Glucosamina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La glucosamina (C6H13NO5) és un aminosucre i un precursor prominent de la síntesi bioquímica de lípids i proteïnes glicosilades. La glucosamina forma part de l'estructura dels polisacàrids quitina i quitosan, els quals componen l'exoesquelet dels crustacis i altres artròpodes i les parets cel·lulars dels fongs i d'altres organismes superiors. La glucosamina és un dels monosacàrids més abundants en la biosfera.[1] Es produeix comercialment mitjançant la hidròlisi dels exoesquelets o bé, més rarament, mitjançant la fermentació de cereals com el blat o l'ordi. Als EUA és un dels productes naturals no minerals i no vitamínics més utilitzats pels adults com a medicina complementària o alternativa.[2]

Estructura del quitosan, polisacàrid format per subunitats de glucosamina.

Bioquímica[modifica | modifica el codi]

Alfa-D-glucosamina
Beta-D-glucosamina, estructura de boles

La glucosamina va ser preparada per primera vegada pel doctor Georg Ledderhose mitjançant la hidròlisi de quitina amb àcid clorhídric concentrat l'any 1876,[3][4] però la seva estereoquímica no es va acabar de definir fins als treballs de Walter Haworth l'any 1939. La D-glucosamina es produeix de manera natural en forma de glucosamina-6-fosfat, i és el precursor bioquímic de tots els sucres nitrogenats.[5] Específicament, la glucosamina-6-fosfat se sintetiza a partir de fructosa-6-fosfat i glutamina,[6] com a primer pas de la via biosintètica de l'hexosamina.[7] El producte final d'aquesta via és la UDP-N-acetilglucosamina (UDP-GlcNAc), la qual s'utilitza posteriorment per a produir glicosaminoglicans, proteoglicans i glicolípids.

Com que la formació de glicosamina-6-fosfat constitueix el primer pas per a la síntesi d'aquests productes, la glucosamina es considera important en la regulació de la seva producció; tot i així, resta incerta la manera en què es regula la via biosintètica de l'hexosamina i si aquesta pot contribuir en l'aparició de malalties humanes.[8]

Efectes sanitaris[modifica | modifica el codi]

Tenint en compte que la glucosamina és una precursora dels glicosaminocans, i que els glicosaminocans són el component majoritari del cartílag colindant; els suplements de glucosamina podrien, a priori, ajudar a prevenir la degeneració del cartílag i tractar l'artrosi.

Les anàlisis in vitro de la glucosamina han revelat que aquesta inhibeix les característiques de la cèl·lula cartilaginosa.[9]

Però existeixen dubtes respecte a la seva efectivitat clínica. L'any 2005, una metanàlisi de la glucosamina per a l'artrosi realitzat per Cochrane Collaboration, va demostrar que tan sols les preparacions Rotta (incloent-hi estudis més antics), havien trobat efectes beneficials pel dolor i la millora funcional[10] Una metanàlisi publicada en el British Medical Journal el 2010 ha mostrat que és ineficaç.[11]

Els estudis que revelen efectes beneficials, utilitzen generalment glucosamina sulfat.[12] El condritin sulfat s'utilitza ocasionalment en conjuncions amb la glucosamina; i de fet, estudis en animals han suggerit que la condritina pot incrementar la seva eficàcia.[12]

Condritin sulfat.

Indicacions[modifica | modifica el codi]

La glucosamina oral està comercialitzada com a tractament de l'artrosi. Les formes de la glucosamina més venudes són la glucosamina sulfat i la glucosamina clorhídrica. La glucosamina sovint es ven combinada amb altres suplements com els condritin sulfat i el metilsulfonil sulfat; però cal tenir en compte que poden passar setmanes i fins i tot mesos des de l'inici de la ingesta de glucosamina fins que es comencen a apreciar les millores simptomàtiques.[13]

La glucosamina és una medicina alternativa utilitzada pels seus consumidors com a tractament de l'artrosi. També s'utilitza extensament en el camp de la veterinària i com a suplement no regulat però àmpliament acceptat.

Posologia[modifica | modifica el codi]

La dosi típica de la sal de glucosamina són 1500 mg diaris. La glucosamina conté un grup amino carregat positivament a pH fisiològic, per tant, l'anió inclòs a la sal pot variar. La quantitat de glucosamina present en 1500 mg de sal de glucosamina dependrà de quin anió sigui present i de si hi ha incloses sals addicionals en la planificació de la seva síntesi artificial.[14] La glucosamina i la condritina són "candidats aparentment pobres per a l'absorció a través de la pell", mentre que el metabòlit de la glucosamina N-acetil-D-glucosamina (NAG) sembla ser un candidat millor. L'habilitat del NAG per permeabilitzar la pell s'atribueix a l'etanol i al dimetil sulfòxid (DMSO), que s'utilitza en medicaments de cura veterinària, però l'ús del qual no es permet en humans.[15]

Contraindicacions[modifica | modifica el codi]

Estudis clínics han demostrat consistentment que la glucosamina sembla segura.

Al·lèrgia[modifica | modifica el codi]

Pel fet que la glucosamina deriva generalment dels mol·luscs, aquells individuus al·lèrgics als mol·luscs haurien d'evitar-la; de totes maneres, com que la glucosamina deriva de les closques d'aquests animals mentre l'al·lergen es troba a la seva vianda, probablement és segura fins i tot per a aquelles persones al·lèrgiques als mol·luscs.[16] També hi ha disponibles fonts alternatives basades en la fermentació de fongs o de blat.

El metabolisme de la glucosa[modifica | modifica el codi]

Una altra implicació important de la glucosamina es basa en el fet que el seu excés pot contribuir a la diabetis interferint en la regulació normal de la via biosintètica de l'hexosamina;[17] tot i que diverses investigacions no han trobat evidència de que això succeeixi significativament,.[18][19][20] Un estudi d'Anderson et al. el 2005 resumeix els efectes de la glucosamina sobre els de la glucosa en estudis in vitro, els efectes de l'administració de grans dosis de glucosamina oral en animals i els efectes de suplementar la glucosamina amb les dosis normals recomanades en humans; concluint que la glucosamina no causa intolerància a la glucosa i no té efectes documentats sobre el seu metabolisme.[21] Cal mencionar que els autors de l'experiment anteriorment esmentat (Anderson et al.) van ser financiats per Cargill Incorporated Eddyville, IA (una fàbrica de glucosamina), fet que quedava reflectit en l'apartat acknowledgments del seu article. Altres estudis realitzats en individus obesos o magres van concloure que la glucosamina oral en dosis estàndard no millora ni empitjora significativament la resistència a la insulina ni la disfunció endotelial.

Estaments legals[modifica | modifica el codi]

Estats Units d'Amèrica (EUA)[modifica | modifica el codi]

Als EUA, la glucosamina no està aprovada per la Food and Drug Administration per a l'ús mèdic en humans. Com que la glucosamina està classificada com a suplement dietètic als EUA, la seva seguretat i formulació són responsabilitat total del fabricant. No es requereixen proves de seguretat i eficàcia si no s'anuncia com a tractament per a condicions de salut amb recepta mèdica.[22] Actualment l'U.S. National Institutes of Health està duent a terme un estudi sobre la glucosamina suplementària en pacients obesos, ja que aquest sector de la població és particularment sensible als efectes de la glucosamina sobre la resistència a la insulina.[23]

Europa[modifica | modifica el codi]

A Europa, la glucosamina està aprovada com a medicament i es ven en forma de sulfat de glucosamina. En aquest cas, es requereixen proves de seguretat i eficàcia pel seu ús mèdic, i diverses guies mèdiques han recomanat el seu ús com a una teràpia efectiva i segura per a l'artrosi. El comité Task Force of the European League Aganinst Rheumatism (EULAR) ha garantit que el nivell de toxicitat de la glucosamina sulfat és de 5 en una escala de 0 a 100,[24] i recentment la guia OARSI (OsteoArthritis Research Society International) d'artrosi de genoll i maluc també va confirmar les seves condicions d'excel·lent seguretat[25] Les guies de la European League Against Rheumatism recomanen la glucosamina.[26]

Biodisponibilitat i farmacocinètica[modifica | modifica el codi]

Dos estudis recents han confirmat que la glucosamina és biodisponible i eficaç tant sitemàticament com en el punt concret d'acció després de l'administració oral de la glucosamina sulfat cristal·lina en pacients osteoartrítics. Les concentracions de glucosamina en estat estacionari en el plasma i el líquid sinovial, es van relacionar amb els tractaments efectius en estudis seleccionats in vitro,.[27][28]

La biodisponibilitat de la glucosamina sulfat està al voltant del 20%.[29]

Fonts Naturals[modifica | modifica el codi]

La glucosamina és present de manera natural en les petxines i closques dels mol·luscs, en els ossos dels animals i en la medul·la òssia.

Farmacodinàmica[modifica | modifica el codi]

Subunitat disacàrida de l'àcid hialurònic.

Els possibles efectes de la glucosamina sulfat en pacients amb artrosi poden ser resultat de l'activitat anti-inflamatòria,[30][31] l'estimulació de la síntesi de proteoglicans[32] i la disminució de l'activitat catabòlica dels condròcits en la inhibició de la síntesi d'enzims proteolítics i altres substàncies que contribueixen a lesionar la matriu del cartílag i causar la mort dels condròcits articulars,.[33][34][35][36]

La glucosamina és un substrat essencial en la formació natural de la matriu GAG (glicosaminoglicans).[37]

Es creu que la glucosamina estimula la producció sinovial d'àcid hialurònic i inhibeix la degradació d'enzims liposomals als cartílags.[37]

Assajos clínics[modifica | modifica el codi]

S'han dut a terme diversos assajos clínics sobre la glucosamina com a teràpia mèdica per a l'artrosi, però els resultats han estat conflictius. L'evidència tant a favor com en contra de l'eficàcia de la glucosamina s'ha debatut entre fisioterapeutes per establir si el tractament de glucosamina en els seus pacients és recomanable.[38]

Al llarg dels anys vuitanta i noranta es varen fer múltiples assajos clínics, tots esponsoritzats per l'European Patent-holder, Rottapharm, que van demostrar els beneficis de la glucosamina. Tot i així, aquests estudis eren de baixa qualitat a causa de les poques consideracions en la seva metodologia (petita mida de la mostra, poca durada, anàlisis pobre dels valors extrems i procediments a cegues poc clars),.[39][40] Més endavant Rottapharm va exponsoritzar dos assajos clínics més grans de glucosamina sulfat de la marca Rottapharm (amb un mínim de 100 pacients per grup), de tres anys de durada i amb un control estricte de placebos. Ambdós estudis van demostrar beneficis clars del tractament per glucosamina,.[41][42] No només hi va haver una millora simptomàtica, sinó també una millora en l'espai d'acoblament articular, que s'apreciava més estret en les radiografies. Tot això suggeria que la glucosamina, a diferència d'altres calmants del dolor com els NSAIDs, pot ajudar a prevenir la destrucció del cartílag, que és la causa principal de l'artrosi. D'altra banda, estudis posteriors (a part dels de Rottapharm, però més petits i de menor durada) no van detectar cap benefici de la glucosamina,.[43][44]

A causa de la controvèrsia en els resultats, alguns estudis i metanàlisis han avaluat l'eficàcia de la glucosamina. Richy et al. realitzaren una metanàlisis d'assajos clínics aleatòris l'any 2003 i es demostrà l'eficàcia de la glucosamina en el dolor VAS i WOMAC.[45]

Un estudi de Bruyere et al. sobre la glucosamina i el condritin sulfat per al tractament de l'artrosi de genoll i maluc, va concloure que ambdós productes actuaven com a teràpies simptomàtiques valuoses de la malaltia artròsica amb diversos efectes potencials de modificació estructural.[46]

Aquesta situació va propiciar la formació d'un gran assaig clínic multicèntric (l'assaig GAIT) per part del National Insitutes of Health, el qual va estudiar el dolor associat a l'artrosi de genoll mitjançant la comparació de grups tractats amb condritin sulfat, glucosamina i la combinació dels dos, així com placebo i celecoxib.[47] Els resultats d'aquest assaig clínic, que durà sis mesos, mostraven que els pacients que prenien glucosamina clorhídrica, condritin sulfat o la combinació dels dos no experimentaven millores significatives en els seus símptomes en comparació amb els que prenien placebo 15. El grup de pacients que van prendre celecoxib sí que van mostrar millores significatives en els seus símptomes. Aquests resultats suggerien que la glucosamina i el condritin no feien remetre efectivament el dolor en el grup dels pacients amb artrosi, però s'haurien d'interpretar amb precaució, ja que la majoria dels pacients només presentaven dolor lleu (amb un marge molt estret per a apreciar millores en el nivell de dolor) i per la resposta inusual del placebo en la mostra (60%). Malgrat això, anàlisis exploratius en un grup de pacients van suggerir que els suplements que es prenien junts (glucosamina i condritin sulfat) podrien ser significativament més efectius que el placebo (79.2% davant del 54%; p=0,002) i un 10% superior que els controls positius en els pacients amb dolor classificat de moderat a greu (testing hypotheses suggested by the data).

En una editorial del doctor Marc Hochberg també s'apreciava que "És decebedor que els investigadors del GAIT no utilitzessin glucosamina fosfat, ja que els resultats posteriors podrien haver donat lloc a informació important que podria haver explicat parcialment l'heterogeneïtat en els estudis reportats per Towheed i els seus companys",.[48][49] Però aquesta preocupació no és compartida pels farmacòlegs del PDR, els quals afimen que "L'anió comptable de la sal de glucosamina (clorit o sulfat) no deu jugar cap rol en l'acció o la farmacocinètica de la glucosamina".[14] Així doncs la qüestió de l'eficàcia de la glucosamina no quedarà resolta sense actualitzacions o assajos clínics futurs.

Respecte a això, un assaig multicèntric a doble cegues de sis mesos de durada s'ha dut a terme racentment per tal d'estudiar l'eficàcia dels 1500 mg diaris de glucosamina sulfat en comparació al placebo en pacients amb artrosi de genoll (estudi de GUIDE). Els resultats han mostrat que la glucosamina sulfats fa millorar significativament l'índex algofuncional de Lequesne en comparació al placebo i als controls positius. Anàlisis secundaris, incloent-hi els indicis de resposta de lOsteoarthritis Research Society International (OARSI), també han resultat significativament favorables a la glucosamina sulfat.[50] Si bé l'OARSI recomana la supressió de la glucosamina, si no s'observa efecte després de sis mesos de tractament.[51]

Una revisió de 2005 va concloure que la glucosamina pot millorar els símptomes de l'artrosi i retardar la seva progressió.[52]

Dues mostres aleatòries recents en un estudi amb control a doble cegues,[53][54] donaren diferents resultats: mentre que un no va trobar efecte del placebo en la reducció del dolor, l'altre sí.[50]

També s'ha observat que quan només es consideren els estudis amb un disseny de major qualitat, no hi ha efecte causat pel placebo.[12]

Una metanàlisi consecutiu d'assajos aleatoris controlats, incloent-hi l'assaig NIH de Clegg, ha determinat que el clorhídric no és efectiu, tot i que hi havia massa heterogeneïtat entre els assajos de glucosamina fosfat per a poder esbossar una conclusió completament fiable.[55] Com a resposta a aquestes observacions, el doctor J-Y Reginster suggeria que els autors fallaven en aplicar els principis dels estudis sistemàtics a la metanàlisi en comptes d'haver ajuntat diferents proves d'eficàcia i dissenys d'assajos barrejant estudis de quatre setmanes amb estudis de tres anys, combinant administracions orals amb intramusculars o intraarticulars i mesclant estudis de poca qualitat reportats als inicis dels anys vuitanta amb estudis d'alta qualitat reportats el 2007.[56]

Un estudi del 2009 va concloure que hi havia poca evidència per suggerir que la glucosamina fos superior a un tractament mitjançant placebo en la restauració del cartílag de les articulacions.[57]

El 2009, un recull dels estudis disponibles van concloure que la glucosamina sulfat, la glucosamina clorhídrica i el condritin sulfat mostren individualment una eficàcia inconsistent en la disminució del dolor osteoartrític, però diversos estudis van confirmar que el aquest dolor remet amb l'ús combinat de glucosamina i condritin fosfat.[58]

De totes maneres l'OARSI (OsteoArthritis Research Society International) està recomanant la glucosamina com a segon tractament més efectiu per a casos moderats d'artrosi. De la mateixa manera, la recent pràctica de la guia de la European League Against Rheumatism per a l'artrosi de genoll li reconeix a la glucosamina sulfat el major nivell d'evidència (1A) i força de recomanació (A).[56]

Un petit estudi l'any 2009, ha demostrat que la glucosamina redueix el desgast del cartílag en els pacients amb artrosi causada per l'entrenament físic.[59]

Una àmplia metanàlisi publicada el 2010 en el British Medical Journal mostra que la glucosamina, el sulfat de condroïtina, i la seva combinació no donen lloc a una reducció rellevant de dolor en les articulacions ni afecten a la disminució de l'espai articular en comparació amb el placebo. Els autors indiquen a més que alguns pacients, estan convençuts que aquests preparats són beneficiosos, això podria ser a causa del curs natural de l'artrosi, o de l'efecte placebo. També indiquen que si bé cap d'aquests preparats és perillós, les autoritats sanitàries no haurien de cobrir la despesa que comporta la seva prescripció. També assenyalen que les majors diferències entre placebo o aquests productes sempre es mostren en estudis subvencionats pels laboratoris i no es troben diferències quan els estudis són independents.[11]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Horton D, Wander JD (1980). The Carbohydrates. Vol 1B. New York: Academic Press. p. 727–728. ISBN 012-556351-5
  2. "Complementary and Alternative Medicine Use Among Adults and Children: United States, 2007". National Center for Health Statistics. December 10, 2008. http://nccam.nih.gov/news/2008/nhsr12.pdf. Retrieved 2009-08-16.
  3. Ledderhose G (1877). Zeitschrift für physiologische chemie ii: 213.
  4. Ledderhose G. Zeitschrift für physiologische chemie iv: 139.
  5. Roseman S (2001). "Reflections on glycobiology" (free full text). J Biol Chem 276 (45): 41527–42. doi:10.1074/jbc.R100053200. PMID 11553646.
  6. Ghosh S, Blumenthal HJ, Davidson E, Roseman S (1 May 1960). "Glucosamine metabolism. V. Enzymatic synthesis of glucosamine 6-phosphate". J Biol Chem 235 (5): 1265. PMID 13827775. http://www.jbc.org/cgi/reprint/235/5/1265.
  7. International Union of Biochemistry and Molecular Biology
  8. Buse MG (2006). "Hexosamines, insulin resistance, and the complications of diabetes: current status". Am J Physiol Endocrinol Metab 290 (1): E1–E8. doi:10.1152/ajpendo.00329.2005. PMID 16339923.
  9. Terry DE, Rees-Milton K, Smith P, Carran J, Pezeshki P, Woods C, Greer P, Anastassiades TP. (2005). "N-acylation of glucosamine modulates chondrocyte growth, proteoglycan synthesis, and gene expression". J. Rheumatol. 32 (9): 1775–86. PMID 16142878
  10. Towheed TE, Maxwell L, Anastassiades TP, et al. (2005). "Glucosamine therapy for treating osteoarthritis". Cochrane Database Syst Rev (2): CD002946. doi:10.1002/14651858.CD002946.pub2. PMID 15846645. Cochrane entry.
  11. 11,0 11,1 Wandel S, Jüni P, Tendal B, Nüesch E, Villiger PM, Welton NJ, Reichenbach S, Trelle S. «Effects of glucosamine, chondroitin, or placebo in patients with osteoarthritis of hip or knee: network meta-analysis». British Medical Journal, 341, 2010, pàg. c4675. DOI: 10.1136/bmj.c4675. PMC: 2941572. PMID: 20847017. Free PDF online
  12. 12,0 12,1 12,2 Dahmer S, Schiller RM (August 2008). "Glucosamine". Am Fam Physician 78 (4): 471–6. PMID 18756654. Free full-text
  13. Current Medical Diagnosis and Treatment 2008. McGraw-Hill Medical. ISBN 978-0-07-149430-4.
  14. 14,0 14,1 PDR Health
  15. Garner ST, Israel BJ, Achmed H, Capomacchia AC, Abney T, Azadi P (2007). "Transdermal permeability of N-acetyl-D-glucosamine". Pharm Dev Technol 12 (2): 169–74. doi:10.1080/10837450701212560. PMID 17510888
  16. Gray HC, Hutcheson PS, Slavin RG (August 2004). "Is glucosamine safe in patients with seafood allergy?". The Journal of Allergy and Clinical Immunology 114 (2): 459–60. PMID 15341031
  17. Buse MG (2006). "Hexosamines, insulin resistance, and the complications of diabetes: current status". Am J Physiol Endocrinol Metab 290 (1): E1–E8. doi:10.1152/ajpendo.00329.2005. PMID 16339923
  18. Scroggie DA, Albright A, Harris MD (July 2003). "The effect of glucosamine-chondroitin supplementation on glycosylated hemoglobin levels in patients with type 2 diabetes mellitus: a placebo-controlled, double-blinded, randomized clinical trial". Archives of Internal Medicine 163 (13): 1587–90. doi:10.1001/archinte.163.13.1587. PMID 12860582
  19. Tannis AJ, Barban J, Conquer JA (June 2004). "Effect of glucosamine supplementation on fasting and non-fasting plasma glucose and serum insulin concentrations in healthy individuals". Osteoarthritis and Cartilage / OARS, Osteoarthritis Research Society 12 (6): 506–11. doi:10.1016/j.joca.2004.03.001. PMID 15135147
  20. Monauni T, Zenti MG, Cretti A, et al. (June 2000). "Effects of glucosamine infusion on insulin secretion and insulin action in humans". Diabetes 49 (6): 926–35. PMID 10866044
  21. Anderson JW, Nicolosi RJ, Borzelleca JF (February 2005). "Glucosamine effects in humans: a review of effects on glucose metabolism, side effects, safety considerations and efficacy". Food and Chemical Toxicology : an International Journal Published for the British Industrial Biological Research Association 43 (2): 187–201. doi:10.1016/j.fct.2004.11.006. PMID 15621331
  22. "Dietary Supplements". U.S. Food and Drug Administration. http://www.cfsan.fda.gov/~dms/supplmnt.html. Retrieved December 10, 2009
  23. "Effects of Oral Glucosamine on Insulin and Blood Vessel Activity in Normal and Obese People". ClinicalTrials.gov. June 23, 2006. http://www.clinicaltrials.gov/ct/show/NCT00065377. Retrieved December 10, 2009
  24. Jordan KM, Arden NK, Doherty M, et al. (December 2003). "EULAR Recommendations 2003: an evidence based approach to the management of knee osteoarthritis: Report of a Task Force of the Standing Committee for International Clinical Studies Including Therapeutic Trials (ESCISIT)". Annals of the Rheumatic Diseases 62 (12): 1145–55. PMID 14644851
  25. Zhang W, Moskowitz RW, Nuki G, et al. (September 2007). "OARSI recommendations for the management of hip and knee osteoarthritis, part I: critical appraisal of existing treatment guidelines and systematic review of current research evidence". Osteoarthritis and Cartilage / OARS, Osteoarthritis Research Society 15 (9): 981–1000. doi:10.1016/j.joca.2007.06.014. PMID 17719803.
  26. Reginster J.Y. The efficacy of glucosamine sulfate in osteoarthritis: financial and nonfinancial conflict of interest. Arthritis & Rheumatism, 2007; 56 (7): 2105-2110. Free full text.
  27. Persiani S, Roda E, Rovati LC, Locatelli M, Giacovelli G, Roda A (December 2005). "Glucosamine oral bioavailability and plasma pharmacokinetics after increasing doses of crystalline glucosamine sulfate in man". Osteoarthritis and Cartilage / OARS, Osteoarthritis Research Society 13 (12): 1041–9. doi:10.1016/j.joca.2005.07.009. PMID 16168682
  28. Persiani S, Rotini R, Trisolino G, et al. (July 2007). "Synovial and plasma glucosamine concentrations in osteoarthritic patients following oral crystalline glucosamine sulphate at therapeutic dose". Osteoarthritis and Cartilage / OARS, Osteoarthritis Research Society 15 (7): 764–72. doi:10.1016/j.joca.2007.01.019. PMID 17353133
  29. Cohen MJ, Braun L (2007). Herbs & natural supplements: an evidence-based guide. Marrickville, New South Wales: Elsevier Australia. ISBN 0-7295-3796-X
  30. Largo R, Alvarez-Soria MA, Díez-Ortego I, et al. (April 2003). "Glucosamine inhibits IL-1beta-induced NFkappaB activation in human osteoarthritic chondrocytes". Osteoarthritis and Cartilage / OARS, Osteoarthritis Research Society 11 (4): 290–8. PMID 12681956
  31. Chan PS, Caron JP, Orth MW (July 2006). "Short-term gene expression changes in cartilage explants stimulated with interleukin beta plus glucosamine and chondroitin sulfate". The Journal of Rheumatology 33 (7): 1329–40. PMID 16821268
  32. Bassleer C, Rovati L, Franchimont P (November 1998). "Stimulation of proteoglycan production by glucosamine sulfate in chondrocytes isolated from human osteoarthritic articular cartilage in vitro". Osteoarthritis and Cartilage / OARS, Osteoarthritis Research Society 6 (6): 427–34. doi:10.1053/joca.1998.0146. PMID 10343776
  33. Dodge GR, Jimenez SA (June 2003). "Glucosamine sulfate modulates the levels of aggrecan and matrix metalloproteinase-3 synthesized by cultured human osteoarthritis articular chondrocytes". Osteoarthritis and Cartilage / OARS, Osteoarthritis Research Society 11 (6): 424–32. PMID 12801482
  34. Chan PS, Caron JP, Orth MW (November 2005). "Effect of glucosamine and chondroitin sulfate on regulation of gene expression of proteolytic enzymes and their inhibitors in interleukin-1-challenged bovine articular cartilage explants". American Journal of Veterinary Research 66 (11): 1870–6. PMID 16334942
  35. Uitterlinden EJ, Jahr H, Koevoet JL, et al. (March 2006). "Glucosamine decreases expression of anabolic and catabolic genes in human osteoarthritic cartilage explants". Osteoarthritis and Cartilage / OARS, Osteoarthritis Research Society 14 (3): 250–7. doi:10.1016/j.joca.2005.10.001. PMID 16300972
  36. Chu SC, Yang SF, Lue KH, et al. (October 2006). "Glucosamine sulfate suppresses the expressions of urokinase plasminogen activator and inhibitor and gelatinases during the early stage of osteoarthritis". Clinica Chimica Acta; International Journal of Clinical Chemistry 372 (1-2): 167–72. doi:10.1016/j.cca.2006.04.014. PMID 16756968
  37. 37,0 37,1 Swarbrick J, ed (2006). Encyclopedia of Pharmaceutical Technology. 4 (Third Edition ed.). Informa Healthcare. p. 2436. ISBN 978-0-8493-9399-0
  38. Manson JJ, Rahman A. «This house believes that we should advise our patients with osteoarthritis of the knee to take glucosamine». Rheumatology (Oxford, England), 43, 1, January 2004, pàg. 100–1. DOI: 10.1093/rheumatology/keg458. PMID: 12867572.
  39. Adams ME (July 1999). "Hype about glucosamine". Lancet 354 (9176): 353–4. doi:10.1016/S0140-6736(99)90040-5. PMID 10437858
  40. McAlindon TE, LaValley MP, Gulin JP, Felson DT (March 2000). "Glucosamine and chondroitin for treatment of osteoarthritis: a systematic quality assessment and meta-analysis". JAMA : the Journal of the American Medical Association 283 (11): 1469–75. PMID 10732937
  41. Reginster JY, Deroisy R, Rovati LC, et al. (January 2001). "Long-term effects of glucosamine sulphate on osteoarthritis progression: a randomised, placebo-controlled clinical trial". Lancet 357 (9252): 251–6. doi:10.1016/S0140-6736(00)03610-2. PMID 11214126
  42. Pavelká K, Gatterová J, Olejarová M, Machacek S, Giacovelli G, Rovati LC (October 2002). "Glucosamine sulfate use and delay of progression of knee osteoarthritis: a 3-year, randomized, placebo-controlled, double-blind study". Archives of Internal Medicine 162 (18): 2113–23. PMID 12374520
  43. Hughes R, Carr A (March 2002). "A randomized, double-blind, placebo-controlled trial of glucosamine sulphate as an analgesic in osteoarthritis of the knee". Rheumatology (Oxford, England) 41 (3): 279–84. PMID 11934964
  44. Cibere J, Kopec JA, Thorne A, et al. (October 2004). "Randomized, double-blind, placebo-controlled glucosamine discontinuation trial in knee osteoarthritis". Arthritis and Rheumatism 51 (5): 738–45. doi:10.1002/art.20697. PMID 15478160
  45. Richy F, Bruyere O, Ethgen O, Cucherat M, Henrotin Y, Reginster JY (July 2003). "Structural and symptomatic efficacy of glucosamine and chondroitin in knee osteoarthritis: a comprehensive meta-analysis". Archives of Internal Medicine 163 (13): 1514–22. doi:10.1001/archinte.163.13.1514. PMID 12860572
  46. Bruyere O, Reginster JY (2007). "Glucosamine and chondroitin sulfate as therapeutic agents for knee and hip osteoarthritis". Drugs & Aging 24 (7): 573–80. PMID 17658908
  47. Clinicaltrials.gov
  48. Towheed TE, Maxwell L, Anastassiades TP, et al. (2005). "Glucosamine therapy for treating osteoarthritis". Cochrane Database of Systematic Reviews (Online) (2): CD002946. doi:10.1002/14651858.CD002946.pub2. PMID 15846645
  49. Hochberg MC (February 2006). "Nutritional supplements for knee osteoarthritis--still no resolution". The New England Journal of Medicine 354 (8): 858–60. doi:10.1056/NEJMe058324. PMID 16495399
  50. 50,0 50,1 Herrero-Beaumont G, Ivorra JA, Del Carmen Trabado M, et al. (February 2007). "Glucosamine sulfate in the treatment of knee osteoarthritis symptoms: a randomized, double-blind, placebo-controlled study using acetaminophen as a side comparator". Arthritis Rheum. 56 (2): 555–67. doi:10.1002/art.22371. PMID 17265490
  51. Zhang W, Moskowitz RW, Nuki G, et al.. «OARSI recommendations for the management of hip and knee osteoarthritis, Part II: OARSI evidence-based, expert consensus guidelines». Osteoarthr. Cartil., 16, 2, February 2008, pàg. 137–62. DOI: 10.1016/j.joca.2007.12.013. PMID: 18279766.
  52. Poolsup N, Suthisisang C, Channark P, Kittikulsuth W. «Glucosamine long-term treatment and the progression of knee osteoarthritis: systematic review of randomized controlled trials». The Annals of pharmacotherapy, 39, 6, 2005, pàg. 1080–7. DOI: 10.1345/aph.1E576. PMID: 15855241.
  53. Clegg DO, Reda DJ, Harris CL, et al. (February 2006). "Glucosamine, chondroitin sulfate, and the two in combination for painful knee osteoarthritis". N. Engl. J. Med. 354 (8): 795–808. doi:10.1056/NEJMoa052771. PMID 16495392.
  54. Rozendaal RM, Koes BW, van Osch GJ, et al. (February 2008). "Effect of glucosamine sulfate on hip osteoarthritis: a randomized trial". Ann. Intern. Med. 148 (4): 268–77. PMID 18283204
  55. Vlad SC, LaValley MP, McAlindon TE, Felson DT (July 2007). "Glucosamine for pain in osteoarthritis: why do trial results differ?". Arthritis and Rheumatism 56 (7): 2267–77. doi:10.1002/art.22728. PMID 17599746
  56. 56,0 56,1 Reginster JY (July 2007). "The efficacy of glucosamine sulfate in osteoarthritis: financial and nonfinancial conflict of interest". Arthritis and Rheumatism 56 (7): 2105–10. doi:10.1002/art.22852. PMID 17599727
  57. Kirkham, SG; Samarasinghe, RK (2009). "Review article: Glucosamine". Journal of orthopaedic surgery (Hong Kong) 17 (1): 72–6. PubMed
  58. Vangsness Jr, C.; Spiker, W.; Erickson, J. (2009). "A review of evidence-based medicine for glucosamine and chondroitin sulfate use in knee osteoarthritis". Arthroscopy : the journal of arthroscopic & related surgery : official publication of the Arthroscopy Association of North America and the International Arthroscopy Association 25 (1): 86–94. doi:10.1016/j.arthro.2008.07.020. PMID 19111223.
  59. Petersen, G.; Saxne, T.; Heinegard, D.; Hansen, M.; Holm, L.; Koskinen, S.; Stordal, C.; Christensen, H. et al. (Jul 2009). "Glucosamine but not ibuprofen alters cartilage turnover in osteoarthritis patients in response to physical training1". Osteoarthritis and Cartilage. doi:10.1016/j.joca.2009.07.004. ISSN 1063-4584. PubMed