Thomas Young

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 22:28, 2 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaThomas Young

Retrat a partir d'un original de Thomas Lawrence.
Biografia
Naixement13 de juny de 1773
Milverton, Somerset, Anglaterra
Mort10 de maig de 1829(1829-05-10) (als 55 anys)
Londres, Anglaterra
Dades personals
ReligióSocietat Religiosa d'Amics Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Göttingen
Es coneix perMòdul de Young
Teoria ondulatòria de la llum
Experiment de la doble escletxa
Astigmatisme
Teoria de Young-Helmholtz
Activitat
Camp de treballFísica, mecànica, lingüística i ciència de materials Modifica el valor a Wikidata
OcupacióFísica
Fisiologia
Egiptologia
OrganitzacióRoyal Society
Membre de
Obra
Obres destacables
Abrev. botànicaYoung Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeEliza Maxwell
ParesThomas Young i Sarah Davis
Cronologia
1801experiment de Young Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura

IPNI: 11953-1

Thomas Young (Milverton, 13 de juny de 1773 - Londres, 10 de maig de 1829) fou un científic anglès, que destacà en els camps de la física i la lingüística.

Vida

Va ser el més jove dels 10 fills d'una família de quàquers. A l'edat de catorze anys va començar estudis de grec i llatí i posteriorment arribà a dominar el francès, l'italià, l'hebreu, el caldeu, el siríac, l'àrab, el persa, el turc i l'amhàric. Va començar estudis de medicina a Londres en 1792 mudant-se poc després a Edimburg (1794)[1] i a Göttingen (1795) on va obtenir el grau de doctor en física el 1796. Entre 1801 i 1803 va ser professor de física a la Royal Institution[2] però va renunciar a aquest càrrec perquè les tasques docents no interferissin amb la seva activitat mèdica. El 1802, fou nomenat secretari extern de la Royal Society, institució de la qual havia estat elegit fellow el 1794.[3] Va morir a Londres el 10 de maig de 1829.

Obra científica

Mathematical elements of natural philosophy, 2002

Durant els seus anys com professor de la Royal Institution va realitzar 91 conferències sobre molt diversos temes. Aquestes conferències van ser publicades el 1807 sota el títol Course of Lectures on Natural Philosophy i contenien un bon nombre d'anticipacions de teories que Young desenvoluparia amb posterioritat.

Young és conegut pels seus experiments d'interferència i difracció de la llum demostrant la naturalesa ondulatòria d'aquesta.[4] El 1801 va fer passar un raig de llum a través de dues escletxes paral·leles sobre una pantalla, que generaren un patró de bandes clares i fosques i no simplement dues ratlles clares, el que demostrava la naturalesa ondulatòria de la llum (vegeu «experiment de la doble escletxa»). Young també va realitzar estudis de materials proposant una mesura de la rigidesa de diferents materials coneguda en l'actualitat com mòdul de Young. Fou també el fundador de l'òptica fisiològica: el 1793 va explicar la manera en què l'ull acomoda la vista a diferents distàncies segons el grau de curvatura del cristal·lí i el 1801 va descriure el defecte òptic conegut com a astigmatisme.

En un camp d'investigació completament diferent, Young va ser un dels primers investigadors a treballar en el desxiframent dels jeroglífics egipcis. El 1814 havia traduït per complet el text en demòtic de la pedra de Rosetta i pocs anys més tard havia avançat bastant en el coneixement de l'alfabet jeroglífic.[5] El 1823 va publicar una obra sobre els seus descobriments en matèria d'escriptura i cultura egípcies. Malgrat que Young havia donat passos molt importants no aconseguí determinar el valor doble de molts símbols (alhora com a ideograma i com a fonograma), que poc després aconseguiria Jean-François Champollion. Algunes de les conclusions de Young van aparèixer també en l'article sobre Egipte que va escriure el 1818 per a l'Encyclopædia Britannica.[6]

Referències

  1. Craik, pàgina 95.
  2. Wood & Oldham, pàgina 116 i ss.
  3. Craik, pàgina 96.
  4. Wood & Oldham, pàgines 143 i ss.
  5. Wood & Oldham, pàgines 206 i ss.
  6. Wood & Oldham, pàgines 256 i ss.

Bibliografia

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Thomas Young