Creu del Sud

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Creu del Sud

Creu del Sud

Clicau per engrandir la imatge

Nom en llatí (UAI) Crux
Abreviatura Cru
Genitiu Crucis
Simbologia Creu
Ascensió recta 12 h
Declinació −60°
Àrea 68 graus quadrats
Posició 88a
Nombre d'estrelles
(magnitud < 3)
4
Estrella més brillant Mimosa (β Cru)
(Magnitud aparent 1,25)
Meteors
Constel·lacions
amb què limita
Visible a latituds entre +20° i −90°
Durant el mes de Maig hi ha la millor visibilitat

La Creu del Sud (Crux o Crux Australis), per contrast amb la Creu del Nord, és la més petita de les 88 constel·lacions modernes, però també una de les més famoses. Es troba tocant a la constel·lació Centaurus mentre al seu sud hi trobam Musca.

Trets notables[modifica | modifica el codi]

Amb la manca d'un estel polar important a l'hemisferi sudOctantis és apropat al pol, però és massa feble per ser usat per marcar-lo), dos estels de Crux (Alpha i Gamma) s'usen per marcar el sud. Seguint la línia així definida pels dos estels aproximadament 4,5 vegades la distància entre aquests arribam molt a prop del Pol Sud Celeste.

Si es construeix una recta perpendicular al segment definit per α Centauri i β Centauri, el punt d'ìntersecció amb la línia esmentada més amunt marca el Pol Sud Celeste.

Com que no hi ha res oposat a Ursa Major, a les regions tropicals tant Crux (baixa en el sud) com Ursa Major (baixa en el nord) poden ser vistes durant abril-juny. Està oposada a Cassiopea en el cel i per tant no es poden veure al mateix temps. En els llocs situats més al sud dels 34 ° de latitud és sempre visible completament en el cel.

Estels més importants[modifica | modifica el codi]

Acrux (α Cru)[modifica | modifica el codi]

Acrux (α Cru) és l'estel més brillant de la constel·lació. Amb una magnitud aparent de 0,77, és el 22è estel en lluminositat, i l'estel de la primera magnitud més al sud.

Acrux és un estel binari, constituït per dos supergegants blaus i calents, α 1 Cru (de la magnitud 1,4) i α 2 Cru (de la magnitud 1,9). Distants 320 anys-llum), són 25.000 i 16.000 vegades més brillants que el Sol i volten un sobre l'altre en 1.500 anys, separats per 420 ua.

α 1 Cru és un estel doble, però els dos estels que el formen són inseparables pel telescopi. Se sap només que orbiten en 76 dies, un poc menys d'una ua de distància.

Un darrer estel sembla acompanyar els altres tres, però potser es tracta d'un efecte òptic i la seva distància a la Terra és difícil de calcular car és molt poc lluminós.

Acrux està un poc massa al sud per rebre un nom dels astrònoms de l'antiguitat mediterrània. En conseqüència, el seu nom és la juxtaposició de la primera lletra de l'alfabet amb el nom llatí de la constel·lació.

Mimosa (β Crucis)[modifica | modifica el codi]

Mimosa (β Cru), de la magnitud 1,25, és un gegant blau que radia principalment dins l'ultraviolat. És un estel variable de la classe de les Beta Cephei, que varia des de la magnitud 1,23 a la 1,31, segons múltiples períodes, el més curt de 5,68 dies.

Mimosa és versemblantment un estel doble. Els dos estels orbiten un al voltant de l'altre en uns 5 anys i no es poden separar pel telescopi.

Com Acrux, Mimosa (a vegades anomenada Becrux seguint el mateix esquema) no tenia nom propi a l'antiguitat. El seu nom actual, per tant, és recent però s'ignora el seu origen.

Gacrux (γ Crucis)[modifica | modifica el codi]

Gacrux (γ Cru) – de la magnitud 1,59 – és un gegant vermell, 113 vegades més gran que el Sol, és el 24è estel més brillant del cel. És lleugerament variable de caràcter irregular, i, potser té un company car el seu espectre enriquit en bari mostra una possible contaminació per un altre estel.

El seu nom s'ha construït segons la mateixa lògica que Acrux.

Altres estels[modifica | modifica el codi]

δ Cru (de la magnitud 2,79) i ε Cru (de la magnitud 3,59) són els dos altres estels més brillants d'aquesta constel·lació.

Taula[modifica | modifica el codi]

Estel Magnitud
aparent
Magnitud
absoluta
Distància
(any-llum)
Tipus
espectral
Acrux (α Cru) 0,77 -4,19 321 B0.5IV
Mimosa (β Cru) 1,25 -3,92 353 B0.5III
Gacrux (γ Cru) 1,59 -0,56 88 M4III
δ Cru 2,79 -2,45 364 B2IV
ε Cru 3,59 -0,63 228 K3/K4III

Nota: Els valors numèrics provenen de les dades mesurades pel satèl·lit Hipparcos

Objectes notables del cel profund[modifica | modifica el codi]

La Nebulosa del Sac de Carbó és la nebulosa d'absorció més prominent dels cels, ben visible a simple vista com un sender negre en la Via Làctia del sud.

Un altre objecte del cel profund a Crux és el Cúmul Obert NGC 4755, també conegut com a Cúmul de Kappa Crucis, descobert per Nicolas Louis de Lacaille el 17511752. Aquest cúmul està a uns 7.500 anys-llum, amb uns 100 estels en una extensió d'uns 20 anys-llum.

Història[modifica | modifica el codi]

Degut a la precessió de l'equinocci Crux era visible des de l'àrea del Mediterrani en l'antiguitat, per tant aquest estels eren coneguts per els astrònoms grecs. Sigui com sigui, aquests estels no es consideraven una constel·lació, sinó com una part de Centaurus.

La creació de Crux com a constel·lació separada és atribuïda generalment a l'astrònom francès Augustin Royer el 1679.

Banderes amb la constel·lació[modifica | modifica el codi]

Els cinc estels més brillants de Crux (α, β, γ, δ i ε Crucis) es mostren a les banderes d'Austràlia, el Brasil, Nova Zelanda (s'omet èpsilon), Papua Nova Guinea, i Samoa, i als estats Australians i territoris de Victòria, el Territori de la Capital d'Austràlia, el Territori Nord d'Austràlia i també la bandera de la Regió de Magallanes de Xile i a la de la província de Tierra del Fuego, Antàrtida i Illes de l'Atlàntic Sud, a l'Argentina. La bandera de Mercosur presenta les quatre estrelles (sense èpsilon). Crux també apareix en l'escut d'armes de Brasil. Una versió estilitzada de Crux es mostra també a la Bandera Eureka.

Bandera d'Austràlia Brasil Papua-Nova Guinea Samoa Nova Zelanda
Austràlia Brasil Papua Nova Guinea Samoa Nova Zelanda

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]