Usuari:LametinoWiki/Terrone

Terrone (masculí) o terrona (femení) és un epítet de la llengua italiana amb el qual els habitants del nord d'Itàlia indiquen despectivament els habitants del sud d'Itàlia. Es testimonien diverses variants, molt esteses en las llengües regionals del del nord, com ara taron en piemontès, terún en llombard i llígur, tarùn en vènet i terón en furlà. Als cantons italófones de Suïssa el terme a'utilitza amb un to despectiu per referir-se a tors els ciutadans de nacionalitat italiana, sense distinció geogràfica o regional.

El terme prové de terra, amb desenvolupaments historics no sempre clars, i potser es lligava en el passat als noms de zones del sud com ara la Terra di Lavoro (a Campània) o la Terra di Bari i la Terra d'Otranto (a Pulla). La paraula va ser registrada per primera vegada l'any 1950 per Bruno Migliorini, en un apèndix del Dizionario moderno d'Alfredo Panzini.

Originalment tenía una conotació explicitament despectiva i racista, pero ha estat en part reivindicat per els meridionals, que ho utilitzan amb un significat de broma.

Etimologia i història

La Terra di Lavoro al segle XVIII, insistint en l'anomenada Campania Felix.

Segons el Grande dizionario della lingua italiana (GDLI), el terme terrone deriva de terra, amb el sufix -one. El Dizionario etimologico della lingua italiana (DELI) el defineix com un corònim referit a la Terra di Lavoro, és a dir, l'antiga Campània (Campania Felix), una vasta àrea de treball agrícola al Regne de Nàpols i de les Dues Sicílies, o a les altres "terre" (terme que designava algunes províncies) del Regne de Nàpols, com ara la Terra di Bari o la Terra d'Otranto. La referència a la terra també s'explica de manera diversa pel GDLI com a "menjaterra", "persona de color de pell fosc, semblant a la terra" o "nativa de terres propenses als terratrèmols"; s'ha plantejat, en aquest sentit, que el terme "terrone" podria haver sorgit com una sincràsi de terre[moto] i [meridi]one (terratrèmol i meridió).

El DELI dóna fe de la presència del cognom Terronus a partir del segle XIII a Caffa, una colònia genovesa en Crimea. El DELI també planteja la hipòtesi que indicava l'origen de la Terra di Lavoro i que estava connectat amb el terme castellà terrón ('sod'). A França, el cognom consta com a Terrón i en les variants Therond, Teron i Terrony.

En determinats contextos, el "signore terrone" (lit. 'senyor terrone') també s'utilitzava en referència al terratinent proprietari de latifonds i de servants (anomenats com a "servo terrone", lit. 'serf terrone'). Ja entre les Lettere al Magliabechi, l'erudit bibliotecari Antonio Magliabechi (1633 - 1714) va escriure (CXXXIV-II-1277): «Són quatre setmanes. escrit a Vostra Il·lustre Senyoria i us he informat de la brutícia que ens fan aquests senyors Teroni en voler fer-nos fora de la festa de la presó, contra tota justícia i justícia, ja que tants anys he treballat per acabar-la, i ara que veuen el bon tracte, ho voldran per a ells mateixos".

A partir del segle XX, el terme "terrone" va començar a utilitzar-se al nord d'Itàlia per anomenar els originaris del sud d'Itàlia, amb especial referència als emigrants que buscaven feina. El terme es va estendre als grans nuclis urbans i camps del nord d'Itàlia amb connotacions sovint molt despectives i insultants, i és comparable a altres paraules en la llengua italiana que designen els treballadors agrícoles (com ara "villano", "zotico", "<i>burino</i>" i "cafone"). El terme "terrone" s'ha ampliat ara per incloure els mateixos toscans en la llengua dels habitants de les regions del nord de la Toscana.

Terrone com un insult

Grafit racista en una paret a Caselette, en Piemont: Amo i negri, odio i terroni ("Estimo els negres, odio els terroni). A sota, en vermell, algú ha respost amb Amo tua madre ("Estimo la teva mare").

L'ús de la paraula "terrone" com a insult, i no com a terme etnogràfic, ha estat històricament font de malentesos,ja que la població del nord de la península italiana l'utilitza amb intenció ofensiva. En una causa judicial de 2005, el Tribunal Suprem de Cassació va confirmar una sentència del jutge de pau de Savona que reconeixia la intenció discriminatòria d'una persona que utilitzava el terme per definir una altra persona, condemnant la primera a indemnitzar la part ofesa per danys morals. Encara que el terme segueix sent en gran part percebut com a despectiu i racista, també ha estat sotmès a un procés de reavaluació i ús en clau identitària en broma per part d'alguns italians del sud, especialment entre els que van emigrar al nord.

Derivats

La paraula "terrone" hauria generat el terme d'estima terroncino, el diminutiu terroncello i, finalment, el despectiu terronaccio. Bruno Migliorini en el sue llibre Parole e storia documenta que ja durant la Segona Guerra Mundial "fins i tot es va encunyar a Trento Terronia per indicar el sud d'Itàlia, el principal proveïdor de buròcrates i policies". L'adjectiu terronico va ser encunyat per indicar "allò que concerneix als meridionals". Terronese va ser encunyat per indicar la varietat meridional de l'italià.

En la cultura italiana

En la literatura

El terme terrone ha estat utilitzat sovint en la literatura italiana del segle XX per autors coneguts en diverses de les seves obres.

• Marino Moretti: «No els volien, cap d'ells, al vetllador del funeral, quatre o cinc empleats d'alt nivell, bona gent, amics, companys i, per variar, terroni».
• Anna Banti: «A la llum vermellosa de la bombeta encesa (ja era de nit) va veure que la terrona tornava a remenar a la bossa.»
• Giuseppe Marotta: «Nosaltres els terroni intentem acostumar-nos als carrers de Milà".
• Cesare Pavese: «Sabia cantar, també tocar, per què no intentar ser un artista, com aquells terroni que estaven sota els seus peus?»
• Beppe Fenoglio: «Els del nord, primer els emilians, van atacar els del sud, terroni, bruts, terra de canonades, abissins!»
• Aldo Busi: «Una teruna bruta és una teruna bruta encara que sigui notària.»
• Pier Vittorio Tondelli : «Poc després arriben els sudistes i envaeixen la taula portant més cadires. La Giusy està a punt d'aixecar-se, no li agrada la nova companyia amb Salvino com a capità.»
• Giovanni Arpino : ""Molta boira?" "Humitat. Tones d'ella. Excel·lent per als meus ossos terrenals ", va menysprear Tramontano.»
• Giovanni Pirelli : «Una vegada li vaig dir: els sudistes som així, fem broma a la nostra manera. I ella: de cap manera meridionals; meridionals, meridionals .»
• Dino Buzzati : «No sé si de Nàpols o de Calàbria», diu Luisella, l'anomenaven la petita del sud .»
• Beppe Fenoglio : "En Johnny es va trobar amb un jove del sud que estava consternat per una jaqueta que li arribava als genolls i van estar contents amb l'intercanvi immediat".
• Pier Paolo Pasolini : «En aquelles barraques vivien els del sud que treballaven els camps per una micragna».

En la música

• «E si te chiammane terrone t''e vantà nun he suffrì» , de la cançó Bravo Ragazzo de Nino D'Angelo.

• «Soldat Nencini, soldat d'Itàlia, semianalfabet registrat: «del sud», el van posar a Alessandria perquè hi ha més boira», d'una cançó del cantautor Enzo Jannacci .
• «Som aquí, ningú ho pot escoltar. El me diseva 'sto brütt terún», de Ma mi de Giorgio Strehler i Fiorenzo Carpi .
• «Hann finite de tribulà sti terùn, sti terùn», de Il bonzo di Cochi e Renato .
• Italià Terrone Che Amo, títol d'una cançó de Skiantos de Bolonya.
• «Qui ha estat multat, qui odia els del sud, qui canta Prévert, qui copia Baglioni», vers de Ma il cielo è sempre blure de Rino Gaetano .
• «Sóc un terró, sóc un autèntic sudista però, m'agrada molt Bossi, per tant, va murmurar el Piave», abstenció d'una paròdia de Porompompero cantada per Leone Di Lernia .
• «Terrone, ignorant, magnat 'o ssapone, renta la boca d'incendi», vers de la cançó Napoli de 99 Posse .
• «Quan vaig anar a l'escola de petit, la gent de la classe em deia marroquí, meridional, mut! Torna a on has vingut! I això és el primer que he après", de The Mixed Blood Stranger .
• Terron Fabio és el nom artístic de Fabio Miglietta dels Sud Sound System.
• En 201 el grup musical milanès Il Pagante va estrenar la cançó Il terrone va di moda (lit. 'El terrone està de moda')

En el cinema

• «S'escapen, no funcionen! Ho vas entendre? Terrone!», Totò en Totò lascia o raddoppia? .
• «Terun, vés magnà el sapun! i me'l menjaré, què m'importa!», Lino Banfi a Al bar dello sport.

Enllaços externs

• ABRIL, Pino TERRONI - Tutto quello che è stato fatto perché gli italiani del Sud diventassero "meridionali" [TERRONI - tot el que es va fer perquè els italians del sud esdevinguessin "meridionals". Milà: Piemme, 2010.

[[Categoria:Insults]]