Maria Cristina de Borbó i de Battenberg
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) María Cristina Teresa Alejandra María de Guadalupe María de la Concepción Ildefonsa Victoria Eugenia de Borbón y Battenberg 12 desembre 1911 Palau Reial de Madrid (Comunitat de Madrid) |
| Mort | 23 desembre 1996 (85 anys) Madrid |
| Sepultura | Torí |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata |
| Altres | |
| Títol | Infanta d'Espanya (1911–) Princesa |
| Família | Dinastia borbònica |
| Cònjuge | Enrico Marone Cinzano (1940–) |
| Fills | Vittoria Marone-Cinzano, Maria Teresa Marone-Cinzano, Giovanna Marone-Cinzano, Anna Sandra Marone-Cinzano |
| Pares | Alfons XIII d'Espanya i Victòria Eugènia de Battenberg |
| Germans | Beatriu de Borbó i de Battenberg, Gonçal de Borbó i Battemberg, Joan de Borbó i Battenberg, Alfons de Borbó i de Battemberg i Jaume de Borbó i de Battemberg |
 | |
Maria Cristina de Borbó i de Battenberg (en castellà: María Cristina de Borbón y Battenberg) (Palau Reial, Madrid, 12 de desembre de 1911 - Madrid, 23 de desembre de 1996), infanta d'Espanya, era la quarta filla dels reis Alfons XIII i Victòria Eugènia d'Espanya.
Biografia[modifica]
Nascuda al Palau Reial de Madrid el 12 de desembre de 1911, des del seu naixement va adquirir la dignititat d'infanta d'Espanya en ser filla del rei d'Espanya, Alfons XIII.[1][2]
L'endemà de la proclamació de la Segona República Espanyola, el 15 d'abril de 1931, va partir a l'exili juntament amb la resta de la seva família que la va portar, primerament, a França i posteriorment a Roma. A la capital italiana va conèixer el seu espòs, Enrico Marone-Cinzano (1895-1968), vidu amb tres fills d'un primer matrimoni. Es casà amb ell el 10 de juny de 1940 i van tenir quatre filles: Vittoria (1941), Giovanna Paola (1943), Maria Theresa (1945), Ana Alessandra (1948).[3] El seu marit, que descendia d'una família burgesa de la Llombardia dedicada a la indústria dels coneguts vermuts Cinzano, havia estat distingit pel rei Víctor Manuel III d'Itàlia amb el títol de comte Marone-Cinzano.[4]
Des que es va casar va residir a Itàlia, Suïssa i a Espanya. Era Dama del Real Cuerpo Colegiado de Hijosdalgo de la Nobleza de Madrid, va ser presidenta de la Junta de Dames de l'Associació de Lluita contra el Càncer (1979-1983), associació que li va atorgar la medalla d'or l'any 1984. També va ser presidenta d'honor de la Fundació Gotze, institució dedicada a la cura i atenció de nens discapacitats. El 1993 va rebre el títol d'alcaldessa d'honor de Cabezón de la Sal (Cantàbria).[4]
Va morir el 23 de desembre de 1996 a la residència de la comtessa de Barcelona a Madrid durant una estada a Espanya.[4][5] El seu funeral es va celebrar al Palau Reial de Madrid, on va rebre honors d'infanta, i les seves despulles van ser enterrades al Panteó de la família Marone-Cinzano a Torí (Itàlia).[6][7]
Ascendents[modifica]
Descendència[modifica]
Fruit del seu matrimoni amb Enrico Marone-Cinzano van néixer quatre filles:
- Vittoria Eugenia Marone-Cinzano, nascuda el 1941.
- Giovanna Paola Marone-Cinzano, nascuda el 1943.
- Maria Theresa Marone-Cinzano, nascuda el 1945.
- Ana Alessandra Marone-Cinzano, nascuda el 1948.
Tractament i títols[modifica]
Al llarg de la seva vida, aquests van ser els tractaments i títols que va ostentar:
- Sa Altesa Reial l'infanta Maria Cristina d'Espanya (12 de desembre de 1911 - 10 de juny de 1940).[1][2]
- Sa Altesa Reial l'infanta Maria Cristina, comtessa consort Marone-Cinzano (10 de juny de 1940 - 23 d'octubre de 1968).[4]
- Sa Altesa Reial l'infanta Maria Cristina, comtessa vídua Marone-Cinzano (23 d'octubre de 1968 - 23 de desembre de 1996).[4]
Distincions[modifica]
Distincions honorífiques espanyoles[modifica]
_-_ribbon_bar.png){kind=small}
Distincions honorífiques estrangeres[modifica]
Dama del Sagrat Orde Militar Constantinià de Sant Jordi, gran creu (Casa de Borbó-Dues Sicílies).[9]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Cristina de Borbó i de Battenberg |
- ↑ 1,0 1,1 «El naixement d'una infanta» (en castellà). ABC, 13-12-1911, pàg. 7.
- ↑ 2,0 2,1 «Nova infanta» (en castellà). La Vanguardia, 13-12-1911, pàg. 7.
- ↑ «Exili Família Reial - Boda Infanta Cristina» (en castellà). EFE. [Consulta: 3 novembre 2016].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Redacció i Agències «Mor a Madrid la infanta Maria Cristina, tia carnal de Joan Carles» (en castellà). La Vanguardia, 24-12-1996, pàg. 24.
- ↑ «La infanta Maria Cristina de Borbó i de Battenberg, germana de Joan de Borbó, va morir anit a Madrid a conseqüència d'una parada cardíaca» (en castellà). ABC, 24-12-1996, pàg. 5.
- ↑ «Els Reis assistiren al Palau Reial a la missa per l'etern repòs de la germana Don Juan» (en castellà). ABC, 26-12-2016, pàg. 25.
- ↑ Redacció «La infanta Cristina de Borbó, tia del rei, serà enterrada a Torí, on residia.». La Vanguardia, 25-12-1996, pàg. 22.
- ↑ «Dames del Reial Orde de la Reina Maria Lluïsa» (en castellà). Geneall. [Consulta: 3 novembre 2016].
- ↑ «Necrologies (from 1969)» (en anglès i italià). Sacro Militare Ordine Constantiniano di San Giorgio. Arxivat de l'original el 19 d’abril 2016. [Consulta: 3 novembre 2016].