Comportament religiós al Paleolític

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Religions paleolítiques)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Dibuix d'un ésser mig animal mig humà en una pintura rupestre paleolítica a la Dordonya, França

El comportament religiós al Paleolític son les primeres manifestacions humanes d'interès pel sobrenatural, donades com a molt tard al Paleolític superior, abans de 30.000 anys enrere com a molt tard,[1] però els patrons de comportament com els rituals d'enterrament que es poden caracteritzar com a religiosos, o avantpassats dels comportaments religiosos, s'estenen enrere a dins del Paleolític mitjà, tan aviat com als 300.000 anys bp, coincidint amb la primera aparició de l'Homo neanderthalensis i l'Homo sapiens. El comportament religiós combina el ritual, l'espiritualitat, la mitologia i la màgia o animisme, aspectes que poden haver separat històries de desenvolupament durant el Paleolític mitjà abans de combinar-se en la “religió adequada” de la modernitat.

Hi ha suggerències per a la primera manifestació d'experiència religiosa o espiritual al Paleolític inferior (significativament més aviat que 300.000 anys enrere, pre-Homo sapiens), però són controvertides i tenen un suport limitat.

Psicologia evolutiva de la religió[modifica | modifica el codi]

Generalment, hi ha un acord entre els científics cognitius que la religió és fruit de l'arquitectura del cervell que va evolucionar aviat en la història humana. Tot i això, hi ha desacord sobre els mecanismes exactes que van conduir l'evolució de la ment religiosa. Les dues escoles de pensament principals sostenen que o la religió va evolucionar degut a la selecció natural i té un avantatge selectiu, o que la religió és un subproducte d'altres adaptacions mentals.[2] Stephen Jay Gould, per exemple. creia que la religió era una exaptació, en altres paraules que la religió va evolucionar com a subproducte dels mecanismes fisiològics que van evolucionar per altres raons.[3][4][5]

Tals mecanismes poden incloure l'habilitat per a inferir la presència d'organismes que podrien fer mal (detecció agent), l'habilitat per a idear narracions causals per a fets naturals (etiologia), i l'habilitat per a reconèixer que d'altra gent tenen ments per ells mateixos amb les seves pròpies creences, desitjos i intencions (teoria de la ment). Aquestes tres adaptacions (entre d'altres) permeten als éssers humans imaginar agents de determinació rere moltes observacions que podrien no explicar-se fàcilment de cap altra manera, p.e. el tro, el llamp, el moviment dels planetes, la complexitat de la vida, etc.[6]

Alguns estudiosos han suggerit que la religió està "programada" genèticament en la condició humana. Una hipòtesi controvertida, la hipòtesi del Déu gen, afirma que alguns éssers humans tenen un gen que els hi atorga una predisposició a interpretar episodis com a religiosos revelació. Un gen que s'afirma d'aquesta naturalesa és el gen VMAT2.[7]

Paleolític inferior[modifica | modifica el codi]

James Harrod i Vincent W. Fallio proposen que l'espiritualitat va néixer en homínids pre-paleolítics o societats d'inicis del Paleolític inferior (olduvai), basant-se en l'observació de l'"espiritualitat ximpanzé".[8] El Paleolític inferior abasta el període de 2.5 milions-300.000 anys enrere. Aquest període precedeix l'emergència dels humans moderns. Les principals espècies humanes durant aquest període de temps inclouen l'Homo habilis, l'Homo erectus i l'Homo heidelbergensis. Tot i això, el punt de vista antropològic establert recolza que és més probable que la humanitat desenvolupés les seves primeres creences religioses i espirituals durant el Paleolític mitjà o Paleolític superior.[9]

Increment de la mida del cervell[modifica | modifica el codi]

La ment religiosa és una conseqüència d'un cervell que és prou gros com per a formular idees religioses i filosòfiques.[10] Durant l'evolució humana, el cervell homínid es va triplicar en mida, fins fa 500.000 anys. La major part de l'expansió del cervell va tenir lloc en el neocòrtex. Aquesta part del cervell està involucrada en processar funcions cognitives d'ordre superior que són necessàries per a la religiositat humana. El neocòrtex és responsable de l'autoconsciència, el llenguatge i l'emoció. D'acord amb la teoria de Dunbar, la mida del neocòrtex relativa de qualssevol espècies es correlaciona amb el nivell de complexitat social de les espècies particulars. La mida del neocòrtex es correlaciona amb un nombre de variables socials que inclouen la mida i complexitat dels comportaments de companyerisme del grup social. En els ximpanzés el neocòrtex ocupa el 50% del cervell, mentre que en els humans moderns ocupa el 80% del cervell.

Robin Dunbar argumenta que el fet crític en l'evolució del neocòrtex va tenir lloc en l'especiació de l'homo sapiens arcaic fa cap a 500 mill anys. El seu estudi indica que només després de l'especiació, el neocòrtex és suficientment gros com per a processar fenòmens socials complexos com el llenguatge i la religió. L'estudi es basa en una anàlisi de regressió de la mida del neocòrtex inspirat en un nombre de comportaments socials d'homínids vius i extints.[11]

Ús d'eines[modifica | modifica el codi]

Lewis Wolpert argumenta que les creences causals que van emergir de l'ús d'eines van jugar un rol important en l'evolució de la creença. La indústria d'eines complexes requereix una imatge mental d'un objecte que no existeix naturalment abans de fer efectivament l'artefacte. A més a més, un ha d'entendre com l'eina es podria fer servir, el qual requereix una comprensió de la causalitat.[12] D'acord amb això, el nivell de sofisticació de les eines de pedra és un indicador útil de creences causals.[13] Wolpert manté que l'ús d'eines compostes per més d'un component, com les destrals de mà, representa una habilitat per a entendre causa i efecte.

Paleolític mitjà[modifica | modifica el codi]

Enterraments paleolítics[modifica | modifica el codi]

La primera evidència de pensament religiós es basa en el tractament ritual dels morts. La majoria d'animals només presenten un interès casual en els morts de les seves pròpies espècies.[14] L'enterrament ritual doncs representa un avenç significatiu en el comportament humà. Els enterraments rituals representen una consciència de vida i mort i una possible creença en el més enllà. Philip Lieberman afirma que " els enterraments amb aixovars clarament signifiquen pràctiques religioses i la preocupació pels morts que transcendeixen la vida quotidiana."[15]

El Paleolític mitjà i l'Edat de Pedra mitjana abasten el període de 300.000 a 50.000 anys enrere. És durant aquest període que es troben algunes de les proves més significatives de pràctiques religioses. Tot i que disputat, les proves suggereixen que els neandertals van ser els primers homínids a enterrar intencionadament els morts, fent-ho en tombes superficials juntament amb eines de pedra i ossos d'animals. Poden haver disposat cossos en tombes superficials junt amb eines de pedra i ossos d'animals. La presència d'aquests aixovars poden indicar una connexió emocional amb els difunts i possiblement una creença en el més enllà. Els jaciments d'enterraments neandertals inclouen Shanidar a l'Iraq, la cova de Kebara a Israel i Krapina a Croàcia (130.000 bp).[16] Alguns estudiosos, tot i això argumenten que aquests cossos poden haver estat dipositats per raons seculars.[17][18][18][19]

D'acord amb les recents troballes d'ossos de 32 espècimens d'Homo heidelbergensis en una fossa d'Atapuerca els humans podrien haver començat a enterrar els seus morts molt abans durant el Paleolític inferior tardà (300.000 bp). Però aquesta teoria és amplament qüestionada en la comunitat científica.[16][20] Marques de tall en ossos de neandertals de diversos jaciments com Combe-Grenal i Abri Moula a França poden implicar que els neandertals com algunes cultures humanes contemporànies poden haver practicat el ritual d'excarnació per raons religioses.

El primer enterrament humà no disputat data de fa 90.000 anys. Es van descobrir les restes esquelètiques humanes del doble enterrament d'una mare i el seu fill tacades d'ocre a la cova Skhul de Qafzeh, Israel, moment quan començaven les migracions africanes d'humans moderns cap a Llevant.[21][22] Una varietat d'aixovars estaven presents a l'emplaçament, incloent-hi la mandíbula d'un porc senglar salvatge als braços d'un dels esquelets.[23] Els emplaçaments de l'edat de pedra mitjana que daten pels volts de la mateixa franja de temps també mostren un ús incrementat d'ocre, un pigment que es pensa que només té valor simbòlic.[24][25][26] Aquestes troballes han guiat a investigadors com Lieberman a creure que la ment religiosa ha existit durant com a mínim 100.000 anys:

« "Els rituals d'enterrament que incorporen aixovars els poden haver inventat els homínids anatòmicament moderns que van emigrar des de l'Àfrica fins a l'Orient Mitjà fa 100.000 anys".[23] »

Matt Rossano suggereix que el període entre 80.000 -60.000 anys després que els humans s'enretiressin del Llevant cap a l'Àfrica va ser un període crucial en l'evolució de la religió.[27]

L'ús del simbolisme[modifica | modifica el codi]

L'ús del simbolisme en religió és un fenomen universal establert. L'arqueòleg Steven Mitchen manté que és comú en pràctiques religioses d'involucrar la creació d'imatges i símbols per a representar éssers i idees sobrenaturals. Com que els éssers sobrenaturals violen els principis del món natural, sempre hi haurà la dificultat en comunicar i compartir conceptes sobrenaturals amb d'altres. Aquest problema es pot superar ancorant aquests éssers sobrenaturals en formes materials a través de l'art representatiu. Quan es tradueix en forma material, els conceptes sobrenaturals esdevenen més senzills de comunicar i entendre.[28] Degut a l'associació de l'art i la religió, l'evidència del simbolisme en el registre fòssil és indicativa d'una ment capaç de pensaments religiosos. Art i simbolisme demostren una capacitat per al pensament i la imaginació abstracte necessaris per a construir idees religioses. Wentzel van Huyssteen afirma que la translació del no visible a través del simbolisme va permetre als primers avantpassats humans sostenir creences en termes abstractes.[29]

Algunes de les primeres proves de comportament simbòlic s'associen amb jaciments de l'Edat de Pedra mitjana a l'Àfrica. Des d'almenys fa 100.000 anys, hi ha l'evidència de l'ús de pigments com l'ocre. Els pigments són d'un ús pràctic petit per als caçadors-recol·lectors, doncs l'evidència del seu ús s'interpreta com a simbòlic o per a propòsits rituals. Entre les poblacions caçadores-recol·lectores existents al voltant del món, l'ocre encara es fa servir àmpliament per propòsits rituals. S'argumenta que és universal entre les cultures humanes pel color vermell que representa la sang, el sexe, la vida i la mort.[30]

Culte animal[modifica | modifica el codi]

Nombrosos arqueòlegs proposen que les societats del Paleolític mitjà com les societats neandertals també poden haver practicat la primera forma de tòtem o adoració animal a més a més dels seus enterraments (presumiblement religiosos) dels morts. Emil Bächler en particular suggereix (basat en proves arqueològiques de coves del Paleolític mitjà) que va existir un culte neandertal a l'ós estès durant el Paleolític mitjà.[31] Proves addicionals en suport de l'adoració animal del Paleolític mitjà s'originen als turons de Tsodilo (70.000 aC) al desert Kalahari africà de Ngamiland, regió de Botswana, on una roca gegant semblant a una pitó que està acompanyada de grans pilons de puntes de llança trencades i acolorides i s'hi ha descobert una cambra secreta a dins d'una cova.[32] Les puntes de fletxa trencades fan pensar més aviat en ofrenes de sacrifici i la pitó també és important i adorada pels contemporanis caçadors-recol·lectors boiximans qui són els descendents de la gent que va idear el ritual als turons de Tsodilo i poden haver heretat la seva adoració de la pitó dels seus avantpassats distants del Paleolític mitjà.[33]

Els cultes animals en el següent període Paleolític superior com el culte a l'ós poden haver tingut els seus orígens en aquests hipotètics cultes animals del Paleolític mitjà.[34] L'adoració als animals durant el Paleolític superior estava entrellaçada amb rituals de caça.[34] Per exemple les proves arqueològiques d'art i restes d'ossos revelen que el culte a l'Ós aparentment havia involucrat un tipus de cerimonialisme de sacrifici d'ossos al que un ós se li disparaven fletxes i llavors es rematava d'una punyalada als pulmons i ritualment s'hi enterrava a prop una estàtua d'ós feta d'argila coberta de pell d'ós amb el crani i el cos de l'ós enterrats separadament.[34]

Paleolític superior[modifica | modifica el codi]

La Venus de Willendorf, una estàtua que es pensa que hauria tingut una funció religiosa per la gent del paleolític

L'ús de l'ocre com a representant pel simbolisme sovint es critica per ser massa indirecte. Alguns científics, com Richard Klein i Steven Mitchen, només reconeixen formes ambigües d'art com a representatives d'idees abstractes que van aparèixer fa cap a 50.000 anys durant la transició del Paleolític mitjà al superior. L'evidència creixent d'enterraments amb aixovars i l'aparició de les imatges antropomòrfiques i pintures rupestres pot suggerir que els humans al Paleolític superior haurien començat a creure en éssers sobrenaturals.[35] Les pintures rupestres de la Cova de Chauvet s'han datat de 32.000 anys enrere i les de Lascaux de 17.000. A Lascaux les pinutres antropomòrfiques mostren representacions d'estranyes bèsties com unes que són mig humanes i mig ocells i mig humanes i mig lleons. Conseqüentment alguns les han vist com a indicadors de creences xamanístiques.[36] L'enterrament conegut d'un xaman indiscutiblement més antic es remunta al paleolític superior antic (prop del 30.000 aC) a l'àrea de l'actual República Txeca[37] tot i que, durant el paleolític superior antic probablement era més comú que en les cerimònies religioses rebessin la mateixa participació plena tots els membres de la banda en contrast amb les tradicions religioses dels períodes més tardans quan les autoritats religioses i especialistes rituals a temps parcial com xamans, sacerdots i metges van ser relativament comuns i integrals a la vida religiosa.[38] El xaman paleolític conegut més antic (prop del 30.000 aC) era dona.[37] A més a més també és possible que les religions del paleolític superior - com les religions animistes i politeistes contemporànies i històriques - creguessin en l'existència d'una sola deïtat creadora al costat d'altres éssers sobrenaturals com els esperits animistics.[39]

Vincent W. Fallio escriu que els cultes als avantpassats van sorgir primer en les societats complexes del paleolític superior i argumenta que les elits de les complexes societats del paleolític superior (semblants a les elits de molts caçadors-recol·lectors complexos contemporanis com els tlingit) podrien haver fet servir rituals especials i el culte als avantpassats per a solidificar el control sobre les seves societats convencent els seus subjectes que posseïen un lligam amb el món espiritual que els hi atorgava un control tant sobre els primers reialmes com sobre l'accés al reialme espiritual.[40] Les societats secretes podrien haver servit una funció similar en aquestes societats complexes quasi-teocràtiques dividint les pràctiques religioses d'aquestes cultures en les esferes separades de religió popular i religió elitista.[40]

La religió sovint era apotropaica; específicament, involucrava màgia simpàtica.[41] Les figuretes de Venus - que es troben abundantment en el registre arqueològic del paleolític superior - proveeixen un exemple de màgia simpàtica paleolítica: la gent les podria haver fet servir per a assegurar-se l'èxit caçant i per a causar fertilitat de la terra i les dones.[42] Els estudiosos de vegades han explicat les figuretes de Venus del paleolític superior com a símbols d'una deessa de la terra semblant a la Gaia o com a representacions d'una deessa que és la legisladora o mare dels animals.[34][43] James Harrod les ha descrit com a representatives de processos transformadors espirituals xamanístics femenins (i masculins).[44]

Desenvolupament del llenguatge[modifica | modifica el codi]

Article principal: Origen del llenguatge

La religió requereix un sistema de comunicació simbòlica, com el llenguatge, per a transmetre's d'un individu a un altre. Philip Lieberman afirma que "el pensament i el sentit moral religiosos humans descansen clarament sobre una base cognitivolingüística".[15] Des d'aquesta premissa l'escriptor científic Nicholas Wade afirma: "Com la majoria de comportaments que es troben en societats d'arreu del món, la religió ha d'estar present en la població humana ancestral abans de dispersar-se des de l'Àfrica fa 50.000 anys. Encara que els rituals religiosos normalment involucren la dansa i la música, també són molt verbals, ja que les veritats sagrades s'han d'afirmar. Si és així, la religió, com a mínim en la seva forma moderna, no pot precedir l'emergència del llenguatge, per tant també hauria emergit poc després de fa 50.000 anys."[45]

Moralitat i vida en grup[modifica | modifica el codi]

Basant-nos en la mida de les societats caçadores-recol·lectores existents, els homínids del paleolític superior vivien en bandes d'uns quants centenars d'individus. Com a comunitat la mida es va incrementar sobre el curs de l'evolució humana, s'hauria requerit una força més gran per a assegurar la cohesió del grup. La moralitat podria haver evolucionat en aquestes bandes de 100 o 200 persones com a mitjà de control social, resolució de conflictes i solidaritat del grup.

El psicòleg Matt J. Rossano afirma que la religió va sorgir després de la moralitat i es va construir sobre seu estenent la vigilància del comportament individual per a incloure els agents sobrenaturals.. Incloent els avantpassats, els esperits i els déus omnipresents en el reialme social, els humans van descobrir una estratègia efectiva per a contenir l'egoïsme i construir grups més cooperatius.[46] El valor adaptatiu de la religió hauria augmentat la supervivència del grup.[47][48]

Fris cronològic[modifica | modifica el codi]

  • 300.000 anys enrere – Primera evidència (disputada) d'enterrament intentionat dels morts. Llocs com Atapuerca a Espanya, que té ossos de cap a 32 individus en una fossa de dins d'una cova.[16]
  • 130.000 anys enrere – Primeres proves indiscutibles per a l'enterrament intencional. Els Neandertals enterraven els seus morts en llocs com Krapina a Croàcia.[16]
  • 100.000 anys enrere – L'enterrament ritual conegut més antic d'humans moderns a Qafzeh a Israel. Hi ha un doble enterrament del que es pensa que són una mare i un nen. Els ossos s'han tenyit d'ocre. Cap als 100.000 anys enrere els humans anatòmicament moderns van migrar cap a l'orient mitjà des de l'Àfrica. Tot i això el registre fòssil d'aquests humans s'acaba després dels 100.000 anys enrere, dirigint als estudiosos a creure que la població o es va morir o va tornar a l'Àfrica.[49][50]
  • 100.000 a 50.000 anys enrere – Ús incrementat d'ocre en diferents jaciments de l'Edat de Pedra mitjana. L'ocre vermell es pensa que hauria jugat un rol important en el ritual.
  • 70.000 anys enrere – traces del culte de la pitó descobertes a la regió Ngamiland de Botswana.[51]
  • 50.000 anys enrere – Els humans han evolucionat els trets associats amb el comportament humà modern. Moltes proves vénen dels jaciments de l'Edat de Pedra tardana de l'Àfrica. El comportament humà modern inclou habilitats com el llenguatge modern, el pensament abstracte, el simbolisme i la religió.[50]
  • 42.000 anys enrere – Enterrament ritual d'un home al Llac Mungo d'Australia. El cos està esquitxat de copioses quantitats d'ocre - vist com a evidència que els australians havien amb ells rituals religiosos des de l'Àfrica.
  • 40.000 anys enrere – El paleolític superior comença a Europa. Una abundància de proves fòssils inclouen enterraments dels morts elaborats, figuretes de Venus i art rupestre. Les figuretes de Venus es pensa que representen deesses de la fertilitat. Les pintures rupestres de Chauvet i Lascaux es creu que representen pensament religiós.
  • 30.000 anys enrere – Primer enterrament conegut d'un xaman.[37]
  • 11.000 anys enrere – Comença la revolució neolítica.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Andre Leroi-Gourhan i Annette Michelson, La Religió de les Coves: Màgia o Metafísica?, 37 d'Octubre, The MIT Press, pp. 6-17. "l'art rupestre va néixer 30.000 anys abans de la nostra era ... semblaria haver-se desenvolupat simultàniament amb les primeres manifestacions explícites d'interès pel sobrenatural." (p. 6)
  2. Evolutionary Religious Studies (ERS): A Beginner’s Guide
  3. A scientific exploration of how we have come to believe in God
  4. Toward an evolutionary psychology of religion and personality
  5. The evolutionary psychology of religion Steven Pinker
  6. Atran, S; Norenzayan, A «Religion's Evolutionary Landscape Scott Atran Ara Norenzayan». The Behavioral and brain sciences. Behavioral and Brain Sciences, 27, 6, 2004, pàg. 713–30; discussió 730–70. PMID: 16035401.
  7. Kluger, Jeffrey; Jeff Chu, Broward Liston, Maggie Sieger, Daniel Williams. «Is God in our genes?». TIME. Time Inc., 2004-10-25. [Consulta: 2007-04-08].
  8. Dos milions d'anys enrere: L'origen de l'art i el símbol de James Harrod
  9. Sobre OriginsNet de James Harrod
  10. Ehrlich, Paul. Human Natures: Genes, Cultures, and the Human Prospect. Washington, D.C.: Island Press, 2000, pàgina 214. ISBN 155963779X. «Les idees religioses es poden remuntar fins a l'evolució de cervells prou grossos per a fer possible el tipus de pensament abstracte necessari per a formular idees religioses i filosòfiques» 
  11. Dunbar, Robin. «THE SOCIAL BRAIN: Mind, Language, and Society in Evolutionary Perspective». Falta indicar la publicació, 2003.
  12. Lewis Wolpert. Six impossible things before breakfast, The evolutionary origins of belief. Nova York: Norton, 2006. ISBN 0393064492. «respecte a les eines amb mànec, Un hauria d'entendre que les dues peces serveixen diferents propòsits, i imaginar com l'eina es podria fer servir,» 
  13. Wolpert, Lewis. Six impossible things before breakfast, The evolutionary origins of belief. Nova York: Norton, 2006, pàgina 82. ISBN 0393064492. «La creença en causa i efecte ha tingut l'efecte més enorme sobre l'evolució humana, tant física com cultural. L'ús d'eines, amb el llenguatge, ha transformat l'evolució humana i ha permès el que ara pensem com a creença» 
  14. Els elefants potser reten homenatge als morts
  15. 15,0 15,1 Lieberman. Uniquely Human. Cambridge, Mass.: Harvard University Press, 1991. ISBN 0674921836. 
  16. 16,0 16,1 16,2 16,3 Quan comença l'enterrament
  17. «The Neanderthal dead:exploring mortuary variability in Middle Palaeolithic Eurasia».
  18. 18,0 18,1 Evolving in their graves: early burials hold clues to human origins - research of burial rituals of Neanderthals
  19. «BBC article on the Neanderthals». «Els neandertals enterraven els seus morts, i un enterrament a Shanidar a l'Iraq es va acompanyar d'aixovars en forma de plantes. Totes aquelles plantes es fan servir avui en dia amb propòsits mèdics, i sembla probable que els neandertals també les fessin servir en aquesta direcció i les enterressin amb els seus morts pel mateix motiu. Els aixovars són un marcador arqueològic de la creença en un més enllà, per tant els neandertals pot molt ben ser que haguessin tingut alguna forma de creença religiosa.»
  20. Greenspan, Stanley. How Symbols, Language, and Intelligence Evolved from Early Primates to Modern Human. Cambridge, MA: Da Capo Press, 2006. ISBN 0306814498. 
  21. Article del Museu d'Història Natural sobre l'evolució humana
  22. Els inicis de la religió al començament del neolític
  23. 23,0 23,1 Únicament humà pàgina 163
  24. La Ment Religiosa i l'Evolució de la Religió
  25. Un cas primerenc de simbolisme dels colors
  26. Símbols rituals, emocionals, i sagrats: L'evolució de la religió com a complex adaptatiu
  27. Rossano, Matt. «The African Interregnum: The “Where,” “When,” and “Why” of the Evolution of Religion». Falta indicar la publicació, 2009, pàg. 127. DOI: 10.1007/978-3-642-00128-4_9.
  28. Symbolism and the Supernatural
  29. «Human Uniqueness and Symbolization». «Aquesta 'codificació del no visible' a través del pensament abtracte, simbòlic, va permetre també als nostres primers avantpassats humans d'argumentar i sostenir creences en termes abstractes. De fet, el concepte de Déu mateix segueix de l'habilitat per a abstreure i concebre de la 'persona'»
  30. Rossano, Matt. «The Religious Mind and the Evolution of Religion». Falta indicar la publicació, 2007.
  31. Wunn, Ina. «Beginning of Religion» (en anglès). Numen. Brill, 47, 4, 1 novembre 2000, pàg. 434–435. DOI: 10.1163/156852700511612 [Consulta: 2 març 2013].
  32. Vogt, Yngve; Alan Louis Belardinelli (traducció a l'anglès). «Descobert el ritual més antic del món. Adoraven a la pitó fa 70.000 anys». Apollon. Universitat d'Oslo, 30 de novembre del 2006. [Consulta: 17 de maig del 2009].
  33. Descobert el Ritual més Antic del Món -- Adorava La Pitó Fa 70.000 Anys - El Consell de Recerca de Noruega (30 de Novembre del 2006). ScienceDaily. Consultat el 2 de Març del 2008.
  34. 34,0 34,1 34,2 34,3 Karl J. Narr. «Religió prehistòrica». Britannica online encyclopedia 2008. [Consulta: 2008-03-28].
  35. The Prehistory of the Mind: The Cognitive Origins of Art, Religion and Science. Thames & Hudson, 1996. ISBN 0-500-05081-3. 
  36. Ryan. «Poesy en Masse». A: The Strong Eye of Shamanism, 1999. ISBN 0892817097. 
  37. 37,0 37,1 37,2 Tedlock, Barbara. 2005. The Woman in the Shaman's Body: Reclaiming the Feminine in Religion and Medicine. New York: Bantam.
  38. Stavrianos, pg 10
  39. Lerro, Bruce. From earth spirits to sky gods Socioecological Origins of Monotheism. Lanham MD: Lexington Press, 2000, p. 327. ISBN 073910098X.  pages 17–20
  40. 40,0 40,1 Vincent W. Fallio. New Developments in Consciousness Research. New York, United States: Nova Publishers, 2006. ISBN 1-60021-247-6.  Pages 98 to 109
  41. Miller, Barbra; Bernard Wood, Andrew Balansky, Julio Mercader, Melissa Panger. Anthropology. Boston Massachusetts: Allyn and Bacon, 2006, p. 768. ISBN 0205320244. 
  42. McClellan. Science and Technology in World History: An Introduction. Baltimore, Maryland: JHU Press, 2006. ISBN 0-8018-8360-1.  Page 8-12
  43. Christopher L. C. E. Witcombe, "Women in the Stone Age," a l'assaig "The Venus of Willendorf" (13 de març del 2008)
  44. Upper Paleolithic Art, Religion, Symbols, Mind de James Harrod
  45. Nicholas Wade, Before The Dawn, Discovering the lost history of our ancestors. Penguin Books, Londres, 2006. p. 8 p. 165" ISBN 1-59420-079-3
  46. Rossano, Matt. «Supernaturalizing Social Life: Religion and the Evolution of Human Cooperation». Falta indicar la publicació, 2007.
  47. Nicholas Wade. Scientist Finds the Beginnings of Morality in Primate Behavior. New York Times. 20 de març del 2007.
  48. Matthew Rutherford. The Evolution of Morality. University of Glasgow. 2007. Recuperat el 6 de juny del 2008
  49. Article del Museum of Natural History sobre l'evolució humana
  50. 50,0 50,1 El començament de la religió al començament del neolític
  51. Vogt, Yngve; Alan Louis Belardinelli (traducció). «World's oldest ritual discovered. Worshipped the python 70,000 years ago». Apollon. University of Oslo, 30 novembre 2006. [Consulta: 17 maig 2009].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]