Mirall trencat

De Viquipèdia

Mirall trencat
Autor	Mercè Rodoreda
Títol original	Mirall trencat
Idioma	Català
Gènere/s	Novel·la
Editorial	Club Editor
Data de publicació	1974
Pàgines	388[1]
Capítols	XIII (1a part) XXI (2a part) XIII (3a part)
Precedit per	Jardí vora el mar
Seguit per	Quanta, quanta guerra...

Mirall trencat, publicada l'any 1974, és una novel·la de maduresa de Mercè Rodoreda que recull la vida de tres generacions de la família imaginària dels Valldaura.

Es tracta d'una obra coral on un seguit de personatges lligats entre si pels llaços familiars i personals ens expliquen una ciutat, Barcelona, i una època, la d'abans de la guerra civil. Fragmentària i composta de múltiples veus, l'estil de la novel·la segueix el seu títol: un mirall esbocinat que reflecteix la realitat del moment i dels personatges a través de petits fragments de les vides que descriu. Aquest estil difereix considerablement d'altres obres de l'autora com La plaça del diamant o Aloma, on l'autora usa la primera persona en boca d'un personatge femení i despertant així les lectures autobiogràfiques.

Rodoreda prengué diversos elements per a la concepció dels espais de la novel·la. S'hi troba el reflex del seu món d'infància amb el seu avi (del qual en parlava sovint) i al jardí de la família. Els records de les grans torres i de l'ordre familiar establert són una base indispensable per a Mirall trencat, concebuda com una imitació de les novel·les de fulletó de la segona meitat del segle XIX. L'obsessió de Mercè Rodoreda pels jardins la portà a dibuixar tot un escenari natural estretament relacionat amb l'escenari del xalet dels Valldaura a la part alta de Barcelona. En aquest jardí hi ha una barreja de jardins coneguts per l'escriptora. D'una banda, els seus jardins de Barcelona i, d'una altra, el jardí on 1972 havia estat creant amb la seva amiga Carme Manrubia al xalet on vivien a Romanyà de la Selva. L'estudiosa de l'obra de Mercè Rodoreda, Mariàngela Vilallonga ha definit molt clarament els elements del jardí de Rodoreda a Romanyà que apareixen a la novel·la. Hi ha trobat una relació tan estreta que s'ha arribat a preguntar si el jardí recrea allò que Rodoreda escrivia en aquell moment (Mirall trencat fou començada a Ginebra, però acabada a Romanyà de la Selva) o bé la novel·la recrea el jardí que Rodoreda i Manrubia havien concebut.

De tots els personatges que apareixen a la novel·la, els femenins destaquen per la seva complexitat i rellevància. Teresa Goday de Valldaura, la cap de família, és retratada com una dona passional que al llarg de la novel·la s'apropa a la vellesa. Una dona que s'ha buscat una vida que li garanteix l'abundància material. Aquest personatge entra en relació amb la protagonista del conte "Cendres" de l'escriptora empordanesa Caterina Albert/Víctor Català. Sofia Valldaura és retratada com una dona freda mancada de la sensualitat que caracteritza la seva mare. Aquesta duresa i sequedat es manifestaran amb força durant els moments d'adversitat que la novel·la relata. La relació amb la seva mare i Maria són intenses i complicades. Maria presenta la generació més jove, personatge força poètic on hi conflueixen diverses tensions: la sexualitat, les relacions femenines, les familiars, la vida i la mort. Amb elles hi viuran figures masculines rellevants per a la trama com Salvador Valldaura, Eladi Farriols, Amadeu Riera, etcètera.

Juntament amb el jardí apareixen altres símbols que configuren la dimensió mítica que en ocasions se li atribueix a l'autora. Entre altres, el mirall que reflecteix el pas del temps, amaga els secrets i enlluerna amb aparença; l'aigua, símbol de la natura creadora i la destrucció, on s'hi pot enfonsar l'inconfessable; les joies que expressen la bellesa i riquesa, i també l'amor. I el darrer, la rata, expressió de la decadència i destrucció del món novel·lístic.

Taula de continguts 1 Arbre genealògic de la família Valldaura-Farriols 2 Adaptacions de l'obra 3 Referències 4 Bibliografia 5 Enllaços externs

[edita] Arbre genealògic de la família Valldaura-Farriols

L'arbre genealògic següent correspon a la família Valldaura-Farriols. Està marcat amb línies discontinues aquelles relacions amoroses extramanimonials o aquelles que no han acabat derivant en matrimoni.

Miquel Masdéu

Nicolau Rovira

Teresa Goday

Salvador Valldaura

Bàrbara

Amadeu Riera

Jesús Masdéu

Sofia Valldaura

Eladi Farriols

Pilar Segura

Diverses Minyones1

Jaume Farriols

Ramon Farriols

?

Maria Farriols

Maria Farriols

Ramon Farriols

Nota 1: El nombre de minyones que foren amants de l'Eladi no queda determinat en el llibre, tanmateix, algunes d'elles foren l'Armanda i l'Elisa, entre d'altres.

[edita] Adaptacions de l'obra

L'any 2001, Mirall trencat fou portada a la televisió en una producció de TV3 i Diagonal TV, dirigida per Orestes Lara, sobre un guió de Josep Maria Benet i Jornet. A partir d'un projecte iniciat l'any 1977 i que comptà amb la benedicció de Rodoreda, es creà una adaptació d'un total de 13 capítols de 50 minuts de durada aproximadament. L'adaptació comptà amb actors com Carme Elias (Teresa Goday), Emma Vilarasau (Armanda), Abel Folk (Salvador), Ramon Madaula (Riera), Miquel Sitjar (Eladi), Irene Montalà (Sofia), Marieta Orozo (Pilar Segura i Maria) i Santi Ricard (Miquel i Jesús Masdéu), entre d'altres.^[2]

Entre el 5 de setembre i el 19 d'octubre de 2008 i amb motiu de l'any Rodoreda, es representà al Teatre Borràs de Barcelona Un dia. Mirall trencat que era una adaptació teatral de la novel·la Mirall trencat i de l'obra teatral Un dia, ambdós de Rodoreda. Ricard Salvat fou el director i l'adaptació fou tant del mateix Ricard com de Manel Molins. Les representacions comptaren amb un repartiment amb actors de la talla de Rosa Novell (Teresa Goday), Enric Majó (Amadeu Riera), Anna Sahún (Teresa Goday de jove), Rosa Vila (Armanda), entre d'altres.^[3][4]

[edita] Referències

[edita] Bibliografia

• Rodoreda, Mercè. Mirall trencat. Club Editor Jove, 2008, 414. ISBN 9788473291149. 

[edita] Enllaços externs

• Mirall trencat a la Televisió de Catalunya
• Mirall Trencat la sèrie en fragments