Goyescas per a piano (Granados)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vegeu Goyescas (Granados) per a l'òpera del mateix compositor.

Goyescas, subtitulada Los majos enamorados (Els galants enamorats) és una suite per a piano d'Enric Granados, composta l'any 1911 i considerada l'obra mestra del compositor. El seu nom fa referència a l'obra del pintor Francisco de Goya, de qui Granados era un gran admirador. No obstant això, no existeix una correspondència exacta entre cadascuna de les peces i un quadre del pintor en particular; més aviat l'obra tracta de descriure una atmosfera, i no de fer una descripció musical d'unes escenes concretes.

L'obra consta de dos quaderns i sis peces que en conjunt tenen una durada d'al voltant de poc menys d'una hora. Granados va començar-ne la composició l'any 1909. El mateix compositor va estrenar el primer quadern al Palau de la Música Catalana de Barcelona l'11 de març de 1911. El segon quadern va veure la llum al desembre de 1911, i va ser estrenat a la Sala Pleyel de París el 2 d'abril de 1914.

Granados va compondre una setena peça, El pelele (subtitulada Escena goyesca), que sí que correspon exactament a un quadre del pintor, però que mai no va ser afegida al conjunt inicial tot i que habitualment s'interpreta unida a Goyescas. El mateix Granados la va estrenar al Teatre Principal de Terrassa el 29 de març de 1914.


  • Los requiebros (Els compliments)
  • Coloquio en la reja (Diàleg a la reixa)
  • El fandango de candil (Fandango "de candil")
  • Quejas, o la maja y el ruiseñor (Queixes, o la jove i el rossinyol)
  • El Amor y la muerte (Balada) (Balada de l'amor i de la mort)
  • Epilogo: Serenata del espectro (Epíleg: Serenata de l'espectre)

Enrique Granados també va compondre l'òpera Goyescas l'any 1915 a partir del material musical de l'obra pianística.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]