Raigs X

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Rajos X)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Raigs X (escacs)».
Radiografia de raigs X d'una mà humana amb sis dits

El terme raigs X o radiació X designa una part de l'espectre electromagnètic que correspon a radiació menys energètica que els raigs gamma, però més que els raigs ultraviolats. La seva longitud d'ona està compresa entre 10 nanòmetres i 100 picòmetres, que correspon a freqüències de 30 PHz a 3 EHz). Foren descoberts pel físic alemany Wilhelm Röntgen el 1895.[1]

Els raigs X amb longituds d'ona superiors a 0,1 nm s'anomenen raigs X tous. Les longituds d'ona més curtes s'anomenen raigs X durs, que se sobreposen amb els raigs gamma de longitud d'ona més llarga. Nogensmenys, la diferenciació es basa en la forma de producció.

Mentre que els raigs gamma són radiacions d'origen nuclear que es produeixen per la desexcitació d'un nucleó d'un nivell excitat a un altre de menor energia i en la desintegració d'isòtops radioactius, els raigs X sorgeixen de fenòmens extranuclears, en l'àmbit de les òrbites electròniques.

El mètode bàsic de produir raigs X és mitjançant l'acceleració d'electrons per fer-los xocar amb un blanc metàl·lic (normalment una aliatge de tungstè - reni i molibdè). Dins del material els electrons es veuen sobtadament frenats i, si tenen prou energia, poden expulsar electrons dels nivells més interns dels àtoms.

Com a resultat, un electró dels nivells superiors «cau» per omplir el buit i en el procés emet un fotó de raigs X. Aquest procés també genera una emissió per radiació de frenada (o bremsstrahlung), provocada per la dispersió dels electrons quan passen a prop dels nuclis atòmics. Actualment també es poden generar raigs X en els sincrotrons.

Els raigs X s'utilitzen per diagnòstic mèdic (com les radiografies i d'altres tècniques més sofisticades com la tomografia axial computeritzada o TAC) i en cristal·lografia (mitjançant experiments de difracció de raigs X per ser la seva longitud d'ona similar a la distància entre els àtoms de la xarxa cristal·lina). Els raigs X són una radiació ionitzant i una llarga exposició als seus efectes pot provocar cremades i fins i tot càncer.

En honor del seu descobridor, reben també la denominació de raigs Röntgen.

La radiologia a Catalunya[modifica | modifica el codi]

A penes transcorreguts dos mesos del seu descobriment per Röntgen, el doctor català César Comas Llabería realitzà els primers experiments a Espanya, en els laboratoris farmacèutic i fotogràfic de la Facultat de Medicina (UB). Aquests treballs es donaren a conèixer en l'amfiteatre de la Facultat de Medicina d'aquesta Universitat, en una sessió experimental celebrada el 24 de febrer de 1896, i en una memòria publica en els Arxius de Ginecologia, Obstetrícia i Pediatria el 10 d'abril del mateix any.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Raigs X». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


Espectre electromagnètic

Radiofreqüència | Microones | Raigs T | Infraroig | Espectre visible | Ultraviolat | Raigs X | Raigs gamma


Visible: Roig | Taronja | Groc | Verd | Cian | Blau | Indi | Violat

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Raigs X Modifica l'enllaç a Wikidata