Museu Guggenheim (Bilbao)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Museu Guggenheim
Guggenheim Bilbao Museoa
Guggenheim-bilbao-jan05.jpg
El Guggenheim Bilbao Museoa, al costat del riu Nerbion al centre de Bilbao
Fundat
Localització Bilbao
N. de visitants 962.358 (2011)[1]
Lloc web

El Museu Guggenheim de Bilbao (en basc Guggenheim Bilbao Museoa) és un museu d'art contemporani situat en aquesta ciutat del País Basc. Es tracta d'un dels diversos museus de la Fundació Solomon R. Guggenheim.

El museu va ser obert com a part d'un esforç de revitalització de la ciutat de Bilbao i la província de Biscaia portada a terme per les administracions públiques del País Basc. Gairebé des de la seva obertura el museu es va convertir en una important atracció turística atraient visitants de nombrosos països i constituint el símbol més important de la ciutat de Bilbao.

Arquitectura[modifica | modifica el codi]

"Puppy", de Jeff Koons, a l'entrada del Guggenheim

Dissenyat pel gabinet d'arquitectes de Frank Gehry, va ser obert al públic el 1997 i alberga exposicions d'art d'obres pertanyents a la fundació Guggenheim i exposicions itinerants. Molt aviat l'edifici es va revelar com un dels més espectaculars edificis post-moderns. El disseny del museu i la seva construcció segueixen l'estil i mètodes de Frank Gehry. Com molts dels seus treballs anteriors l'estructura principal està radicalment esculpida seguint contorns gairebé orgànics. El museu afirma no contenir una sola superfície plana en tota la seva estructura. Part de l'edifici és creuat per un pont elevat i l'exterior està recobert per plaques de titani i per una pedra calcària que va ser molt difícil de trobar (al final es va trobar a Andalusia) igual a la qual es va utilitzar per a construir la Universitat de Deusto. L'edifici vist des del riu aparenta tenir la forma d'un vaixell retent homenatge a la ciutat portuària en la qual s'inscriu. Els seus panells brillants s'assemblen a les escates d'un peix recordant-nos les influències de formes orgàniques presents en molts dels treballs de Gehry. Vist des de dalt, l'edifici posseïx no obstant això la forma d'una flor.

Per al seu disseny l'equip de Gehry va utilitzar intensament simulacions per ordinador de les estructures necessàries per a mantenir l'edifici aconseguint unes formes que haguessin estat impossibles de realitzar unes poques dècades abans.

Mentre que el museu domina les vistes de la zona des del nivell del riu el seu aspecte des del nivell superior del carrer és molt més modest pel que no desentona amb el seu entorn d'edificis més tradicionals.

Exposicions[modifica | modifica el codi]

Les exposicions en el museu canvien freqüentment i contenen principalment treballs realitzats al llarg del segle XX sent les obres pictòriques tradicionals i les escultures una part minoritària comparada amb altres formats i instal·lacions artístiques i formats electrònics. Alguns entusiastes de l'art consideren que l'edifici en si està molt per sobre de les obres que formen part de la col·lecció del museu.

Crítiques[modifica | modifica el codi]

El museu, sobretot durant la seva construcció, va rebre nombroses crítiques des de diferents sectors de la cultura basca, ja que els fons per a construir-lo van sortir exclusivament dels pressupostos del Departament de Cultura del Govern Basc, mentre que molts reclamaven que sortissin d'altres àrees com Indústria, ja que consideraven que, sobretot, era una inversió de tipus empresarial més que cultural; i que deixava a la cultura basca desproveïda de fons durant aquests anys.

Fins i tot Jorge Oteiza va anomenar al Guggenheim Bilbao "Fàbrica de formatges", i va jurar que mentre visqués no permetria que cap de les seves obres fos exposada allí; si bé una vegada construït el museu va dir que "calia aprofitar el que ja havia" i no es va negar que les seves obres fossin exposades en ell, com així ha succeït.

S'ha criticat també a l'edifici pel seu elevat cost i el caràcter gairebé experimental de moltes de les innovacions que es van fer en la seva construcció, que han fet més car i difícil la seva neteja i manteniment, per humitats, oxidació del titani (encara que no es tracti d'una veritable oxidació), etc.

No obstant això la majoria de les crítiques es van veure apagades per l'inesperat èxit que l'edifici i el propi museu va tenir a nivell mundial, portant a la ciutat enormes beneficis i dimensionant positivament la imatge de Bilbao a nivell internacional.

El projecte del Museu Guggenheim va rebre a més el Premi Internacional Puente de Alcántara.

Juntament amb el museu MARQ d'Alacant, són els dos únics d'Espanya que han obtingut el premi al Museu Europeu de l'Any.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Museu Guggenheim (Bilbao) Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 43° 16.1164′ N, 2° 56.0572′ O / 43.2686067°N,2.9342867°O / 43.2686067; -2.9342867