Jaume II d'Urgell

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jaume II d'Urgell, el Dissortat
Jaume II d'Urgell
Sarcòfag modern de Jaume II d'Urgell al castell de Xàtiva

Regne
1408 – 1413
Precedit per Pere II d'Urgell
Succeït per Ferran d'Antequera

Naixement 1380
Balaguer
Defunció 1 de juny de 1433 (als 53 anys)
Xàtiva
Dinastia Comtat d'Urgell Aragó-Urgell
Pare Pere II d'Urgell
Mare Margalida de Montferrat

Arms of Peter II, Count of Urgell.svg

Jaume d'Aragó i Montferrat o Jaume II d'Urgell, el Dissortat (Balaguer, 1380 - Xàtiva, 1 de juny 1433), comte d'Urgell (1408-1413), vescomte d'Àger, baró d'Antillón, d'Alcolea de Cinca i de Fraga. Candidat al tron de la Corona d'Aragó durant el Compromís de Casp.

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Fill de Pere II d'Urgell i de Margalida de Montferrat i hereu del seu pare al comtat d'Urgell, fou l'últim comte d'Urgell.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Jaume II d'Aragó
(el Just)
 
 
 
 
 
 
 
8. Alfons IV d'Aragó
(el Benigne)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Blanca d'Anjou
 
 
 
 
 
 
 
4. Jaume I d'Urgell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Gombau d'Entença
 
 
 
 
 
 
 
9. Teresa d'Entença
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Constança d'Antillón
 
 
 
 
 
 
 
2. Pere II d'Urgell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Bernat VII de Comenge
 
 
 
 
 
 
 
10. Bernat VIII de Comenge
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21. Felipa de Montfort
 
 
 
 
 
 
 
5. Cecília de Comenge
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
22. ?
 
 
 
 
 
 
 
11. Martha d'Illa
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
23. ?
 
 
 
 
 
 
 
1. Jaume II d'Urgell
(el Dissortat)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Guilhèm VI de Montpeller
 
 
 
 
 
 
 
12. Guilhèm VII de Montpeller
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Sibil·la de Mataplana
 
 
 
 
 
 
 
6. Joan II de Montferrat
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26. Hug II de Borgonya
 
 
 
 
 
 
 
13. Matilda de Borgonya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
27. Felicia-Matilda de Mayenne
 
 
 
 
 
 
 
3. Margarida de Montferrat
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
28. Ferran de Mallorca
 
 
 
 
 
 
 
14. Jaume III de Mallorca
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
29. Isabel de Sabran
 
 
 
 
 
 
 
7. Elisabet de Mallorca
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
30. Alfons IV d'Aragó
(el Benigne)
 
 
 
 
 
 
 
15. Constança d'Aragó
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
31. Teresa d'Entença
 
 
 
 
 
 

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

El 29 de juny de 1407 es casà a València amb Isabel d'Aragó, filla de Pere III el Cerimoniós i germana de Martí l'Humà. D'aquesta unió nasqueren:

Vida política[modifica | modifica el codi]

Martí l'Humà el nomenà Lloctinent de Catalunya el 1407 i 1408. Coincidint amb el seu ascens a la corona comtal, i mort Martí el Jove, el rei el nomenà procurador i governador general, fet que s'interpretava com el reconeixement de la seva virtual condició d'hereu de la corona. Poc abans de la seva mort, el rei Martí l'Humà, revocà el nomenament sota pressions del bisbe de Saragossa així com de la família Urrea, i va morir sense deixar nomenat successor.

Aspirant a la successió a la mort d'aquest, no fou escollit en el Compromís de Casp, essent escollit en el seu lloc el que seria Ferran I d'Antequera. Aquest resultat provocà la revolta del comte d'Urgell que acabà amb el setge de la seva seu al castell Formós de Balaguer, on acabà rendint-se el 31 d'octubre de 1413.[1] Processat i condemnat, tots els seus béns foren confiscats i malvenuts, així com els de la família i la seva germana Elionor d'Urgell. Va romandre empresonat al castell d'Urueña (1413-1420, i novament entre 1424 i 1426), Mora de Toledo (1420-1422), l'Alcàsser de Madrid (1422-1424), breument a Terol i, finalment, va ser conduït al castell de Xàtiva, on va morir el 1433.[2]

Representacions de Jaume d'Urgell en les arts[modifica | modifica el codi]

La seva història tràgica i la seva significació política el van convertir en protagonista de diferents obres literàries, sobretot al període de la Renaixença:

  • La fi del Comte d'Urgell, crònica anònima en català, de gran valor literari, pretesament escrita a mitjan segle XV, tot i que també s'ha considerat com una falsificació escrita per Dídac Monfar i Sors, autor del s. XVII.
  • El trovador, drama d'Antonio García Gutiérrez (1836), situa l'acció en el marc de la guerra civil contra Joan II, i el protagonista és partidari de Jaume d'Urgell, al qual fa referència. La versió operística de Giuseppe Verdi Il trovatore (1853) elimina aquestes referències.
  • L'orfaneta de Menàrguens, o, La Catalunya agonitzant, novel·la d'Antoni de Bofarull (1862).
  • O rei o res!, drama històric, original de Frederic Soler (1866).
  • La mort d'en Jaume d'Urgell, monòleg d'Àngel Guimerà (1896).
  • Nueve brindis por un rey "farsa histórica" de Jaume Salom i Vidal (1974) fa referència al Compromís de Casp i als drets de Jaume d'Urgell.
  • Jaume d'Urgell. Primera Part. Obra de teatre publicada el 2010:i a la xarxa.

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Francesca Vendrell de Millàs i Àngels Masià de Ros, Jaume el Dissortat, darrer comte d'Urgell, editorial Aedos, 1.956


Precedit per:
Pere II
Comte d'Urgell
14081413
Succeït per:
Ferran I
incorporació a la
Corona d'Aragó
Precedit per:
-
Pretendent al tron d'Aragó
14101413
Succeït per:
-