Karachi: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
| Línia 164: | Línia 164: | ||
[[Fitxer:Karachi population.svg|thumb|center|Evolució de la població a Karachi]] |
[[Fitxer:Karachi population.svg|thumb|center|Evolució de la població a Karachi]] |
||
== Ciutats agermanades == |
|||
Les [[Agermanament|ciutats agermanades]] amb Karachi són: |
|||
{{col-begin}} |
|||
{{col-2}} |
|||
* {{bandera|Maurici}} [[Port Louis]], [[Maurici]] (2007)<ref name="portlouis">{{cita web |url=http://www.dawn.com/2007/05/01/local17.htm |título=Karachi: Sister-city accord with Port Louis |editor=Dawn Group of Newspapers |año=1 de mayo de 2007 |idioma=inglés |fechaacceso=30 de març de 2009}}</ref> |
|||
* {{bandera|Xina}} [[Xangai]], [[Xina]]<ref name="shangai">{{cita web |url=http://www.shanghai.gov.cn/shanghai/node17256/index.html |título=shangai |autor=Shanghai Municipal Government |idioma=inglés |fechaacceso=30 de març de 2009}}</ref> |
|||
* {{bandera|Hong Kong}} [[Hong Kong]]{{Citació necessària}} |
|||
* {{bandera|Aràbia Saudita}} [[Jiddah]], [[Aràbia Saudita]]{{Citació necessària}} |
|||
* {{bandera|Uzbekistan}} [[Taixkent]], [[Uzbekistan]]{{Citació necessària}} |
|||
* {{bandera|Turquia}} [[Istanbul]], [[Turquia]]{{Citació necessària}} |
|||
* {{bandera|Líban}} [[Beirut]], [[Líban]]{{Citació necessària}} |
|||
{{col-2}} |
|||
* {{bandera|Bangladesh}} [[Dhaka]], [[Bangladesh]]{{Citació necessària}} |
|||
* {{bandera|Turquia}} [[Esmirna]], [[Turquia]] (1985){{Citació necessària}} |
|||
* {{bandera|Estats Units}} [[Houston]], [[Estats Units]] (2008)<ref>{{cita web |url=http://www.daily.pk/pakistan/international-level/42-international-level/3462-karachi-and-New-York-declared-sister-cities.html |título=Karachi and New York declared sister cities |autor=Pakistan Daily |año=9 de maig de 2008 |fechaacceso=30 de marzo de 2009 |idioma=inglés |
|||
}}</ref> |
|||
* {{bandera|Bahrain}} [[Al-Manama]], [[Bahrain]] (2007){{Citació necessària}} |
|||
* {{bandera|Sèrbia}} [[Pristina]], [[Sèrbia]] (2008){{Citació necessària}} |
|||
* {{bandera|Malàisia}} [[Kuala Lumpur]], [[Malàisia]] (2008){{Citació necessària}} |
|||
{{col-end}} |
|||
==Referències== |
==Referències== |
||
Revisió del 23:55, 11 juny 2009
Karachi (urdu: کراچي, sindhi: ڪراچي) és la ciutat més poblada del Pakistan i la capital de la província de Sindh. És el centre financer, comercial i portuari del país. Amb una població que ronda els 13 milions d'habitants, està considerada la 12a ciutat més gran del món en termes de població metropolitana.[1]; i és una de les ciutats del món amb el major creixement.
La ciutat està localitzada en la costa del mar d'Aràbia, al nord-oest de la desembocadura del riu Indo, en una posició privilegiada. Va ser la capital original del Pakistan fins a la construcció d'Islamabad i compta amb el port de Karachi i el port de Bin Qasim, un dels més grans i ocupats de la regió. La població de la ciutat s'ha incrementat dràsticament arran de la Partició de l'Índia, que va forçar a milers de refugiats de l'Índia a establir-se a la ciutat.Des de la seva independència de la Gran Bretanya l'any 1947, l'economia de la ciutat ha atret emigrants de tot el país, i de països del voltant com l'Iran, Tadjikistan, Myanmar, Sri Lanka, la Xina, Bangladesh o l'Afganistan. Tot i la seva moguda història política, la ciutat continua atraïent els buscadors de prosperitat i creixement constants.
Karachi s'exté al llarg de 3.527 km² d'àrea. Es coneix localment com "La ciutat de les llums" (روشنين جو شهر), per la seva vida i bullici, com la "La ciutat del Quaid" (شهرِ قائد), ja que fou el lloc de naixement i de l'enterrament de Quaid-e-Azam Muhammad Ali Jinnah, el fundador del Pakistan, que va residir a la ciutat després de la independència del país.
Karachi és la seu de les principals corporacions del Pakistan en quant a la indústria tèxtil, a la indústria naval i l'automobilística, l'entreteniment, l'art, la moda, la publicitat, el desenvolupament informàtic i la investigació mèdica. És també un dels centres educatius més importants de l'Àsia meridional i del Món islàmic.[2]
Història
Història antiga
L'àrea de Karachi era coneguda pels antics grecs per diversos noms: Krokola, el lloc on Alexandre Magne va acampar per a preparar una flota amb destí a Babilònia després de la campanya a la Vall de l'Indo; Morontobara (probablement l'illa de Manora prop del port de Karachi), des d'on va salpar Nearchus, l'almirall de la flota macedònica; i Barbarikon, un port del regne indogrec de Bactrània. Després va ser coneguda pels àrabs com a Debal, el punt de partida de de Muhammad bin Qasim i el seu exèrcit l'any 712 d.C.
Karachi va ser fundada com a Kolachi per les tribus balutxes de Balutxistan i Makran, qui varen establir una petita comunitat de pescadors a l'àrea. Descendents de la comunitat original encara viuen a l'àrea de la petita illa d'Abdullah Goth, localitzada prop del port de Karachi. El nom d'aquest assentament encara roman en el nom de la famosa localitat de Mai Kolachi, a la ciutat.
La ciutat va ser visitada per l'almirall otomà Sidi Ali Reis als anys 1550 i va ser mencionat en el seu llibre Mirat ul Memalik (El Mirall dels Països), el 1557 d. C.[3]
L'actual ciutat va començar la seva història com un petit assentament de pescadors quan una pescadora balutxi, anomenada Mai Kolachi, va començar a habitar el lloc i va començar la seva família. El llogaret que després creixeria fora dels seus límits era coneguda com a Kolachi-jo-Goth (El llogaret de Kolachi en hindi).A finals del segle XVII el poblat comerciava al llarg del Mar d'Aràbia amb Muscat i amb la regió del Golf Pèrsic. Una petita fortalesa va ser construïda per a protegir-la, proveïda de canons importats des de Muscat. El fortí posseïa dues entrades principals: una de cara al mar, coneguda com a Kharra Darwaaza (Porta Salobre, en al·lusió a l'aigua salada) i l'altra mirant cap al riu Lyari, coneguda amb el nom de Meet'ha Darwaaza (Porta Dolça) (Mithadar).[4] La localització d'aquestes portes correspon a les àrees modernes de Kharadar i Mithadar respectivament.
L'any 1795 el poble es va convertir en un domini del poble balutxi de Talpur. Una petita factoria va ser oberta pels britànics el setembre de 1799, però fou tancada un any després. Després d'enviar un parell de missions d'exploració a la zona, la Companyia Britànica de les Índies Orientals va conquistar el poble el 3 de febrer de 1839 .
Època colonial
L'1 de febrer de 1839 la ciutat va ser conquerida quan el buc estatounidenc The Wellesley va ancalar a l'illa de Manora. Dos dies després del petit fortí es va rendir sense oposar resistència. El poble fou annexat després a l'Imperi Britànic qual l'Indo va ser conquistat per Charles James Napier després de la batalla de Miani el 17 de febrer de 1843.
Karachi es va convertir en la capital del Sind durants els anys 1840. Al marxar-ne Napier va ser afegida juntament amb la resta del Sind a la Presidència de Bombai, un moviment que va causar una considerable ressentiment per part dels natius hindús. Els britànics eren conscients de la importància de la ciutat com a quartel militar i un port exportador dels productes de la conca del riu Indo, i ràpidament desenvoluparen el seu port per a la navegació. Es va establir la fundació del govern municipal i es dur a terme un important desenvolupament de les infraestructures. Es van obrir noves empreses i la població de la ciutat va començar a augmentar ràpidament.
L'arribada de les tropes del Kumany Bahadur el 1839 va donar lloc a la fundació de la nova secció, el baluart mi.litar. Aquest quartel va formar les bases de la ciutat blanca, a la que els hindús no estaven autoritzats a accedir. La ciutat blanca fou modelada d'acord amb el model de les ciutats industrials angleses, en la que els espais residencials i laborals es trobaven separats, així com també els espais residencials dels espais d'esbarjo.
Karachi va ser dividida en dos grans pols. El poble negre al nord-oest, ara ampliat per a donar cabuda a la creixen població hindú mercadera, que comprenia el Centre Històric, el Mercat Napier i Bunder, i el blanc al sud-est, que comprenia les residències del Personal, el Frere Hall, la Lògia Masònica, el Club Sind, la Casa del Governador i el Tribunal situat al barri civil. L'àrea Saddar bazzar i el Mercat Empresarial va ser usats per la població 'blanca', mentres que el Barri Serai servia a les necessitats del poble 'negre'.
Post independència
Abans de la Partició de l'Índia, el 1947, Karachi estava habitada principalment per hinduistes; parsis, musulmans; goans, hinduistes i critians amb influència portuguesa; i siddis. Aquests últims són descendents d'africans que van ser portats a l'Índia i el Pakistan com a esclaus, durant el segle XVIII.[5]
Quan el Pakistan es va convertir en una nova república el 1947, Karachi ja era una bulliciosa metròpolis amb hermosos edificis d'estil clàssic i colononial europeu. Karachi va ser escollida com la capital del Pakistan, que en aquella època incloïa també l'actual estat de Bangladesh, o el Pakistan Oriental.
Després de la partició, 440.000 hinduistes van abandonar Karachi, però la ciutat va rebre llavors 1,2 milions de mohajirs, emigrants de l'Índia, que acudiren a la crida que va fer Muhammad Ali Jinnah de formar una nació musulmana.[5] Aquests immigrants van expandir dràsticament la població de la ciutat, i van transformar la demografia i l'economia. No obstant, els mohajirs no foren ben rebuts pels membres dels panjab, paixtus i sindhis; que els van acusar de ser uns invasors.[5]
El 1958 la ciutat va perdre el seu status de capital a mans de Rawalpindi, que a la vegada va ser succeïda per la flamant Islamabad l'any 1960. Això va marcar el començament d'un llarg declivi de la ciutat, marcat per una absència de desenvolupament.[6] Entre els anys 1980 i els anys 1990, Karachi fou el principal receptor de refugiats afganesos que fugien del seu país arran de l'invasió soviètica de l'Afganistan. La ciutat va rebre també un petit nombre de refugiats que escapaven de l'Iran. Els mujahidins afganesos van utilitzar el port de Karachi per a exportar heroïna, que era una de les principals fons de finançament de la guerra. La ciutat també va servir per al tràfic d'armes cap al país veí.
En l'actualitat, el rebuig contra els mohajir continua essent latent a la ciutat, però aquests han aconseguit obtenir una posició estable després de dur a terme una sèrie de guerres ètniques als inicis dels anys 1990.[5] Sota el lideratge d'Altaf Hussain, els mohajir van assessinar membres dels grups oposats per cada assessinat d'un dels seus membres, i van organitzar cèlul·les de tortura[5]
El maig de 2007, opositors al govern del Movimient Mutaihda Qaumi van protagonitzar una sèrie de protestes que van obtenir una violenta resposta per part dels mohajirs. Més de 41 persones van morir en aquests disturbis polítics.[7]
El 18 d'octubre de 2007, Karachi va ser escenari d'un atemptat fallit contra Benazir Bhutto, qui participava en una concentració de benvinguda després de retornar del seu auto-exili.[8] Tot i que Bhutto va sobreviure, 85 persones que l'acompanyaven van morir, i unes altres 75 persones van ser greument ferides. Bhutto seria assessinada unes setmanes després.
Els pobres viuen a les afores de la ciutat, tot i que segregats tribalment. La vida d'aquests guetos usualment es regida pels clergues de caràcter fonamentalista, i s'acostuma ha aplicar la llei alcorànica.[5] En molts d'aquests llocs la televisió està prohibida i les dones han d'utilitzar el bruka[5] Els més rics viuen als suburbis de Defence i de Clifton, ubicats al llarg de la costa, i practiquen un estil de vida més occidental. Aquests veïnats compten amb molta més vigilància, i la violència tribal difícilment s'hi manifesta.
Avui en dia, Karachi continua essent un important centre financer i industrial, i és responsable de la majoria del comerç d'ultramar del Pakistan i dels països de l'Àsia Central. Representa el 68% del PIB del Pakistan[9] i s'estima que tres mil persones es traslladen diàriament a la ciutat.[5]
Geografia
Karachi es troba a una latitud de 24°51' nord i una longitud de 67° 2' est. La seva àrea metropolitana arriba fins a la desembocadura del riu Indo, i la ciutat ocupa una superfície de 3.527 km².
Assentada sobre una zona plana formada per dipòsit aluvials, els seus barris externs s'han extès per zones de turons. L'atravessen dos rius principals: el Malir i el Liari. El port de la ciutat es troba situat en una badia protegida de les tormentes per les illes Kiamair i Manora. I la costa està formada per platges de sorra.
Clima
Karachi disfruta d'uns hiverns suaus i uns estius molt calorosos, però tot i això, al estar situada a la costa la ciutat experimenta una elevada humitat. La ciutat rep un promig de precipitació de 250 mm a l'any, principalment formada per les pluges monsòniques. Degut a que les temperatures a l'estiu oscil·len entre els 30 i els 40 graus centígrads, arribant en alguns casos als 50º, entre els mesos d'abril i agost, es considera que els mesos d'hivern (entre el novembre i els febrer) són els millors per a visitar la ciutat. Desembre i gener són els mesos més populars per a desenvolupar esdeveniments socials i durant els quals arriben a la ciutat la majoria dels visitants i turistes.
Govern
L'Acta Municipal de la ciutat de Karachi va ser promulagada el 1933. En principi, la corporació municipal comprenia l'alcalde, el tinent d'alcalde i 57 regidors. La corporació municipal de Karachi va ser modificada, passant a ser una Corporació Metropolitana el 1976. L'àrea administrativa de Karachi era una subdivisió de segon nivell coneguda com la Divisió de Karachi, que, a la vegada, fou subdividida en cinc districtes: Karachi Central, Est, Sud, Oest i Malir. L'any 2000, el govern nacional va posar en pràctica un pla que va abolir les subdivisions de la ciutat i els districtes es van fusionar en una nou Districte de la Ciutat, estructurat en una federació de tres nivells amb els més baixos composats per 18 ciutats i 178 consells sindicals.[10] Cada una de les 18 ciutats compta amb el seu propi consell i es governada per un Nazim. Les ciutats són:
|
|
|
Aquestes ciutats estan governades per administradors municipals el·lectes responsables de les infraestructures, la planificació de l'espai i els serveis municipals (aigua, sanitat, manteniment de les vies públiques, parcs o enllumenat), tot i que el Govern del Districte de la Ciutat reté algunes de les funcions.[10] El tercer nivell dels 178 consells sindicals estan composats cadascun d'ells de tretze membres escollits directament, incloent-hi un Nazim (alcalde) i un Naib Nazim (tinent d'alcalde). El Nazim dels consells sindicals encapçala l'administració sindical i es responsable de facilitar al Govern del Districte de la Ciutat la planificació i l'execució dels serveis municipals, així com d'informar a les autoritats superiors de les preocupacions dels ciutadans i les seves reclamacions.
Demografia
| Any | Població urbana |
|---|---|
| 1856 | 56.875 |
| 1872 | 56.753 |
| 1881 | 73.560 |
| 1891 | 105.199 |
| 1901 | 136.297 |
| 1911 | 186.771 |
| 1921 | 244.162 |
| 1931 | 300.799 |
| 1941 | 435.887 |
| 1951 | 1.068.459 |
| 1961 | 1.912.598 |
| 1972 | 3.426.310 |
| 1981 | 5.208.132 |
| 1998 | 9.269.265 |
| 2007 | 14.500.000 |
| 2009 | 16.000.000[11] |
La majoria de la població de la ciutat és força jove; un 37,7% dels habitants tenen menys de 15 anys. El habitants majors de 50 anys suposen sols un 4,4% del total de la població.
Els musulmans representen el 96,45% del total.
La llengua més comú a Karachi és l'urdú, la lengua oficial del Pakistan. No obstant, el sindhi, el panjabi i el balutxi són també significativament utilitzades a la ciutat. Segons el cens paquistaní del 1998, la distribució lingüística de la ciutat era:
- Urdú: 48,52%
- Panjabi: 13,94%
- Paixtu: 11,42%
- Sindhi: 7,22%
- Balutxi: 4,34%
- Seraki: 2,11%
- Altres: 12,44%
Altres llengües parlades són el gujarati i el memoní; entre les minoritaries es pot destacar el darí, el brahuí, el makraní, el hindko, el khowar, el burushaski, l'àrab, el persa i el bengalí.
Els mohajirs representen gairebé la meitat de la població de Karachi. Els paixtus i els panjabi representen, cada un d'ells, un quart de la població total.
Ciutats agermanades
Les ciutats agermanades amb Karachi són:
|
Referències
- ↑ UN world Urbanization Prospects estimate for 2007
- ↑ Pakistan City Karachi Online Information
- ↑ Error en el títol o la url.«[ Mirat ul Memalik]» (en inglés).
- ↑ «History of Karachi» (en inglés).
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 McGirk, Tim. «To Have & Have Not» (en inglés), 09-06-2003. [Consulta: 4 abril 2009].
- ↑ «History of Karachi» (en inglés). [Consulta: 2 abril].
- ↑ Hasnain, Ghulam. «Ethnic Tensions Fuel Pakistan Violence» (en inglés), 14-05-2007. [Consulta: 4 abril 2009].
- ↑ Baker, Aryn. «A Bloody Welcome for Bhutto» (en inglés), 18-10-2007. [Consulta: 4 abril 2009].
- ↑ «Economy and development - City District Government,» (en inglés). [Consulta: 2 abril].
- ↑ 10,0 10,1 «City Towns (all Towns and Union Councils». [Consulta: 7 gener 2008].
- ↑ Error en el títol o la url.Stefan Helders, World-Gazetteer.com. «».
- ↑ «Karachi: Sister-city accord with Port Louis» (en inglés). Dawn Group of Newspapers, 1 de mayo de 2007. [Consulta: 30 març 2009].
- ↑ Shanghai Municipal Government. «shangai» (en inglés). [Consulta: 30 març 2009].
- ↑ Pakistan Daily. «Karachi and New York declared sister cities» (en inglés), 9 de maig de 2008. [Consulta: 30 març 2009].
