Tractat de Saragossa (1529)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tractat de Saragossa
{{{image_alt}}}
Demarcacions colonials entre Castella-Aragó i Portugal als segles XV i XVI en lila la línia del Tractat de Tordesillas i en verd la línia del Tractat de Saragossa.
Tipus de tractat Tractat de repartiment de drets colonials
Signat 22 d'arbil de 1529
Localització Saragossa (Regne de Castella)
Signataris Carles I d'Espanya
Joan III de Portugal

El Tractat de Saragossa és un tractat de pau signat el 22 d'abril de 1529 entre Espanya i Portugal, on regnaven Carles I i Joan III de Portugal, respectivament. El tractat va delimitar exactament les zones d'influència portuguesa i espanyola a Àsia.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

En 1494, Espanya i Portugal havien signat el Tractat de Tordesillas, que havia dividit el món en zones d'influència espanyola i portuguesa. Aquest tractat definia un meridià enmig del Oceà Atlàntic, i es concedirà la part occidental a Espanya i l'oriental a Portugal.

Durant el segle XVI, els portuguesos arriben a les Índies Orientals envoltant Àfrica i creuant el Oceà Índic (Malacca a 1509). Poc més tard, Portugal funda el fort de Ternate, en les "Illes de les Espècies" (actuals Moluques). Aquestes illes eren el principal productor d'espècies (clau, pebre, canyella i nou moscada), que recordem van ser un dels principals motius dels viatges oceànics moderns.

Després que l'expedició de Magallanes (1519-1522) arribés a les illes Moluques navegant cap a l'oest, l'emperador Carles va decidir enviar una expedició per establir els seus drets, comandada per García Jofre de Loaisa. L'expedició va arribar a les Moluques, fundant el fort de Tidore. El conflicte amb els Portuguesos ja establerts a l'illa va ser inevitable, amb el resultat de la derrota de les forces espanyoles.

És important assenyalar que l'establiment del antimeridià de Tordesillas (la continuació del meridià que dividia el planeta a l'Atlàntic) era impossible amb els mitjans de l'època (d'haver-se pogut fer, les Moluques, així com les Filipines, corresponien a Portugal).

En 1524 es celebra la Junta de Badajoz-Elvas entre els dos regnes per solucionar aquesta qüestió. Després d'una sèrie de reunions d'experts dels dos països a les ciutats de Badajoz, a Espanya, i Elvas, a Portugal, es finalitza sense arribar a cap acord.

L'11 de març de 1526, l'emperador Carles es casa amb Isabel de Portugal, el que reforça els llaços entre les dues corones, i permet un acord sobre les Moluques. A això s'afegeix l'interès de l'emperador a evitar problemes amb Portugal per poder centrar-se en la política centreeuropea, més el fet que encara no sabia com portar les espècies de les Moluques a Europa navegant cap a Orient (el primer "viatge de tornavolta", realitzat per Andrés de Urdaneta, és de 1565).

L'acord[modifica | modifica el codi]

El tractat fixava les esferes d'influència de Portugal i Espanya a 297,5 llegües a l'est de les Moluques, o 17º de meridià mesurats sobre l'equador.[1] Aquesta línia de demarcació es trobava a prop del meridià 142º oest que marcaria la divisió de l'illa de Nova Guinea (i d'Austràlia) per la meitat.

Pel Tractat de Saragossa, les Moluques quedaven en mans portugueses. En realitat, Portugal compra per 350.000 ducats d'or de 375 maravedís cada un,[1] els drets espanyols sobre les illes (reconeixent aquests drets), incloent els drets de propietat, dret de navegació i dret de comerç. A més, el pacte incloïa una clàusula per la qual el Rei d'Espanya podia invalidar-a canvi de tornar el pagament portuguès.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Varios Autores. Congreso de Historia del Descubrimiento (1492-1556) - OBRA COMPLETA.. Real Academia de la Historia, p. 175–. ISBN 978-94-6008-203-0 [Consulta: 13 setembre 2012].