Pau Rodon i Amigó
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 abril 1870  Badalona (Barcelonès) |
| Mort | 1950 (79/80 anys) |
| Família | |
| Fills | Àngela Rodon i Font |
Pau Rodon i Amigó (Badalona, 8 d'abril de 1870 - 1950) fou un tècnic i professor de teoria i pràctica tèxtil industrial català.
Cursà els seus estudis a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona. En finalitzar, entrà com a dibuixant en una fàbrica de teixits. Posteriorment dirigí una fàbrica tèxtil, una de les importants manufactures de Catalunya, a la qual va aplicar un gran nombre de les seves invencions, fins a 25, que patentà.[1][2]
Alhora, es dedicà a l'ensenyament de la teoria i la pràctica de teixits, de fet, el 1907, creà l'Escola de Teixits de Badalona, que dirigí fins a 1918, i que es convertí en un dels centres més importants d'Espanya, gràcies a la varietat de les ensenyances així com per llur solidesa. D'altra banda, fou un dels fundadors de l'Escola d'Arts i Oficis de Badalona, de la qual des de 1922[2] en fou un dels primers directors. També exercí el càrrec de professor de teoria de teixits a la Unión Industrial de Barcelona al Foment del Treball Nacional; la Casa de la Caritat i en la filial del CADCI a Terrassa i, des de 1920, de l'Escola Elemental del Treball de Barcelona.[2]
El 1906 i el 1913 realitzà llargs viatges per l'estranger, visitant centres manufacturers importants a països com França, Bèlgica i Alemanya. El 1910 inicià una sèrie de conferències destinades a les ensenyances del tèxtil, que tingueren molta importància.[2] A més, fou un autor prolífic en la seva matèria, publicà un gran nombre d'obres. Dues de les més destacades, de caràcter periòdic, foren les revistes Cataluña Textil (1906) i Textoria (1917), en castellà i català respectivament.[1]
El seu fill, Camil Rodon i Font (Badalona, 1893-1971) també fou tècnic tèxtil, estudià a les escoles de Barcelona i Badalona, on més tard fou professor i directors des de 1918. Succeí al seu pare en la direcció de la revista Cataluña Textil i també publicà obres de temàtica tèxtil, com El arte de la tapicería en la antigüedad (1918), La màquina de filar (1934) i ¿Qué significa el término textil? (1947). Destaca la seva biblioteca, una de les primeres del món i de les més importants, que fou iniciada pel seu pare.[1]
Obres[modifica]
A banda de les revistes, les seves obres publicades, de caràcter tècnic i didàctic sobre la indústria tèxtil, foren les següents, algunes de les quals van ser traduïdes al francès:[2][1]
- Tractat elemental de composició de lligaments (1895)
- Breus apunts de teoria del teixit (1909)
- Curso elemental de teoria del tejido (1911)
- Teoria del tissatge (1917)
- Teoria de teixits a la Jacquard (1917)
- Fabricació de teixits (1917)
- Decoració tèxtil (1917)
- Draps de llana (1919-1933)
- Dibuix esquemàtic dels lligaments labrats (1921)
- Breus apunts de teoria del tissatge (1921)
- Panas de algodón (1925)
- Tejidos arrugados (1936)
- Ligotecnia científica y artística (1943)
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Pau Rodon i Amigó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Enciclopedia Espasa. Tom 21. Barcelona: Editorial Espasa, 1979, p. 1237. ISBN 84-239-4551-0.