Leopold Figl

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Leopold Figl
Leopold Figl

18è Canceller d'Àustria
2n de la Segona República (des de 1945)
Mandat
20 de desembre de 1945 – 2 d'abril de 1953
Precedit per Karl Renner
Succeït per Julius Raab

Bandera del president d'Àustria President d'Àustria (Interinament)
Mandat
31 de desembre de 1950 – 21 de juny de 1951
Precedit per Karl Renner
Succeït per Theodor Körner

Mandat
26 de novembre de 1953 – 10 de juny de 1959
Precedit per Karl Gruber
Succeït per Bruno Kreisky
Interinament Julius Raab

11è President del Consell Nacional (Nationalrat)
3è de la Segona República (des de 1945)
Mandat
10 de juny de 1959 – 5 de febrer de 1962
Precedit per Felix Hurdes
Succeït per Alfred Maleta
Vacant entre el 05.02.62 i el 14.02.62

12è i 15è Governador de la Baixa Àustria
1r i 4t de la Segona República (des de 1945)
Mandat
25 de maig de 1945 – 15 d'octubre de 1945
Precedit per Hugo Jury
Vacant entre el 08.05.45 i el 25.05.45
Succeït per Josef Reither
Mandat
14 de gener de 1962 – 9 de maig de 1965
Precedit per Johann Steinböck
Succeït per Eduard Hartmann
Vacant entre el 09.05.65 i el 16.06.65

Naixement 2 d'octubre de 1902
Austria-Hungary 1869-1918 Rust im Tullnerfeld (Arxiducat d'Àustria, Àustria-Hongria)
Mort 9 de maig de 1965 (als 62 anys)
Austria Viena ( Àustria)
Partit polític ÖVP
Professió Polític
Nacionalitat Austríaca
Religió Catòlic Romà


Leopold Figl (Rust im Tullnerfel, Arxiducat d'Àustria, Àustria-Hongria 1902 - Viena, Àustria 1965) Polític austríac conservador, fou el Canceller (1945-1953), fou President de la República interinament entre 1950 i 1951, Ministre d'Afers Exteriors (1953-1959), President del Consell Nacional (cambra baixa del parlament) (1959-1962), Landeshauptmann (President Regional) de la Baixa Àustria el 1945 i novament entre 1962 i 1965.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Leopold Figl va néixer a Rust im Tullnerfel, Arxiducat d'Àustria (actualment Baixa Àustria), Àustria-Hongria (actualment Àustria) el 2 d'octubre de 1902. Fou fill d'una família d'agricultors de la Baixa Àustria, va créixer entre 4 germans i 4 germanes, tot i això, els seus pares disposaven de prou riquesa per escolaritzar-lo en un gymnasium, concretament a Sankt Pölten (capital de la Baixa Àustria).

Després d'aconseguir aquí la graduació de secundària, el 1923 ingressà a la Universitat de Recursos Naturals i Ciències Aplicades de Viena, allà estudià enginyeria agrícola, completà els estudis el 1931, i llavors fou nomenat vicepresident de la Federació d'Agricultors de la Baixa Àustria (Bauernbund), i el 1933 en fou elegit el president. Cal destacar que durant els seus estudis s'uní al Sindicat d'estudiants catòlics.

Després del cop d'estat austrofeixista del 7 de març de 1933, encapçalat per Engelbert Dollfuß, Figl passà a ésser membre del Consell Federal d'economia i esdevingué líder de l'organització paramilitar Ostmärkische Sturmscharen. Entre 1937 i 1938 fou president de la Federació de Pagesos d'Àustria.

Quan es produí d'Anschluss (unió d'Àustria a l'Alemanya Nazi) Figl treballava com a funcionari del govern. El 12 de març de 1938 Figl fou arrestat pels nazis, i fou deportat al Camp de concentració de Dachau, després de passar-hi penúries fou posat en llibertat provisional el 8 de maig de 1943.

Trobà una feina com a enginyer de petroli a la Baixa Àustria, però el 8 d'octubre de 1944 Figl fou arrestat un altre cop i fou deportat al Camp de concentració de Mauthausen. Acusat de traïció, el 21 de gener de 1945 fou traslladat a la Cort Nacional de Viena, allà fou condemnat a mort, però això no passà, ja que a l'abril de 1945 els soviètics alliberaren Viena, i ell, lògicament, fou alliberat també.

El 14 d'abril de 1945 refundà la Bauernbund, qui el 17 d'abril s'integrà al nou Partit Popular (ÖVP), que en fou escollit vicepresident, poc temps més tard en fou elegit president.

El 27 d'abril de 1945 entrà al govern provisional d'Àustria, fou Secretari d'estat de la Cancelleria dirigida pel socialdemòcrata Karl Renner, el seu partit va obtenir diversos ministeris.

El 25 de maig de 1945 fou elegit com a Landeshauptmann (cap del govern) de la Baixa Àustria, càrrec que ocupà fins al 15 d'octubre del mateix any, quan deixà el càrrec a Josef Reither (del seu partit) per presentar-se a les eleccions legislatives.

Canceller d'Àustria (1945-1953)[modifica | modifica el codi]

A les primeres eleccions després del nazisme, que se celebraren el 25 de novembre de 1945, amb ell com a candidat el seu partit va obtenir la majoria absoluta (1,602,227 vots, 49.8% dels sufragis i 85 diputats de 165). Tot i que fou elegit Canceller, la pressió de la Unió Soviètica (controlà part del territori austríac juntament amb les altres nacions aliades fins al tractat d'independència de 1955) va fer que continués el govern amb socialdemòcrates i comunistes. Finalment fou nomenat canceller el 20 de desembre de 1945 amb els vots dels tres partits.

Figl fou un canceller carismàtic i molt popular, però es diu que gran part dels seus èxits foren gràcies al compartiment del poder l'altra gran força política del país (els comunistes abandonaren el govern per discrepàncies amb els conservadors el 20 de novembre de 1947) i als 488 milions de dòlars que el Pla Marshall donà a Àustria per a la reconstrucció entre 1948 i 1951.

A les eleccions legislatives de 1949 que el seu partit les guanyà, tot i que perdent la majoria absoluta (1,846,581 vots, 44.0% dels sufragis i 77 diputats), tot i que els seus principals rivals, però aliats de govern, els socialdemòcrates també registraren pèrdues, així que el 8 de novembre de 1949 renovaren la coalició amb els socialdemòcrates.

El 31 de desembre de 1950 morí el president de la república, Karl Renner, i com que les pròximes eleccions presidencials (de fet serien les primeres de forma directa, ja que Renner fou elegit el 1945 pel parlament) se celebrarien l'any següent, Figl ocupà interinament les funcions de President de la república, ocupà el càrrec fins al 21 de juny de 1951, quan deixà el càrrec al guanyador de les eleccions, el socialdemòcrata Theodor Körner.

A les eleccions legislatives de 1953 el seu partit tornà a guanyar, però repetint pèrdues, que foren a punt de deixar a Figl i al Partit Popular sense cancelleria, ja que en vots i tant per cent guanyà el Partit Socialdemcrata ells van obtenir 1,781,777 vots, el 41.3% dels sufragis i 74 diputats, és a dir un més que els socialdemòcrates. Tot això, i juntament amb la pressió internacional de l'URSS sobre Figl, van provocar la seva dimissió com a canceller el 2 d'abril de 1953, deixà el càrrec al seu company de partit Julius Raab, que apostà per continuar la coalició amb els socialdemòcrates. El càrrec de president del Partit Popular el deixà el 1952 també a Raab.

Etapa com a ministre i president del Nationalrat[modifica | modifica el codi]

Ministre d'Afers Exteriors (1953-1959)[modifica | modifica el codi]

El 26 de novembre de 1953 el nou canceller Julius Raab el nomenà Ministre d'Afers Exteriors, succeint a Karl Gruber.

Durant el seu període com a canceller intensificà les negociacions per a assolir la total independència de l'estat, però no va poder ser, tot i això Figl va jugar un rol important com a Ministre d'Afers Exteriors per continuar les negociacions que culminaren el 15 de maig de 1955 amb la firma del Tractat d'Independència d'Àustria, llavors Figl sortí al balcó del Palau de Belvedere a Viena i cridà: "Àustria és lliure!".

Fou reelegit al capdavant del ministeri després de les eleccions de 1956. Deixà el càrrec de ministre després que el seu partit sofrís una derrota en vots a les eleccions de 1959, i per continuar en coalició a la cancelleria havien de cedir el Ministeri d'Afers Exteriors als socialdemòcrates, així el 10 de juny de 1959 deixà el càrrec al canceller Julius Raab interinament, que pocs dies més tard agafaria el relleu Bruno Kreisky.

President del Nationalrat (1959-1962)[modifica | modifica el codi]

Després de la derrota en vots a les eleccions del 10 de maig de 1959 l'aleshores president del Consell Nacional o Nationalrat (cambra baixa del parlament) Felix Hurdes dimití, i aleshores el parlament elegí a Figl com a nou president el 10 de juny de 1959.


Figl mantení el càrrec fins al 5 de febrer de 1962, després de la mort del Landeshauptmann (cap de govern) de la Baixa Àustria Johann Steinböck, Figl foub escollit per succeir-lo. Deixà el càrrec de president del Nationalrat a Alfred Maleta.

Entre 1960 i 1964 fou patró de l'Associació de Escoltes d'Àustria, i entre 1964 i 1965 en fou president.

Landeshauptmann de la Baixa Àustria i mort[modifica | modifica el codi]

Quan estava a meitat de mandat li van diagnosticar càncer de ronyó, tot i això el seu partit volia que es presentés com a candidat a les eleccions presidencials del 23 de maig de 1965, però ell s'hi va negar i finalment escolliren a Alfons Gorbach (que finalment va perdre). Figlm morí inesperadament el 9 de maig de 1965 a Viena, amb tan sols 62 anys, el seu enterrament fou. El succeí Eduard Hartmann (ÖVP).



Precedit per:
Karl Renner
Canceller d'Àustria
19451953
Succeït per:
Julius Raab
Precedit per:
Karl Renner
President d'Àustria
Estendard de la República d'Àustria
(Interinament)

1950-1951
Succeït per:
Theodor Körner
Precedit per:
Karl Gruber
Ministre d'Afers Exteriors
19531959
Succeït per:
Bruno Kreisky
Interinament Julius Raab
Precedit per:
Felix Hurdes
President del Consell Nacional (Nationalrat)
19591962
Succeït per:
Alfred Maleta
Vacant entre el 05.02.62 i el 14.02.62
Precedit per:
Leopold Kunschak
President de l'ÖVP
19451952
Succeït per:
Julius Raab
Precedit per:
Hugo Jury
Vacant entre el 08.05.45 i el 25.05.45
Governador de la Baixa Àustria
Niederösterreich (state)

1945
Succeït per:
Josef Reither
Precedit per:
Johann Steinböck
Governador de la Baixa Àustria
Niederösterreich (state)

1962-1965
Succeït per:
Eduard Hartmann
Vacant entre el 09.05.65 i el 16.06.65


Cancellers d'Àustria Flag of Austria
Primera República d'Àustria
Karl Renner  • Michael Mayr  • Johann Schober  • Walter Breisky  • Johann Schober  • Ignaz Seipel  • Rudolf Ramek  • Ignaz Seipel  • Ernst Streeruwitz  • Johann Schober  • Karl Vaugoin  • Otto Ender  • Karl Buresch  • Engelbert Dollfuss  • Kurt Schuschnigg  • Arthur Seyss-Inquart
Segona República d'Àustria
Karl Renner  • Leopold Figl  • Julius Raab  • Alfons Gorbach  • Josef Klaus  • Bruno Kreisky  • Fred Sinowatz  • Franz Vranitzky  • Viktor Klima  • Wolfgang Schüssel  • Alfred Gusenbauer  • Werner Faymann


Presidents d'Àustria Flag of Austria
Primera República d'Àustria
Karl Seitz  • Michael Hainisch  • Wilhelm Miklas
Segona República d'Àustria
Karl Renner  • Leopold Figl (Interí)  • Theodor Körner  • Julius Raab (Interí)  • Adolf Schärf  • Josef Klaus (Interí)  • Franz Jonas  • Bruno Kreisky (Interí)  • Rudolf Kirchschläger  • Kurt Waldheim  • Thomas Klestil  • Andreas Khol, Barbara Prammer, Thomas Prinzhorn (Interins)  • Heinz Fischer


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Leopold Figl