Jaume II d'Urgell
| Jaume II d'Urgell, el Dissortat | ||
 |
||
| Sarcòfag modern de Jaume II d'Urgell al castell de Xàtiva | ||
|
|
||
|---|---|---|
| Regne 1408 – 1413 |
||
| Precedit per | Pere II d'Urgell | |
| Succeït per | Ferran d'Antequera | |
|
|
||
| Naixement | 1380 | |
| Balaguer | ||
| Defunció | 1 de juny de 1433 (als 53 anys) | |
| Xàtiva | ||
| Dinastia |  Aragó-Urgell |
|
| Pare | Pere II d'Urgell | |
| Mare | Margalida de Montferrat | |
|
|
||
|
||
Jaume d'Aragó i Montferrat o Jaume II d'Urgell, el Dissortat (Balaguer 1380 - Xàtiva, 1 de juny 1433), comte d'Urgell (1408-1413), vescomte d'Àger, baró d'Antillón, d'Alcolea de Cinca i de Fraga. Candidat al tron de la Corona d'Aragó durant el Compromís de Casp.
Taula de continguts |
Orígens familiars [modifica]
Fill de Pere II d'Urgell i de Margalida de Montferrat i hereu del seu pare al comtat d'Urgell, fou l'últim comte d'Urgell.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
16. Jaume II d'Aragó (el Just) |
|||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
||||||||||||
|
|
8. Alfons IV d'Aragó (el Benigne) |
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|||||||||
|
|
17. Blanca d'Anjou | |||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
||||||||||||
|
|
4. Jaume I d'Urgell |
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||||||
|
|
18. Gombau d'Entença | |||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
||||||||||||
|
|
9. Teresa d'Entença |
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|||||||||
|
|
19. Constança d'Antillón | |||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
||||||||||||
|
|
2. Pere II d'Urgell |
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|||
|
|
20. Bernat VII de Comenge | |||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
||||||||||||
|
|
10. Bernat VIII de Comenge |
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|||||||||
|
|
21. Felipa de Montfort | |||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
||||||||||||
|
|
5. Cecília de Comenge |
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||||||
|
|
22. ? | |||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
||||||||||||
|
|
11. Martha d'Illa |
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|||||||||
|
|
23. ? | |||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
||||||||||||
|
|
1. Jaume II d'Urgell (el Dissortat) |
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
24. Guilhèm VI de Montpeller | |||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
||||||||||||
|
|
12. Guilhèm VII de Montpeller |
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|||||||||
|
|
25. Sibil·la de Mataplana | |||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
||||||||||||
|
|
6. Joan II de Montferrat |
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||||||
|
|
26. Hug II de Borgonya | |||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
||||||||||||
|
|
13. Matilda de Borgonya |
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|||||||||
|
|
27. Felicia-Matilda de Mayenne | |||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
||||||||||||
|
|
3. Margarida de Montferrat |
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|||
|
|
28. Ferran de Mallorca | |||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
||||||||||||
|
|
14. Jaume III de Mallorca |
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|||||||||
|
|
29. Isabel de Sabran | |||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
||||||||||||
|
|
7. Elisabet de Mallorca |
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||||||
|
|
30. Alfons IV d'Aragó (el Benigne) |
|||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
||||||||||||
|
|
15. Constança d'Aragó |
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|||||||||
|
|
31. Teresa d'Entença | |||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
||||||||||||
Núpcies i descendents [modifica]
El 29 de juny de 1407 es casà a València amb Isabel d'Aragó, filla de Pere III el Cerimoniós i germana de Martí l'Humà. D'aquesta unió nasqueren:
- la infanta Elisabet d'Urgell (1409-1430), casada el 1428 amb Pere de Portugal, duc de Coïmbra
- la infanta Elionor d'Urgell (1414-1438), casada el 1436 amb Raimon Orsini
- la infanta Joana d'Urgell (1415-1445), casada el 1435 amb Joan I de Foix i el 1445 amb Joan Ramon Folc III de Cardona
- l'infant Felip d'Urgell (?-v1422)
- la infanta Caterina d'Urgell (?-v1424)
Vida política [modifica]
Martí l'Humà el nomenà Lloctinent de Catalunya el 1407 i 1408. Coincidint amb el seu ascens a la corona comtal, i mort Martí el Jove, el rei el nomenà procurador i governador general, fet que s'interpretava com el reconeixement de la seva virtual condició d'hereu de la corona. Poc abans de la seva mort, el rei Martí l'Humà, revocà el nomenament sota pressions del bisbe de Saragossa així com de la família Urrea, i va morir sense deixar nomenat successor.
Aspirant a la successió a la mort d'aquest, no fou escollit en el Compromís de Casp, essent escollit en el seu lloc el que seria Ferran I d'Antequera. Aquest resultat provocà la revolta del comte d'Urgell que acabà amb el setge de la seva seu al castell Formós de Balaguer, on acabà rendint-se el 31 d'octubre de 1413.[1] Processat i condemnat, tots els seus béns foren confiscats i malvenuts, així com els de la família i la seva germana Elionor d'Urgell. Va romandre empresonat al castell d'Urueña (1413-1420, i novament entre 1424 i 1426), Mora de Toledo (1420-1422), l'Alcàsser de Madrid (1422-1424), breument a Terol i, finalment, va ser conduït al castell de Xàtiva, on va morir al 1433.[2]
Representacions de Jaume d'Urgell en les arts [modifica]
La seva història tràgica i la seva significació política el van convertir en protagonista de diferents obres literàries, sobretot al període de la Renaixença:
- La fi del Comte d'Urgell, crònica anònima en català, de gran valor literari, pretesament escrita a mitjan segle XV, tot i que també s'ha considerat com una falsificació escrita per Dídac Monfar i Sors, autor del s. XVII.
- El trovador, drama d'Antonio García Gutiérrez (1836), situa l'acció en el marc de la guerra civil contra Joan II, i el protagonista és partidari de Jaume d'Urgell, al qual fa referència. La versió operística de Giuseppe Verdi Il trovatore (1853) elimina aquestes referències.
- L'orfaneta de Menàrguens, o, La Catalunya agonitzant, novel·la d'Antoni de Bofarull (1862).
- O rei o res, drama de Frederic Soler (1886).
- La mort d'en Jaume d'Urgell, monòleg d'Àngel Guimerà (1896).
- Nueve brindis por un rey "farsa histórica" de Jaume Salom i Vidal (1974) fa referència al Compromís de Casp i als drets de Jaume d'Urgell.
- Jaume d'Urgell. Primera Part. Obra de teatre publicada el 2010:[1]i a la xarxa
Referències [modifica]
- ↑ Historia de los Condes de Urgel, escrita por D. Diego Monfar y Sors, Archivero del Real Archivo de Barcelona, y publicada de real órden por D. Próspero de Bofarull y Mascaró, Barcelona 1853, Tomo II, p.534-535.
- ↑ S. Sobrequés, Els Barons de Catalunya, Ed. Vicens-Vives, 4ª ed., 1989, p. 150.
Bibliografia [modifica]
- Francesca Vendrell de Millàs i Àngels Masià de Ros, Jaume el Dissortat, darrer comte d'Urgell, editorial Aedos, 1.956
| Precedit per: Pere II |
Comte d'Urgell 1408–1413 |
Succeït per: Ferran I incorporació a la Corona d'Aragó |
| Precedit per: - |
Pretendent al tron d'Aragó 1410–1413 |
Succeït per: - |
