Staphylococcus aureus

Estafilococ daurat
Classificació científica
Regne: Eubacteria Fílum: Firmicutes Classe: Cocci Ordre: Bacillales Família: Staphylococcaceae Gènere: Staphylococcus Espècie: S. aureus
Nom binomial
Staphylococcus aureus Rosenbach, 1884

Staphylococcus aureus és un eubacteri que es troba a la pell i fosses nasals d'algunes persones sanes (aproximadament 1/3), però que pot causar una gran varietat d'infeccions en determinades circumstàncies. Poden ser infeccions menors de la pell (furóncols, pústules) i abscessos cutanis, o malalties més greus com pneumònia, meningitis, endocarditis, síndrome de xoc tòxic (SST) i sèpsies.

És un coc que prolifera agrupat com el raïm (d'ací la seva arrel "Staphylo", raïm en grec antic i modern), que respon positivament a la tinció de Gram, és aerobi i anaerobi facultatiu (motiu pel qual pot créixer tant en una atmosfera amb oxigen com sense), no presenta mobilitat, ni forma càpsula. És capaç de créixer tolerant concentracions altes de clorur sòdic (fins un 10%), per això pot créixer en l'aigua del mar. Produeix la fermentació làctica. És catalasa positiu i coagulasa positiu.

Morfologia

El S. aureus és un coc immòbil, de 0.8 a 1 micrometre de diàmetre, que es divideix en tres plànols per a formar grups de cèl·lules irregulars semblants a penjolls de raïms. En estesos de pus els cocs apareixen sols, en parells, en penjolls o en cadenes curtes. Els penjolls irregulars són característics d'estesos presos de cultius que es desenvolupen en mitjans sòlids, mentre que en altres cultius són freqüents les formes de diplococs i en cadenes curtes. Uns pocs ceps produeixen una càpsula o capa de bava que incrementa la virulència del microorganisme. El S. aureus és un microorganisme grampositiu però les cel·lules velles i els microorganismes fagocitats es tenyeixen com gramnegatius.