Jaume Caresmar i Alemany

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bust idealitzat de l’abat Jaume Caresmar.

Jaume Caresmar i Alemany (Igualada, 10 d'octubre de 1717 - Barcelona, 1 de setembre de 1791) fou un historiador i eclesiàstic català, destacat membre de l'orde dels Premonstratencs i nomenat en dues ocasions abat del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, a Os de Balaguer, comarca de la Noguera.[1][2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Font dedicada a Jaume Caresmar, situada a la travessia de Sant Jaume, a Igualada.

Jaume Caresmar nasqué al carrer del Born, a Igualada, en una època difícil posterior a la Guerra de successió (1701-1714), fill d'una parella de menestrals benestants, Ramon Caresmar, sabater de professió, i Rosa Alemany.[3] Després d'estudiar a la seva ciutat natal i de la mort del seu pare, es traslladà a Barcelona, on sota la protecció de l'avi patern es graduà com doctor en filosofia i teologia amb els jesuïtes. L'1 de novembre de 1742, vestí l'hàbit blanc dels monjos premonstratencs al Monestir de Bellpuig de les Avellanes, on professà el 10 de novembre de 1743, i on destacà com a professor i per les seves investigacions històriques en arxius i treballs. Va escriure estudis sobre esglésies i cenobis catalans. Dedicà molt temps a classificar i ordenar un gran nombre de pergamins del monestir. L'any 1750 fou membre de la Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Fou membre de la Real Academia de la Historia a Madrid, i la Real Cámara de Castilla li dóna facilitats per fer recerca arxivística.[3] Fou cridat a París pels superiors de l'orde premonstratès, on va estudiar aspectes de la història de França relacionats amb Catalunya.[1]

Fou nomenat abat per primera vegada el 25 de setembre de 1754, càrrec que mantingué fins al 24 de setembre de 1757. Fou abat per segona vegada entre 1766 i 1769.

Jaume Caresmar va sostenir la teoria que el sant Sever de Barcelona no havia existit i que la llegenda s'havia format a partir de l'assimilació de la figura del bisbe barceloní a la història real de Sant Sever de Ravenna, màrtir al segle IV.

Jaume Caresmar morí l’1 de setembre de 1791 i fou enterrat a Bellpuig.[4]

Homenatges[modifica | modifica el codi]

L'historiador Joan Mercader i Riba publicà l'any 1947 el llibre "Un igualadí del segle XVIII: Jaume Caresmar".

Miquel Ball i el mossèn Josep Còdol i Margarit fundaren l'any 1953 l'Agrupament Escolta Jaume Caresmar - Maria Antònia Salvà, fruit de la unificació dels agrupaments Jaume Caresmar de minyons escoltes i Maria Antònia Salvà de noies guies.[5]

La ciutat d'Igualada li ha dedicat un passatge i una avinguda, i hi ha una placa commemorativa a l'indret on nasqué, una casa desapareguda al carrer del Born, 25.[6] També li dedicà una font situada a la travessia de Sant Jaume. Actualment existeixen els premis de recerca Jaume Caresmar i Joan Mercader -centrats especialment en la ciutat d’Igualada i en la comarca de l’Anoia-, convocats per l’Ajuntament d’Igualada, el Centre d'Estudis Antoni de Capmany d'Economia i Història Econòmica de la Universitat de Barcelona i el Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada.[7]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Biografies anoienques: Jaume Caresmar i Alemany
  2. Wolfgang Grassl, Culture of Place: An Intellectual Profile of the Premonstratensian Order. Nordhausen: Bautz, 2012, 368-372.
  3. 3,0 3,1 Jaume Caresmar. L'home i la seva obra
  4. Ajuntament d'Os de Balaguer. Personatges Il·lustres i singulars
  5. Agrupament Escolta Jaume Caresmar i Maria Antònia Salvà
  6. Igualada Turisme, Placa de Jaume Caresmar a Igualada
  7. Universitat de Barcelona, Premis a la recerca

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jaume Caresmar i Alemany Modifica l'enllaç a Wikidata