Viquipèdia:La taverna/Propostes/Arxius/2015/04

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Fusions[modifica]

Les fusions d'articles és un dels temes de manteniment que passa més desapercebut, què us semblaria crear una pàgina de propostes de fusió com la que tenim de propostes de esborrament per agilitzar el procés. Cal dir que el protocol no hauria de ser tant estricte (tema votacions, etc.). Jo crec que això ajudaria a que els articles per fusionar anessin a parar en una categoria durant molt de temps. --gerardduenasparlem-ne 11:37, 31 març 2015 (CEST)[respon]

Ja existeix Viquipèdia:Propostes de fusió, un intent abandonat. --V.Riullop (parlem-ne) 11:58, 31 març 2015 (CEST)[respon]
Si a més dels tràmits actuals imposem un debat a l'estil de les propostes d'esborrat, en comptes d'agilitzar el procés el que estem fent és burocratitzar-lo i frenar-lo del tot.--Pere prlpz (disc.) 23:45, 31 març 2015 (CEST)[respon]
Crec que estaria bé, almenys, un cert control visible dels processos de fusió. Per l'experiència, hi ha casos que són decisions individuals i no es comunica a l'autor de l'article, com passa amb la destrucció. I si bé la informació no es perd, no sol ser còmode trobar-se que s'ha perdut l'especificitat, subsumit en un article major. És cert que hi ha fusions òbvies, però en molts altres supòsits no ho són tant, especialment aquells que agafen la part i el tot: un llibre respecte de l'autor, una bandera respecte de la ciutat, una variant respecte de la llengua, etc. En aquestes situacions, jo proposaria que qui propose fusionar ho comunique prèviament a l'autor/a de l'article, i si no apleguen a un acord, resoldre-ho en un espai de comunitat, com el d'esborrament.--En cadufet (disc.) 00:45, 2 abr 2015 (CEST)[respon]
Pel control visible, de moment tenim:
  • Una Categoria:Articles per fusionar on els article es passen mesos o anys per si hi ha algun comentari. A més, en aquesta categoria estan classificats per dates per si algú vol controlar encara millor els darrers articles que hi han entrat. Per si algú vol veure com s'estan editant aquests articles, té l'enllaç al seguiment d'enllaços de cada subcategoria.
  • Un filtre que posa automàticament una etiqueta "nova fusió", visible als canvis recents, els historials i les llistes de seguiment per poder detectar i controlar ràpidament les propostes de fusió.
  • El registre del filtre on podeu veure totes les propostes de fusió que es fan.
A més, en el cas que algú es perdi una fusió (per exemple, perquè s'ha passat cinc anys de viquivacances), és molt fàcil desfer la fusió, sense ni necessitat d'administrador.
Aleshores, el problema no és de manca de visibilitat ni de manca de control, sinó sobretot que ens mirem massa poc les fusions que hi ha per fer, per oposar-nos-hi, i encara menys per fer-les. Només cal veure que els duplicats evidents es passen anys per fusionar.
Ara bé, si algú vol més eines segur que es poden preparar. Només cal saber quines. Un missatge a la vostra discussió a cada nova fusió? Un correu electrònic a cada edició d'un article per fusionar?--Pere prlpz (disc.) 01:54, 2 abr 2015 (CEST)[respon]
Es podria modificar el filtre per afegir-hi la nova plantilla per fusionar plantilles {{Pxf}}? Pau Cabot · Discussió 08:17, 2 abr 2015 (CEST)[respon]
Fet Fet!--Pere prlpz (disc.) 23:06, 2 abr 2015 (CEST)[respon]
Potser una línia de millora podria ser evitar l'acumulació de plantilles contradictòries entre sí: em refereixo a la plantilla FVA i la de fusió. M'explico. 1) Si hi ha dubtes sobre l'admissibilitat d'un article, això és el que s'ha de discutir i en tot cas fusionar-lo durant la presa de decisió d'esborrats. 2) Si un article està duplicat s'ha de fusionar, discutir l'admissibilitat d'un dels dos és absurd, l'admissibilitat és del concepte, no de la pàgina. Opino que la creació de la categoria Categoria:Articles duplicats per fusionar ha estat una millora en aquest sentit. 3) Si un article és admissible hauria de poder ser un article singular, i si no ho és no. Per els articles admissibles curts que poden millorar-ne un altre i per això es planteja la seva fusió, com un llibre el del seu autor, habitualment no són admissibles per sí sols i per tant s'haurien de portar a discussió d'esborrat.--Medol (disc.) 10:19, 2 abr 2015 (CEST)[respon]
1) Crec que no t'entenc. La manca d'admissibilitat és un dels motius per a fusionar pàgines. Per tant, al meu entendre, {{FVA}} i {{Fusió}} no són contradictòries. Tampoc no són redundants perquè una no implica l'altra i viceversa.
2) D'acord en que si hi ha dos articles duplicats, no pot ser que un sigui admissible i l'altre no. No sé si tenim cap cas d'aquests, però si és el cas, l'únic que s'ha de fer és traslladar l'avís de manca d'admissibilitat a l'article que no el té (si no podem verificar-ne l'admissibilitat, és clar).
3) Les fusions no les duim a propostes d'esborrat. Es poden fer sense la intervenció d'un administrador. Pau Cabot · Discussió 11:37, 2 abr 2015 (CEST)[respon]
D'acord amb tot menys en una cosa. Potser no m'he explicat bé. Si "la manca d'admissibilitat és un dels motius per a fusionar pàgines" (cosa que no trobo a Viquipèdia:Fusió però sí a Viquipèdia:Criteris d'admissibilitat) em sembla que no seria descabellat que s'hagués de determinar l'admissibilitat o no d'una pàgina abans de proposar-ne la fusió. En el mateix procés de discussió on es debat sobre l'admissibilitat dels articles o el seu esborrat, es podria procedir a la fusió quan hi ha "temes en la frontera de l'admissibilitat".--Medol (disc.) 13:03, 2 abr 2015 (CEST)[respon]
La proposta sempre s'ha de poder fer. L'execució sí que podria esperar a determinar-ne l'admissibilitat. El problema és que hi ha milers de pàgines proposades per fusionar i en la majoria no hi ha intervencions en la discussió. És una feina poc grata. T'ho diu una persona que revisa de manera periòdica la categoria:Articles mancats de referències sobre la seva admissibilitat per tal de discriminar-los. Addicionalment, jo no usaria la pàgina Viquipèdia:Esborrar pàgines/Propostes per coses que no siguin esborrar pàgines com fusions o eliminació d'avisos. Una cosa diferent és si una proposta d'esborrat acaba en fusió. Pau Cabot · Discussió 13:23, 2 abr 2015 (CEST)[respon]
Actualment "La Taverna" de la Vikipèdia es subdivideix en 5 seccions (Novetats, Ajuda, Tecnicismes, Propostes, Multimèdia) i potser estaria bé afegir una altra secció que es digués "Discussions d'articles" que consistiria en oferir un llistat de totes les pàgines d'articles que tenen alguna intervenció sense concretar a la seva pagina de discussió i també estarien inclosos els articles amb proposta de fusió. Només ho proposo perquè podria ser que així s'incentivaria la participació en les pàgines de discussió. I em sembla que és important que es participi en les pàgines de discussió, de vegades he volgut millorar un article però al final ho he deixat córrer per manca de participació en la discussió i el mateix passa en les fusions. Probablement no n'hi hagi prou amb crear una categoria (aquesta que esmenta el @Pere prlpz:) si a més no se li dóna un lloc destacat, per exemple a La Taverna, com estic proposant. --Dafne07 (disc.) 11:24, 7 abr 2015 (CEST)[respon]
Centralitzar totes les discussions de tots els articles ho trobo complicat, però tenim algunes eines que fan un servei semblant:
Si el problema no és seguir les discussions sinó que algú respongui al que planteges a les discussions, jo el que faig és:
  • Si és per un canvi que podria fer jo però vull comprovar que tingui consens, el que faig és deixar el missatge a la discussió i, quan torno a passar pel mateix article al cap d'uns dies o uns anys, fer el canvi. De vegades busco expressament les meves contribucions a l'espai discussió de fa un temps, per tancar temes.
  • Si hi ha algú que pot estar especialment afectat o interessat pel canvi, li notifico.
  • Si cal molta ajuda, o si la discussió s'encalla, o si el tema afecta a més articles, aleshores deixo un missatge a la taverna.--Pere prlpz (disc.) 11:42, 7 abr 2015 (CEST)[respon]

Nivell de detall en articles sobre personatges de videojocs[modifica]

Bon dia a tothom. L'article «Mew (Pokémon)», traduït de l'article de qualitat anglès, es troba en avaluació des de fa unes setmanes. El @Xavier Dengra: va fer aquesta petició:

El contingut existent no està pas malament, però molt allunyat per a ser de qualitat. Al meu criteri, per ser-ho, manquen dades com:

  • A quines edicions de Pokémon apareix? I quin rol desenvolupa? S'hauria de fer una secció amb una llista mitjanament exhaustiva.
  • Versió shiny i evolució dels sprites al llarg de les seves aparicions? Relació amb Pokémon llegendaris posteriors? Diria que en les últimes edicions Arceus hi manté una relació i li passa la mà per davant quant a creador i llegendari suprem.
  • No apareix gairebé res sobre les cartes i és un dels aspectes què més va revolucionar en el seu moment.
  • Característiques? És un Pokémon amb bon atac especial, o velocitat? Té molts PS o pocs? Explicar una mica els EV's estaria bé. A l'article només esmenta atributs potents; ho veig una descripció pobre.
  • La informació de l'anime és molt curta, i falta teca sobre la seva aparició a les pel·lícules. Hi ha més d'una vintena de pel·lícules i temporades de sèrie animada.
  • Figuretes, peluixos i altres objectes de col·leccionisme?
  • La seva presència als Parcs d'Atraccions temàtics sobre Pokémon.
  • Comparació de noms entre llengües?
  • A les primeres edicions japoneses no calia esdeveniments per aconseguir-lo, hi havia glitchs possibles.
  • La infotaula podria ser més completa.
  • No estaria malament alguna imatge més.

Jo estaria encantat d'afegir-hi tota aquesta informació, excepte posar-hi alguna imatge més, ja que al meu parer seria un abús del fair use. La qüestió és que tota aquesta informació ja hi era, als articles de Pokémon de la Viquipèdia en anglès, i es va acabar traient perquè era «un nivell de detall excessiu per a una enciclopèdia generalista com la Viquipèdia, que no ha de ser una guia de videojocs». Us convido a dir-hi la vostra i explicar si creieu que les informacions demanades pel Xavier Dengra són un nivell de detall excessiu per a un article sobre un personatge de videojoc. Gràcies i bon cap de setmana.—Leptictidium (digui, digui) 10:10, 11 abr 2015 (CEST)[respon]

Gràcies per portar el tema a debat, Leptictidium, crec que és important conèixer la opinió de la comunitat en aquest sentit. Jo em mantinc ferm en la meva postura que, la transició d'un article corrent a AdQ hauria de basar-se principalment en un augment de la exhaustivitat, cosa que es veuria reflectida si es complissin la majoria dels punts proposats. Potser la posició idònia es troba a cavall entre el que hi ha ara i el que conté una guia de videojocs com la Bulbapedia, no ho sé, tampoc m'atreveixo a concretar un límit. Està bé saber què en pensa la resta. --Xavi Dengra (MISSATGES) 11:33, 11 abr 2015 (CEST)[respon]
Sobre la informació que ha de contenir la Viquipèdia, a priori sembla clar que idealment és tot el coneixement humà, o sigui, tot el coneixement humà que es pugui referenciar amb fonts fiables independents del subjecte i que n'hagi rebut una cobertura significativa. Si s'han escrit llibres sobre el color de l'ungla del dit petit d'un personatge de videojoc, no hi ha motiu per no parlar-ne amb pèls i senyals a l'article. Ara bé, amb personatges de videojocs ens podem trobar que hi hagi moltíssima informació que només surt en blocs i llocs així o al mateix videojoc, i aquesta informació no hauria de sortir a l'article.
Un altre tema és que és fàcil que no hi hagi informació suficient en fonts fiables com per fer un article de qualitat sobre un determinat personatge de videojoc. Això no és diferent del que passa amb els articles de romans que va fer en Jolle: un article pot ser tan complet que contingui la totalitat de la informació que sobre el personatge hi ha en totes les obres fiables que existeixen, i que consisteix en una frase d'un llibre de Sèneca el Jove que l'esmenta; aquest article del romà seria completíssim i immillorable, però no pot ser de cap manera de qualitat per manca de contingut. Amb el personatge de videojoc pot passar el mateix: podria ser que el que demana en Xavi Dengra sigui imprescindible per un article bo sobre el tema però a la vegada sigui impossible de fer.--Pere prlpz (disc.) 11:59, 11 abr 2015 (CEST)[respon]
Molt d'acord amb el Pere prlpz. Al meu parer tots els articles han de ser com més complets millor. No veig la Viquipèdia tant com a generalista sinó com a total. Si hi ha molta informació referenciada, l'article s'ha d'ampliar. --Pau Colominas (t'ajudo?) 10:46, 13 abr 2015 (CEST)[respon]
D'acord amb en Pere i en Pau. Només comentar que si la informació és excessiva, no hi ha gaires problemes: sempre es poden fer ampliacions en articles independents com ha passat, per exemple, a Història d'Andorra. Això sí, crec que el problema no és tant d'informació excessiva sinó d'informació excessiva referenciada en fonts fiables. Per cert: el debat paral·lel a Viquipèdia:Avaluació d'articles/Mew (Pokémon). Pau Cabot · Discussió 11:45, 13 abr 2015 (CEST)[respon]
Si us sembla, comencem per les parts més fàcils. Per exemple, «figuretes, peluixos i objectes de col·leccionisme». No he trobat cap web que en faci cobertura significativa. —Leptictidium (digui, digui) 16:48, 14 abr 2015 (CEST)[respon]
Bé, doncs passem a la següent. Crec que val la pena explicar que Mew té una versió shiny. Pel que fa a l'evolució dels sprites, em temo que no trobarem fonts notables que en parlin (però, si demostreu que m'equivoco, encantat de posar-ho). —Leptictidium (digui, digui) 10:09, 16 abr 2015 (CEST)[respon]
@Leptictidium:: Aquí tens:

En principi amb això hi hauria d'haver prou info per ampliar substancialment els apartats comentats i per poder fer l'apartat breu de col·leccionisme que donaves per perdut. --Xavi Dengra (MISSATGES) 10:39, 23 abr 2015 (CEST)[respon]

@Xavier Dengra: El que passa amb les cartes és que no estic segur que sigui cobertura significativa: la primera referència és un simple llistat de les cartes, sense més detall, mentre que la segona és bàsicament un anunci. Algú sense gaire coneixements previs de Pokémon s'ho podria mirar per veure-ho des d'un punt de vista neutre i determinar si és cobertura significativa? @Pere prlpz: o @Paucabot:? Gràcies.—Leptictidium (digui, digui) 20:45, 23 abr 2015 (CEST)[respon]
M'hi perd una mica en aquest món, però la cobertura significativa és un criteri d'admissibilitat, és a dir, necessari per si volguéssim crear l'article de la carta de Mew, però no requerit per usar-lo com a font per a l'article Mew. L'únic que s'hauria de mirar és si són fonts fiables. La primera és una font pròpia, però que es pot usar (amb mesura). La segona no veig clar què vol referenciar ... Pau Cabot · Discussió 20:57, 23 abr 2015 (CEST)[respon]
@Paucabot: Crec que la pregunta seria si aquesta referència demostra que les cartes de Mew són prou notables per merèixer una explicació detallada a l'article «Mew».—Leptictidium (digui, digui) 20:59, 23 abr 2015 (CEST)[respon]
L'admissibilitat es refereix a articles, no a apartats d'articles. Si la informació apareix a fonts fiables, és susceptible d'esser usada. L'únic que hauríem de tenir en compte per incorporar la informació és la fiabilitat de les fonts. Pau Cabot · Discussió 21:04, 23 abr 2015 (CEST)[respon]
L'admissibilitat afecta més a la informació que a com la posem. El motiu de l'admissibilitat és que no hi cap tot a la Viquipèdia. Aleshores, en el fons es tracta que a la Viquipèdia hi cap allò que ha sortit publicat en fonts fiables, i és cert que per ampliar un article podem ser menys estrictes que per fer-ne un de nou però en el fons és el mateix. D'acord amb en Paucabot en que "Si la informació apareix a fonts fiables, és susceptible d'esser usada", que és el mateix que dir que si un aspecte del tema ha rebut cobertura de fonts fiables es pot incloure a l'article, i que lliga amb la pregunta d'en Leptictidium sobre si les cartes de Mew han rebut prou cobertura (o sigui, si n'hi ha prou informació en fonts fiables) com per parlar-ne a l'article.--Pere prlpz (disc.) 13:25, 24 abr 2015 (CEST)[respon]
Si us sembla, puc anar afegint la informació demanada secció per secció i, després de cadascuna, ens mirem entre tots les fonts utilitzades per veure si la cobertura és prou significativa.—Leptictidium (digui, digui) 14:14, 24 abr 2015 (CEST)[respon]

Moianès[modifica]

Caldria canviar tots els mapes on hi surtin les comarques de Catalunya, no? el comentari anterior sense signar és fet per 2.136.132.92 (disc.contr.) 11:43, 24 abr 2015 (CEST)[respon]

Sí, pots començar a dibuixar quan vulguis.--Pere prlpz (disc.) 13:14, 24 abr 2015 (CEST)[respon]

Nomenclatura científica[modifica]

M'he fixat que hi ha un problema, al meu criteri greu, de nomenclatura de virus. Totes les famílies tenen article sota una denominació acabada amb la terminació -írid segons el que s'estipula al punt 7 de Viquipèdia:Anomenar pàgines i, en concret, a Ajuda:Catalanització dels tàxons... Però per què? Ni el Termcat (que per exemple, sí indica que en francès hi ha la terminació -iridés) ni cap entitat lingüística catalana de referència que hagi buscat contempla l'existència d'aquestes adaptacions. Així doncs, per exemple, els articles Coronavírid o Herpesvírid haurien de passar a anomenar-se Coronaviridae i Herpesviridae. Desconec si aquests errors podrien estar sent extensibles a altres tàxons.

Notifico, en primer lloc, en Leptictidium, creador d'aquella pàgina d'ajuda segons l'historial. Aviam si ell té alguna referència on poder contrastar-ho. Sí és que sí estaria bé afegir-ho a l'ajuda, però si no em temo que hauríem de fer reanomenacions massives. --Xavi Dengra (MISSATGES) 23:30, 21 març 2015 (CET)[respon]

Hola, @Xavier Dengra:. Atenció, la secció dels virus no la vaig escriure jo, sinó un usuari anònim. En tot cas, crec que l'ideal seria enviar una consulta al Termcat i/o l'Optimot a veure si ens en poden dir alguna cosa, abans de començar a reanomenar en massa. —Leptictidium (digui, digui) 09:59, 22 març 2015 (CET)[respon]
Tota la raó, Leptictidium. Acabo d'enviar una consulta al Servei d'Atenció Personalitzada del Termcat, aviam què ens contesten. Fóra bo, per altra banda, fer una revisió per si la resta de tàxons poguessin tenir algun biaix de nomenclatura. --Xavi Dengra (MISSATGES) 11:49, 22 març 2015 (CET)[respon]
Leptictidium Aquí va la resposta de la consulta al Termcat:

Resolució:

En el cas dels virus, pel que fa a les denominacions de les famílies, no hi ha una tradició ni un consens general per a adaptar al català el nom sistemàtic en llatí, que és el que es fa servir usualment en obres de referència especialitzades (veg. el Diccionari enciclopèdic de medicina, el Diccionari de la sida del TERMCAT o la 13a edició –en català- del manual Medicina interna, de Farreras Rozman): així, es parla de la família Herpesviridae o Retroviridae, per exemple.

L’adaptació amb el sufix –írids (Herpesvírids) per al nom de família, i el sufix –irid per referir-se a un individu de la família (un herpesvírid) és correcta i adequada des del punt de vista formal, però proposar-ne l’ús preferent representa un pas endavant que actualment no es documenta amb una ocurrència significativa i que s’hauria de confirmar amb els experts de l’àmbit.

No us podem donar, doncs, una resposta taxativa. D’acord amb la situació que us hem presentat, és més adequat utilitzar la forma en llatí (Herpesviridae), tal com es fa en altres llengües (anglès, francès o castellà). En contextos discursius de vegades pot funcionar la fórmula “la família dels herpesvirus”, tot i que és una denominació menys precisa ja que es forma a partir la catalanització del nom d’un gènere (Herpesvirus) i aquesta correspondència no és exacta ni unívoca sempre: hi ha famílies de virus que inclouen més d’un gènere.

(Si vols t'envio còpia per correu privat). Què fem? Personalment, tot i que sigui una feinada, sóc partidari de reanomenar les pàgines afectades. --Xavi Dengra (MISSATGES) 21:04, 27 març 2015 (CET)[respon]

@Xavier Dengra: Gràcies per haver contactat el Termcat. De moment, em mantinc neutre perquè, tot i que diuen que no poden donar una resposta taxativa, admeten l'adaptació -írids com a «correcta i adequada des del punt de vista formal». A veure què diuen els altres viquipedistes. —Leptictidium (digui, digui) 21:48, 27 març 2015 (CET)[respon]
Vist com a viquipedista, m'és igual si l'adaptació és correcta. El punt rellevant és "[el nom en llatí] és el que es fa servir usualment en obres de referència especialitzades". Si l'adaptació també s'usa (sense tradició ni consens general... que actualment no es documenta amb una ocurrència significativa) doncs és per afegir en la introducció. --V.Riullop (parlem-ne) 21:59, 27 març 2015 (CET)[respon]
D'acord amb en Vriullop, i a més entenc que "correcte des del punt de vista formal" vol dir que l'adaptació, si es fes, s'hauria de fer aquesta manera, tot i que la situació actual és que no es fa de cap manera en català.--Pere prlpz (disc.) 23:22, 27 març 2015 (CET)[respon]
Llavors què fem? La majoria de pàgines, si creieu que s'han de reanomenar, estan contingudes a Categoria:Virus segons la classificació de Baltimore. A part d'això, estaria bé que un bot fes els canvis ortogràfics als articles on correspongui. --Xavi Dengra (MISSATGES) 17:03, 29 març 2015 (CEST)[respon]
@Pere prlpz, Leptictidium, Vriullop: i també @Hinox, Toniher, Bestiasonica, Ignasipuig: (entesos que potser volen participar en la conversa), què fem? No m'agradaria que aquest fil caigués en l'oblit. Si em doneu l'ok, començaria a reanomenar els articles afectats. --Xavi Dengra (MISSATGES) 16:09, 2 abr 2015 (CEST)[respon]
Una cosa que caldria definir és si els noms científics de famílies de virus van en cursiva. En animals no, en plantes i bacteris sí. Algú sap quin és el criteri per als virus? —Leptictidium (digui, digui) 16:11, 2 abr 2015 (CEST)[respon]
@Leptictidium:: A la resposta que em va donar el Termcat apareixen escrits en cursiva (culpa meva al copiar-vos el text precisament així). És més, he trobat un document als blogs de l'IEC (6è Seminari de Terminologia SCATERM de 2011, és un PPS) on indica que les famílies víriques comencen en cursiva i amb majúscula inicial. Crec que aquest document pot ser molt útil per a sortir definitivament de dubtes, feu-hi un cop d'ull. --Xavi Dengra (MISSATGES) 20:10, 2 abr 2015 (CEST)[respon]

Ja n'he reanomenat dos. N'aniré reanomenant més. Si voleu col·laborar-hi, no us oblideu d'afegir la plantilla {{títol cursiva}} a dalt de tot dels articles reanomenats. Gràcies. —Leptictidium (digui, digui) 16:11, 3 abr 2015 (CEST)[respon]

Hola, sento dir que els temes de nomenclatura i taxonomia no són la meva especialitat i no puc opinar amb fermesa.--Ignasipuig (disc.) 14:59, 8 abr 2015 (CEST)[respon]
Trobo que basar la VP:VER en consultes privades entre usuaris i els gestors de TERMCAT no garanteix la qüestió de verificabilitat en fonts públiques i accessibles. En qualsevol cas crec que aplicar un criteri unívoc pot dur a un encarcarament dels noms dels articles. Per exemple el bacteri Staphylococcus aureus és sovint més citat pel seu nom científic/binomial que no pas amb la catalanització documentable d'estafilococ daurat. Pel que fa a la nomenclatura dels virus trobo, tot i que és una percepció personal, que és més comú usar el terme catalanitzat que no pas la nomenclatura llatina, p. ex.: retrovirus o reovirus vs. retroviridae o reoviridae. Com a mínim en el Brock. Biología de los microoroganismos (1998, 8 ed.) ISBN 8489660360, manual de referència per als estudis universitaris, sembla més comuna l'adaptació vernacla que la formal llatina, altra cosa és en els articles científics (original articles, reviews i altres que hom pot trobar fàcilment indexats a NCBI). Penso que cal derivar als criteris generals VP:AP: Reconegut, fàcil de trobar, concís, precís, coherent. La coherència en aquest cas opino que ha de ser fruit del consens entre els usuaris ja que totes dues resulten igualment adients en vista els primers quatre criteris. Bestiasonica: enraonem? 11:04, 11 abr 2015 (CEST)[respon]
D'acord amb en Bestiasonica que les consultes privades al Termcat haurien de tenir menys pes que les referències, però tenint en compte que els casos en que s'acaba consultant al Termcat són els casos en que no existeixen referències o són contradictòries, les consultes al Termcat són una molt bona guia perquè l'única alternativa seria acabar decidint segons la nostra percepció personal i el consens entre els usuaris, que són coses molt menys fiables, públiques i accessibles.--Pere prlpz (disc.) 11:29, 27 abr 2015 (CEST)[respon]

Wikiapèdia[modifica]

Revisant la categoria:Personatges de ficció he trobat residus del principi de la Viquipèdia on hi tenim fitxes de personatges de ficció com Herb (Ranma ½), Daphne Chanders o Derkin Lawgiver, més pròpies de wikis de Wikia que d'articles enciclopèdics. Són articles que, a diferència d'altres com Draco Malfoy no semblen ser admissibles. Si qualcú vol revisar-los per fusionar-los són a categories com Categoria:Personatges de Ranma ½, Categoria:Personatges de Queer as Folk, Categoria:Personatges de Dragonlance o Categoria:Personatges de la trilogia El Llegat. Pau Cabot · Discussió 16:08, 27 abr 2015 (CEST)[respon]

Nova portada pel mig milió[modifica]

Bones, la darrera portada de la viquipèdia la vam fer pel 10è aniversari. M'agradaria proposar una nova portada basant-nos en el disseny Neerlandès. [1]. Us sembla interessant? Us agrada? Algú m'ajudaria amb el tema plantilles? --Kippelboy (disc.) 13:22, 15 març 2015 (CET)[respon]

M'agrada el disseny i m'agrada anar canviant. Endavant, és més fàcil parlar sobre propostes concretes. --V.Riullop (parlem-ne) 16:11, 15 març 2015 (CET)[respon]
@Kippelboy: M'agrada força excepte l'encapçalament i els títols, que no m'agraden gens. A Viquillibres també estem creant una nova portada, i podria adaptar ràpidament el seu encapçalament amb alguns canvis per a la portada d'aquí, si us agrada més (i basat en wikidata). M'ofereixo voluntari a ajudar, però sempre i quan, partint de la idea neerlandesa, fem un disseny únic per a nosaltres. --Xavi Dengra (MISSATGES) 18:46, 15 març 2015 (CET)[respon]
Aquí va un disseny molt primari del que seria la meva proposta d'encapçalament per a la nova portada. --Xavi Dengra (MISSATGES) 22:40, 15 març 2015 (CET)[respon]
Ja està acabat el prototip a Usuari:Xavier Dengra/proves. Aviam què us sembla i què s'hi pot fer. --Xavi Dengra (MISSATGES) 15:59, 21 març 2015 (CET)[respon]
M'agrada la portada en neerlandès, dóna cert aire de seriositat, però com diu en Vriullop caldria treballar amb propostes concretes. --Davidpar (disc.) 22:55, 15 març 2015 (CET)[respon]
A mi em convenç força la proposta d'en Xavier Dengra, està quedant força bé.--Mikicat (Parlem!) 10:03, 16 març 2015 (CET)[respon]
M'agrada la versió neerlandesa, però estaria bé tenir un estil visual consistent amb Portal:Portada i Viquipèdia:Portal. D'altra banda, penso que no cal posar els portals temàtics a primera línia de portada, ja tenim l'enllaç al portal de portals al menú principal.--Arnaugir (discussió) 15:37, 16 març 2015 (CET)[respon]
Trobo que la capçalera menja molt d'espai i impedeix que el contingut dinàmic tingui més visibilitat. Podem dir que la majoria de gent que aterra en la portada de la Viquipèdia sap què és la Viquipèdia. D'altra banda, no estaria bé donar més rellevància als projectes germans, mostrant directament una selecció dels seus continguts? Dit d'una altra manera, treure l'espai de promoció estàtic de la Viquipèdia de dalt, i afegir un espai equivalent de promoció dels projectes germans a baix.--QuimGil (disc.) 09:37, 26 març 2015 (CET)[respon]
D'acord amb en Quim que hi ha molt d'espai desaprofitat amb la capçalera, i a més aquest espai desaprofitat és espai blanc que no aporta res. En general, a la resta de la portada també m'hi sobra espai blanc. El nou format de la secció de notícies no em sembla malament, precisament perquè aprofita millor l'espai.
Dels projectes germans, el principal dubte que tinc és si estan prou madurs com per promocionar-los cara als lectors.--Pere prlpz (disc.) 12:25, 26 març 2015 (CET)[respon]
Pel que fa al disseny, tampoc m'agrada la capçalera, no només l'espai en blanc, sinó tampoc els colors, em sembla que hauria de ser molt més senzill i funcional. Pel que fa al disseny la resta em sembla molt bé. Pel que fa al contingut, no entenc la secció de novetats, serà dels últims articles creats? I hi trobo a faltar els enllaços a les altres llengües.--Medol (disc.) 12:37, 26 març 2015 (CET)[respon]
I sobre el contingut tinc dos dubtes sobre dues coses que tenen molt bon aspecte, de disseny, però que no veig clar que tinguem gaire per posar-hi al darrera:
  • Els portals: diria que en general no estan en un estat com per destacar-los tant a la portada. A més, és difícil fer-ne una selecció tan curta. Podria funcionar si a la vegada que refem la portada renovéssim els portals a destacar.
  • Les novetats: si són articles nous, no són els més adients per la portada. I si no, què són?--Pere prlpz (disc.) 16:23, 26 març 2015 (CET)[respon]
@Pere prlpz, Medol, QuimGil: Gràcies per donar la vostra opinió, em fa il·lusió que us hagueu pres la molèstia d'analitzar-la! Us comento:
  • Teníeu raó en què l'encapçalament era massa gruixut i l'he comprimit moltíssim. El color és evidentment variable, i de fet a Usuari:Xavier Dengra/proves/Encapçalats he estat provant altres opcions i la meva idea inicial és que cada cop s'entrés a la portada aparegués un color diferent (o segons l'estació de l'any... no ho sé; però petites variacions de l'encapçalament per estar al gust de tothom i no fer-la monòtona).
  • Pel que fa a la secció de novetats, és quelcom que a la portada neerlandesa crida l'atenció, perquè posen a primera fila els últims articles nous amb prou entitat quant a contingut i estructura. Crec que podria ser maco a nivell d'introducció dels editors novells - si fan un article acceptable se'ls pot "premiar" els primers esforços d'aquesta manera -.
  • Per últim, la selecció de portals l'he adaptat directament de la versió neerlandesa. És possible que sigui massa selectiva, però tampoc crec que es molt agrupadora de les temàtiques més destacables a nivell acadèmic i enciclopèdic. Sempre es pot eliminar aquesta part, o adaptar els portals (que al cap i a la fi és l'espai de noms menys visitat i que estaria bé aprofitar més).
  • Els enllaços a altres llengües els veig innecessaris tenint en compte que a la barra lateral hi són totes. La gràcia diria que és fer-la concisa per evitar fer "scrolling" no? No obstant, sempre podríem afegir una línia o dues a la secció de projectes germans destacant-ne les altres.
Us animo a que contineu donant idees per millorar-la. --Xavi Dengra (MISSATGES) 16:23, 29 març 2015 (CEST)[respon]
M'agrada molt el nou disseny. Tot i així, trobo a faltar unes separacions més definides entre els diferents apartats. Sobre el que diu en Pere prlpz dels projectes germans, que potser no tenen la suficient consistència: bé, depèn del projecte. Si mirem Viquidites, Viccionari i crec que també Viquillibres tenen suficient consistència. La resta no, però precisament si els promocionem els hi podrem donar més importància. --Unapersona (Missatges | xat) 21:04, 29 març 2015 (CEST)[respon]
@Unapersona: A què et refereixes quan dius això de les separacions més definides? --Xavi Dengra (MISSATGES) 22:13, 29 març 2015 (CEST)[respon]
@Xavier Dengra: A la portada actual les diferents seccions estàn més separades. Prova de fer que les vores dels requadres tinguin un color més fort, potser millorarà? --Unapersona (Missatges | xat) 18:06, 30 març 2015 (CEST)[respon]
@Xavier Dengra: Primer, gràcies per la proposta. El logo d'una empresa com Twitter no m'hi agrada a la Portada, i tampoc sé si l'enllaç al compte d'Amical Wikimedia és gaire adequat. A més aquests logos fan baixar la capçalera, i tant el "Benvinguts" com l'article destacat em sembla que estan molt avall mirant-ho amb el meu portàtil. Traient la línia de portals potser això millora. De la resta, la manera com has posat Actualitat, Efemèrides i Necrològiques m'agrada, i renovar la imatge de tant en ttant és bo. Canviaria els títols (que semblen botons) i trobo a faltar els interviquis. --Salvi «Ssola» (discussió) 16:34, 11 abr 2015 (CEST)[respon]
No tenim uns Portals temàtics prou bons com per destacar-los d'aquesta manera. De la portada neerlandesa m'agraden els marcs de les imatges, crec que farien molt de goig a la nostra imatge destacada. La resta del disseny neerlandès està bé, però la nostra portada dels 10 anys també la trobo molt bona.--Salvi «Ssola» (discussió) 15:53, 11 abr 2015 (CEST)[respon]
@Ssola: Gràcies a tu per la teva opinió, Salvi. Com dieu la majoria, serà millor que desplaci els portals al final de tot a expenses si s'han d'esborrar o no de la portada. La data, hora, i logos els baixaré a sota de la capçalera, on estaven justament els portals. Els títols provaré a omplir-los de color per a que no semblin botons, i també intentaré espaiar una mica les seccions fent més gruixuda la línia blanca que separa les columnes. Pel que fa al Twitter i Amical, la veritat que discrepo força amb tu, ja que la publicitat que ens donen i la captació d'usuaris i seguiment del projecte és extraordinària. Esperem aviam que diuen la resta d'usuaris. Aviso quan tingui llestos aquests canvis :) --Xavi Dengra (MISSATGES) 10:17, 13 abr 2015 (CEST)[respon]
D'acord amb en Ssola que els enllaços a associacions no són adients a la portada, com a molt el de la WMF si legalment cal. Els comptes de Twitter tampoc.--Pere prlpz (disc.) 18:41, 26 abr 2015 (CEST)[respon]
Ep bona feina @Xavier Dengra:! Fa patxoca. Una cosa que no veig massa coherent però és que els subtítols "ballin". O sigui que "curiositats" estigui sobre la línia però "actualitat" i "imatge del dia" no. Procuraré fer un repàs més atent per si puc comentar més coses. Pel que fa a twitter i logo Amical d'acord amb Ssola i Pere prlpz que estan fora de lloc. De WMF surt ja discretament al peu, com a proveïdor d'infraestructura que és. Twitter és només una de tantes xarxes socials, rellevant, però en part per la seva política de no suportar bé estàndards i impedir federació d'altres serveis, a més d'haver-se prestat a censurar continguts. No dic que no es faci servir com un canal més, però que no es promogui en portada d'una enciclopèdia lliure. -- Dvdgmz(Escriu-me) 11:17, 27 abr 2015 (CEST)[respon]
@Dvdgmz: Gràcies per l'aportació. El tema de que els subtítols estiguin així és perquè encara no he aconseguit alinear-los; haurien de quedar com els de l'esquerra. Veient el consens, he eliminat el logotip i l'accés a Twitter, i ho he substituït per Viquipèdia:Sala de premsa (que també crec que pot ser interessant que hi sigui). També he canviat l'enllaç directe al web d'Amical per Viquipèdia:Amical Wikimedia, però trobo rellevant mantenir-lo. Vaig provar a baixar la data, hora i links a sota de la capçalera, però quedava força pitjor. I pels comentaris d'altres usuaris sobre que tot quedava massa desplaçat cap avall, un cop eliminat el nom de la pàgina al vostre Usuari:Exemple/vector.js es veu ben centrat:
/* Treure títol */
if (wgPageName == "Usuari:Xavier_Dengra/proves"){
	mw.util.addCSS('#lastmod, #siteSub, #contentSub,  h1.firstHeading, #catlinks { display: none !important; }');
}
/* END Treure títol */

Estic obert a nous comentaris i propostes, i recordeu que la meva idea inicial és que per a cada època de l'any, festivitat o atzar, cada cert temps es canviessin els colors amb els models de Usuari:Xavier Dengra/proves/Encapçalats. Tanmateix, en Gerardduenas ha fet una lleugera variant en què ell opta per ometre les notícies, cosa que a mi tampoc em sembla malament, ja que no corresponen a una enciclopèdia, és un desaprofitament del temps dels usuaris i que cada cop estan sent més irregulars. El lloc que ocupa el dedica als projectes germans; molt més visibles i que fa reduir l'scrolling. És aquesta: Usuari:Gerardduenas/proves2. --Xavi Dengra (MISSATGES) 11:31, 28 abr 2015 (CEST)[respon]

Organització armada/organització terrorista[modifica]

Havent fet una ullada a diferents articles sobre organitzacions terroristes i un cop acabada l'expansió de Boko Haram m'he adonat de l'existència d'un error, segons el meu criteri, a l'hora de designar aquest tipus d'organitzacions. Com a entès en la matèria, és cert que una organització terrorista com pot ser Boko Haram és evidentment una organització armada però, cal que sigui catalogada com a organització terrorista ja que, per exemple, la Camorra napolitana és una organització armada però en cap cas terrorista. En altres llengues com el Castellà, el mateix article sobre Boko Haram està catalogat com a organització terrorista. --Roger Francàs (disc.) 10:28, 28 abr 2015 (CEST)[respon]

Precedents:

A mi em sembla que la qualificació de terrorista és totalment subjectiva, i que en general nosaltres l'hauríem d'evitar sempre que fos possible. En general, terrorista és la qualificació que dóna algú (que es pensa que té legitimació) a qui lluita en contra seva, fent servir diferents graus de violència. Per exemple, per l'estat d'Israel el sr. Iàssir Arafat va ser un terrorista durant la major part de la seva vida. Hi ha molts exemples de gent i organitzacions que en alguns llocs del món són herois i en d'altres són terroristes, depenent de qui ho miri. En conseqüència, jo crec que més val no entrar-hi i no qualificar de terrorista ningú, sempre que es pugui evitar.--Carles (enraonem) 12:10, 28 abr 2015 (CEST)[respon]

Per als articles, el mot terrorista s'hauria d'usar de la manera següent: considerat com a terrorista per tal (amb referències), per això tenim articles com Llista d'organitzacions terroristes segons la Unió Europea i Llista d'Organitzacions Terroristes Estrangeres del Departament d'Estat dels EUA. Aquestes dues llistes permetrien fer categories amb un criteri d'inclusió clar i neutral a l'estil de Categoria:Organitzacions terroristes segons la Unió Europea. Pau Cabot · Discussió 12:31, 28 abr 2015 (CEST)[respon]
Viquipèdia:Temes controvertits#Terrorisme: es pot ampliar o explicar millor, però ja diu el fons de la qüestió. --V.Riullop (parlem-ne) 12:59, 28 abr 2015 (CEST)[respon]
Terrorista actualment està ampliant el seu abast lluny del que originàriament suposa: infringir el terror sobre una població o sector d'aquesta, de manera que es mantingui sotmesa (terrorisme d'estat) o es doblegui a les teves exigències (terrorisme de banda armada). Diverses bandes armades han fet el pas dels atemptats de "propaganda", "estratègics", "de reacció" o "venjança"... a un tipus d'atemptats destinats a aterroritzar una població o sector que se senti víctima potencial i desitgi que l'activitat s'acabi sigui com sigui. Són passos que va fer clarament la RAF en fer més cruents i indiscriminats els seus atemptats i que va seguir ETA també en el mateix sentit, igual que el GAL. Una enciclopèdia hauria d'utilitzar el terme amb cura, no adjectivant indiscriminadament, distingint fases, escalades, tipus d'accions i estratègies. -- Dvdgmz(Escriu-me) 17:04, 28 abr 2015 (CEST)[respon]