Estel del Nord

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Estel del Nord
L'Estel del Nord vist pel Telescopi Espacial Hubble.
L'Estel del Nord vist pel Telescopi Espacial Hubble.
Dades d'observació
Època J2000      Equinocci J2000
Constel·lació Óssa Menor
Ascensió recta 02h 31m 48.7s
Declinació +89° 15′ 51″
Magnitud aparent (V) 1.97
Característiques
Tipus espectral F7 Ib-II SB
Índex de color U-B 0.38
Índex de color B-V 0.60
Variable del tipus Cefeida
Astrometria
Velocitat radial (Rv) -17 km/s
Moviment propi (μ) RA: 44,22 mas/Any
Dec.: -11,74 mas/any
Paral·laxi (π) 7,56 ± 0,48 mas
Distància 430 ± 30 anys-llum
(132 ± 8 pc)
Magnitud absoluta (MV) -3,63±0,14[1]
Detalls
Massa 7.54±0.6[1][2] M
Radi 30 R
Lluminositat 2200 L
Temperatura 7200 K
Metal·licitat 112% solar[3]
Rotació ~17 km/s
Edat  ? anys
Altres designacions
1 Ursae Minoris, HR 424,

BD +88°8, HD 8890, SAO 308, FK5 907,

GC 2243, ADS 1477, CCDM 02319+8915, HIP 11767.

L'Estel del Nord, Estel Polar o Polaris és l'estrella alfa de l'Óssa Menor, el més brillant del Pol nord celeste.

Pel fet que està a la prolongació de l'eix de rotació de la terra, "sobre" el Pol Nord terrestre, polaris sembla quieta des de la terra, i tots els estels del cel septeptrional semblen girar al seu voltant. Així, és un punt fix ideal per a l'orientació (visual, marítima). L'antiguitat de l'ús d'aquest estel queda demostrat pel fet que es troba representat a les taules assíries més antigues. Actualment, Polaris està a una distància aproximada d'1 grau del pol de rotació terrestre i per tant gira en un petit cercle d'aproximadament 2° de diàmetre. Només dues vegades cada 24 hores, Polaris defineix exactament el Nord,azimut; la resta del temps, senyala només aproximadament el nord, i cal corregir la variació amb taules de correcció.

Nom[modifica | modifica el codi]

El nom de Polaris prové del llatí Stella Polaris , literalment 'estel polar'. Donada la seva proximitat al pol nord, l'estel ha rebut gran atenció des de l'antiguitat, els navegants grecs la van anomenar Kynosoura o Cynosura (que significa 'la cua del gos'). En altres llocs rep noms diversos:

  • Mismar ('agulla' o 'clau') a Damasc.
  • Graja Dhara ('suport dels planetes') a l'Índia, on representa Dhruvá ('fix'), un nen rei devot del déu Vishnú, que el va convertir en estel. [4]

Estel polar[modifica | modifica el codi]

Encara que Shakespeare va escriure "Sóc constant com l'estel del Nord", degut a la precessió dels equinoccis, altres estels de l'hemisferi nord han estat i probablement seran l'estel del Nord; Thuban ho va ser en el passat i Vega ho serà en el futur.

Per raó de la precessió dels equinoccis (pel moviment de nutació de la Terra), les estrelles no romanen realment fixes en la volta celeste. Per això Polaris no serà sempre l'estel més proper al pol nord, com tampoc ho va ser en el passat. Polaris se segueix acostant al nostre pol nord celeste, per després allunyar-se paulatinament d'ell, i al qual tornarà dins d'un cicle complet de precessió, al cap de 25.780 anys. Altres estrelles, entre les quals s'inclouen Thuban (α Draconis) i Vega (α Lyrae) van ser l'estel polar en el passat i ho tornaran a ser en el futur.

És senzill trobar Polaris seguint la traça de Merak a Dubhe (β i α de l'Óssa Major, els dos estels que formen el final de la "cassola", en direcció cap a dalt i a fora. També es pot trobar a partir del punt central de la W de Cassiopea.

No hi ha un "estel del sud". L'estel, més proper al Pol sud celeste és la tenue Sigma Octantis, anomenada per aquest motiu Polaris Australis. No obstant això, en ser un estel de cinquena magnitud amb prou feines visible a ull nu, en la pràctica s'utilitza la constel·lació de la Creu del Sud per localitzar el pol sud celeste.

Característiques físiques[modifica | modifica el codi]

Polaris és una supergegant groga de tipus espectral F7Ib-II [5] situada a 431 anys llum (132 pàrsecs) de la Terra, segons les mesures fetes pel satèl·lit Hiparc. amb una lluminositat 2440 vegades major que la solar. El seu radi és 45 vegades major que el radi solar.

És una variable polsant cefeida, precisament la més propera a nosaltres, amb pulsacions que el fan que la seva lluentor fluctui entre una magnitud +1,86 i +2,13 en un període de 3,9696 dies; [6] en l'actualitat (2010) les seves pulsacions s'han detingut o són tan reduïdes que no poden detectar.

Polaris forma un sistema estel·lar triple amb dues estrelles acompanyants. La més brillant d'elles, Polaris B , és d'octava magnitud i està situada a 18 segons d'arc, és un estel de la seqüència principal de tipus F3V que es troba a mínim a 2400 UA de l'estel principal Polaris A. Més proper a aquesta últim hi ha l'altra acompanyant, Polaris C , inicialment descobert per espectroscòpia i posteriorment resolt mitjançant el Telescopi Espacial Hubble. És una nana groga de tipus F7V que es mou en una òrbita excèntrica a una distància mitjana de 17 UA respecte a Polaris A i el període orbital és de 29, 6 anys. [7]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estel del Nord Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 Wieland page 9: Table 5 gives mass of component A as 6.0 ±0.5 and P as 1.54 ±0.25 solar masses
  2. Polaris: Mass and Multiplicity, <http://arxiv.org/abs/astro-ph/0609759>. Consultat el 13 abril 2009 (URL for full PDF) (Evans et al support Wieland's prediction: "preliminary mass of 5.0 ± 1.5 M⊙ for the Cepheid and 1.38 ± 0.61 M⊙ for the close companion.)
  3. Cayrel de Strobel, G.. « Catalogue of [Fe/H] determinations for FGK stars: 2001 edition ». A&A, 373, 2001, pàg. 159–163.
  4. (The Fixed Stars)
  5. Polaris (Alcyone)
  6. V *% 20alf% 20UMi Polaris (General Catalogue of Variable Stars)
  7. Kaler/Sow/polaris.html Polaris (Stars, Jim Kaler)