Usuari:Lks.poch/Llista de morts a mans de cossos policials als Països Catalans des de 1976
La Llista de morts a mans de cossos policials als Països Catalans des de 1976 fa referència a les persones que han mort com a conseqüència d'una actuació policial, ja sigui per un ús legítim de la força o per un abús de la mateixa, a mans dels diferents cossos policials que actuen als Països Catalans: Policies locals, Mossos d'Esquadra, Policia Nacional, Gendarmeria, Guàrdia Civil o Policia Armada.
Nom | Dia | Localitat | Causa | Cos policial | Descripció | Judici |
---|---|---|---|---|---|---|
Teófilo del Valle | 24/02/1976 | Elda (Vinalopó Mitjà, País Valencià) | Arma de foc | Policia armada | Mort per trets durant una vaga de calçat, és considerat la primera víctima de la transició a l'estat espanyol. | Absolt. Daniel Aroca del Rey va ser jutjat per un “delicte d’imprudència” en un consell de guerra celebrat al juliol del 76.[1] |
Juan Gabriel Rodrigo Knafo | 05/03/1976 | Tarragona (Catalunya) | Desconeguda | Policia Nacional | Va precipitar-se des d'un terrat mentre fugia de dos policies que el perseguien per participar en una manifestació. Sembla que va rebre l'impacte d'una bala de goma que el va fer caure pel terrat. | Sense judici. L'Ajuntament de Tarragona va presentar una querella criminal per esclarir els fets 40 anys després.[2] |
David Wilson | 19/02/1976 | Sabadell (Vallès Occidental, Catalunya) | Granada lacrimògena | Policia Nacional | Va rebre l'impacte d'una granada lacrimògena al cap mentre abaixava la persiana de l'acadèmia on treballava per protegir els alumnes de la repressió policial a l'exterior, durant la vaga general a Sabadell.[3][4] | No n'hi va haver. |
Manuel Rodríguez Arcos | 19/02/1976 | Sabadell (Vallès Occidental, Catalunya) | Suïcidi | Policia Nacional | Durant la mateixa manifestació a Sabadell, va rebre l'impacte d'una bala de goma al clatell que el va deixar incapacitat. Es va acabar traient la vida al cap de cinc anys per les conseqüències tant físiques com psicològiques que va patir.[5][6] | No n'hi va haver. |
Oriol Solé Sugranyes | 06/04/1976 | Auritz (Navarra,Frontera franco-navarresa) | Arma de foc | Guàrdia Civil | Va rebre l'impacte de dues bales a pocs metres de la frontera amb França mentre fugia de la presó de Segovia, juntament amb altres persones empresonades per les seves activitats polítiques durant la dictadura.[7][8] | No n'hi va haver. |
José Vicente Casabany | 07/01/1977 | Xirivella (Horta Oest, País Valencià) | Càrrega policial | Policia Nacional | Va morir d'un infart cardíac quan fugia de les càrregues policials amb un grup de persones treballadores en el marc d’una vaga general del sector de la construcció i naval a les comarques valencianes.[9][10] | No n'hi va haver. |
Adolfo Bárcena | 20/02/1977 | Hostalric (Selva, Catalunya) | Arma de foc | Guàrdia Civil | Va morir en rebre un tret al sortir d'un bar amb els seus amics quan va intentar sortejar un control policial en no portar la seva identificació a sobre.[11][12] | |
Roc Peralta | 12/07/1977 | Súria (Bages, Catalunya) | Arma de foc | Guàrdia Civil | Va morir en rebre un tret durant una protesta a Súria contra la imposició de l'alcalde de portar corbata en el ball de Festa Major. La Guàrdia Civil va dispersar violentament els concentrats colpejant-los amb la culata de les pistoles fins que es va sentir un tret.[13] | Amnistiat. Al guàrdia civil implicat se li va obrir una causa ordinària en la jurisdicció militar, però va gaudir dels beneficis de l’amnistia.[1] |
Carlos Gustavo Frecher | 11/09/1977 | Barcelona (Catalunya) | Pilota de goma | Policia Armada | Va morir després de quedar en estat vegetatiu al rebre l'impacte d'una pilota de goma a la cara i diverses puntades de peu un cop ferit, disparades per dissoldre una manifestació de la Diada de Catalunya de 1977.[14] | No n'hi va haver.[1] |
Agustín Rueda | 14/03/1978 | Carabanchel (Madrid, Espanya) | Tortura | Funcionaris de presons | Nascut a Sallent, va morir després de ser torturat a la presó de Carabanchel. | Condemats 10 funcionaris a d'entre 6 i 10 anys de presó, però cap va arribar a complir més de vuit mesos.[15] |
Gustau Muñoz | 11/09/1978 | Arma de foc | ||||
Martí Marcó | 26/01/1979 | Arma de foc | ||||
Valentín González Ramírez | 20/06/1979 | Pilota de goma | ||||
Sebastián García | 06/08/1982 | Barcelona (Catalunya) | Atropllament | |||
Albino Gabriel López, María Dolores Castro Saa, Francisco Roberto Liñeira i Antonio Cabeza Deya | 17/06/1981 | Ripollès (Catalunya) | Arma de foc | Guàrdia Civil | ||
Enrique Cerdán | 06/09/1981 | Barcelona (Catalunya) | Policia Nacional | |||
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «25 morts durant la Transició (violenta) als Països Catalans». [Consulta: 6 desembre 2021].
- ↑ Filella, Carina. «Silencis amargs - 28 març 2016». [Consulta: 6 desembre 2021].
- ↑ Marimon, Sílvia. «Les ombres de la Transició: Morts oblidats i assassins impunes», 09-04-2018. [Consulta: 6 desembre 2021].
- ↑ «Sabadell, la vaga que va disputar el carrer al franquisme», 23-02-2021. [Consulta: 6 desembre 2021].
- ↑ Armengou, P. J. «Les morts oblidades de la vaga del 76», 27-02-2020. [Consulta: 6 desembre 2021].
- ↑ Arriba, Jordi de. «La mort del professor David Wilson, entre els crims foscos de la transició», 12-06-2018. [Consulta: 6 desembre 2021].
- ↑ «El matí de Catalunya Ràdio - "Ruta 76". La fuga de Segòvia: 24 etarres i 5 catalans s'escapen de». [Consulta: 17 desembre 2021].
- ↑ Castillo, David. «Oriol Solé Sugranyes, 40 anys després - 06 abril 2016». [Consulta: 17 desembre 2021].
- ↑ Llibertat.cat. «1977 José Vicente Casabán mor durant les càrregues de la policia en un mobilització dels treballadors a Xirivella». [Consulta: 17 desembre 2021].
- ↑ Cifra, Agencia «Más de dos mil personas en el entierro de un trabajador» (en castellà). El País [Madrid], 08-01-1977. ISSN: 1134-6582.
- ↑ Canals, Enric «Torderá: sepelio del joven muerto por un guardia civil» (en castellà). El País [Madrid], 21-02-1977. ISSN: 1134-6582.
- ↑ NacióBaixMontseny. «Un documental recorda la mort d'un jove per un tret de la Guàrdia Civil a Hostalric | NacióBaixMontseny». [Consulta: 17 desembre 2021].
- ↑ «Roque Peralta: el crim ocult de la Transició». [Consulta: 22 desembre 2021].
- ↑ «Carlos Gustavo Frecher. Las víctimas olvidadas de la Transición» (en castellà), 20-09-2019. [Consulta: 22 desembre 2021].
- ↑ EFE «Finaliza la vista oral del juicio sobre el 'caso Rueda'» (en castellà). El País [Madrid], 27-01-1988. ISSN: 1134-6582.