Festes del foc del solstici d'estiu als Pirineus
| Tipus | festa  | ||
|---|---|---|---|
Les festes del foc del solstici d'estiu als Pirineus són un conjunt de celebracions d'origen ancestral que tenen lloc cada any, pels volts de Sant Joan, a diferents poblacions d'Andorra, Aragó, Catalunya, la Vall d'Aran i Occitània. Entre aquestes festes s'hi compten les falles d'Isil, Boí, Taüll, Erill-la-Vall, Barruera, Durro, El Pont de Suert, Llesp, Casós, Vilaller, Senet, Arties, Alins i la Pobla de Segur, la Fia-Faia de Bagà o la Crema deth Haro de Les.[1][2][3]
El 2015, seixanta-tres pobles que celebren aquesta tradició d'origen ancestral van presentar una candidatura conjunta a la UNESCO, que l'1 de desembre de 2015 les va inscriure a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.[4][5][6]
La nominació[modifica]
El Comitè intergovernamental per a la salvaguarda del Patrimoni immaterial és l'organisme de la UNESCO responsable, entre altres coses, d'examinar les sol·licituds presentades i decidir sobre les inscripcions en la Llista representativa del patrimoni cultural immaterial de la humanitat.
En la reunió anual del Comitè celebrada entre el 30 de novembre i el 4 de desembre de 2015 a Windhoek (Namibia), un dels 35 expedients per a aquesta llista analitzats en la reunió va ser el presentat conjuntament pels estats d'Andorra, Espanya i França, titulat "Summer solstice fire festivals in the Pyrenees" en anglès i "Les fêtes du feu du solstice d'été dans les Pyrénées en francès.[7] Va ser aprovat per a inscripció el dia 1 de desembre.
A la reunió hi van participar membres del Comitè pertanyents a 23 del 24 països que el componien, representants dels estats implicats, entre els quals estaven les delegacions oficials d'Andorra, que incloïa a Joan Reguant Aleix com a expert coordinador de la candidatura, i la d'Espanya, amb representants tant del Ministeri d'Educació, Cultura i Esports com de la Direcció General d'Afers Multilaterals i Europeus de la Generalitat de Catalunya, i també membre d'organitzacions no governamentals acreditades davant del Comitè. Entre aquestes últimes hi havia Josep A. Viana Crespo president de l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català (ENS) i Lluís Garcia Petit, consultor de patrimoni cultural, com a conseller de l'ENS.[8]
Característiques de la candidatura[modifica]
El dossier de la candidatura de nominació[9] conté diversos apartats i va acompanyat de documents on els governs locals, o organismes vinculats amb les festes, de tots els llocs que hi estan inclosos. Entre els apartats, cal esmentar el de denominacions, on s'hi especifica:
- Les festes del foc del solstici d'estiu als Pirineus (en català)
- Las fiestas del fuego del solsticio de verano en los Pirineos (en castellà)
- Les fêtes du feu du solstice d'été dans les Pyrénées (en franès)
- Es hèstes deth huec deth solstici d'estiu enes Pirinèus (en aranèis)
- Brandon, Eth Halhar, Eth Haro, Eth Hart, Era Halha (en occitàn)
- Les fiestes del foc del solstisio d'estiu als pirinèus (en benasquès)
L'apartat relatiu a "altres denominacions" conté una llista, la qual es concreta que no és exhaustiva, on hi figuren (els toponímics apareixen aquí tal com estan al dossier):
- La cremada de Falles (Andorre)
- Les Falles (Isil, Sahún, Bonansa)
- Les falles de Saunc (Sahún)
- Baixada de Falles (Vilaller, Montanuy, Aneto, Castanesa, Senet, Alins)
- Córrer les falles (Eril la Vall, Boí, Barruera, Durro, Taüll, El Pont de Suert, Casós, Llesp)
- Corré las Fallas (Laspaúles)
- Festa de la Falleta (San Juan de Plan)
- Las Fallas (Bonansa)
- Le Brandon de la Saint-Jean (et de la Saint-Pierre) (Luchon)
- Eth Halhar (Saint-Aventin)
- Crema deth Taro (Arties)
- Shasclada deth Haro (Les)
- Crema deth Haro e des Halhes (Les)
- Quilha deth Haro (Les)
- La Biga (Senet)
- Falles de la Verge de la Ribera (La Pobla de Segur)
A l'apartat de localització geogràfica i extensió s'hi detallen els llocs inclosos.
Localitats[modifica]
Les 63 localitats implicades, segons consta en el dossier de candidatura de nominació, són:[9]
| Estat | # loc. | població afectada | Comunitat | Comarca / departament | Localitat (nom català/occità) | (nom oficial no català) | notes |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Andorra | 3 | 45.550 | Andorra la Vella | ||||
| Sant Julià de Lòria | |||||||
| Escaldes-Engordany | |||||||
| Espanya | 26 | 1.210 | Aragó | Ribagorça | Montanui | ||
| Aneto | pertany a Montanui | ||||||
| Castanesa | pertany a Montanui | ||||||
| Bonansa | |||||||
| Laspaúls | |||||||
| Villarrué | pertany a Laspaúls | ||||||
| Suils | pertany a Laspaúls | ||||||
| Saünc | Sahún | s'hi parla benasquès | |||||
| Sobrarb | San Chuan de Plan | ||||||
| 11.400 | Catalunya | Vall d'Aran | Lés | ||||
| Arties | |||||||
| Alta Ribagorça | Pont de Suert | ||||||
| Casós | |||||||
| Llesp | |||||||
| Barruera | |||||||
| Taüll | |||||||
| Boí | |||||||
| Erill la Vall | |||||||
| Durro | |||||||
| Vilaller | |||||||
| Senet | pertany a Vilaller | ||||||
| Pallars Sobirà | Alins | ||||||
| Isil | |||||||
| Pallars Jussà | La Pobla de Segur | ||||||
| Berguedà | Bagà | les úniques que es fan a l'hivern | |||||
| Sant Julià de Cerdanyola | |||||||
| França | 34 | 4.770 | Alta Garona | Banhèras de Luishon | Bagnères de Luchon | ||
| Judèth de Luishon | Juzet de Luchon | ||||||
| Montauban de Luishon | Montauban de Luchon | ||||||
| Sent Memet | Saint-Mamet | ||||||
| Mostajon | Moustajon | ||||||
| Mairenha | Mayrègne | ||||||
| Sent Avantin | Saint-Aventin | ||||||
| Sales e Pratvièlh | Salles et Pratviel | ||||||
| Òu | Oô | ||||||
| 2.370 | Alts Pirineus | 25 localitats a la Vall de Varossa | Vallée de la Barousse |
En el dossier, França delimita la zona aplicable posant com a límits les poblacions, no incloses, de Ponlat-Taillebourg (Pontlat e Talhaborg) i Saint-Gaudens (Sent Gaudenç) a l'Alta Garona, Ganac (Ganac) i Saint-Pierre-de-Rivière (Sent Pèire) a l'Arieja i Bagnères-de-Bigorre (Banhèras de Bigòrra) als Alts Pirineus.
La Declaració d'Andorra la Vella[modifica]
En el marc de les celebracions que tingueren lloc a Andorra,[10] el 3 de desembre es va fer la signatura, al comú de la capital, de la Declaració d'Andorra la Vella entre les comunitats fallaires dels tres Estats per potenciar la tradició de les falles als Pirineus. Aquesta "declaració de bones intencions" fou considerada un primer pas cap a la constitució d'un organisme internacional que permetés gestionar de forma conjunta la salvaguarda i la difusió de les falles.[11]
Per altra banda, algun mitjà es va fer ressò d'un aspecte sorgit en la reunió de signatura de la Declaració: que en lloc de "Festes del foc del solstici d'estiu als Pirineus" el nom passés a ser "Festes del foc de solstici als Pirineus: falles, haros i brandons" per tal de deixar major constància, en la denominació oficial, del nom atàvic amb què la festa es coneix en les diferents localitats on se celebra -falles, haros i brandons. La tramitació davant de la Unesco aniria a càrrec dels estats que van presentar la candidatura: Andorra, Espanya i França.[12]
Altres festes relacionades[modifica]
Paral·lelament a aquestes festes també se celebra la Flama del Canigó, una tradició vinculada al solstici d'estiu en la qual, centenars de persones pugen a aquesta muntanya del Pirineu català i, després d'encendre-hi una petita foguera, en baixen amb torxes i fanalets per repartir el foc arreu dels Països Catalans. Amb aquestes flames s'encenen els Focs de la Nit de Sant Joan.[13]
Referències[modifica]
- ↑ «Festes de foc al Pirineu - Les festes del foc del solstici d'estiu al Pirineu». Museu d'Història de Catalunya. [Consulta: 12 gener 2015].[Enllaç no actiu]
- ↑ «El solstici d'estiu». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 gener 2015].
- ↑ Soler i Amigó, Joan; Martín Saurí, Josep M. «El Pirineu era una pira encesa». A: Mitologia Catalana. Dracs, gegants i dones d'aigua. Barcelona: Barcanova, 1990, p. 17. ISBN 84-7533-527-6.
- ↑ «Les festes del foc del solstici d'estiu als Pirineus». Nació Digital.com, 05-06-2014 [Consulta: 1r desembre 2015].
- ↑ «La Unesco declara les falles del Pirineu patrimoni de la Humanitat». Arxivat de l'original el 2015-12-08.
- ↑ «Inclusió de les festes del foc del solstici d'estiu als Pirineus a la llista representativa del patrimoni cultural immaterial de la humanitat». Comissió Nacional Andorrana per la Unesco, 01-12-2015.
- ↑ «Examination of nominations for inscription in 2015 on the Representative List of the Intangible Cultural Heritage of Humanity (item 10.b on the agenda)» (en anglès). UNESCO Intergovernmental Committee. [Consulta: 5 desembre 2015].
- ↑ «Preliminary list of participants of the tenth session of the Intergovernmental Committee» (en anglès). UNESCO Intergovernmental Committee. [Consulta: 5 desembre 2015].
- ↑ 9,0 9,1 descarregable: «Dossier de candidature n° 01073 pour inscription en 2015 sur la Liste représentative du patrimoine culturel immatériel de l'humanité» (en francès). [Consulta: 5 desembre 2015]. «Convé prendre com a referència el document original en francès ja que, en la traducció "oficial" a l'anglès, s'hi han observat diverses deficiències»
- ↑ «El Govern celebra la inclusió de les Festes del foc del solstici d'estiu als Pirineus dins la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO». Govern d'Andorra. [Consulta: 5 desembre 2015].
- ↑ «Els fallaires es comprometen a preservar la tradició pirinenca». elPeriòdic.ad, 04-12-2015 [Consulta: 5 desembre 2015].
- ↑ «Les falles: i ara, a canviar el nom». Diari Bondia Andorra, 03-12-2015 [Consulta: 5 desembre 2015].
- ↑ «Flama del Canigó».