Procle de Constantinoble

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Sant Procle)
Per a altres significats, vegeu «Procle (desambiguació)».
Infotaula de personaProcle de Constantinoble

Procle en una pintura de Piotr Mikhailovitx Xamxin, 1847 (S. Petersburg, Museu Estatal Rus)
Biografia
NaixementΠρόκλος, Próklos, Proclus
c. 390 Modifica el valor a Wikidata
Constantinoble?
Mort446 Modifica el valor a Wikidata (55/56 anys)
Constantinoble (Imperi Romà d'Orient) Modifica el valor a Wikidata
Patriarca de Constantinoble
434 – 446
Arquebisbe catòlic
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme ortodox i Església Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquebisbe, sacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
PeríodeBaix Imperi Romà Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJoan Crisòstom Modifica el valor a Wikidata
bisbe; Pare de l'Església
CelebracióEsglésia catòlica, Església Ortodoxa
CanonitzacióAntiga
Festivitat24 d'octubre
IconografiaCom a bisbe

Procle de Constantinoble (llatí: Proclus, grec antic: Πρόκλος) va ser un eclesiàstic grec, patriarca de Constantinoble. És venerat com a sant per les esglésies catòlica i ortodoxa.

Biografia[modifica]

Nomenat molt jove lector a l'església de Constantinoble va ser amanuense (secretari) de Joan Crisòstom i després d'Àtic (406-425), successor d'Arsaci de Tars (404-405) com a patriarca de Constantinoble. Àtic el va ordenar diaca i després prevere i Sisini I (426-427), successor d'Àtic, el va nomenar bisbe de Cízic, però com que no va anar a la ciutat, el poble va elegir un nou bisbe.

A la mort de Sisini l'any 427 hi havia una general predisposició a elevar-lo al patriarcat, però finalment va ser nomenat Nestori. Procle va lluitar contra les suposades heretgies del nou patriarca, i un cop deposat Nestori (431) va ser altre cop candidat, i altre cop no va ser escollit encara que els motius no són clars. Es va elegir Maximià de Constantinoble. Però a la seva mort finalment Procle va ser elegit, l'any 434.

El 438 va portar les restes i va fer enterrar a Joan Crisòstom a Constantinoble. Va morir el 446 i el va succeir Flavià de Constantinoble.

Va deixar diverses cartes i escrits, que enumera Fabricius, destacant la carta περὶ πίστεως, datada el 435) i dirigida als bisbes d'Armènia sobre les opinions de Teodor de Mopsuèstia, que considera la base de les heretgies nestorianes.

Declarat sant per l'Església Ortodoxa i per la Catòlica, la seva memòria es commemora el 24 d'octubre.[1]

Referències[modifica]

  1. «Proclus» (en anglès). Ecumenic Patriarchate of Constantinople. [Consulta: 27 juny 2023].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Procle de Constantinoble


Precedit per:
Maximià
Patriarca de Constantinoble
434-446
Succeït per:
Flavià