Usuari:Josep1973/proves

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Accneo Grup[modifica]

Accneo Grup va ser un equip d’art d’acció i intermèdia, format l’any 2006 pels artistes catalans Josep Domínguez Martínez (Barcelona, 17 de maig de 1973) i Jaume Aguirre i Puig (Barcelona, 15 d'agost de 1972). Encara que la seva activitat artística es remunta l’any 2001[1], amb un projecte col·laboratiu de land art (Art natura) anomenat Dolmen Project, entre els anys 2006 i 2013, té lloc el corpus conceptual del seu treball, entorn l'híbrid entre performance (Actuació artística) i les TIC.

Accneo és l'acrònim d'Acció Neolítica, nom amb què el grup bategà un període d'activitat anterior (1998-2005), caracteritzat per l'experimentació cooperativa dins l'àmbit del process art (Art processual). De forma discontínua el projecte va comptar amb un heterodox grup d'artistes catalans i forans com; Montserrat Domínguez Bartés (1964 - 2012), el mallorquí Gabriel Vilanova Perelló (1976 - 2019), la xilena Beatriz Concha Torres, el berlinès Matthias Münzhuber, l'arquitecte Marc Marzal Cardona, el poeta i filòsof Christian Tubau Arjona o la filòloga Natàlia Fernández Pérez, entre d'altres.

Aquests primers anys suposen pel col·lectiu, la gènesi d’un interès creixent per hibridar la performance que suposa el propi procés creatiu, amb les possibilitats didàctiques de les noves tecnologies[2]. Enfront l’irrenunciable desenvolupament d’Internet, i ja com Accneo-grup (2006), el treball esdevé xarxa col·laborativa. Projectes basats en xarxes socials i filosofies open source (codi obert), com les YouTube Tales o The-P. Behaviors.machine[3], tenen lloc a Fàbriques de Creació de Barcelona i Granollers com Hangar o Roca Umbert. En aquests espais de residència, coincideixen amb altres artistes com els Minipimer TV; col·lectiu artístic amb qui exploren l’àmbit de la vídeo performance o Vjing, en happenings com La lamentable tragèdia de Titus Andronicus (2013), o la radionovel·la  El Páramo de los Vampiros (2012)[4], retransmesa a la Galeria Alegria de Barcelona.


Biografia del grup[modifica]

L’any 1998, té lloc a la casa de cultura d’El Masnou, una exposició de joves creadors, on coincideixen alguns components del grup inicial. Essent estudiants d’art a Escola de la Llotja i Escola Massana de Barcelona respectivament, Marc Serra Aymerich, Josep Domínguez i Jaume Aguirre, conjuntament amb escoles del municipi, realitzen una instal·lació urbana anomenada 'Tronc metafísic' (1998), que tingués com a inesperat resultat, un contenciós legal amb l'ajuntament d’El Masnou. Arran d'aquest esdeveniment, neix un grup artístic anomenat Acció Neolítica, que proper als principis del Neoisme[5] (Neoism en anglès), decideix optar per l’anonimat dels seus components, que actuen sota el pseudònim de la "open pop star" Monty Cantsin.

Com Acció Neolítica, l'any 2001 realitzen una primera peça, anomenada Dolmen Project; una construcció megalítica, en un emplaçament d'interès aqüífer prop del Mirador del Mediterrani[6], al municipi d’Alella, afectat per la característica bombolla immobiliària, de finals dels anys noranta a Espanya. L’equip de treball el conformen dos llicenciats en enginyieria informatica, Alberto Cuesta i Antonio Bleisa, el llavors estudiant de fotografia Oriol Baucells, i els estudiants de psicologia Ignasi Puig i arquitectura Marc Marzal Cardona.

Durant la primera dècada del 2000, el context estudiantil dels components del grup i l’efervescència dels tallers d’artistes de Barcelona, proporcionen l’acerb propici per a engegar projectes participatius dins l’àmbit de la contracultura barcelonina. Els moviments contestataris dels anys noranta, el moviment ocupa, els ateneus populars i la subcultura del còmic són, els principals referents del grup. Amb seu en un local industrial del carrer Fraternitat del barri de Gràcia convertit en atelier o taller artístic, es duen a terme happenings multitudinaris que tenen lloc dins els mateixos espais de creació dels artistes.

Aquests happenings, inspirats en la festa popular de carrer, conviden a tothom que participa i sense restriccions, a ocupar tot l’espai del local amb les seves peces. Artistes plàstics, performers, rapsodes, discjòqueis, conflueixen en una deriva artística[7] anomenada ‘Tots fem coses’. Concentracions espontànies, i debats oberts, que donaren com a fruit una col·lecció de fanzins anomenada ‘fotocopiables’, que a l’abast de qualsevol que volgués fer còpies, restaven distribuïdes per copisteries de la ciutat com l’emblemàtica Paperam al carrer dels Àngels, a pocs metres dels centres d’art MACBA (Museu d'Art Contemporani de Barcelona) i el CCCB (Centre de cultura Contemporània de Barcelona).

L’any 2005, Jaume Aguirre i Josep  Domínguez,  s'escindeixen del grup general; ja com Accneo Grup, realitzen una performance a l'estudi de l'artista i fotògrafa Maria Vernet Punyet en el barri de Sants de Barcelona. Fortament influenciat per artistes com el francès Pierrick Sorin o la parella artística formada pels suecs Peter Fischli & David Weisss, aquesta primera acció planta el germen de la seva filosofia paròdica; l’acció consisteix en la confecció amb garrafes d’aigua, d’una indumentària heroica, que uniformarà al grup durant el període més característic de la seva activitat artística.

Durant els anys 2011-2014, duen a terme els seus projectes en fàbriques de la creació com: Els projectes residents Sr. Alginato i Toys (2009-11) al desaparegut i emblemàtic[8] Can Xalant (Centre de Creació i Pensament Contemporani de Mataró); l'ocupació performativa 'Nau-3' i el projecte mural 'Nau3, el retorno' (2010-11) a l'espai de residència Nauestruch a l'Estruch (Fàbrica de Creació de les Arts en Viu de Sabadell); 'Projecte The-P. behaviors machine' a l'Espai d'Art Roca Umbert de Granollers; 'El Supergrupo al Museu Thermalia de Caldes de Montbui' i 'La lamentable tragèdia de Titus Andronicus' (2013) a Hangar (Centre de Producció i Recerca d'Arts Visuals) de Barcelona; o l'emblemàtica Landscape-movie "Las Bodas de Teseo e Hipólita" al ja desaparegut projecte d'art rural Sierra Centro de Arte[9] a Huelva . La seva residència en aquests centres de producció artística, els porta a col·laborar entre d'altres, amb artistes com:  Joan Marc Batlle i Vives, conegut com Llapispunk, Paco Chanivet, Víctor Jaenada, Yago Hortal, Inés García, Iván Gómez, Pablo Marte, Nicolás Rico, Les Salonnieres[10], compost per les artistes Ester g. Mecías, Cèlia Prats Toran i Meritxell Romanos Bayés, o el col·lectiu Minipimer-TV[11] (2008-2015) en aquell moment compost per les artistes  Lucía Egaña Rojas, Laura Malinverni, Oscar Martín i Verónica Lahitte. L'any 2012-13, a manera de clausura de l'activitat del grup, realitzen una exposició retrospectiva anomenada 'El Páramo de los Vampiros' (2012) a la Galeria Alegria, amb seu a la ciutat comtal fins a l’any 2014.

Obra[modifica]

Any Nom de la peça/projecte Format Soport tècnic Equip tècnic Localització Col·laboradors Data
2012 DARK SIDE EN EL PÁRAMO DE LOS VAMPIROS Vídeo Performance Vídeo en temps real Òscar Martín Galeria Alegria, Consell de Cent, 159, (BCN.) Nicolás Rico 9 de març del 2012
2011 ORACLE, Oficina de consultes Vídeo Performance Vídeo en temps real Hangar.org

AccNeo-grup

L1:Hangar, Fàbrica de les Arts Visuals, Barcelona

L2: Museu Thermalia, Caldes de Montbui

Víctor Jaenada

Paco Chanivet

Joan-Marc Batlle

17 de setembre del 2011
2011 ALTER-SOPAR Vídeo Performance Vídeo en temps real Òscar Martín

Lucía Egaña Rojas

Laura ·Malinverni

Verónica Lahitte

Hangar, Fàbrica de les Arts Visuals, Barcelona Joan Marc Batlle i Vives

Paco Chanivet

Lucía Egaña Rojas

Ester g. Mecías

Víctor Jaenada

Yago Hortal

Inés García

Iván Gómez

Verónica Lahitte

Laura Malinverni

Pablo Marte

Oscar Martín

Nicolás Rico

Meritxell Romanos

20 d'octubre del 2011
2011 EL SUPERGRUPO Vídeo Performance Vídeo en temps real Hangar.org

AccNeo-grup

Taller-3, Hangar, Fàbrica de les Arts Visuals, Barcelona Víctor Jaenada

Paco Chanivet

Joan-Marc Batlle

17 de setembre del 2011
2011 DEAF STRUGGLE ROMA Vídeo Mapping LPM

Accne-grup

LPM, Live Performers Meeting 2011, Roma

Nuovo Cinema Aquila, Roma

Mercedes Mangrané 27 de maig del 2011
2011 THE-P, BEHAVIOURS MACHINE Conferència

Vídeo

Performance

Happening

Vídeo en temps real Roca Umbert Roca Umbert, Fàbrica de les Arts, Granollers 11 de febrer del 2011
2011 PERFORMANCE ZOMBIE-EXPERIENCE Conferència Vídeo en temps real Roca Umbert CATOSFERA Festival, Granollers Mercedes Mangrané

Irene Montero

26 de març del 2011
2011 THE-P, BEHAVIOURS MACHINE Vídeo-happening Vídeo en temps real Nauestruch, Espai de Pràctiques Performàtiques, Sabadell Òscar Abril Ascaso

(Director del centre)

27 de maig del 2011
2010 PROJECTE NAU-3 (Part I) Residencia artística Nauestruch, Espai de Pràctiques Performàtiques, Sabadell Òscar Abril Ascaso

(Director del centre)

de l'1 de juny al 29 de setembre del 2010.
2010 NAU-3, ALGO SE TORCIÓ (Part II) Exposició

Pintura mural

Performance

Sala d'exposicions de Nauestruch

Espai de Pràctiques Performàtiques

Òscar Abril Ascaso

(Director del centre)

de l'1 al 29 de setembre del 2010
2009 YOUTUBE TALES Projecte resident

Vídeo Performance

Can Xalant

Accneo-grup

Can Xalant, Centre de Creació i Pensament Contemporani de Mataró Pep Dardanyà

(Director del centre)

2009

Enllaços externs[modifica]

  1. «Accne-grup» (en català/castellà). hangar.org. [Consulta: 15 agost 2021].
  2. Miquel Albert, J. «Internet i Ciències Socials. Una experiència de comunitat virtual a l'ensenyament secundari (Vallès Oriental, Barcelona).». Scripta Nova, Revista Electrónica de Geografía y ciencias sociales, Universidad de Barcelona, 01-08-2004, pàg. 77-160.
  3. «Proyecto theP. behaviors machine» (en castellà). arduino.cc, 06-05-2011. [Consulta: 15 juliol 2021].
  4. «Dark Side en "El páramo de los vampiros" a la Galeria Alegria.» (en castellà). tataneli.com, 14-03-2012. [Consulta: 30 agost 2021].
  5. Pittore, Carlo. «http://www.neoism.info/neoist_book.pdf». Neoist Book, 25-02-1984, pàg. 273.
  6. «Mirador del Mediterrani» (en castellà). Google Maps. [Consulta: 1 octubre 2021].
  7. Debord, Guy. «Teoría de la deriva (1958)». Texto aparecido en el # 2 de Internationale Situationniste. Traducción extraída de Internacional situacionista, vol. I: La realización del arte, Madrid, Literatura Gris, 1999.
  8. «Can Xalant cierra sus puertas. Adiós a la producción.» (en castellà). A*Desk, critical thinking & Oriol Fontdevila, 04-11-2004. [Consulta: 1r maig 2021].
  9. «SIERRA, un nuevo centro de arte» (en castellà). asociacionprocura.es, 02-07-2010. [Consulta: 10 juliol 2021].
  10. «Les Salonnières, colectivo artístico» (en castellà). thesoulreport.com. [Consulta: 5 juny 2021].
  11. «Minipimer-TV» (en anglès). radical-openness.org. [Consulta: 12 maig 2021].