Tribunal Suprem d'Espanya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Seu del Tribunal Suprem a Madrid.

El Tribunal Suprem és l'òrgan constitucional de l'Estat Espanyol que culmina l'organització del poder judicial a l'estat. Té la seva seu Madrid i és superior en tots els ordres, exceptuant el que està disposat en matèria de garanties constitucionals. El Tribunal Suprem és el tribunal d'última instància (final) en tots els casos i les seves decisions només poden ser deixades sense efecte quan el Tribunal Constitucional, en aquelles matèries en que és competent, sentencia que els drets i llibertats contemplats a la constitució en serien afectades. En tots els altres casos, la majoria, no és possible apel·lar o recórrer una decisió ferma del Tribunal Suprem. No obstant això, en l'àmbit penal Sa Majestat el Rei pot deixar sense efecte fins i tot les condemnes imposades o ratificades pel tribunal Suprem, en exercici del dret de gràcia que la Constitució reconeix, a proposta del Consell de Ministres.

El Tribunal coneix i decideix els processos de responsabilitat civil o penal contra el President i els Ministres del Govern de la Nació, els Senadors i Diputats de les Corts Generals, President i Magistrats del propi Tribunal Suprem i Vocals del Consell General del Poder Judicial, President i Magistrats del Tribunal Constitucional i altres integrants d'altes institucions de l'Estat i de les comunitats autònomes. Així mateix, coneix i decideix els processos d'il·legalització de partits polítics, a instància exclusiva del Ministeri Fiscal o del Govern, requerit a això pel senat o el Congrés dels Diputats.

També coneix i decideix els recursos ordinaris i extraordinaris prevists per la Llei contra les resolucions dels tribunals inferiors. Finalment, coneix i decideix els altres processos que la Constitució o la Llei reserven a la seva competència.

El 15 de desembre de 2009 fou condemnat pel Tribunal Europeu de Drets Humans per haver violat l'article 6.1 de la Convenció Europea de Drets Humans, que determina el dret a ser escoltat de manera equitativa en un termini raonable per un tribunal independent.[1] La sentència es produí arran de la denuncia presentada per un veí de Bocairent (Vall d'Albaida), que va haver d'esperar quatre anys al pronunciament del Tribunal Suprem sobre un recurs, que fou finalment denegat per manca d'informació, presentat contra certes mesures urbanístiques adoptades a la seva localitat.[1]

President[modifica | modifica el codi]

Des del dia 10 de desembre de 2013, el president del Tribunal Suprem és Carlos Lesmes Serrano.[2]

Membres[modifica | modifica el codi]

El Tribunal Suprem està composat pels següents magistrats:

Justícia en català[modifica | modifica el codi]

El 16 de desembre de 2009, l'alt tribunal acceptà per primera vegada a la història una instància (recurs de cassació) presentada exclusivament en llengua catalana.[3] Fins el moment, tot recurs presentat en català era rebutjat i l'advocat que el signava instat a adjuntar-hi una còpia traduïda al castellà en un període no superior a deu dies.[3]

El recurs fou presentat el juliol de 2009 per Sixte Garganté, lletrat dels serveis jurídics de Comissions Obreres, contra una sentència de la sala social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), i fou rebutjat per no complementar una còpia en castellà.[3] La decisió va ser recorreguda i se li donà la raó en el sentit que la traducció anés a càrrec del tribunal.[3] Els fonaments jurídics de la resolució versaren en les disposicions de la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ) i la Llei d'Enjudiciament Civil (LEC) referides a la plena validesa i eficàcia dels documents aportats, però sobretot en l'articulat de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, norma amb rang de llei a l'Estat espanyol des de 2001.[3] La Carta Europea proclama el dret de la ciutadania a comparèixer davant d'un tribunal expressant-se en la seva llengua regional o minoritària sense incórrer per això en despeses addicionals, com ara la traducció complementària.[3] Destacà la inclusió de l'article 33.5 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que proclama el dret dels catalans a relacionar-se per escrit en català amb els òrgans constitucionals i i jurisdiccionals d'àmbit estatal, com a eina de reforç de la sentència car que la vigència constitucional de l'esmentat text estatutari estava en entredit pel Tribunal Constitucional, un cop ja promulgat.[3]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 40° 25′ 28″ N, 3° 41′ 36″ O / 40.424328,-3.693371