Pere Canisi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sant Pere Canisi

Miniatura sobre coure, 1699 (Amsterdam, Schilderijencollectie Rijksmuseum)
confessor; Doctor de l'Església (1925)
Nom secular Pieter Kanijs
Naixement 8 de maig de 1521
Nimega (Països Baixos)
Defunció 21 de desembre de 1597
Friburg (Suïssa)
Enterrament Església del Col·legi de Sankt Michael (Fribourg, Suïssa)
Commemoració en Església Catòlica Romana
Beatificació 1864, Roma per Pius IX
Canonització 21 de maig de 1925, Roma per Pius XI
Festivitat 21 de desembre (fins al 1969, 27 d'abril)
Fets destacables Teòleg
Orde Companyia de Jesús
Iconografia Com a prevere, amb barba curta; amb un crani, un crucifix o un catecisme
Patronatge Premsa catòlica; copatró d'Alemanya

Sant Pere Canisi, nascut Pieter Kanijs (Nimega, Països Baixos, 8 de maig de 1521 - Friburg, Suïssa, 21 de desembre de 1597) va ser un sacerdot jesuïta holandès, el primer de la regió, i reconegut teòleg; va ser proclamat sant per l'Església catòlica i Doctor de l'Església en 1925.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Pieter Kanijs (o Kanis, o Kanisius) era fill del batlle municipal de Nimega, llavors al ducat de Gelderland, part del Sacre Imperi Romanogermànic llavors governat per Carles I d'Espanya. Mentre estudiava a la Universitat de Colònia, va conèixer Peter Faber, un dels fundadors de la feia poc fundada Companyia de Jesús. El 8 de maig de 1543, en fer els 22 anys, Kanijs va ingressar-hi, esdevenint-ne el vuitè membre i el primer d'un país germànic. Va ésser el primer provincial de l'orde a Alemanya i va tenir un paper rellevant en la Contrareforma a la regió.

El 1547 va ser cridat pel bisbe d'Ausburg, el cardenal Otto Truchsess von Waldburg, per participar en el Concili de Trent; és llavors quan Kanijs comença a fer servir la forma llatinitzada del seu cognom, que acabaria essent-ne la més coneguda: Canisius.

Quadre de 1546, signat per "A.E."
Col·legi de S. Michael a Fribourg.

Va ser rector i professor de teologia a la Universitat d'Ingolstadt i, del 1554 al 1555, administrador de l'arquidiòcesi de Viena (no va voler-ne acceptar el bisbat); s'hi van fer famoses les seves predicacions, molt concorregudes, a la Catedral de Sant Esteve. Va ésser el principal representant de la Contrareforma al sud d'Alemanya, Àustria, Bohèmia i Suïssa, amb la confiança de l'emperador Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic i del papa Gregori XIII, i va aconseguir detenir-hi l'avanç del protestantisme i que el catolicisme s'hi mantingués com a religió predominant. Va influir decisivament sobre Ferran I, que volia afavorir els seus súbdits protestants per obtenir el seu suport militar, fent-li veure el perill que correria la seva ànima. Igualment, va ser determinant quan l'hereu a la corona, Maximilià, va declarar-se protestant: Canisi va convèncer Ferran perquè amenacés Maximilià de ser desheretat si renunciava al catolicisme.

Habituat a la predicació, excel·lia en l'argumentació de les noves doctrines i ensenyaments; va escriure un nou catecisme, la Summa doctrinae christianae que, publicat en 1555 com una rèplica a l'obra de Martí Luter, va ser reimprès, només en vida de l'autor (quaranta anys), 200 cops.

Va fundar a Suïssa, a Friburg, el col·legi jesuïta de Sankt Michael, el 1580; el col·legi va ser traslladat a Feldkirch i, finalment, a St. Blasien, que va ser la principal institució de formació per als preveres catòlics de la zona.

Obres[modifica | modifica el codi]

Pere Canisi va dedicar els seus esforços a la consolidació de la fe catòlica enfront del naixent protestantisme. La seva contribució més important van ésser els tres catecismes que va publicar en llatí i en alemany, que van fer-se populars, fent-se servir durant segles. En la seva obra, feia servir més flexibilitat que la cúria romana i considerava contraproduents els atacs sense matisos contra Calví o Philip Melanchton. Deia: "Si els tractes bé, els alemanys et donaran tot ... Molts s'equivoquen en matèria de fe, però sense arrogància; s'equivoquen a la manera alemanya, de bona fe, una mica ingènuament, però molt oberts al fet luterà. Una explicació honrada de la fe pot ser més efectiva que els atacs i les polèmiques contra els reformistes ... Amb paraules com aquestes [els atacs], no es guareixen els pacients, sinó que esdevenen inguaribles."

  • Summa doctrinae christianae 1555
  • Catechismus minimus 1556
  • Parvus catechismus catholicorum 1558.

Va destacar la seva devoció per la Mare de Déu, que va difondre arreu on predicava.

Veneració[modifica | modifica el codi]

En morir, va ser sebollita a l'església del col·legi de Friburg de Sankt Michael.

Canisi va ser beatificat en 1869 per Pius IX i canonitzat el 1925 per Pius XI, que el proclamà Doctor de l'Església. Lleó XIII l'havia denominat segon apòstol d'Alemanya per la seva tasca de reforma i evangelització.

La seva festivitat litúrgica és el 21 de desembre; fins al 1969 havia estat el 27 d'abril, data que es manté en molts llocs d'Alemanya.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pere Canisi