Tiroïditis de Hashimoto

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tiroïditis de Hashimoto
Classificació i recursos externs
Fitxer:Hashimoto 4er.jpg
Histologia
CIM-10 E06.3
CIM-9 245.2
OMIM 140300
DiseasesDB 5649
eMedicine med/949
MeSH D050031

La tiroïditis de Hashimoto o tiroïditis limfocítica crònica és una malaltia autoimmune en la qual la glàndula tiroide és destruïda poc a poc per una varietat de cèl·lules i anticossos que medien en els processos immunes. Va ser la primera malaltia reconeguda com una malaltia autoimmune.

Es creu que aquest trastorn és la causa més comuna d'hipotiroïdisme primari a Amèrica del Nord. Una mitjana entre 1 i 1,5 de cada 1.000 persones tenen aquesta malaltia, amb més freqüència en dones que en homes (entre 10:1 i 20:1), i amb més freqüència entre els 45 i els 65 anys d'edat.

En els països europeus, una forma atròfica de la tiroïditis autoimmune (tiroïditis d'Ord) és més comú que la tiroïditis de Hashimoto. En la de Hashimoto pot haver-hi creixement de la glàndula i en la d'Ord no és present, encara que la distinció és més acadèmica que pràctica.