Partit Comunista de Grècia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 02:05, 19 set 2016 amb l'última edició de ArnauBot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula d'organitzacióΚομμουνιστικό Κόμμα Ελλάδας
Kommounistikó Kómma Elládas
(el) Κομμουνιστικό Κόμμα Ελλάδας Modifica el valor a Wikidata
Partit Comunista de Grècia
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
LemaTreballadors del món, uniu-vos! Modifica el valor a Wikidata
HimneLa Internacional Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusPartit polític grec
Ideologia políticaComunisme, Marxisme, Leninisme
Alineació políticaesquerra
esquerra radical Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació14 de novembre de 1918
Activitat
Membre deTrobada Internacional de Partits Comunistes i Obrers
III Internacional (1920–1943)
Iniciativa de Partits Comunistes i Obrers (2013–2023) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Seu
PresidènciaDimitris Koutsoumpas (2013–) Modifica el valor a Wikidata
Secretari generalDimitris Kutsumbas
Òrgan de premsaRizospastis Modifica el valor a Wikidata
JoventutsJoventut Comunista de Grècia Modifica el valor a Wikidata
Propietari de
Afiliació europeaEUE-EVN
Representació22 escons al Parlament Hel·lènic
Parlament Hel·lènic
21 / 300
Parlament Europeu
2 / 705 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata
Lloc webinter.kke.gr

Partit Comunista de Grècia (en grec: Κομμουνιστικό Κόμμα Ελλάδας, KKE) és un partit polític grec d'ideologia comunista fundat el 1918 com a SEKE (Σοσιαλιστικό Εργατικό Κόμμα Ελλάδας) per Abraham Benaroya.

Primers anys

El primer Comitè central era format per N. Dimitratos, D. Ligdopoulos, M. Sideris, Arvanitis i Kokkinos. Després del seu Segon Congrés, el SEKE decidí unir-se a la Tercera Internacional i es transformà en SEKE-K. El seu nou Comitè Central serà compost per N. i P. Dimitratos, Y. Kordatos, G. Doumas i M. Sideris. S'oposà fortament a la participació grega en la guerra greco-turca de 1919-1922 i impulsà la fundació de la Confederació General Grega de Treballadors (ΓΣΕΕ). Després del Tercer Congrés extraordinari de 1924, el SEKE-K esdevindrà KKE i adoptarà el marxisme-leninisme i el centralisme democràtic.

El Partit Comunista de Grècia fou interdit, llevat alguns curts períodes, fins al 1974. La proclamació de la dictadura de Metaxas l'agost de 1936 va provocar que el KKE passés a la clandestinitat fins que començà la Segona Guerra Mundial. Endemés, uns 440 comunistes grecs s'allistaren en les Brigades Internacionals durant la guerra civil espanyola. El 1934 també decidí donar suport a l'autodeterminació dels eslaus de Macedònia, donant suport l'Organització Revolucionària Interior Macedònia i l'Organització Revolucionària Interior Tràcia.

Resistència

Durant la Segona Guerra Mundial, el principal moviment de resistència, el Front d'Alliberament Nacional (EAM) estava controlada pel KKE. Algunes zones no ocupades pels alemanys o italians foren administrades pel EAM. Allà, tot i el pes dels comunistes, les idees socialistes no van ser-hi imposades. No hi va haver cap reforma agrària ni de propietat col·lectiva dels mitjans de producció. Només es va crear una mena d'auto-administració, però és part de la tradició grega des de l'època otomana a la majoria dels darrers temps, on es malfia de l'autoritat central. Aquest autogovern local van trobar un terreny fèrtil justificat en el context de la guerra, on el poder central va pertànyer a l'ocupant, però anava en contra de la centralització comunista El KKE mantenia una posició relativament ambigua durant la Segona Guerra Mundial.

Guerra Civil

Com que jugà un rol molt important en la resistència al feixisme i al nazisme, el KKE, no podia acceptar el retorn d'un règim monàrquic protegit pel Regne Unit i els Estats Units, donat que el govern monàrquic havia passat la guerra a l'exili, allunyat de la realitat del país. De la mateixa manera, els aliats occidentals no podien acceptar un poderós Partit Comunista de Grècia. Pensem, a més, que a la Conferència de Teheran, Churchill i Stalin havien intercanviat Polònia per Grècia: una per al bloc soviètic, i l'altra per al bloc occidental. Això podria desembocar en la guerra civil grega. Molts comunistes es van refugiar en els països del bloc de l'Est.

La repressió contra el KKE, no es va aturar amb el fi de la Guerra Civil Grega. Milers dels seus membres i dirigents van ser torturats o simplement assassinats, i Nicos Beloyannis, un dels seus líders, fou detingut i executat en 1952.

Divisió del partit

Durant la dictadura dels coronels, el KKE, es va dividir en dos. Alguns trobaren a la repressió comunista de la Primavera de Praga massa violenta, es van unir a la línia eurocomunista del Partit Comunista Italià i van prendre el nom de Partit Comunista de Grècia (interior) ("ΚΚΕ εσωτερικού") mentre que els seguidors de Moscou s'anomenaren KKE de l'exterior.

L'any 1974, Konstandinos Karamanlís va legalitzar el Partit Comunista Grec. Es va unir a la Unió Democràtica de l'Esquerra (Ενιαία Δημοκρατική Αριστερά, EDA) que l'havia donat suport durant la interdicció. El KKE va obtenir des de llavors, i fins a 1989 al voltant del 10% dels vots. Des de les eleccions legislatives gregues de 1993, el KKE va caure al 6%, restant el tercer partit al Parlament grec.

L'any 1989, el KKE, es va unir a la majoria de l'esquerra, Συνασπισμός της Αριστεράς και της Προόδου. El Sinaspismós va ser el començament d'una reconciliació entre el KKE i KKE Interior. El fet que el Sinaspismós va decidir formar govern amb Nova Democràcia, per tal d'impedir que el PASOK d'Andreas Papandreou es mantingués al poder va ser mal interpretat pels seus electors i va perdre vots a les següents eleccions. Posteriorment ha recuperat posicions i a les eleccions legislatives gregues de 2007 va obtenir 22 escons al Parlament Hel·lènic, un dels millors resultats de la seva història.

Llista de Primers Secretaris i Secretaris Generals

  1. Nikolaos Dimitratos (novembre 1918-)
  2. Yannis Kordatos (febrer 1922-)
  3. Nikolaos Sargologos (novembre 1922-)
  4. Thomas Apostolidis (setembre 1923-)
  5. Pandelis Pouliopoulos (desembre 1924-)
  6. Eleutherios Stavridis (1924-1926)
  7. Pastias Giatsopoulos (setembre 1926-)
  8. Andronikos Haitas (març 1927-)
  9. Nikolaos Zachariadis (1931/36)
  10. Andreas Tsipas (juliol 1941 - setembre 1941)
  11. Georgios Siantos (gener 1942 - 1945)
  12. Nikolaos Zachariadis (1945 - 1956)
  13. Apostolos Grozos (1956)
  14. Konstandinos Koligiannis (1956 - 1972)
  15. Charilaos Florakis (1972 - 1989)
  16. Grigoris Farakos (1989 - 1991)
  17. Aleka Papariga (1991 - 2013 )
  18. Dimitris Kutsumbas (2013 - )

Resultats electorals del partit

Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent.
Podeu col·laborar actualitzant-lo o afegint-hi la informació que manca. «Motiu no especificat»
Pòster del KKE a Atenes
Resultats des de 1926
Any Elecció Vots % Escons
1926
Parlament
41,982
4,37%
10
1928
Parlament
1,4%
0
1932
Parlament
58,223
4,97%
10
1933
Parlament
4,5%
0
1935
Parlament
9.59%‡
0
1936
Parlament
5.8%‡
15
1974
Parlament
464,787†
9.47%
8
1977
Parlament
480,272
9,36%
11
1981
Parlament
620,302
10,93%
13
1985
Parlament
629,525
9,1%
12
Juny 1989
Parlament
855,944
13.1%
28
Juny 1989
Parlament europeu
936,175
14.30%
4
Novembre 1989
Parlament
734,611
11.0%
21
1990
Parlament
677,059
10.3%
19
1993
Parlament
313,087
4,5%
9
1994
Parlament europeu
410,741
6,29%
2
1996
Parlament
380,167
5,61%
11
1999
Parlament europeu
557,365
8,67%
3
2000
Parlament
379,517
5,53%
11
2004
Parlament
436,573
5,9%
12
2004
Parlament europeu
580,396
9,48%
3
2007
Parlament
583,815
8,15%
22
2009
Parlament
517,154
7.5%
21
maig de 2012
Parlament
536,105
8.5%
26
juny de 2012
Parlament
277.179
4,50%
12


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Partit Comunista de Grècia
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Partit_Comunista_de_Grècia&oldid=17500871»