Publi Rutili Ruf

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Publi Rutili Ruf (Publius Rutilius Rufus) fou un orador i magistrat romà. Fou tribú militar sota Escipió a la `Guerra de Numància; fou pretor el 111 aC i cònsol el 105 aC (després d'una candidatura fracassada el 107 aC, en la que va acusar al seu competidor guanyador, Escaure, de suborn); el 95 aC fou llegat de Quint Muci Escevola, procònsol d'Àsia, i va desplegar molta fermesa per impedir les exaccions dels publicans. Al seu retorn a Roma fou acusat per un personatge de nom Apici per malversació (de repetundis) i fou declarat culpable sent desterrat (92 aC); Ciceró, Vel·lei Patercle i Valeri Màxim estan d'acord que era un home honrat i íntegre i la seva condemna fou resultat d'una conspiració d'alguns cavallers que tenien el privilegi en aquest temps de jutjar els casos criminals. Es va retirar a Mitilene i després a Esmirna on va viure la resta de la seva vida. Sul·la el va cridar a Roma però va refusar la tornada.

Els discursos de Rutili duen molta informació sobre lleis civils. Es conserven els títols de set discursos:

  1. Adversus Scaurum
  2. Pro se contra Scaurum
  3. Pro lege sua de tribunis mililum
  4. De modo aedificiorum
  5. Pro L. Caerucio ad populum
  6. Pro se contra publicanos
  7. Oratio ficta ad Mithridatem regem

Va escriure també una autobiografia en almenys cinc llibres, i una Història de Roma en grec, amb un relat de la guerra de Numància.