Llengües de França
Les llengües de França és una expressió emprada per certs corrents de pensament per a designar el conjunt de llengües parlades al territori francès, a més del francès, que és l'única llengua oficial de l'estat i, conseqüentment, la més parlada. A França se les anomena habitualment "llengües regionals", i de vegades se les considera dialectes, per tal d'insistir en el seu caràcter local, o fins i tot patuès (francès patois), que pot tenir un significat pejoratiu i en tot cas posa en relleu llur situació de diglòssia i substitució.[1]
Al dia d'avui hi ha tretze llengües que són objecte d'ensenyament públic a França, i són aquestes a què hom es refereix normalment en parlar de "llengües regionals":
- en el marc de la llei Deixonne (1951): el basc, el bretó, el català i l'occità
- des de 1974: el cors
- des de 1981: el tahitià
- des de 1992: quatre llengües austronèsies (l'ajië, el drehu, el nengone i el paicî)
- des de 2006: el gal·ló, el luxemburguès i l'alsacià.
A l'Oficina europea per a les llengües minoritàries, la branca francesa agrupa 10 comunitats lingüístiques: bretó, català, cors, llengües criolles, alemany/alsacià, basc, luxemburguès/mosel·lès, neerlandès/flamenc occidental, occità i llengues d'oïl.[2]
Des de la fi del segle XX, alguns comentaristes francesos amb intenció de confondre la gent i no fer cap política lingüística en favor d'aquestes llengües parlen de diverses desenes de llengües regionals a França.[3] Aquesta xifra prové d'un report ordenat pel govern de Lionel Jospin el 1999 i realitzat per Bernard Cerquiglini, de la Délégation générale à la langue française et aux langues de France, qui va confeccionar un recull de llengües regionals franceses a les quals s'hauria pogut aplicar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.[4] Aquest report inclou llengües no territorials ni patrimonials com per exemple l'armeni occidental, el judeocastellà i la llengua dels signes per a sords a la categoria de llengües de França.[3]
Situació oficial [modifica]
Segons l'article 2 de la Constitució francesa de 1958, modificat per la llei constitucional del 25 de juny de 1992:[5]
| « | La llengua de la República és el francès. | » |
| — República francesa, Constitució del 4 d'octubre de 1958, art. 2 | ||
Per tant, a França cap llengua regional o minoritària no té l'estatut de llengua oficial. França ha signat 39 dels 98 articles de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, però sense ratificar-los; el procés de ratificació es va interrompre el juny de 1999 quan el Consell constitucional francès estimà que aquesta carta contenia clàusules inconstitucionals, incompatibles concretament amb l'article 2 de la Constitució, que caldria, doncs, modificar per a permetre aquesta ratificació. L'Acadèmia Francesa, però, s'oposà a qualsevol menció de les llengües regionals dins la Constitució, segons una declaració feta pública el 12 de juny de 2008.[6]
El 2001, la Delegació General per a la llengua francesa va adoptar el nom de Delegació General per a l'idioma francès i les llengües de França i va afegir als seus objectius el de promoure les més de setanta-cinc (segons ells) llengües de França. Posteriorment, la llei constitucional del 23 de juliol de 2008 introduïa una menció del valor patrimonial de les llengües regionals:[5]
| « | Les llengües regionals pertanyen al patrimoni de França. | » |
| — República francesa, Constitució del 4 d'octubre de 1958, art. 75-1 | ||
L'Acadèmia Francesa va demanar la retirada de la menció, que considerava un atemptat a la identitat nacional francesa.[7] Malgrat això, segons l'Atles interactiu UNESCO de les llengües del món en perill, 34 llengües de França són actualment en diversos graus de perill d'extinció, 26 d'elles a la França europea i les altres 8 a la dels altres continents (antigues colònies).[8]
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llengües de França |
- ↑ Entrada "patois" al CNRTL (francès)
- ↑ Oficina europea per a les llengües minoritàries. Langues de France (francès)
- ↑ 3,0 3,1 "Més de setanta cinc llengües": a Les langues de France : un patrimoine méconnu, une réalité vivante (francès)
- ↑ Les Langues de la France, report al ministre de l'Éducation Nationale, de la Recherche et de la Technologie (francès)
- ↑ 5,0 5,1 La Constitution du 4 Octobre 1958 a legifrance.gouv.fr (francès)
- ↑ L'Académie française ne veut pas des langues régionales dans la Constitution. Le Monde, 18.06.08. (francès)
- ↑ "Las lenguas regionales atentan contra la identidad nacional": La Academia Francesa pide que no se incluyan bretón, vasco o catalán en la reforma constitucional, El País, Madrid, 16 de juny de 2008 (castellà)
- ↑ UNESCO Interactive Atlas of the World's Languages in Danger. Statistics by country or area
