Creació	24 desembre 1985, Constantí
Activitat
Activitat	1985-present
Membres	Lluís Gavaldà (veu i guitarra) Joan Reig (bateria) Falin Cáceres (baix) Joan Pau Chaves (teclats) David Muñoz "Gnaposs" (guitarra)
Membres anteriors	Marc Grau (guitarra) Ramon Vidal (guitarra i veus) Jordi Picazos (guitarra) Marc Grasas (guitarra i veus) Joan Aguiar (violí, mandolina i percussió)
Segell discogràfic	DiscMedi (Discs del Mediterrani) RGB Suports
Gènere	Pop-rock
Estil	Pop rock, rock català, rock agrícola
Obres destacables	(1989) Els Pets (1991) Calla i balla! (1992) Fruits Sex (1994) Brut Natural (1995) Vine a la festa (1997) Bon dia (1999) Sol (2001) Respira (2002) Malacara (2004) Agost (2007) Com anar al cel i tornar (2010) Fràgil (2011) Fan Teatre (2013) L'àrea petita (2015) Trespuntzero (2018) Som (2022) 1963
Format per	Lluís Gavaldà i Roig Joan Reig i Solé Falin Cáceres
Altres
Premis (2021)  Creu de Sant Jordi (2014)  premi Cerverí de lletres per a cançó
Lloc web	www.elspets.cat

Els Pets és un grup de rock català i pop rock, liderat per Lluís Gavaldà, originari del poble de Constantí (Tarragonès). Els seus components són l'anteriorment citat Lluís Gavaldà a la veu i guitarra, que n'és també el principal compositor, Joan Reig a la bateria i Falin Cáceres al baix. En els dos primers discs també formava part del grup el guitarrista Ramon Vidal. Els acompanyaven unes coristes anomenades Les Llufes fins a l'any 2004. Al trio fundador oficial s'hi sumen dos músics més: David Muñoz (guitarra) i Joan Pau Chaves (teclats).

Història

Començaren la seva carrera pels voltants de ta l'etiqueta rock agrícola, ideada pel periodista Pep Blay. Part del grup procedia d'un grup anterior anomenat Condons adulterats, on alguns dels temes continuaren en el començament d'Els Pets. Des dels inicis, el grup va presumir dels seus orígens de comarques tot reivindicant un rock amb denominació d'origen no urbana. El juny de 1991 va prendre part en el macroconcert del Palau Sant Jordi, amb Sopa de Cabra, Sau i Sangtraït, considerat com el clímax del fenomen del rock català. Cançons com Vine a la festa i Tarragona m'esborrona es van convertir en èxits molt populars davant la sorpresa del propi grup, que s'havia batejat amb el nom d'Els Pets pensant que no duraria més d'unes poques setmanes.

Un cop superada aquesta primera etapa, el grup va renéixer el 1997 gràcies a l'impacte comercial del disc Bondia, un dels més venuts de la música catalana, amb 85.000 còpies. Alhora, en aquest treball van començar a renovar el seu so tot prenent com a font d'inspiració revulsiva el pop britànic que triomfava en aquell moment. En aquests anys van reforçar-se amb la col·laboració, com a productor i guitarrista, del malaguanyat Marc Grau.

El disc Sol va suposar una nova empenta pel que fa a la definició d'un so més madur i personal. Des de llavors, el grup ha evolucionat des del rock festiu dels inicis cap a una identitat més intimista i madura. Poc després de la gravació d'aquest disc es produí la mort de Marc Grau a causa de malaltia, i tant en aquella gira com la següent quan l'any 2000 van celebrar els seus 15 anys de carrera, hi hagueren Jordi Picazos a les guitarres i Xavier Ibáñez als teclats que ja havia enregistrat amb Marc Grau durant la gravació del disc. A continuació enregistraren el disc Respira (2001) que fou el primer produït pel productor estat-unidenc Brad Jones i dedicat a Marc Grau, on en el disc s'hi observen clarament algunes sonoritats amb programacions electròniques per Sergi Riera i el retorn de Toni Saigi "Chupi" als teclats amb el guitarrista Jordi Picazos. Mentre que a partir de la gira Respira s'hi introduí Marc Grasas com a segon guitarrista i el teclista Joan-Pau Chaves que amb el temps també n'esdevindria l'arranjador. Aquest gir ha dut el grup va ser molt valorat per la crítica especialitzada, tradicionalment recelosa amb bona part del rock en català. En aquest sentit, l'àlbum Agost fou el segon àlbum produït per Brad Jones. va suposar la consagració d'Els Pets en tots els nivells, tant pel que fa a públic com a crítica. A més, el grup s'ha convertit en el gran supervivent del rock català dels 90 després de la desaparició de Sopa de Cabra, Sau, Sangtraït i Ja T'ho Diré.

El 2005, van dur a terme una gira, Giravint, que els va portar a 20 ciutats i pobles com a celebració dels 20 anys d'existència del grup. El grup també va prendre part en una pel·lícula sobre el rock català (Rock&Cat que es va estrenar el 2006). D'altra banda, Lluís Gavaldà va enregistrar el tema A la meva vida (versió de In my life, dels Beatles) per a El disc de la Marató, editat per Televisió de Catalunya. Es tracta de la primera versió en català autoritzada pels Beatles (Sony ATV Music)

El 2006 van editar l'àlbum Això és espectacle, crònica sentimental d'una gira. S'hi recull un documental enregistrat per fans de la banda al llarg de tota la gira commemorativa dels 20 anys del grup, a més de videoclips i un CD amb temes en directe amb una nova cançó, la que dóna títol al treball, que és una versió del grup The Jam. Després d'aquesta gira i l'enregistrament d'aquest àlbum d'excepció se'n van Jordi Picazos i Marc Grasas com a guitarristes.

També durant l'any 2006, el trio de Constantí ha organitzat una gira per diversos teatres de la geografia catalana anomenada "Els Pets fan teatre". Aquesta gira va començar l'onze i dotze d'octubre amb dos concerts a La Pobla de Mafumet (Tarragonès) i després de passar per diverses localitats com Reus, Valls, Barcelona o Girona, ha acabat el dia 21 de gener de 2007 amb el darrer concert a Castellbisbal. En aquesta gira a la banda anava acompanyada per Joan-Pau Chaves als teclats, David Muñoz "Gnaposs" a les guitarres i Joan Aguiar al violí, les mandolines i les percussions.

Durant l'any 2007, els de Constantí porten a terme la gira Com anar al cel i tornar, on presenten les cançons del darrer disc. La gira començà el 20 d'abril a Pineda de Mar, i acabà el 12 d'octubre a Bellcaire d'Urgell.

L'any 2008, el grup va voler celebrar l'onzè aniversari del seu disc més popular, amb la Gira Bon Dia. La gira va tenir una gran acollida entre els seus fans més veterans, que van xalar de valent, amb els seus vells èxits. L'any 2009, Els Pets fan la gira Els Pets fan soroll.

L'any 2010 treuen al mercat el seu desè disc d'estudi: Fràgil, amb un gran èxit de vendes i de crítica. És guardonat amb un Premi Enderrock al millor artista 2010 i al millor disc.

L'any 2011, per tal de celebrar el seu 25è aniversari, recopilen algunes de les seves millors cançons en el CD+DVD en directe "Els Pets fan teatre" enregistrat a Balaguer el 2007. El 2012 es prenen un any sabàtic. Tot i això, fan el seu primer concert a Londres, a la sala Cargo, esgotant totes les entrades.

El 2013 surt a la venda el disc L'àrea petita. Segons explica el grup, és «la zona on tot acaba tenint sentit, on es finalitzen i es concreten totes les jugades per molt impossibles que semblin al principi». El single del CD és «Bombolles». La gira per presentar el disc havia de començar el 13 de setembre de 2013 al Mercat de Música Viva de Vic. Una crisi d'estrès de Lluís Gavaldà va obligar a posposar l'inici de la gira fins al 19 d'octubre del mateix any a Manresa. Més tard, ja al gener de 2014, surt el segon single del disc «Blue Tack». Així mateix, reben el Premi Enderrock al millor disc de pop en català del 2013.

A la gira dels seus 30 anys de carrera l'any 2015 hi entra un nou guitarrista, Jordi Bastida, que també és membre del grup Trau tot substituint David Muñoz "Gnaposs", el saxofonista Oriol Cusó i Bertran i el trompetista Jaume Peña juntament amb Joan-Pau Chaves com a teclista, arranjador i responsable de la direcció del grup, sobretot durant les actuacions en directe. A la tardor d'aquell mateix any van celebrar una gira acompanyada amb un conjunt de música de cambra tot sent nomenada "Els Pets fan Cambra". Com a celebració d'aquests 30 anys, van publicar un disc en directe d'aquesta gira de cambra anomenat Trespuntzero i gravat a l'Auditori de Girona.

Darreres gires

• 2004: Giragost
• 2005: Giravint
• 2006: Els Pets fan teatre
• 2007: Com anar al cel i tornar
• 2008: Els Pets fan bon dia (10è aniversari disc "Bon dia")
• 2009: Els Pets fan soroll
• 2010: Fràgil
• 2010: Els Pets fan més teatre
• 2011: Els Pets fan 25
• 2013-2014: L'àrea petita
• 2015: Trespuntzero
• 2015-2016: Trespuntzero de cambra

Discografia

Els Pets l'any 2003

Els àlbums en estudi que han publicat durant la seva trajectòria:

• Maqueta (1985)
• Els Pets (1989)
• Calla i Balla (1991)
• Fruits Sex (1992)
• Brut Natural (1994)
• Bondia (1997)
• Sol (1999)
• Respira (2001)
• Agost (2004)
• Com anar al cel i tornar (2007)
• Fràgil (2010)
• L'àrea petita (2013)

També han publicat àlbums recopilatoris i en directe:

• Vine a la Festa (1995). Recopilatori de directes.
• Malacara (2002). Recopilatori.
• Això és espectacle (2006). DVD Documental + directe.
• Fan teatre (2011). DVD + CD en directe.
• Trespuntzero (2015). CD en directe de la gira Trespuntzero de cambra.

Cal mencionar també dins els seus treballs:

• Els Singles: caixa recopilatòria de singles dels dos primers discs que inclou L'avi Martí i La veïna.
• Munta-t'ho bé: single que contenia la cançó de l'estiu de Televisió de Catalunya i dues pistes més.
• Bondia edició especial 10è aniversari: el CD Bondia més 6 cançons de la maqueta i un DVD.

Lectures

Pep Blay “Els Pets. Cara a cara” (Rosa dels Vents, 2003) és una biografia del grup.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Els Pets

• Lloc web oficial del grup
• «Els Pets». Viasona.