Regla D'Hondt

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La regla (o fórmula) D'Hondt és un sistema que inventà el matemàtic i advocat belga Victor D'Hondt el 1878 per repartir els escons en un sistema de representació proporcional plurinominal de partits. El mètode s'utilitza entre altres llocs a l'Argentina, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Colòmbia, Croàcia, Escòcia, Eslovènia, Espanya, Finlàndia, Gal·les, Israel, el Japó, els Països Baixos, Polònia, Portugal, Suïssa, Turquia, Xile, i en alguns països europeus només per a les eleccions al Parlament Europeu. Aquest mètode és més proporcional que el mètode Sainte-Laguë, que afavoreix els partits més petits. Sovint s'usa el que s'anomena la regla D'Hondt modificada, en què només s'atorguen escons als partits que han superat un determinat percentatge de vots, denominat barrera electoral.[1]

Exemple de funcionament de la regla modificada[modifica | modifica el codi]

Per tal d'explicar el funcionament de la regla, es pot imaginar una circumscripció electoral on s'hagin d'escollir vuit diputats, i on els resultats de les eleccions siguin els de la taula següent:

Partit Nombre de vots
Partit A 120.000
Partit B 100.000
Partit C 40.000
Partit D 5.000
Partit E 2.500

No es tenen en compte aquelles candidatures que no hagin superat la barrera electoral. El percentatge de vots necessaris varia segons el país: a Espanya és d'un 3%, a Israel d'un 2% i a Turquia d'un 10%. En aquest exemple, hi ha hagut 267.500 vots a candidatures. Una barrera del 3% suposa 8.025 vots, i com que els partits D i E no hi arriben quedaran exclosos del repartiment d'escons.

Partit Nombre de vots
Partit A 120.000
Partit B 100.000
Partit C 40.000
Partit D 5.000
Partit E 2.500

Després, s'ordenen de major a menor, en una columna, les xifres de vots obtinguts per les restants candidatures. Es divideix el nombre de vots obtinguts per cada candidatura per 1, 2, 3, etcètera, fins a un nombre igual al d'escons assignats a la circumscripció, en aquest cas vuit. Amb aquesta taula s'atribueixen els escons a les candidatures que obtinguin els més grans quocients per ordre decreixent.

Quan en la relació de quocients siguin iguals dos quocients corresponents a distintes candidatures, l'escó s'atribuirà a la que hagi obtingut el nombre més gran total de vots. Si hi hagués dues candidatures amb el mateix nombre total de vots, generalment el primer empat es resol per sorteig i els successius de forma alternativa.

Partit Vots /1 /2 /3 /4 /5 /6 /7 /8 Escons
Partit A 120.000 1r 120.000 3r 60.000 40.000 30.000 24.000 20.000 17.143 15.000 SiluetaSiluetaSiluetaSilueta
Partit B 100.000 2n 100.000 4t 50.000 33.333 25.000 20.000 16.667 14.286 12.500 SiluetaSiluetaSilueta
Partit C 40.000 40.000 20.000 13.333 10.000 8.000 6.667 5.714 5.000 Silueta

En alguns països es permet que les coalicions uneixin els seus vots per fer el càlcul, si bé en molts països, per tal d'evitar aquest problema, els partits petits ja es presenten a les eleccions amb una llista única per tenir més possibilitats de passar la barrera electoral.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pukelsheim, Friedrich. «Seat bias formulas in proportional representation systems». 4th ecpr General Conference, 2007.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

  • Simulador del càlcul de resultats electorals segons la Regla d'Hondt Simulador