Oriol Solé Sugranyes
De Viquipèdia
Oriol Solé Sugranyes (Barcelona, 1948 - Burguete, 1976) va ser un activista revolucionari català d'ideologia autonomista i anarquista que va formar part del MIL (Moviment Ibèric d'Alliberament). Era fill del geògraf Lluís Solé i Sabarís i nebot de Felip Solé i Sabarís.
Després de militar al PSUC i al PCE va evolucionar ideològicament cap a posicions lligades a l'autonomia obrera, l'anarquisme i va entrar en contacte amb els grups més radicals del moviment obrer de començaments dels anys setanta a través de les Plataformes de les comissions obreres.
Posteriorment va viure exiliat a Tolosa de Llenguadoc des d'on va col·laborar en la constitució del MIL després d'entrar en contacte amb els joves llibertaris francesos Jean Claude Torres i Jean Marc Rouillan, aquest últim fundador del grup Action Directe.
El 25 de març de 1971 va ser detingut per la policia quan intentava entrar a Espanya juntament amb Rouillan amb un cotxe robat. Portaven una pistola automàtica i propaganda del MIL. Fou empresonat a França i no sortí fins a començaments de l'estiu de 1972.
El setembre de 1973 va tornar a ser detingut juntament amb Josep Lluís Pons Llobet després d'atracar una sucursal de La Caixa a Bellver de Cerdanya. Fou empresonat i ja no sortiria fins a l'abril de 1976, quan va participar en l'espectacular evasió de la presó de Segòvia amb un grup de presos d'ETA. L'endemà de la fugida, dia 6 d'abril de 1976, fou mort per un tret de la Guàrdia Civil, als afores de Burguete (Navarra), quan intentava arribar a la frontera francesa.
El film La Fuga de Segovia del director basc Imanol Uribe relata la fuga de la presó de Segòvia d'Oriol Solé junt amb un grup de presos polítics d'ETA. L'actor Ovidi Montllor interpreta Solé Sugranyes.
El llibre, 'Oriol Solé, el che català. Vida, fugida i mort d'un revolucionari' (2006), de Joaquim Roglan, es una biografia feta amb la col·laboració de familiars i amics d'Oriol Solé.
