Stuttgart
| Stuttgart (de) Schduagert (gsw)  | |||||
| |||||
| Epònim | euga i jardí | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
 | |||||
| |||||
| Estat | Alemanya | ||||
| Estat federat | Baden-Württemberg | ||||
| Regió administrativa | Stuttgart | ||||
| Capital de | |||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 632.865 (2022) (3.052,16 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 207,35 km² | ||||
| Banyat per | Neckar i Nesenbach | ||||
| Altitud | 245 m-247 m | ||||
| Punt més alt | Bernhartshöhe (en)  (549 m) | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Cap de govern | Frank Nopper (2022–) | ||||
| Òrgan legislatiu | Municipi de Stuttgart (oc) , | ||||
| Membre de | |||||
| Pressupost | 5.400.000.000 € (2024) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 70173, 70174, 70176, 70178, 70180, 70182, 70184, 70186, 70188, 70190, 70191, 70192, 70193, 70195, 70197, 70199, 70327, 70329, 70372, 70374, 70378, 70435, 70437, 70439, 70376, 70469, 70499, 70563, 70565, 70567, 70569, 70597, 70599 i 70619 | ||||
| Fus horari | |||||
| Prefix telefònic | 0711 | ||||
| Codi NUTS | DE111 | ||||
| Clau de regió d'Alemanya | 081110000000 | ||||
| Clau de municipalitat alemanya | 08111000 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | Jiddah Shavei Tzion (en) Ciutat de Mèxic St Helens (1948–) Cardiff (1955–) Saint Louis (1960–) Estrasburg (1962–) Bombai (1968–) Menzel Bourguiba (1971–) El Caire (1979–) Melun (1985–) Łódź (1988–) Ōgaki (1988–) Brno (1989–) Samara (1992–) Zapopan (2011–) | ||||
| Lloc web | stuttgart.de | ||||
      | |||||
Stuttgart [ˈʃtutgaːrt] és la capital del Land alemany de Baden-Württemberg, a la porta de la Selva Negra. Té una població d'aproximadament 598.000 habitants (juny 2008), dels quals uns 138.000 són estrangers,[1] i una superfície de 207 km².
Està envoltada de turons, boscos i vinyes que hi arriben fins al bell mig. El port és al nord-est de la ciutat, a la riba del riu Neckar.
Daimler AG, Porsche i Robert Bosch GmbH tenen les seves centrals als afores del nucli urbà.
Gottlieb Daimler i Wilhelm Maybach van construir a Stuttgart el seu primer motor a combustió interna, que sumat a la bugia de Robert Bosch (nascut a Stuttgart) va donar naixement a la indústria de l'automòbil a Alemanya.
Organització politicoadministrativa
La ciutat de Stuttgart està dividida en 23 Bezirke (districtes municipals), els quals comprenen al seu torn 141 Stadtteile (barris). Els districtes són:
|
|
|
Etimologia
El nom de la ciutat prové de la paraula alemanya Stutengarten, que significa “jardí d'eugues”, ja que la ciutat té el seu origen al voltant dels antics estables del duc Liudolf de Suàbia.
Història
El districte de Cannstatt constitueix la zona de la ciutat més antiga i més gran de Stuttgart. Al segle I d.C. era una ciutadella romana, una de les posicions més importants a la zona, en estar situada a la riba del Neckar i en un encreuament de camins. Amb la invasió dels alans en el 260 dC va finalitzar la presència romana a Stuttgart. No hi ha tradicions a Cannstatt dels pobles bàrbars, que van aparèixer per quedar-se a causa de la situació estratègica però van mantenir a les colònies les seves tradicions.
Presumiblement, Stuttgart va seguir creixent durant les Guerres Hongareses entre 926 i 948 a Nessenbachtal i en les quadres de cavalls (o Stuotengarten, d'aquí el nom de Stuttgart). El creixement de la ciutat s'atribueix al comte Liudolf de Suàbia, després del 945 dC Des de llavors el creixement va ser cap als costats de les quadres de cavall.
Noves excavacions arqueològiques que s'estan realitzant tant a la col·legiata com al castell antic, ens mostren que no hi havia prats verds en la fundació de la ciutat: almenys des dels merovingis, ja que es van establir aquí simples camperols. Un sepeli sota la col·legiata completa l'escassa informació que hi ha sobre l'estat de la ciutat durant l'ocupació merovíngia. De l'època carolíngia, queden alguns pous i cases.
La ciutat es trobava a prop dels vivers de cavall del Comtat de Baden, com també de les ciutats de Backnang i Besigheim, pertanyents al comtat de Württemberg. Amb la comtessa Irmengard de Baden, els monestirs de Lichtenhal van romandre a Baden-Baden; ella també era la propietària de Nesenbachtal.
La marquesa de Baden es trobava a l'oest dels seus enemics, els marquesos de Württemberg, més tard comtes. Hermann V de Baden es va alçar sobre la ciutat el 1219. Després van ser els Württemberg els que van prendre la ciutat, i una dinastia després contreien matrimoni i van instal·lar tota la pompa de Württemberg al centre de la ciutat. Fins al 1918 Stuttgart va ser la capital i la residència dels Württemberg: fins al 1496 era el comtat de Württemberg, després dels comtes, fins al 1803 va ser principat i des del 1806 regne de Württemberg i després del 1918 Estat lliure de Wureberg.
A final de maig de 1849, després del rebuig a un congrés de diputats pel rei prussià Frederic Guillem IV, es va traslladar a Stuttgart l'Assemblea Nacional de Frankfurt gràcies a una invitació del ministre de Justícia Friedrich Römer, pertanyent als Württemberg.
- 1945: la ciutat és gairebé totalment destruïda pels bombardejos dels aliats.[2]
- 1947: la ciutat competeix amb Bonn i Frankfurt del Main per ser la capital de l'Alemanya occidental. Bonn és triada.
- 1983, 17-19 de juny: Es reuneix a Stuttgart el Consell Europeu. Els caps d'Estat i de Govern i els ministres d'Afers Exteriors signen una Declaració Solemne sobre la Unió Europea (UE).
- 1999, 15-16 d'abril: Se celebra la Tercera Conferència Euromediterrània, amb la participació de Líbia per primera vegada com a convidat especial.
Geografia
Stuttgart està situada al centre de l'Estat de Baden-Württemberg. El centre de la ciutat se situa entre valls i vinyes, per això la ciutat és anomenada com "Stuttgarter Kessel" ('L'olla stuttgartina'). Stuttgart és al costat del riu Neckar. La ciutat alemanya limita al nord amb la conca del Neckar, a l'oest amb Glemswald i el Gau, a l'est amb el corredor de Schurwald i al sud amb el parc natural de Schönbuch. Al sud-est flueix el Neckar i se situa la ciutat Esslingen am Neckar.
La ciutat es troba a una altitud de 207 metres sobre el nivell del mar. Stuttgart s'eleva pel Birkenkopf (511 m) a la depressió del Rand, elevada també pel Wirtemberg (411 m) sobre la vall del Necktar i pel bosc Heiner (395 m).
Planificació de la regió
La ciutat està situada al centre de la Regió de Stuttgart. A la regió li pertanyen les ciutats veïnes d'Esslingen, Göppingen, Ludwigsburg i Rems-Murr-Kreis, així com el municipi de Heilbronn (al nord de Stuttgart) i al sud de la regió les ciutats de Reutlingen i Tübingen. Tots aquests municipis i altres confrontants a la ciutat alemanya formen la regió metropolitana de Stuttgart, que divideix el Bundesland de Baden-Württemberg a 14 zones diferents.
La regió metropolitana europea de Stuttgart també integra les ciutats de Ditzingen, Filderstadt, Gerlingen, Korntal-Münchingen i Leinfelden-Echterdingen. La zona de Stuttgart controla les ciutats de Backnang, Bietigheim-Bissingen / Besigheim, Böblingen / Sindelfingen, Esslingen am Neckar, Geislingen an der Steige, Göppingen, Herrenberg, Kirchheim unter Teck, Leonberg, Ludwigsburg / Kornwestheim, Nürtingen, Schorndorf, Vaihingen an der Enz i Waiblingen / Fellbach.
Municipis veïns
Les següents ciutats limiten amb la ciutat de Stuttgart, l'ordre parteix del nord-est i segueix la direcció de les agulles del rellotge:
Fellbach, Kernen im Remstal (totes al districte urbà de Rems-Murr), Esslingen am Neckar, Ostfildern, Neuhausen auf den Fildern, Filderstadt i Leinfelden-Echterdingen (al districte rural - Landkreis - de Esslingen), Sindelfingen i Leonberg (al Landkreis de Böblingen), així com Gerlingen, Ditzingen, Korntal-Münchingen, Möglingen, Kornwestheim i Remseck am Neckar (totes al Landkreis de Ludwigsburg).
Clima
Per estar situat en una depressió i pels cultius, a Stuttgart trobem un clima molt càlid, encara que hi ha períodes en què el fred fa acte de presència. La Selva Negra i els boscos suabs i francs relaxen les temperatures amb les ombres dels seus arbres. El clima i el pendent en què es troba Stuttgart facilita l'aparició de la viticultura.
A l'estiu es produeix la inversió tèrmica. Per això és possible que a l'estiu la temperatura a la Königstraße (el carrer principal de Stuttgart) i als voltants de la Schlossplatz (la plaça principal) hi arribin a haver temperatures de 30-35º al migdia.
Demografia
Habitants
Stuttgart va sobrepassar el 1875 els 100.000 habitants i es va convertir en la primera gran ciutat de Baden-Württemberg. El 1905 la ciutat tenia 250.000 habitants, que es van doblar fins al 1950 (500.000 habitants). L'any 1962 arriba a la màxima població de la seva història: 640.560 habitants. El 30 de setembre de 2007, el cens oficial dóna com a xifra d'habitants de Stuttgart 597.158, convertint-se, després de Munic, en la segona ciutat més habitada del sud d'Alemanya i la sisena en total.
Religió
El 26% dels creients es confessen com catòlics i el 30% com a protestants. La religió musulmana arriba a l'11,3% de la població i la resta del 33% es confessen d'altres religions o confessions. Totes aquestes dades són de l'any 2005.
Llocs d'interès
- El Palau Nou (Neues Schloß) i el Castell Antic (Altes Schloß) situats a la Plaça del Palau (Schloßplatz).
- El castell de Rosenstein (Museum am Rosenstein).
- La Galeria Nacional de Stuttgart (Staatsgalerie).
- L'Òpera Nacional de Stuttgart (Württembergisches Staatstheater Stuttgart).
- El museu Mercedes-Benz.
- El museu Porsche.
- La Torre de Televisió (Fernsehturm).
El projecte Stuttgart 21 preveu transformar l'estació central de trens per un passatge subterrani per així millorar la connexió amb la xarxa de tramvies. Amb tot això es recuperen cent hectàrees al cor de la ciutat on es planteja construir edificis d'avantguarda.
Fills il·lustres
- Daniel G Treu (1695-1749) compositor musical
- Karl Christian Planck (1819–1880) filòsof
- Alfred Sittard (1878-1942) famós organista i compositor
- Hans Spemann (1869-1941) metge, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1935
- Gerhard Ertl (1936- ) físic, Premi Nobel de Química de 2007
- Bert Sakmann (1942-) metge, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1991.
- Christian Heinrich von Nagel (1803-1882) matemàtic i pedagog
- Richard von Weizsäcker (1920-2015), polític, Alcalde de Berlín (1981-1984), President d'Alemanya (1984-1994), Premi Internacional Catalunya 1995.
Ciutats agermanades
|
|
Enllaços externs
Referències
- ↑ Statistisches Landesamt Baden-Württemberg, Stuttgart
- ↑ Henk Bekker. Adventure guide Germany. Hunter Publishing, Inc, 2005, p. 445. ISBN 9781588435033.
