Pintures murals de la capella Herrera
 | |
| Tipus | fresc  |
|---|---|
| Creador | Annibale Carracci, Francesco Albani |
| Creació | 1604-1606 |
| Mètode de fabricació | pintura al fresc |
| Material | Fresc traspassat a tela |
| Mida | diverses mides cm ( ) |
| Col·lecció | Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona |
Les Pintures murals de la capella Herrera són un conjunt de pintures murals pertanyent al conjunt de decoració mural de l'església de San Giacomo degli Spagnuoli de Roma. Va incorporar-se al fons del MNAC el 1902 com a dipòsit de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi per ingressar a la col·lecció el 1906.[1]
Història[modifica]
Al final de la seva carrera professional, Carracci va rebre un encàrrec important: Decorar una capella en una església romana, més concretament la de San Diego de Alcalá, a l'església llavors coneguda com a San Giacomo degli Spagnuoli, que havia estat fundada anys abans pel banquer espanyol Juan Enríquez de Herrera (h. 1539-1610) (d'aquí li ve el nom al conjunt pictòric). Carracci es va encarregar de fer el disseny de la decoració i de realitzar els esbossos, però bona part del treball la van dur a terme els seus col·laboradors, entre els quals van destacar Francesco Albani, Sisto Badalocchio i Giovanni Lanfranco.
Les obres van romandre a la capella fins que el segle xix Antoni Solà va arrencar-les i passar-les a tela, gràcies al finançament de Ferran VII. D'aquestes, nou peces han quedat al MNAC com a dipòsit de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi a la qual foren donades per la reina Isabel II l'any 1851. Set peces més es troben al Museo del Prado.[2]
Descripció[modifica]
Es tracta d'un conjunt format per 16 peces, de les quals 9 es troben al MNAC[3] i les altres 7 al Museo del Prado de Madrid.[4] Procedeix de l'antiga església de San Giacomo degli Spagnuoli de Roma.
| # | Imatge | Títol | Autors | Museu | Referència |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 |  |
Apòstols al voltant del Sepulcre buit | Carracci i Francesco Albani | MNAC | [5][6] |
| 2 |  |
Miracle de les roses | Carracci, Francesco Albani i Domenico Zampieri | MNAC | [7][8] |
| 3 |  |
Assumpció de la Verge | Carracci i Albani | MNAC | [9][10] |
| 4 |  |
Pare Etern | Carracci i Albani | MNAC | [11][12] |
| 5 |  |
Curació d'un jove cec | Carracci i Albani | MNAC | [13][14] |
| 6 |  |
Sant Pau | Carracci i Albani | MNAC | [15][16] |
| 7 |  |
Sant Pere | Carracci i Albani | MNAC | [17][18] |
| 8 |  |
Predicació de Sant Dídac | Carracci & Sisto Badalocchio | MNAC | [19][20] |
| 9 |  |
Aparició de sant Dídac damunt el seu sepulcre | Carraci & Sisto Badalocchio | MNAC | [21][22] |
| 10 |  |
Apoteosi de sant Francesc | Museo del Prado | [23] | |
| 11 |  |
Apoteosi de sant Jaume el gran | Museo del Prado | [24] | |
| 12 |  |
Apoteosi de sant Llorenç | Museo del Prado | [25] | |
| 13-17 | Escenes de San Diego de Alcalá, titular de la capella | Museo del Prado | [26] |
L'església[modifica]
San Giacomo degli Spagnuoli actualment coneguda com a Església de Nostra Senyora del Sagrat Cor, és una església de Roma a la Plaça Navona del districte de Parione.
L'església, mostra un interior visiblement recent, però té una història molt antiga. El primer edifici va ser construït al segle xiii per voluntat de l'infant Enric, fill del rei de Castella Ferran III, a l'indret de l'antic Estadi de Domicià, (lloc sagrat per a la tradició cristiana en memòria dels màrtirs que hi van ser assassinats), sota l'advocació de Santiago patró de la Reconquesta a Castella, prenent el nom de San Giacomo degli Spagnuoli.[27]
Referències[modifica]
- ↑ Fitxa de l'obra al web del museu
- ↑ Frescos de la Iglesia de Santiago de los Españoles en Roma, Museo del Prado
- ↑ Número d'inventari 005674-CJT
- ↑ Biografia de Carracci al web del Museo del Prado
- ↑ Apòstols al voltant del Sepulcre buit
- ↑ Fitxa de l'obra al catàleg en línia de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
- ↑ Miracle de les roses al web del MNAC
- ↑ Fitxa de l'obra al catàleg en línia de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
- ↑ Obra al web del MNAC
- ↑ Fitxa de l'obra al catàleg en línia de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
- ↑ Obra al web del MNAC
- ↑ Fitxa de l'obra al catàleg en línia de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
- ↑ Obra al web del MNAC
- ↑ Fitxa de l'obra al catàleg en línia de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
- ↑ Obra al web del MNAC
- ↑ Fitxa de l'obra al catàleg en línia de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
- ↑ Obra al web del MNAC
- ↑ Fitxa de l'obra al catàleg en línia de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
- ↑ Obra al web del MNAC
- ↑ Fitxa de l'obra al catàleg en línia de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
- ↑ Obra al web del MNAC
- ↑ Fitxa de l'obra al catàleg en línia de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
- ↑ Museo del Prado P-76
- ↑ Museo del Prado P-77
- ↑ Museo del Prado P-78
- ↑ Museo del Prado P-79, P-2908, P2909 i P-2910
- ↑ Mariano Armellini -1870. Esglésies de Roma del segle IV a XIX , p382-383
Bibliografia[modifica]
- ROIG i TORRENTÓ, Mª Assumpta, Los frescos de la capilla Herrera de Annibale Carracci y colaboradores
PDF (castellà) - CUYAS, M.: "Annibale Carracci i col·laboradors, núm. 105". Pre-figuració. Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona, 1992. pp. 361–368.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pintures murals de la capella Herrera |
