Usuari:Mcapdevila/Heinkel He 280

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'aeronauHe 280
TipusCaça
FabricantAlemanya NaziHeinkel
Dissenyat perRobert Lusser
Primer vol22 de setembre de 1940
EstatCancel·lat
Producció1940 - 1943
Construïts9

El Heinkel He 280 va ser el primer avió de caça a reacció del món, el primer projecte d'aquest tipus que va culminar en un aparell que era més que un avió experimental. Desenvolupat en el transcurs de la Segona Guerra Mundial, va ser inspirat per l'èmfasi de Ernst Heinkel a investigar el vol a altes velocitats i construït amb base a l'experiència de la companyia Heinkel amb el prototip a reacció He 178. Van ser construïts nou aparells però no va arribar a entrar en servei operacional. Malgrat posseir característiques de disseny molt avançades als caces de la seva època, el 27 de març de 1943 el Ministeri de l'Aire del Reich va prendre la decisió d'abandonar tota activitat de desenvolupament del projecte en vista de la superioritat tècnica demostrada pel Messerschmitt Me 262.[1]

Desenvolupament[modifica]

Quan a la tardor de 1939 es van interrompre els treballs del Heinkel He 178 tots els esforços es van centrar en el disseny d'un bimotor més avançat que estigués propulsat per un parell dels nous turboreactors de Heinkel, el HeS 8 i el HeS 30.

En la recerca per un disseny d'avió caça a reacció, Heinkel es va veure en competència amb la signatura Messerschmitt AG, la qual treballava en el projecte que més tard s'anomenaria Me 262. El resultat va ser un disseny a base de metall, ales corbades en la vora posterior, plànols de deriva bessons, tren d'aterratge tipus tricicle i dos barquetes motrius portant els motors a reacció HeS desenvolupats per Heinkel amb base en els treballs realitzats pel jove enginyer alemany Hans von Ohain, pioner alemany del motor a reacció.

El primer prototip, denominat He 280 V1, va ser acabat en setembre de 1940. El 22 de setembre de 1940 va volar en Rechlin com planador de proves remolcat per un He 111. Aquest prototip va ser després proveït de motors He S8 ia càrrec del pilot de proves Fritz Schafer, va alçar vol el 2 d'abril de 1941. Aquests motors van desenvolupar una empenta de tot just 500 kgf, i encara que a primers de 1943 l'empenta disponible havia augmentat a 600 kgf en el segon i tercer prototips, l'abril d'aquell mateix any es va decidir adoptar els motors BMW 109-003.

Ernst Heinkel va organitzar un fals combat amb un caça Focke Wulf, el qual va ser guanyat amb facilitat per l'He 280. L'armament previst consistia en tres canons MG 151 de 20mm i s'esperava que l'He 280B tingués capacitat per transportar 500 kg de bombes. Dissenys posteriors inclourien motors bessons Argus 014 i plànols de deriva en V .

Es van construir altres sis prototips motoritzats amb el BMW 109-003, el vuitè de la sèrie total de nou amb unitat de cua en V. Finalment, les autoritats de la Luftwaffe van optar pel seu competidor, el Messerschmitt Me 262.

Aquest caça estava avançat a tot el que els Aliats presentaran al front. Però amb tot, tenia les seves fallades. Entre ells es trobaven la deficient aerodinàmica de les seves ales, la poca potència dels motors He S8A i la poca fiabilitat dels motors BMW posteriors. Amb tot, té al seu haver el mèrit de ser el primer caça on es va provar a satisfacció un seient d'expulsió per al pilot el 1943.

Visió esquemàtica del He-280

En el moment de la seva arribada, els líders de la Luftwaffe estaven obsessionats amb la idea d'una victòria ràpida amb base a la Blitzkrieg i no van mostrar més interès en aquesta peça de sòlida enginyeria. La postures polítiques de Heinkel en contra del règim nazi tampoc van contribuir al suport en el desenvolupament en massa d'aquest avió.

Especificacions (He 280 V3)[modifica]

Característiques generals

Rendiment


Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Greg Goebel. Footnote: THE HE-280 (en anglès), 2009.12.01 [Consulta: 13 maig 2011]. 

Bibliografia[modifica]

  • Gunston, Bill. The Illustrated Dictionary of Fighting Aircraft of World War II (en anglès). Salamander Books Ltd, London, 1988, p. 202. 
  • Enciclopèdia de l'Aviació: Vol.9 (en castellà). Edit. Delta, Barcelona, 1984, pag. 2.154. ISBN 84-85822-74-9. 
  • Wood, Tony; Bill Gunston. Hitler s Luftwaffe (en anglès). Salamander Books, 1997. 

Enllaços externs[modifica]