Discussió i resolució de sistemes d’equacions lineals (amb un paràmetre com a màxim). Plantejament de problemes. (Els sistemes d’equacions tindran un màxim de tres equacions i de tres incògnites; si en una qüestió li apareix a l’alumne un sistema més gran, és que existeix alguna altra manera de resoldre la qüestió on no és necessari treballar amb aquest sistema).
Estudi de funcions: domini i recorregut, signe, punts de tall amb els eixos, simetries, límits a l’infinit, asímptotes (verticals, horitzontals, obliqües), continuïtat, intervals de creixement i decreixement, màxims i mínims relatius, màxims i mínims absoluts, concavitat i convexitat, punts d’inflexió.
Representacions gràfiques. Aplicació a situacions geomètriques, científiques i tecnològiques. (És evident que aquest apartat inclou el domini del concepte de derivada d’una funció i del seu càlcul, així com el càlcul de derivades successives i el càlcul de la recta tangent a una corba, encara que siguin conceptes adquirits al primer curs).
Problemes d’optimització. Antiderivades o primitives d’una funció. Càlcul de primitives quasi immediates que es puguin fer directament aplicant les dues regles bàsiques del càlcul integral (és a dir, la linealitat de la primitivització) o amb canvis de variable senzills, i el mètode d’integració per parts.
