Hermann Keyserling

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 12:29, 12 maig 2015 amb l'última edició de CarlesMartin (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaHermann Keyserling

Retrat d'Hermann Keyserling
Nom original(de) Hermann Graf Keyserling Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Hermann Alexander Graf Keyserling Modifica el valor a Wikidata
20 juliol 1880 Modifica el valor a Wikidata
Kõnnu (Estònia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort26 abril 1946 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Innsbruck (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaNeuer Friedhof Mühlau (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatEstònia Estònia
FormacióUniversitat de Tartu
Universitat de Viena
Universitat de Heidelberg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEscriptura creativa i professional i filosofia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòsof, terratinent, escriptor, naturalista Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
FamíliaKeyserlingk (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeGoedela von Keyserling (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsManfred von Keyserling (en) Tradueix, Arnold Keyserling Modifica el valor a Wikidata
ParesLeo Gebhard Alexander Gf. von Keyserling (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Johanna Keyserling (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansLeonie von Ungern-Sternberg (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParentsAlexander Keyserling (avi) Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: f0d0cbb4-e8c5-4424-a34e-1a8f42aed2c5 Discogs: 3872358 Find a Grave: 173728607 Modifica el valor a Wikidata

Hermann Keyserling (Kõnnu, Estònia, 20 de juliol, 1880 - Innsbruck, Àustria, 26 d'abril, 1946) fou un filòsof, naturalista i escriptor estonià.

Feu els estudis en el gimnàs de Pärnu, en les Universitats de Ginebra, Dorpat –avui Tartu--, Heidelberg i Viena, estudiant simultàniament ciències naturals i química, doctorant-se el 1902 en filosofia. De 1903 a 1905 va estar a França i Anglaterra, i de 1906 a 1907 a Berlín; feu, posteriorment, altres viatges per Europa i Àfrica. Duran la primera guerra mundial residí a Raikküla, comtat de Rapla (Estònia) i, posteriorment, fou expulsat pel bolxevics, a Darmstadt, on va residir.

Estudis científics

D. glogygnitzer Forellenstein (1903). Petrographische Untersuchungen in Erupt-Geb Sustirols (1903). I dels filosòfics i de teoria i història de la cultura. Das Gefüge der Welt (Munic, 1906) 3a edició (1923). Unsterblichkeit (Munic, 1907, 3a edició Darmstadt (1920). Individuum und Zeitgeist (Reval, 1909. Schopenhauer als Verbilder (Leipzig, 1910) Prolegomena zur Natur philosophie (Munic, 1910). Das Schucksalproblem (1911). Zur Psychologie der Systeme (1911). Das Wesen der Intuition und ihre Rolle in der Philosophie (1912). Ueber die innere Beziehung swischen den Kulturproblemen des Orients und der Oksidents (1913). Das Reisetagebuch eines Philosophen (Munic, 1919, 7a edició Darmstadt (1923). Philosophie als Kunst (Darmstadt, 1920, 2a edició 1922). Weisheit und Sinn (1922). Schöpferische Erkenntnis (Darmstadt, 1922). Die metaphysische Wirklichkeit, traducció francesa en Rev. de Métaph. et, de Mor. (XIX).

Aquest escriptor s'inspirava en la filosofia de Plató i Kant, simpatitzant amb totes les direccions intuicionistes i irracionalistes (Schelling, Bergson, Dilthey, Simmel). El 1920 fundà a Darmstadt, amb el suport del gran duc de Hessen, una Escola de la saviesa, on invità al poeta indi Tagore. Posseïa un coneixement profund de la cultura d'Orient, que creia que s'havia d'incorporar al món occidental.

Bibliografia

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Hermann_Keyserling&oldid=15249702»