Maria Cristina de Borbó i de Battenberg

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaSa Altesa Reial Modifica el valor a Wikidata
Maria Cristina de Borbó i de Battenberg

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) María Cristina Teresa Alejandra María de Guadalupe María de la Concepción Ildefonsa Victoria Eugenia de Borbón y Battenberg Modifica el valor a Wikidata
12 desembre 1911 Modifica el valor a Wikidata
Palau Reial de Madrid (Comunitat de Madrid) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 desembre 1996 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
SepulturaTorí Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolInfanta d'Espanya (1911–)
Princesa Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia borbònica Modifica el valor a Wikidata
CònjugeEnrico Marone Cinzano (1940–) Modifica el valor a Wikidata
FillsVittoria Marone-Cinzano, Maria Teresa Marone-Cinzano, Giovanna Marone-Cinzano, Anna Sandra Marone-Cinzano Modifica el valor a Wikidata
ParesAlfons XIII d'Espanya Modifica el valor a Wikidata  i Victòria Eugènia de Battenberg Modifica el valor a Wikidata
GermansBeatriu de Borbó i de Battenberg, Gonçal de Borbó i Battemberg, Joan de Borbó i Battenberg, Alfons de Borbó i de Battemberg i Jaume de Borbó i de Battemberg Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Maria Cristina de Borbó i de Battenberg (en castellà: María Cristina de Borbón y Battenberg) (Palau Reial, Madrid, 12 de desembre de 1911 - Madrid, 23 de desembre de 1996), infanta d'Espanya, era la quarta filla dels reis Alfons XIII i Victòria Eugènia d'Espanya.

Biografia[modifica]

Nascuda al Palau Reial de Madrid el 12 de desembre de 1911, des del seu naixement va adquirir la dignititat d'infanta d'Espanya en ser filla del rei d'Espanya, Alfons XIII.[1][2]

L'endemà de la proclamació de la Segona República Espanyola, el 15 d'abril de 1931, va partir a l'exili juntament amb la resta de la seva família que la va portar, primerament, a França i posteriorment a Roma. A la capital italiana va conèixer el seu espòs, Enrico Marone-Cinzano (1895-1968), vidu amb tres fills d'un primer matrimoni. Es casà amb ell el 10 de juny de 1940 i van tenir quatre filles: Vittoria (1941), Giovanna Paola (1943), Maria Theresa (1945), Ana Alessandra (1948).[3] El seu marit, que descendia d'una família burgesa de la Llombardia dedicada a la indústria dels coneguts vermuts Cinzano, havia estat distingit pel rei Víctor Manuel III d'Itàlia amb el títol de comte Marone-Cinzano.[4]

Des que es va casar va residir a Itàlia, Suïssa i a Espanya. Era Dama del Real Cuerpo Colegiado de Hijosdalgo de la Nobleza de Madrid, va ser presidenta de la Junta de Dames de l'Associació de Lluita contra el Càncer (1979-1983), associació que li va atorgar la medalla d'or l'any 1984. També va ser presidenta d'honor de la Fundació Gotze, institució dedicada a la cura i atenció de nens discapacitats. El 1993 va rebre el títol d'alcaldessa d'honor de Cabezón de la Sal (Cantàbria).[4]

Va morir el 23 de desembre de 1996 a la residència de la comtessa de Barcelona a Madrid durant una estada a Espanya.[4][5] El seu funeral es va celebrar al Palau Reial de Madrid, on va rebre honors d'infanta, i les seves despulles van ser enterrades al Panteó de la família Marone-Cinzano a Torí (Itàlia).[6][7]

Ascendents[modifica]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Francesc de Paula de Borbó
 
 
 
 
 
 
 
8. Francesc d'Assís de Borbó
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Lluïsa Carlota de Borbó-Dues Sicílies
 
 
 
 
 
 
 
4. Alfons XII d'Espanya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Ferran VII d'Espanya
 
 
 
 
 
 
 
9. Isabel II d'Espanya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies
 
 
 
 
 
 
 
2. Alfons XIII d'Espanya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Carles Lluís d'Àustria
 
 
 
 
 
 
 
10. Carles Ferran d'Àustria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21. Enriqueta de Nassau-Weilburg
 
 
 
 
 
 
 
5. Maria Cristina d'Habsburg-Lorena
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
22. Josep Antoni d'Àustria
 
 
 
 
 
 
 
11. Elisabet Francesca d'Àustria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
23. Maria Dorotea de Württemberg
 
 
 
 
 
 
 
1. Maria Cristina de Borbó
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Lluís II de Hessen-Darmstadt
 
 
 
 
 
 
 
12. Alexandre de Hessen-Darmstadt
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Guillermina de Baden
 
 
 
 
 
 
 
6. Enric de Battenberg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26. Hans Moritz von Hauke
 
 
 
 
 
 
 
13. Júlia von Hauke
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
27. Sophie Lafontaine
 
 
 
 
 
 
 
3. Victòria Eugènia de Battenberg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
28. Ernest I de Saxònia-Coburg Gotha
 
 
 
 
 
 
 
14. Albert de Saxònia-Coburg Gotha
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
29. Lluïsa de Saxònia-Gotha-Altenburg
 
 
 
 
 
 
 
7. Beatriu del Regne Unit
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
30. Eduard del Regne Unit
 
 
 
 
 
 
 
15. Victòria I del Regne Unit
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
31. Victòria de Saxònia-Coburg Saalfeld
 
 
 
 
 
 

Descendència[modifica]

Fruit del seu matrimoni amb Enrico Marone-Cinzano van néixer quatre filles:

  • Vittoria Eugenia Marone-Cinzano, nascuda el 1941.
  • Giovanna Paola Marone-Cinzano, nascuda el 1943.
  • Maria Theresa Marone-Cinzano, nascuda el 1945.
  • Ana Alessandra Marone-Cinzano, nascuda el 1948.

Tractament i títols[modifica]

Al llarg de la seva vida, aquests van ser els tractaments i títols que va ostentar:

  • Sa Altesa Reial l'infanta Maria Cristina d'Espanya (12 de desembre de 1911 - 10 de juny de 1940).[1][2]
  • Sa Altesa Reial l'infanta Maria Cristina, comtessa consort Marone-Cinzano (10 de juny de 1940 - 23 d'octubre de 1968).[4]
  • Sa Altesa Reial l'infanta Maria Cristina, comtessa vídua Marone-Cinzano (23 d'octubre de 1968 - 23 de desembre de 1996).[4]

Distincions[modifica]

Distincions honorífiques espanyoles[modifica]

Distincions honorífiques estrangeres[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Cristina de Borbó i de Battenberg
  1. 1,0 1,1 «El naixement d'una infanta» (en castellà). ABC, 13-12-1911, pàg. 7.
  2. 2,0 2,1 «Nova infanta» (en castellà). La Vanguardia, 13-12-1911, pàg. 7.
  3. «Exili Família Reial - Boda Infanta Cristina» (en castellà). EFE. [Consulta: 3 novembre 2016].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Redacció i Agències «Mor a Madrid la infanta Maria Cristina, tia carnal de Joan Carles» (en castellà). La Vanguardia, 24-12-1996, pàg. 24.
  5. «La infanta Maria Cristina de Borbó i de Battenberg, germana de Joan de Borbó, va morir anit a Madrid a conseqüència d'una parada cardíaca» (en castellà). ABC, 24-12-1996, pàg. 5.
  6. «Els Reis assistiren al Palau Reial a la missa per l'etern repòs de la germana Don Juan» (en castellà). ABC, 26-12-2016, pàg. 25.
  7. Redacció «La infanta Cristina de Borbó, tia del rei, serà enterrada a Torí, on residia.». La Vanguardia, 25-12-1996, pàg. 22.
  8. «Dames del Reial Orde de la Reina Maria Lluïsa» (en castellà). Geneall. [Consulta: 3 novembre 2016].
  9. «Necrologies (from 1969)» (en anglès i italià). Sacro Militare Ordine Constantiniano di San Giorgio. Arxivat de l'original el 19 d’abril 2016. [Consulta: 3 novembre 2016].