Isoprè
| Isoprè | |
|---|---|
   |
|
| General | |
| Nom sistemàtic | 2-metil-1,3-butadiè |
| Altres noms | Isoprè |
| Fórmula molecular | C5H8 |
| Massa molar | 68,11 g/mol |
| Aspecte | incolor líquid (en estat pur) |
| Nombre CAS | [78-79-5] |
| Propietats | |
| Densitat i fase | 0,681g/cm3, líquid |
| Solubilitat en aigua | insoluble |
| Punt de fusió | -143,95 °C |
| Punt d'ebullició | 34,067 °C |
| Si no s'indica el contrari, les dades són pels materials en condicions estàndard (25 °C, 100 kPa) Avís d'exempció de responsabilitat |
|
L' isoprè o 2-metil-1,3-butadiè es un compost orgànic amb fòrmula CH2=C(CH3)CH=CH2. A temperatura ambient és un líquid incolor molt volàtil, degut al seu baix punt d'ebullició. És altament inflamable i de fàcil ignició. En contacte amb l'aire, aquest hemiterpè es altament reactiu, capaç de polimeritzar-se de forma explosiva si s'escalfa. L'isoprè s'origina de forma natural en plantes i animals, i és la unitat estructural d'una gran família de compostos orgànics anomenada terpens i terpenoids.
Les emissions d'isoprè a l'atmosfera per part de les plantes formen aerosols orgànics secundaris, que juguen un paper rellevant però encara desconegut en el clima. Es creu que aquestes emissions poden arribar a suposar uns aports d'entre 300 i 500 milions de tonelades de carboni a l'any a l'atmosfera. [1]
Producció industrial [modifica]
L'isoprè va ser isolat per primera vegade a partir de la descomposició de cautxú.[2] Normalment s'aconsegueix com a subproducte en el craqueig tèrmic de la nafta o l'oli, o com un producte secundari de la producció d'etilè. Es produeixen unes 800.000 tones anualment d'isoprè, de les quals un 95% s'usa per fabricar cis-1,4-poliisoprè, una versió sintètica del cautxú natural.
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Isoprè  |
