Síndrome de xoc tòxic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Síndrome de xoc tòxic
Classificació i recursos externs
CIM-10 A48.3
CIM-9 040.82
DiseasesDB 13187
eMedicine med/2292 emerg/600 derm/425 ped/2269
MeSH D012772

La síndrome de xoc tòxic (TSS, de l'anglès Toxic shock syndrome) o síndrome de xoc tòxic per estafilococs és una infecció molt poc freqüent però molt perillosa, que pot produir la mort, produïda pel bacteri estafilococ daurat. Pot afectar homes i dones de totes les edats. Existeix una síndrome similar, anomenada síndrome tòxic similar al xoc, TSLS (per les sigles en anglès), que es diferencia bàsicament en el tipus de bacteris que la produeixen, que són estreptococs en comptes d'estafilococs.[1]

Causes[modifica | modifica el codi]

La síndrome de xoc tòxic està causada per una toxina produïda pels bacteris Staphylococcus aureus o, en el cas de la síndrome tòxica similar al xoc, per Streptococcus pyogenes, presents al cos humà.

Els primers casos descrits d'aquesta síndrome es van fer cap els anys 70 i 80 del segle XX, quan es van difondre els tampons de gran absorció, i es relacionaven principalment amb dones en període menstrual que estaven utilitzant tampons. En l'actualitat els fabricants de tampons els fabriquen menys absorvents, encara que calgui canviar-los més freqüentment, perquè no absorveixin tanta flora vaginal i no quedi la vagina indefensa front als elements externs (per exemple el mateix tampó). Això ha fet descendre la incidència d'aquesta síndrome a causa dels tampons en un 40%.

D'altra banda, estudis posteriors han mostrat que pot aparèixer en dones que no estiguin usant tampons, o en nenes i postmenopàusiques, i també en homes. Actualment, una mica més de la meitat dels casos estan associats a l'ús del tampó i la resta a altres causes, com un part, avortament, ferides quirúrgiques en general, menstruació (sense ús de tampó), cirurgia, infecció per Staphylococcus aureus i tota mena d'altres cosos estranys que hom pugui introduir al cos, com els taps per aturar el sagnat nasal i els anticonceptius de barrera (diafragma, esponja vaginal, etc.).[1]

Símptomes[modifica | modifica el codi]

Els símptomes de la síndrome de xoc tòxic apareixen de manera sobtada i pot ser que no siguin tots presents. Inclouen febre sobtada a més de 39 °C, vòmits, diarrea, mal de cap, mal de gola, erupció cutània semblant a quan la pell es crema (es torna vermella) a causa del sol (i de fet es pot pelar al cap d'uns dies, també), dolors musculars, mareig i desmai.[2]

Tractament[modifica | modifica el codi]

La síndrome de xoc tòxic és una emergència mèdica. Aquesta síndrome és molt perillosa, ja que produeix la mort a la meitat dels casos i, als altres, és possible que reaparegui un cop finalitzada. El tractament comença abans de tot per extreure el possible objecte estrany que l'hagi pogut produir, si n'hi ha, com per exemple un tap al nas, i el drenatge de la zona afectada, en aquest exemple el nas, o pot ser una ferida quirúrgica, etc. Segons el cas, es poden administrar antibiòtics i si és necessari tractament enfocat a mantenir les funcions vitals importants que puguin estar afectades, com diàlisi (si hi ha problemes renals greus), mètodes per a controlar la pressió sanguínia o l'aplicació de líquids intravenosos.[1]

Incidència[modifica | modifica el codi]

Tot i que ha baixat molt des de fa trenta anys, la meitat de casos encara es dóna en dones menstruants. La síndrome de xoc tòxic per infecció amb estreptococs és més freqüent en nens i gent gran. Altres poblacions amb risc inclouen persones amb diabetis, VIH, malalties cròniques pulmonars o malalties cardíaques.[3][cal citació]

A Europa la incidència de malaltia invasiva per Estreptococus Beta-hemolític del Grup A (EGA), segons un estudi de 2005, varia entre 0'4 casos anuals per a cada 100.000 habitants i 4'8 casos anuals per a cada 100.000 habitants.[4] Des de 2002 a Europa hi ha un projecte, anomenat Strep-EURO, al qual participen 11 països (Espanya no) i que es dedica a la investigació i vigilància d'aquestes malalties. A Espanya no hi ha casos comptabilitzats i només hi ha casos descrits en persones drogodependents.[5]

TSS, tampons i compreses[modifica | modifica el codi]

Aquesta malaltia s'associa a nivells d'absorció molt alts als tampons, sembla que no a les compreses, i és per això que s'han deixat de fabricar tampons amb polímer superabsorbent (SAP). Els fabricants però van acordar que els seus envasos informarien sobre aquesta síndrome.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Síndrome de shock tóxico Enciclopèdia mèdica Medline Plus, un "servei de la biblioteca nacional de medicina de Estats Units i els instituts nacionals de la salut", 6 de juny de 2010 (castellà) (anglès)
  2. Informació per la vostra salut: Síndrome de Xoc Tòxic Laboratoris Vendôme SAS, a la web comercial d'una marca de tampons i compreses, 6 de juny de 2010 (francès)
  3. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta virginia
  4. The epidemiology of severe Streptococcus pyogenes associated disease in Europe. De Lamagni T, Efstratiou A, Vuopio-Varkila J, Jasir A i Schalen C. Euro Surveill 2005; 10: 179-84 (anglès)
  5. Estudio sobre el brote de síndrome de shock tóxico estreptocócico en una guardería de Cantabria en 2006 Revista Española de Salud Pública, vol.82 no.1, Madrid, 2008 doi:10.1590/S1135-57272008000100007 (castellà)
  6. Anàlisi de tampons i compreses Publicació digital Consumer Eroski, 2009

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]