Gorillaz

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el grup Gorillaz. Si cerqueu el seu l'àlbum homònim, vegeu Gorillaz (àlbum).
Gorillaz
Gorillaz (esquerra a dreta): Russel (darrere), Noodle, 2D i Murdoc
Gorillaz (esquerra a dreta): Russel (darrere), Noodle, 2D i Murdoc
Dades biogràfiques i tècniques
Lloc d'origen Anglaterra Essex, Anglaterra
Gènere(s) Rock alternatiu
Hip hop alternatiu
Pop
Electrònica
Trip rock
Anys en actiu 1998–present
Discogràfiques Parlophone
Virgin Records
EMI
Lloc web oficial www.gorillaz.com
Membres
2D
Noodle
Russel Hobbs
Murdoc Niccals
Membres anteriors
Paula Cracker
Del

Gorillaz és un grup virtual britànic format principalment per Damon Albarn, cantant de les bandes Blur i The Good, the Bad & the Queen, Jamie Hewlett, dibuixant anglès creador de còmics com Tank Girl i Els Freebies, i altres artistes que han col·laborat en els seus projectes. El grup, en el seu format virtual, està compost per 2D (veu i teclats), Murdoc Niccals (baix), Noodle (guitarra solista) i Russel Hobbs (bateria). L'únic membre permanent del grup és Damon Albarn i la resta la formen diverses col·laboracions. L'estil musical és bàsicament rock alternatiu però també reben diverses influències que inclouen britpop, dub, hip-hop i música pop.[1][2]

La banda va debutar amb un àlbum epònim amb més de 7 milions de còpies venudes, fet que els va valer una entrada al Llibre Guinness dels rècords com la banda virtual més reeixida.[3] El seu segon àlbum d'estudi, Demon Days, va ser llançat el 2005 i va rebre cinc nominacions als premis Grammy l'any 2006, de les quals en va guanyar la millor col·laboració pop amb veu.[4][5] Posteriorment han llançat dos àlbums de cares B i un de remix. Actualment estan treballant en el seu tercer àlbum d'estudi.

Història[modifica | modifica el codi]

Damon Albarn i Jamie Hewlett van crear Gorillaz l'any 1998 quan ambdós vivien junts a Westbourne Grove, Londres. La idea de crear una banda virtual els va sorgir mirant MTV.[6] Inicialment es va anomenar "Gorilla" i la primera cançó que van compondre va ser "Ghost Train".[7] La primera encarnació del grup fou un trio format pel propi Albarn, Del tha Funkee Homosapien i Dan the Automator, que ja havien treballat junts anteriorment per la cançó "Time Keeps on Slipping" de Deltron 3030. Aquesta col·laboració es pot considerar com la gènesi de l'estil musical que marcaria el primer àlbum de Gorillaz.[8]

Phase One: Celebrity Take Down (2000–2003)[modifica | modifica el codi]

Damon Albarn, co-creador de Gorillaz (2007).

El primer llançament de la banda fou l'EP Tomorrow Comes Today l'any 2000. Aquest tingué una molt bona rebuda en l'escena underground del Regne Unit i aparegueren diversos rumors sobre l'origen de Gorillaz. El web oficial del grup era una representació virtual dels Kong Studios, casa i estudi del grup. Cada membre tenia la pròpia habitació, i també hi havia un vestíbul, lavabo i l'estudi de gravació. Els fans van crear un web alternatiu per mostrar la informació de la banda, notícies, discografia i agenda d'esdeveniments.

El primer senzill que va llançar el grup va ser "Clint Eastwood" el 2001. La cançó fou un èxit rotund i els va donar a conèixer a tot el món. Poc després van treure l'àlbum homònim, Gorillaz amb tres senzills més. A final d'any també van llançar una compilació de cares-B titulada G-Sides. L'any 2002 van actuar en l'entrega de premis dels Brit Awards mitjançant una animació 3D en quatre grans pantalles. Paral·lelament també van estar nominats a sis guardons inclosos els de millor grup anglès i millor àlbum anglès, però finalment no n'aconseguiren cap.[9][10] Posteriorment també van llançar un àlbum de remescles dub titulat Laika Come Home, i finalment el DVD Phase One: Celebrity Take Down que recollia tot el material que havien realitzat fins al moment.

Aparegueren certs rumors que indicaven que Gorillaz estava preparant una pel·lícula d'animació sobre el grup. La discogràfica EMI va revelar que la idea es va abandonar perquè el creador Jamie Hewlett havia rebutjat tots els guions que li havien arribat.[11] Hewlett va explicar posteriorment que van cancel·lar els plans per discrepàncies amb els executius de Hollywood.

Phase Two: Slowboat to Hades (2004–2008)[modifica | modifica el codi]

Al desembre de 2004, el web oficial de la banda fou reobert per afegir el videoclip exclusiu "Rock It". Seguidament van anunciar la realització d'un nou àlbum amb la producció de Danger Mouse. També van organitzar un concurs de talents anomenat Search for a Star, en el qual permetien als fans enviar videoclips d'un minut, àudios o imatges. El premi era la col·laboració amb la banda per crear la cançó i el vídeo de "El Mañana", el quart senzill del nou àlbum, i l'addició d'una habitació pròpia en el renovat web de Kong Studios.

El primer senzill de l'àlbum fou "Feel Good Inc.", llançat molt abans que l'àlbum, que es va convertir en el més reeixit del grup després de debutar en la segona posició en la llista britànica (UK Singles Chart). La cançó va estar nominada com a Record of the Year als premis Grammy de l'any 2006. L'àlbum, titulat Demon Days, es va llançar al maig de 2005 i va convertir directament en número 1 al Regne Unit.[12] Posteriorment també es van llançar "DARE", "Dirty Harry", i finalment el doble "Kids with Guns"/"El Mañana". Durant tot l'any, l'àlbum entrava i sortia del Top Ten de la llista britànica d'àlbums coincidint amb el llançament de cada senzill. A finals de 2005, Demon Days va vendre més d'un milió de còpies al Regne Unit, esdevenint el cinquè més venut durant l'any en aquest país. L'àlbum fou guardonat amb cinc discs d'or al Regne Unit, dos als Estats Units i tres a Austràlia, amb un total de més de sis milions de còpies a tot el món.[13]

Posteriorment es van fer públics la planificació del grup per dur a terme una gira mundial hologràfica durant els anys 2007 i 2008.[14] Els membres en forma de dibuixos animats apareixerien com a hologrames en l'escenari mitjançant la tecnologia Musion Eyeliner. Aquesta tècnica es va utilitzar en la gala dels MTV Europe Music Awards del 2005 i en la gala dels Grammy Awards del 2006 amb l'addició d'una Madonna virtual.[15] Malauradament, la gira es va suspendre per problemes pressupostaris, ja que aquesta tecnologia és molt cara i hi havia massa dificultats per realitzar els directes.[16]

El 21 de setembre de 2006, el vestíbul principal dels Kong Studios, el web oficial del grup, fou destruït per causes desconegudes. El DVD Phase Two: Slowboat to Hades fou llançat a final d'any al Regne Unit i als Estats Units. Paral·lelament, també va aparèixer una autobiografia titulada Rise of the Ogre i una compilació de cares B i remescles anomenada D-Sides.[17][18]

Les esperances de la producció d'una pel·lícula sobre Gorillaz van reaparèixer durant l'any 2006 després d'una entrevista a Hewlett, en la qual comentava que havien arribat a un acord amb The Weinstein Company i també havien convençut a Terry Gilliam perquè hi col·laborés. Els creadors de Gorillaz van confirmar que la banda sonora de la pel·lícula seria el tercer àlbum del grup.[19] Cass Browne va acabar el guió a l'abril de 2007 i va indicar que la producció començaria al setembre.[20][21] Fins al febrer de 2008 no es va tornar a saber res sobre la pel·lícula, però Hewlett va declarar en una entrevista que no acabaven d'estar segurs si realitzar aquest tipus de pel·lícula, tot i que no descartaven portar-ho a terme en un altre moment.[22]

A l'octubre de 2007 van anunciar la realització d'un documental sobre el grup titulat Bananaz i dirigit per Ceri Levy.[23] El documental es va llançar online pel web de Babelgum a l'abril de 2009 i al juny va aparèixer el DVD.

Phase Three: Escape to Plastic Beach (2009−2012)[modifica | modifica el codi]

Gorillaz presentant Plastic Beach en directe a Londres (2010).

Damon Albarn i Jamie Hewlett van comentar en una entrevista al setembre de 2008 que estaven a punt de començar a treballar en el projecte anomenat Carousel, tot i que posteriorment va evolucionar amb al tercer àlbum d'estudi del grup, titulat Plastic Beach (en català, platja de plàstic).[24][25] Albarn tenia unes 70 cançons escrites per aquest àlbum i considerava que estaven preparant un disc de molt bon pop.[26] Entre les col·laboracions hi destacaven Snoop Dogg, Lou Reed, Mos Def, Bobby Womack.[25][27]

Ja al gener de 2009, Albarn va aparèixer en el programa de ràdio BBC Radio 1 per presentar tres demos noves del grup anomenades "Electric Shock", "Broken" i "Stylo".[28] La data de llançament prevista és per final d'any o a principis de 2010. Els grups De La Soul i The Horrors han confirmat la seva col·laboració en diverses cançons.[29] El 20 de gener de 2010 es va llançar el primer senzill del nou àlbum, "Stylo", amb la col·laboració de Bobby Womack i Mos Def. A mitjans de febrer, el grup va crear un nou món interactiu en el seu web oficial, representant una illa amb diverses platges i la casa on hi ha l'estudi de gravació. Finalment, l'àlbum fou publicat el 3 de març de 2010 al Japó i posteriorment a la resta de països. Hewlett va aprofitar per redibuixar els diferents membres de la banda per marcar el pas del temps en els personatges.[30]

El nou disc va rebre crítiques positives malgrat es tracta d'un treball més pop que els anteriors. En el web es van penjar diversos curts sobre els membres virtuals del grup explicant com van arribar a l'illa de la platja de plàstic. Van anunciar una gira mundial per mitjans del 2010 per tal de promocionar l'àlbum, però finalment la van programar pel Regne Unit i Irlanda. Tanmateix, al juliol van anunciar novament la primera gira mundial del grup titulada "Escape to Plastic Beach World Tour", de manera que van reorganitzar les dates que tenien programades per la petita gira britànica i realitzar una nova agenda.

Després de publicar un nou senzill titulat "Doncamatic" a finals de 2010, Albarn va parlar sobre els seus plans pel futur respecte al grup. Va explicar que tenia prou material per publicar dos nous àlbums i que estava treballant en un disc de demos sobre la gira que havien realitzat per Plastic Beach als Estats Units. Aquest darrer fou publicat amb el nom de The Fall el 25 de desembre al seu web oficial, a disposició de forma gratuïta exclusivament pels membres del seu club de fans.[31] Inicialment es va publicar un videoclip "Phoner to Arizona" en el web oficial del grup.[32] Poc després, Albarn va començar a enregistrar amb el rapper Pharrell Williams una nova edició de l'àlbum mitjançant un iPad i un omnicord. A l'abril de 2011 es va extreure el senzill "Revolving Doors" d'aquest àlbum.

L'octubre de 2011, Gorillaz va anunciar l'aparició de la seva primera compilació de grans èxits anomenada The Singles Collection: 2001−2011 pel novembre del mateix any.[33]

A començaments de 2012 van anunciar el llançament de "DoYaThing", un senzill per promocionar una línia de sabates esportives de la marca Converse dedicades a Gorillaz. Com que la cançó formava part de la campanya de Converse "Three Artists, One Song" (en català "Tres artistes, una cançó"), Albarn va col·laborar amb James Murphy de LCD Soundsystem i André 3000 d'Outkast. La cançó estigué disponible en el web de la marca esportiva i posteriorment, la banda va penjar una versió estesa de 13 minuts al seu web oficial. Hewlett va dirigir el videoclip amb recreacions animades dels dos col·laboradors.[34]

Descans indefinit (2012−present)[modifica | modifica el codi]

Albarn va declarar a l'abril de 2012 a The Guardian que la relació entre Hewlett i ell s'havia refredat després de diverses tensions produïdes durant el procés d'enregistrament de Plastic Beach. Els punts de vista visual i musical s'havien distanciat i ja no coincidien com quan va començar el seu projecte conjunt.[35] Posteriorment, Hewlett va declarar en una entrevista a The Independent que simplement volia fer altres treballs i que Albarn tenia diversos projectes en ment, de manera que la seva relació era bona però que volien separar-se una mica per provar coses diferents i no tancava la porta a futures col·laboracions.[36] Durant el 2013, Albarn i Hewlett van indicar per separat que havien mantingut diverses converses per aclarir els malentesos i que ja havien començat a treballar en un nou treball. Tanmateix, Albarn ja estava preparant un nou àlbum d'estudi amb Blur i que el nou treball de Gorillaz no continuaria fins que l'àlbum de Blur no estigués enllestit.[37][38]

Membres[modifica | modifica el codi]

Membres ficticis[modifica | modifica el codi]

Membres addicionals[modifica | modifica el codi]

  • Paula Cracker (guitarra). L'ex-xicota d'en 2D i la guitarrista original de la banda. Després d'aparèixer a "Ghost Train", va ser expulsada del grup després de tenir relacions sexuals amb Murdoc en el lavabo de l'estudi i fou reemplaçada per Noodle.

Membres reals[modifica | modifica el codi]

Durant tota la seva trajectòria hi ha hagut diverses especulacions al voltant del grup per saber qui està realment darrere dels membres del grup. Només està confirmada la presència de Damon Albarn i Jamie Hewlett com a creadors del projecte, però ells van indicar que hi havia més de cinquanta persones treballant en diferents aspectes pel grup. L'única cosa que continua constant en totes les cançons és la veu d'Albarn doblant a 2D. En els crèdits de Phase One: Celebrity Take Down i Gorillaz apareixen dues llistes totalment diferents de les persones que col·laboren en el grup. La llista més o menys aproximada de les persones que han col·laborat amb Gorillaz apareixen en el següent web. En el documental de televisió Charts of Darkness, Albarn va comentar que els músics Mike Smith i Cass Browne havien col·laborat estretament amb ell per a la composició de la música en els teclats i la percussió respectivament.

Inicialment van col·laborar posant veus en el primer àlbum Miho Hatori de Cibo Matto com a Noodle, i Tina Weymouth de Talking Heads. En la gira Demon Days Live, Damon Albarn va conservar el paper de 2D (cantant i piano), Simon Tong i Rosie Wilson van actuar com a Noodle (guitarra i veus addicionals respectivament), Morgan Nicholls com a Murdoc (baix) i Cass Browne com a Russel (bateria). Addicionalment també hi van col·laborar dos teclistes (piano i sintetitzador) amb el rol de 2D i dos percussionistes amb el rol de Russel.

Tot l'art sobre la banda fou creat per Hewlett i la seva companyia Zombie Flesh Eaters. Tots els videoclips, excepte "Rock It" i "Tomorrow Comes Today", foren creats per Passion Pictures i els animadors Pete Candeland i Rufus Dayglo.

Discografia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Discografia de Gorillaz

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Article principal: Llista de premis de Gorillaz

Gorillaz ha guanyat diversos premis a nivell mundial, entre els quals, el més important és el Grammy a la millor col·laboració pop amb veu per la cançó "Feel Good Inc.".

Gires internacionals[modifica | modifica el codi]

  • Gorillaz Live (2001–2002)
  • Demon Detour (2005)
  • Demon Days Live (2005–2006)
  • Escape to Plastic Beach Tour (2010)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Mar, Alex. «Demon Days : Gorillaz : Review : Rolling Stone» (en anglès). Rolling Stone, 02/06/2005. [Consulta: 18/09/2009].
  2. Steininger, Alex. «In Music We Trust - Gorillaz: Gorillaz» (en anglès). In Music We Trust, 2001/11. [Consulta: 18/09/2009].
  3. Cooper, James. «Gorillaz: D-Sides» (en anglès). InTheNews.co.uk, 19/11/2007. [Consulta: 18/09/2009].
  4. «EMI Music earns 54 Grammy nominations» (en anglès). EMI, 08/12/2005. [Consulta: 18/09/2009].
  5. «EMI Music Publishing Wins Big At The Grammys!» (en anglès). EMI, 14/02/2006. [Consulta: 18/09/2009].
  6. Gaiman, Neil. «Keeping It (Un)real» (en anglès). Wired, 07/2005. [Consulta: 22/09/2009].
  7. Macnie, Jim. «Gorillaz: Who Can It Be Now?» (en anglès). VH1, 09/06/2005. [Consulta: 22/09/2009].
  8. Huey, Steve. «Deltron 3030 review» (en anglès). Allmusic. [Consulta: 22/09/2009].
  9. «Brit Awards 2002: The nominations» (en anglès). BBC News, 14/01/2002. [Consulta: 26/09/2009].
  10. Grant, Kieran. «Gorillaz come out of the mist» (en anglès). Canadian Online Explorer, 23/02/2002. [Consulta: 26/09/2009].
  11. «Gorillaz-Unofficial meets Haruka Kuroda» (en anglès). Gorillaz-Unofficial, 18/04/2005. [Consulta: 26/09/2009].
  12. «Gorillaz - Demon Days - Music Charts» (en anglès). aCharts.us. [Consulta: 30/09/2009].
  13. «Artist Profile - Gorillaz» (en anglès). EMI, 2006. [Consulta: 30/09/2009].
  14. Simpson, Dave. «Gorillaz to tour - in 3D» (en anglès). The Guardian, 08/09/2008. [Consulta: 30/09/2009].
  15. «Gorillaz & Madonna - Grammy Awards 2006» (en anglès). Dimensional Studios, 2006. [Consulta: 30/09/2009].
  16. «Jamie Hewlett: The Fan Interview» (en anglès). Gorillaz-Unofficial, 2006. [Consulta: 30/09/2009].
  17. «D-Sides Confirmed» (en anglès). fans.gorillaz.com, 18/09/2007. [Consulta: 05/10/2009].
  18. «D-Sides Deluxe Preview» (en anglès). fans.gorillaz.com, 20/10/2007. [Consulta: 05/10/2009].
  19. «Making a Gorillaz movie» (en anglès). Gorillaz-Unofficial, 2006. [Consulta: 05/10/2009].
  20. «Gorillaz movie update / reports in the media / Jamie video» (en anglès). Gorillaz-Unofficial, 20/04/2007. [Consulta: 05/10/2009].
  21. «Damon Albarn: 'no more Gorillaz albums'» (en anglès). NME, 20/04/2007. [Consulta: 05/10/2009].
  22. «Jamie Hewlett: The Gorillaz-Unofficial 2008 Interview» (en anglès). Gorillaz-Unofficial, 02/2008. [Consulta: 05/10/2009].
  23. «Gorillaz Go Bananaz» (en anglès). fans.gorillaz.com, 24/10/2007. [Consulta: 05/10/2009].
  24. Frenette, Brad. «Gorillaz Monkey around: Damon Albarn and Jamie Hewlett on their new album» (en anglès). National Post, 22/09/2008. [Consulta: 12/10/2009].
  25. 25,0 25,1 Morley, Paul. «Paul Morley's Showing Off... Damon Albarn» (en anglès). The Guardian, 27/11/2009. [Consulta: 17/02/2011].
  26. Kermode, Mark. «The Year Of The Monkey» (en anglès). The Observer, 20/07/2008. [Consulta: 12/10/2009].
  27. Phillips, Amy. «Gorillaz Reveal Full Album Details» (en anglès). Pitchfork Media, 20/01/2010. [Consulta: 17/02/2011].
  28. Cochrane, Greg. «Gorillaz tracks debuted by Damon» (en anglès). BBC Radio 1, 15/01/2009. [Consulta: 12/10/2009].
  29. Vozick-Levinson, Simon. «De La Soul's Posdnuos on their Nike mix, their next album, and working again with Gorillaz» (en anglès). Entertainment Weekly, 28/05/2009. [Consulta: 12/10/2009].
  30. Liss, Sarah. «Simian City» (en anglès). CBC News, 17/09/2008. [Consulta: 12/10/2009].
  31. Collins, Simon. «Gorillaz in the hits» (en anglès). The West Australian, 08/12/2010. [Consulta: 26/02/2011].
  32. Dombal, Ryan. «Gorillaz Name iPad Album» (en anglès). Pitchfork Media, 15/12/2010. [Consulta: 26/02/2011].
  33. «News - 10 Years of Gorillaz!» (en anglès). Gorillaz, 05/10/2011. [Consulta: 01/12/2011].
  34. «Gorillaz guests a shoe-in» (en anglès). The Sun, 09/02/2012. [Consulta: 23/10/2013].
  35. Harris, John. «Damon Albarn: Gorillaz, heroin and the last days of Blur» (en anglès). The Guardian, 07/04/2012. [Consulta: 27/10/2013].
  36. Roberts, Genevieve. «Jamie Hewlett: 'My brain is like a dried-out sponge, but I'm having ideas'» (en anglès). The Independent, 15/04/2012. [Consulta: 27/10/2013].
  37. «Blur and Gorillaz will both make new albums, says Albarn collaborator» (en anglès). The Guardian, 24/06/2013. [Consulta: 31/10/2013].
  38. Pelly, Jenn. «Blur and Gorillaz Will Release New Albums, Gorillaz' Jamie Hewlett Says» (en anglès). Pitchfork, 24/06/2013. [Consulta: 31/10/2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gorillaz