Turquesa europea
Glaucopsyche alexis  | |
|---|---|
 Imago a Adana, Turquia | |
| Dades | |
| Hoste | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Lepidoptera |
| Família | Lycaenidae |
| Tribu | Polyommatini |
| Gènere | Glaucopsyche |
| Espècie | Glaucopsyche alexis (Poda, 1761) |
La turquesa europea (Glaucopsyche alexis),[1] també coneguda com a turquesa,[2] és un lepidòpter ropalòcer de la família Lycaenidae.
Distribució[modifica]
S'estén per gran part d'Europa, excepte la meitat oest de la península Ibèrica, les illes Britàniques, nord-est de França, gran part de Bèlgica, Països Baixos, nord-oest d'Alemanya, Dinamarca, gran part d'Escandinàvia, nord de Finlàndia, països bàltics i gran part del nord-oest de la Rússia europea. També és present de forma dispersa al nord d'Àfrica, concretament a Algèria i Tunísia, així com a l'Àsia des de Turquia fins a l'Extrem Orient Rus passant per l'Àsia central. Absent de les principals illes mediterrànies, excepte Còrsega, Sicília i algunes illes gregues, com ara Corfú.[3][4] Ocupa gran part de la península Ibèrica, sobretot al nord i centre, mentre que al terç sud la seva presència és més ocasional i restringida a zones muntanyoses. A Catalunya és present gairebé arreu, excepte a les grans planes agrícoles de l'Empordà, la Depressió Central i el Delta de l'Ebre.[5]
Descripció[modifica]
Envergadura alar d'entre 21 i 28 mm.[6] Marcat dimorfisme sexual per la diferent coloració de l'anvers. El mascle presenta l'anvers de color blau cel metàl·lic amb un marge negre prim que es fa més ample a la punta. La femella té l'anvers de color marró amb el blau limitat a la part basal de l'ala, i de vegades té una sèrie de punts negres a l'ala posterior. Revers semblant en ambdós sexes, amb el fons de color gris i la base verdosa o blavosa. L'ala anterior presenta una sèrie de punts negres vorejats de blanc que formen un arc a la part exterior i un altre punt negre aïllat més proper a la base. Ala posterior amb una sèrie de punts negres similars als de l'ala anterior, però més petits i disposats irregularment i que, en alguns exemplars, poden ser absents.[5]
-
♂ / ♂ △
Hàbitat[modifica]
Ambients oberts com ara matollars, prats secs, prats mesòfils, landes o marges de bosc.[6] Rang altitudinal des del nivell del mar fins als 1600 m.[4][5] L'eruga s'alimenta de diverses espècies de fabàcies, com ara espècies dels gèneres Onobrychis, Vicia, Coronilla, Astragalus, Genista, Melilotus o Cytisus, així com Securigera varia, Spartium junceum, Medicago sativa, Galega officinalis, Callicotome villosa o Colutea arobrescens, entre d'altres.[4][6]
Període de vol i hibernació[modifica]
Vola en una generació entre abril i principi de juliol.[4][5] Hiberna com a crisàlide.[6]
Comportament[modifica]
Les femelles ponen els ous sobre les flors de les plantes nutrícies, de les quals es nodreixen les erugues.[4] Es tracta d'una espècie mirmecòfila facultativa, les erugues de la qual s'associen amb diverses espècies de formiga dels gèneres Lasius, Formica, Camponotus, Myrmica, Crematogaster o Tapinoma.[6][4]
Espècies ibèriques similars[modifica]
- Turquesa meridional (Glaucopsyche melanops)
Galeria[modifica]
-
Anvers del mascle -
Revers -
Revers del mascle, exemplar sense punts negres a l'ala posterior -
Aparellament
Referències[modifica]
- ↑ «Turquesa europea». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes». Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., desembre 2012. [Consulta: 21 abril 2024].
- ↑ «Glaucopsyche alexis» (en anglès). [Consulta: 21 abril 2024].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Collins Field Guide to the Butterflies of Britain and Europe (en anglès). Collins, 2008. ISBN 978-0-00-724234-4.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Vila, Roger; Stefanescu, Constantí; Sesma, José Manuel. Guia de les papallones diürnes de Catalunya. Lynx, 2018. ISBN 978-84-16728-06-0.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Moussus, Jean-Pierre; Lorin, Thibault; Cooper, Alan. Guide pratique des papillons de jour (en francès). Delachaux et Niestlé, 2022. ISBN 978-2-603-02915-2.
Enllaços externs[modifica]
- Asturnatura (castellà)
- Biodiversidad Virtual (castellà)
- European Butterflies (anglès)