Vés al contingut

Nanotecnologia: diferència entre les revisions

Els 1.000 fonamentals de la Viquipèdia
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Línia 122: Línia 122:


=== Prospectiva ===
=== Prospectiva ===
Aquests subcamps procuren preveure quines invencions podria produir la nanotecnologia, o intenten proposar una agenda al llarg de la qual la investigació podria avançar. Sovint prenen una vista en perspectiva de la nanotecnologia, amb més èmfasi en les seves implicacions a la societat que en els detalls de com es podrien materialitzar de fet tals invencions.
*La [[nanotecnologia molecular]] és un enfocament proposat que implica manipular molècules singulars de maneres deterministes controlades amb precisió. Això és més teòric que els altres subcamps i està més enllà de les capacitats actuals.
*La [[nanorobòtica]] se centra en màquines autosuficients amb alguna funcionalitat que operen a nanoescala. Hi ha esperances per aplicar nanorobots en medicina,<ref>{{cite journal |author=Ghalanbor Z, Marashi SA, Ranjbar B |title=Nanotechnology helps medicine: nanoscale swimmers and their future applications |journal=Med Hypotheses |volume=65 |issue=1 |pages=198–199 |year=2005 |pmid=15893147|doi = 10.1016/j.mehy.2005.01.023}}</ref><ref>{{cite journal |author=Kubik T, Bogunia-Kubik K, Sugisaka M. |title=Nanotechnology on duty in medical applications |journal=Curr Pharm Biotechnol. |volume=6 |issue=1 |pages=17–33 |year=2005 |pmid=15727553}}</ref><ref>{{cite journal |author=Leary SP, Liu CY, Apuzzo MLJ. |title=Toward the Emergence of Nanoneurosurgery: Part III-Nanomedicine: Targeted Nanotherapy, Nanosurgery, and Progress Toward the Realization of Nanoneurosurgery |journal=Neurosurgery |volume=58 |issue=6 |pages=1009–1026 |year=2006|doi = 10.1227/01.NEU.0000217016.79256.16 |pmid=16723880 |last1=Leary |first1=SP |last2=Liu |first2=CY |last3=Apuzzo |first3=ML}}</ref> però pot no ser fàcil fer-ho a causa d'uns quants desavantatges d'aquests dispositius.<ref>{{cite journal |author=Shetty RC|title=Potential pitfalls of nanotechnology in its applications to medicine: immune incompatibility of nanodevices |journal=Med Hypotheses |volume=65 |issue=5 |pages=998–9 |year=2005 |pmid=16023299|doi = 10.1016/j.mehy.2005.05.022}}</ref> No Obstant Això, el progrés en materials innovadors i metodologies s'ha demostrat amb algunes patents concedides sobre mecanismes de nanofabricació nous per a aplicacions comercials futures, els quals també contribueixen progressivament en el camí cap al desenvolupament de nanorobots amb l'ús de conceptes de nanobioelectronica.<ref>{{cite journal |author=Cavalcanti A, Shirinzadeh B, Freitas RA Jr., Kretly LC. |title= Medical Nanorobot Architecture Based on Nanobioelectronics |journal=[http://bentham.org/nanotec/ Recent Patents on Nanotechnology]. |volume=1 |issue=1 |pages=1–10 |year=2007 |doi= 10.2174/187221007779814745}}</ref><ref>{{cite journal |author=Boukallel M, Gauthier M, Dauge M, Piat E, Abadie J. |title= Smart microrobots for mechanical cell characterization and cell convoying |journal=IEEE Trans. Biomed. Eng. |volume=54 |issue=8 |pages=1536–40 |year=2007|pmid=17694877|doi = 10.1109/TBME.2007.891171}}</ref>
*La [[matèria programable]] basada en [[àtom artificial|àtoms artificials]] cerca dissenyar materials les propietats del qual es puguin controlar fàcilment, de manera reversible i externa.


== Inversió ==
== Inversió ==

Revisió del 22:53, 3 nov 2009

Representació animada d'un nanotub de carboni

La nanotecnologia és un camp de les ciències aplicades dedicat al control i manipulació de la matèria a una escala menor que un micròmetre, és a dir, a nivell d'àtoms i molècules. El més habitual és que tal manipulació es produeixi en un rang d'entre un i cent nanòmetres. Per fer-se una idea de la mida tan petita que pot ser un nanobot (un robot de proporcions microscòpiques fet amb nanotecnologia), més o menys, un de 50 nm té la mida de 5 capes de molècules o àtoms (depenent del que estigui fet el nanobot).

Nano- és un prefix grec que indica una mesura, no un objecte, de manera que la nanotecnologia es caracteritza per ser un camp essencialment multidisciplinar, i cohesionat exclusivament per l'escala de la matèria amb la qual treballa.

La nanotecnologia promet solucions avantguardistes i més eficients per als problemes ambientals, així com molts altres enfrontats per la humanitat.

Les nanotecnologies prometen beneficis de tot tipus, des d'aplicacions mèdiques noves o més eficients a solucions de problemes ambientals i molts altres, però el concepte de nanotecnologia encara no és molt conegut a la societat .

Un nanòmetre és la mil milionèsima part d'un metro (10^(-9) metres).

Història de la nanotecnologia

Tot comença quan Richard Feynman (1918-1988), de la Universitat Tecnològica de California, va guanyar el Premi Nobel de Física el 29 de desembre del 1959 i donà una conferència titulada En el fons hi ha espai de sobres (There's Plenty of Room at the Bottom), que va significar el principi de la nanociència. En ella afirmà:

« Els principis de la física, segons la meua opinió, no neguen la possibilitat de manipular les coses àtom a àtom. No és un intent de violar cap de les lleis (de la física); és quelcom, en principi, que es pot fer; però en la pràctica no s'ha fet perquè (les persones) som massa grans. »

Des de llavors, els científics interessats en el tema no han deixat d'investigar fins a obtenir uns resultats que han involucrat a una gran varietat de ciències, com la química (molecular i computacional), la bioquímica, la biologia molecular, la física, l’electrònica, la informàtica, la medicina, la robòtica, etc.

El terme nanotecnologia va ser encunyat per Kim Eric Drexler que el va utilitzar al seu llibre del 1986 Engines of Creation: The Coming Era of Nanotechnology. Al capítol quart del llibre, Drexler introdueix el concepte d'autoreplicació[1]: de la mateixa manera que les cèl·lules construeixen còpies per reproduir-se els robots moleculars dissenyats per l'home podrien autoreplicar-se. Com a conseqüència, només haurien de suportar el cost del disseny i construcció del primer robot molecular capaç d'autoreplicar-se. Aquest primer robot amb capacitat generadora (anomenat assemblador) podria fins i tot construir objectes molt més especialitzats, utilitzant com a matèria prima: àtoms, energia, programari i el temps.

Altre noms d'aquesta àrea van ser Rosalind Franklin, James Dewey Watson i Francis Crick quan van proposar que el ADN era la molècula principal que tenia un paper clau en la regulació de tots els processos de l'organisme i d'aquí es va prendre la importància de les molècules com a determinants en els processos de la vida, per solucionar molts dels problemes de la humanitat, però també podria generar armes poderosíssimes. Creador del Foresight Institute i autor de llibres com Màquines de la Creació Engines of Creation moltes de les seves prediccions inicials no es van complir, i les seves idees semblen exagerades a la opinió publica.

Però aquests coneixements van anar més enllà ja que amb això es va poder modificar l'estructura de les molècules com és el cas dels polímers o plàstics que avui en dia els trobem en totes les nostres llars i que sense ells no podríem viure.

Amb tots aquests avenços l'home va tenir una gran fascinació per seguir investigant més sobre aquestes molècules, ja no en l'àmbit de materials inerts, sinó en la recerca de molècules orgàniques que es trobaran en el nostre organisme.

Avui en dia en la medicina se li dóna més importància a la investigació en el món microscòpic ja que en aquest es troben possiblement les alteracions estructurals que provoquen la malaltia, i no cal dir de les branques de la medicina que han sortit més beneficiades com és la microbiologia. immunologia, fisiologia, en fi gairebé totes les branques de la medicina. Amb tots aquests avenços han sorgit també noves ciències com és l'enginyeria genètica que avui en dia tots han escoltat parlar sobre les repercussions que pot portar la humanitat com és el clonatge o la millora d'espècies. Entre aquestes ciències també es troba altres no molt conegudes com és la nanotecnologia, a la qual se li pot definir com aquella que es dedica a la fabricació de la tecnologia en miniatura.

La nanotecnologia, a diferència de l'enginyeria genètica, encara no està en el passos de desenvolupament; Se li pot considerar com "una ciència teòrica" ja que encara no s'ha portat a la pràctica perquè encara no és viable, però les repercussions que comportar per al futur són immenses.

Conceptes fonamentals

Un nanòmetre (nm) és una mil milionèsima, o 109, d'un metre. En comparació, les distàncies dels enllaços carboni-carboni típiques, o els espais entre aquests àtoms en una molècula, són del ordre dels 0.12-0.15 nm, i una hèlix doble de DNA té un diàmetre al voltant de 2 nm. D'altra banda, les formes de vida cel·lulars més petites, els bacteris del genus micoplasma, tenen al voltant de 200 nm de llargada.

Per posar aquesta escala en un altre context, la proporció relativa d'un nanòmetre a un metre és la mateixa que la d'un marbre a la mida de la terra.[2] O una altra manera de veure-ho: un nanòmetre és la longitud que creix la barba d'un home en el temps que tarda en alçar la navalla l la cara.[2]

En la nanotecnologia s'apliquen dos enfocaments principals. En l'enfocament "de baix a dalt", els components i mecanismes es construeixen a partir de components moleculars que es munten sols químicament per principis de reconeixement molecular. En l'enfocament "de dalt a baix", els nano objectes es construeixen a partir d'entitats més grans sense control a nivell atòmic.[3]

Àrees de la física com la nanoelectrònica, la nanomecànica i la nanofotònica han evolucionat durant les darreres dècades per proporcionar una fonamentació científica bàsica a la nanotecnologia.

De simple a complex: una perspectiva molecular

Article principal: Automuntatge molecular

La química sintètica moderna ha arribat al punt que és possible preparar petites molècules amb gairebé qualsevol estructura. Aquests mètodes es fan servir avui per fabricar una varietat àmplia de productes químics útils com fàrmacs o polímers comercials. Aquesta habilitat planteja la qüestió d'estendre aquesta classe de control al nivell immediatament més gran, cercant mètodes per unir aquestes molècules úniques en muntatges supramoleculars que constin de moltes molècules arranjades de manera ben definida.

Aquests enfocaments fan servir els conceptes d'automuntatge molecular i/o química supramolecular per arranjar-les automàticament cap a una conformació útil a través d'una aproximació de baix a dalt. El concepte de reconeixement molecular és especialment important: les molècules es poden dissenyar de manera que una configuració o arranjament específic sigui afavorit a causa de les forces intermoleculars no covalents. Les regles d'aparellament de bases de Watson i Crick són un resultat directe d'això, com ho és l'especificitat d'un enzim adreçat a un substrat únic, o el mateix plegament específic de les proteïnes. Així, dos o més components es poden dissenyar per que siguin complementaris i mútuament atractius de manera que facin un conjunt més complex i útil.

Tals aproximacions de baix a dalt haurien de ser capaces de produir dispositius en paral·lel i ser molt més barates que els mètodes de dalt a baix, però potencialment podrien quedar desbordades a mesura que la mida i la complexitat desitjada dels muntatges augmenta. La majoria de les estructures útils exigeixen arranjaments complexos i termodinàmicament improbables d'àtoms. No obstant això, hi ha molts exemples d'automuntatge basats en reconeixement molecular en biologia, els més notables l'aparellament de bases de Watson-Crick i les interaccions entre substrat i enzims. El desafiament per a la nanotecnologia és si aquests principis es poden fer servir per idear estructures noves a més a més de les naturals.

Nanotecnologia molecular: una visió a llarg termini

Article principal: Nanotecnologia molecular

La nanotecnologia molecular, a vegades anomenada fabricació molecular, és un terme que es dóna al concepte de nanosistemes construïts (màquines nanoescala) que operen a escala molecular. Està associat especialment amb el concepte de muntador molecular, una màquina que pot produir una estructura desitjada o mecanisme àtom a àtom fent servir els principis de mecanosíntesis. Fabricació en el context de nanosistemes productius no es refereix a, i s'hauria de distingir clarament de, les tecnologies convencionals utilitzades per fabricar nanomaterials com nanotubs de carboni i nanopartícules.

Quan es va encunyar i popularitzar el terme "nanotecnologia" de forma independent per Eric Drexler (que a l'època no era conscient d'un ús anterior per Norio Taniguchi) es referia a una tecnologia de fabricació futura basada en sistemes de màquines moleculars. La base era que les analogies biològiques a escala molecular de components de màquines tradicionals demostraven que les màquines moleculars eren possibles: pels incomptables exemples que es troben en biologia, se sap que es poden produir, màquines biològiques sofisticades optimitzades de manera estocàstica.

S'espera que els desenvolupaments de la nanotecnologia faran possible la seva construcció per alguns altres mitjans, potser utilitzant principis biomimètics. Tanmateix, Drexler i altres investigadors[4] han proposat que la nanotecnologia avançada, tot i que potser al començament implementada per mitjans biomimètics, en el fons podria estar basada sobre principis d'enginyeria mecànica, és a dir, una tecnologia de fabricació basada en la funcionalitat mecànica dels components (com engranatges, coixinets, motors, i components estructurals) que permetrien el muntatge posicional programable, amb especificacions atòmiques.[5] L'actuació física i l'enginyeria de dissenys exemplars s'analitzen en el llibre de Drexler Nanosistemes.

En general és molt difícil muntar mecanismes a escala atòmica, donat que tot el que hi ha per col·locar àtoms són uns altres àtoms de mida i enganxositat comparables. Una altra punt de vista, posada plantejat per Carlo Montemagno,[6] és que els nanosistemes futurs seran híbrids de tecnologia de silici i màquines moleculars biològiques. Hi ha encara un altre punt de vista, avançat per Richard Smalley, és que la mecanosíntesi és impossible a causa de les dificultats de manipular mecànicament molècules individuals.

Això va portar a un intercanvi de cartes a la publicació Chemical & Engineering News de la ACS el 2003.[7] Encara que la biologia demostra clarament que els sistemes de màquines moleculars són possibles, les màquines moleculars no biològiques avui són només en la seva infantesa. Els líders en la recerca en màquines moleculars no biològiques són Alex Zettl i els seus col·legues als laboratoris Lawrence Berkeley i a la Universitat de California Berkeley. Han construït com a mínim tres mecanismes moleculars el moviment dels quals es controla des de la taula de treball amb un canvi de voltatge: un nanomotor nanotub, un actuador molecular,[8] i un oscil·lador de relaxació nanoelectromecanic.[9]

Un experiment que indica que el muntatge molecular posicional és possible va ser realitzat per Ho i Lee a la Universitat de Cornell el 1999. Van fer servir un microscopi d'efecte túnel per moure una molècula individual de monòxid de carboni (CO) cap a un àtom individual de ferro (Fe) que estava en un cristall pla d'argent, i van lligar químicament el CO al Fe aplicant un voltatge.

Recerca actual

Representació gràfica d'uns rotaxane, útil com a interruptor molecular.
Imatge sarfus d'un bioxip de DNA elaborat amb l'enfocmant de baix a dalt.
Aquest dispositiu transfereix energia des de capes primes de gruix nanometric de pous quàntics a nanocristalls de damunt seu, fent que els nanocristalls emetin llum visible.[10]

Nanomaterials

Això inclou subcamps que desenvolupen o estudien materials que tenen propietats singulars que sorgeixen de les seves dimensions a nanoescala.[11]

  • La ciència que estudia les Dispersions ha portat al desenvolupament de molts materials que poden ser útils en nanotecnologia, com nanotubs de carboni i altres ful·lerens, i diverses nanopartícules i nanobarres.
  • Els materials a nanoescala també es poden utilitzar per a aplicacions a l'engròs; moltes aplicacions comercials presents de nanotecnologia són d'aquest tipus.
  • S'han fet progressos utilitzant aquests materials per aplicacions mèdiques; vegeu Nanomedecina.
  • Els materials a nanoescala es fan servir a vegades en cèl·lules solars que redueixen el cost de les cèl·lules solars de silici tradicionals
  • Desenvolupament d'aplicacions que incorporen nanopartícules semiconductores per que siguin utilitzades en la pròxima generació de productes, com la tecnologia de pantalles, il·luminació, cèl·lules solars i imatges biològiques; vegeu punts quàntics.

Enfocaments de baix a dalt

Aquests enfocament procuren arranjar components més petits en muntatges més complexes.

Enfocaments de dalt a baix

Aquests enfocaments procuren crear mecanismes més petits utilitzant-ne de més grans per dirigir el seu muntatge.

Enfocaments funcionals

Aquests enfocaments procuren desenvolupar components d'una funcionalitat desitjada sense considerar com es podrien muntar.

  • L'electrònica molecular procura desenvolupar molècules amb propietats electròniques útils. Llavors es podrien fer servir com components de molècula única en un dispositiu nanoelectronic.[15] per un exemple veure rotaxane.
  • Els mètodes químics sintètics també es poden fer servir per crear el s'anomenen motors moleculars sintètics, com en l'anomenat nanocotxe.

Biomaterials

Sorra de sílice a la platja caribenya clàssica a l'illa de Martinica - Les Salines

La biomineralització (per exemple la petrificació) és bastant comú al món biològic i ocorre en bacteris, organismes unicel·lulars, plantes (per exemple fusta petrificada), i animals (invertebrats i vertebrats). Els minerals cristal·lins formats en aquest tipus d'ambient sovint presenten propietats mecàniques excepcionals (per exemple resistència, duresa, tenacitat) i tendeixen a formar estructures jeràrquiques que presenten ordre microestructural al llarg una gamma d'escales longitudinals o espacials. Típicament els minerals es cristal·litzen a partir d'un ambient que està per davall de la saturació respecte a certs elements metàl·lics com el silici, el calci i el fòsfor, es quals s'oxiden immediatament en condicions de pH neutre i baixa temperatura (0 - 40 graus C). La formació del mineral es pot produir dintre o a fora de la paret cel·lular d'un organisme, i hi ha reaccions bioquímiques específiques per a deposició mineral que inclouen lípids, proteïnes i carbohidrats. La importància de la maquinària cel·lular no es pot exagerar, i és gràcies a avenços en tècniques experimentals en biologia cel·lular i a la capacitat d'imitar l'ambient biològic que s'estan obtenint actualment progressos significatius. [16] [17] [18] [19] [20] [21]

Sorra de Pismo Beach, Califòrnia conté fragments de quars, de closques i de roca.

Els exemples inclouen silicats en algues i diatomees, carbonats en invertebrats, i fosfats de calci i carbonats en vertebrats. Aquests minerals sovint formen característiques estructurals com les closques de mar i els ossos mamífers i ocells. Els organismes han estat produint esquelets mineralitzats durant gairebé 600 milions d'anys. Els biominerals més comuns són les sals de fosfat i carbonat de calci que s'utilitzen conjuntament amb polímers orgànics com col·lagen i quitina per donar força mecànica als ossos i a les closques. Uns altres exemples inclouen coure, ferro i dipòsits d'or que impliquen bacteris. [22]

Així, la majoria dels materials naturals (o biològics) són compostos complexes les propietats mecàniques dels quals són sovint excepcionals, considerant els components febles dels quals estan constituïts. Aquestes estructures complexes, que han sorgit de centenars de milions d'anys d'evolució, són materials que inspiren els científics interesats principalment en el disseny de materials nous amb propietats físiques excepcionals per obtenir alts rendiments en condicions adverses. Les característiques que els defineixen com la jerarquia, la multifuncionalitat, i la capacitat per auto reparar-se, s'estan investigant en la actualitat. [23]

Fibres de col·lagen del teixit ossi.

Els blocs constructius bàsics comencen amb els 20 aminoàcids i continuen amb els polipèptids i polisacàrids. Aquests, al seu torn, componen les proteïnes bàsiques, que són els components primaris dels 'teixits tous ' comuns a la majoria dels biominerals. Amb ben bé mes de 1000 proteïnes possibles, la recerca actual emfatitza l'ús de col·lagen, la quitina, la queratina, i l'elastina. Les fases 'dures' són sovint reforçades per minerals cristal·lins, que es nucleen i creixen en un ambient biocondicionat que determina la mida, forma i distribució dels cristalls individuals. Les fases de silicat més importants s'han identificat com hidroxiapatita, diòxid de silici, i aragonita. Utilitzant la classificació de Wegst i Ashby, s'han caracteritzat últimament les principals propietats mecàniques les estructures d'un cert nombre de ceràmiques biològiques, compòsits de polímers, elastòmers, i materials cel·lulars. Els sistemes seleccionats en cada classe s'estan investigant amb èmfasi en la relació entre la seva microestructura respecte d'una gamma d'escales de longitud i la seva resposta mecànica. [24] [25] [26] [27]

Prospectiva

Aquests subcamps procuren preveure quines invencions podria produir la nanotecnologia, o intenten proposar una agenda al llarg de la qual la investigació podria avançar. Sovint prenen una vista en perspectiva de la nanotecnologia, amb més èmfasi en les seves implicacions a la societat que en els detalls de com es podrien materialitzar de fet tals invencions.

  • La nanotecnologia molecular és un enfocament proposat que implica manipular molècules singulars de maneres deterministes controlades amb precisió. Això és més teòric que els altres subcamps i està més enllà de les capacitats actuals.
  • La nanorobòtica se centra en màquines autosuficients amb alguna funcionalitat que operen a nanoescala. Hi ha esperances per aplicar nanorobots en medicina,[28][29][30] però pot no ser fàcil fer-ho a causa d'uns quants desavantatges d'aquests dispositius.[31] No Obstant Això, el progrés en materials innovadors i metodologies s'ha demostrat amb algunes patents concedides sobre mecanismes de nanofabricació nous per a aplicacions comercials futures, els quals també contribueixen progressivament en el camí cap al desenvolupament de nanorobots amb l'ús de conceptes de nanobioelectronica.[32][33]
  • La matèria programable basada en àtoms artificials cerca dissenyar materials les propietats del qual es puguin controlar fàcilment, de manera reversible i externa.

Inversió

Alguns països en vies de desenvolupament ja destinen importants recursos a la investigació en nanotecnologia. La nanomedicina és una de les àrees que més pot contribuir a l'avenç sostenible del Tercer Món, proporcionant nous mètodes de diagnòstic i cribratge de malalties, millors sistemes per a l'administració de fàrmacs i eines per a la monitorització d'alguns paràmetres biològics.

Actualment, al voltant de 40 laboratoris arreu del món canalitzen grans quantitats de diners per a la recerca en nanotecnologia. Unes 300 empreses tenen el terme "nano" en el seu nom, tot i que encara hi ha molt pocs productes al mercat.

Alguns gegants del món informàtic com IBM, Hewlett-Packard (HP), NEC i Intel estan invertint milions de dòlars a l'any en el tema. Els governs de l'anomenat Primer Món també s'han pres el tema molt seriosament, amb el clar lideratge del govern nord-americà, que per aquest any ha destinat 570 milions de dòlars a la seva National Nanotechnology Initiative.

A Espanya, els científics parlen de "nanopressupostos". Però l'interès creix, ja que hi ha hagut alguns congressos sobre el tema: a Sevilla, a la Fundació San Telmo, sobre oportunitats d'inversió, i a Madrid, amb una reunió entre responsables de centres de nanotecnologia de França, Alemanya i Regne Unit a la Universitat Autònoma de Madrid.

Acoblament interdisciplinari

La característica fonamental de la nanotecnologia és que constitueix un acoblament interdisciplinari de diversos camps de les ciències naturals que estan altament especialitzats. Per tant, els físics juguen un important paper no només en la construcció del microscopi usat per investigar aquests fenòmens, sinó també sobre totes les lleis de la mecànica quàntica. Assolir la estructura del material desitjat i les configuracions de certs àtoms fan jugar a la química un paper important. En medicina, el desenvolupament específic adreçat a nanopartícules promet ajuda al tractament de certes malalties. Aquí, la ciència ha assolit un punt en què les fronteres que separen les diferents disciplines han començat a diluir, i és precisament per aquesta raó per la qual la nanotecnologia també es refereix a ser una tecnologia convergent.

Una possible llista de ciències involucrades seria la següent:

Aplicacions

Les presents aplicacions de la nanotecnologia són: explorar volcans, agafar informació de les missions espacials extraterrestre, simular la vida i el comportament d’insectes i altres animals, portar a terme operacions elementals en ambients perillosos (radioactius, submarins, corrosius, etc), vigilar i activar alarmes en zones de seguretat, torneigs de sumo, catalitzadors, dessalinització de l'aigua, etc.

I com a futures aplicacions: nous sensors per a la medicina, per al control mediambiental , i per a fabricació de productes químics i farmacèutics, materials més lleugers per a les indústries d'aeronàutica i automòbil, tecnologies visuals que permet millors pantalles (més lleugeres i més flexibles), aparells tan comuns com impressores, reproductors de CDs, airbags, etc.

Ficció i Nanotecnologia

La nanotecnologia i la seva utilització en la ficció han atret l'atenció dels estudiosos. [34][35][36][37] El primer ús dels conceptes de tipus nanotecnològics el trobem en la conferencia titulada "There's Plenty of Room at the Bottom", exposada pel físic Richard Feynman el 1959.

El llibre de K. Eric Drexler Engines of Creation publicat el 1987, i anteriorment mencionat, presentà al públic en general el concepte de la nanotecnologia. Des de llavors, la nanotecnologia ha estat utilitzada amb freqüència, i en una àmplia gamma d'exemples, en la ficció, actuant sovint com a justificació de fets i coses inusuals i, fins i tot, desgavellades que apareixen en la ficció especulativa. [38]

Exemples notables

Arthur C. Clarke, en el relat curt The Next Tenants ("Els propers arrendataris") de 1956, descriu màquines petites que operen en microescala (una milionèsima d'un metre). Tot i, tècnicament, no es escala nanomètrica (mil milionèsima d'un metre), les màquines són el primer exemple fictici dels conceptes que son associats amb la nanotecnologia. El 1969 Robert Silverberg, en el relat curt How It Was when the Past Went Away, la nanotecnologia s'utilitza en la construcció dels altaveus estèreo.[38]

La Novel·la Prey de Michael Crichton fou un dels primers llibres temàtics vers nanotecnologia que tingué amplia difusió[39], l'argument de la novel·la versa entorn un eixam de nano-robots, de mida molecular, que desenvolupen la intel.ligència tot convertir-se en una amenaça a gran escala.

La novel·la The Lazarus Vendetta("La Vendetta Llàtzer") de Robert Ludlum, també es centra al voltant de la nanotecnologia, centrant-se principalment en la seva capacitat per curar el càncer.

La nanotecnologia també apareix en diferents sèries televisives, així és present en les sèries Stargate SG-1 i Stargate Atlantis, prenent la forma dels Replicadors i els Asura, respectivament. La sèrie de Trinity Blood compta amb unes nanomàquines trobades a Mart (nomenades nanomàquines Krusnik) , que estan presents en el cos de la protagonista (Abel Nighroad) i s'alimenten de les cèl·lules dels vampirs. Dins de l'univers de Star Trek, de Star Trek: La nova generació en endavant, els Borg empren nanomàquines, anomenades nanosondes, per assimilar els individus en el seu col.lectiu. En la nova versió de la serie Knight Rider, i la pel.lícula, la nanotecnologia es incorporada al Knight Industries Three Thousand (KITT), el que li permet canviar el color i fins i tot la forma, així com proporcionar funcions com per exemple la regeneració de si mateix.

A la sèrie de televisió El Nan Roig (Red Dwarf), els "nanobots" tenen un paper important en la trama de l'última entrega de la sèrie de tres.

En els videojocs la nanotecnologia es present en les successives versions de Metal Gear Solid, a Red Faction, Crysis, la sèrie Ratchet & Clank i Deus Ex per exemple.

A la sèrie manga Battle Angel Alita: Last Order, el risc i el control de la nanotecnologia ès el motor de l'historia.

A la pel·lícula The Day the Earth Stood Still (2008), el robot alienígena anomenat "Gort" es desintegra en un núvol de nanobots autorreplicants per tal de devorar la terra i les seves formes de vida en segons.

Referències

  1. ↑ El concepte de màquina replicant ja apareix amb John von Neumann (1903-1857)
  2. ↑ 2,0 2,1 Kahn, Jennifer «Nanotechnology». National Geographic, vol. 2006, June, 2006, pàg. 98–119.
  3. ↑ Rodgers, P. «Nanoelectronics: Single file». Nature Nanotechnology, 2006. DOI: 10.1038/nnano.2006.5.
  4. ↑ Nanotechnology: Developing Molecular Manufacturing
  5. ↑ «Some papers by K. Eric Drexler».
  6. ↑ California NanoSystems Institute
  7. ↑ C&En: Cover Story - Nanotechnology
  8. ↑ Regan, BC; Aloni, S; Jensen, K; Ritchie, RO; Zettl, A «Nanocrystal-powered nanomotor.». Nano letters, vol. 5, 9, 2005, pàg. 1730–3. DOI: 10.1021/nl0510659. PMID: 16159214.
  9. ↑ Regan, B. C.; Aloni; Jensen; Zettl «Surface-tension-driven nanoelectromechanical relaxation oscillator». Applied Physics Letters, vol. 86, 2005, pàg. 123119. DOI: 10.1063/1.1887827.
  10. ↑ Wireless nanocrystals efficiently radiate visible light
  11. ↑ Clarkson, AJ; Buckingham, DA; Rogers, AJ; Blackman, AG; Clark, CR «Nanostructured Ceramics in Medical Devices: Applications and Prospects». JOM, vol. 56, 10, 2004, pàg. 38–43. DOI: 10.1007/s11837-004-0289-x. PMID: 11196953.
  12. ↑ Levins CG, Schafmeister CE. The synthesis of curved and linear structures from a minimal set of monomers. Journal of Organic Chemistry, 70, p. 9002, 2005. doi:10.1002/chin.200605222
  13. ↑ «Applications/Products». National Nanotechnology Initiative. [Consulta: 19 octubre 2007].
  14. ↑ «The Nobel Prize in Physics 2007». Nobelprize.org. [Consulta: 19 octubre 2007].
  15. ↑ Das S, Gates AJ, Abdu HA, Rose GS, Picconatto CA, Ellenbogen JC. «Designs for Ultra-Tiny, Special-Purpose Nanoelectronic Circuits». IEEE Transactions on Circuits and Systems I, vol. 54, 11, 2007, pàg. 2528–2540. DOI: 10.1109/TCSI.2007.907864.
  16. ↑ Berg, J.M. et al., Biochemistry, 5th edn. (W.H. Freeman & Co., New York 2002)
  17. ↑ Omori, M. and Watabe, N., Eds., Mechanisms of biomineralization in animals and plants, Tokai University Press, Tokyo (1980)
  18. ↑ Perry, C.C., Silicification: The Processes by Which Organisms Capture and Mineralize Silica, Rev. Miner. Geochem., Vol. 54, p. 291 (2003)
  19. ↑ Weiner, S., and Lowenstam, H.A.. On Biomineralization. Oxford [Oxfordshire]: Oxford University Press, 1989. ISBN 0-19-504977-2. 
  20. ↑ Biomineralization, Mann, S., (Oxford University Press, 2005)
  21. ↑ Astrid Sigel, Helmut Sigel and Roland K.O. Sigel. Biomineralization: From Nature to Application. 4. Wiley, 2008 (Metal Ions in Life Sciences). ISBN 978-0-470-03525-2. 
  22. ↑ Sarikaya M «Biomimetics: materials fabrication through biology». Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A., vol. 96, 25, December 1999, pàg. 14183–5. DOI: 10.1073/pnas.96.25.14183. PMC: 33939. PMID: 10588672.
  23. ↑ Currey, J.D., Mechanical properties of mother of pearl in tension, Proc Roy. Soc Lond B, Vol. 196, p. 443 (1997); The design of mineralized hard tissues for their mechanical functions, J. Exp. Biol., Vol. 202, p. 3285 (1999) doi=url=http://jeb.biologists.org/cgi/pmidlookup?
  24. ↑ Heuer, A.H., et al., Innovative Materials Processing Strategies: A Biomimetic Approach, Science, Vol. 255, p. 1098 (1992)
  25. ↑ Whitesides, G.M., et al., Molecular Self-Assembly and Nanochemistry: A Chemical Strategy for the Synthesis of Nanostructures, Science, Vol. 254, p. 1312 (1991)
  26. ↑ Aksay, I.A., et al., Self-Assembled Ceramics, Ann. Rev. Phys. Chem., Vol. 51, p. 601 (2000)
  27. ↑ Sarikaya, M., et al., Mechanical property–microstructural relationships in abalone shell, Vol. 174, Materials Research Society (Pittsburgh, PA 1990) p. 109
  28. ↑ Ghalanbor Z, Marashi SA, Ranjbar B «Nanotechnology helps medicine: nanoscale swimmers and their future applications». Med Hypotheses, vol. 65, 1, 2005, pàg. 198–199. DOI: 10.1016/j.mehy.2005.01.023. PMID: 15893147.
  29. ↑ Kubik T, Bogunia-Kubik K, Sugisaka M. «Nanotechnology on duty in medical applications». Curr Pharm Biotechnol., vol. 6, 1, 2005, pàg. 17–33. PMID: 15727553.
  30. ↑ Leary, SP; Liu, CY; Apuzzo, ML «Toward the Emergence of Nanoneurosurgery: Part III-Nanomedicine: Targeted Nanotherapy, Nanosurgery, and Progress Toward the Realization of Nanoneurosurgery». Neurosurgery, vol. 58, 6, 2006, pàg. 1009–1026. DOI: 10.1227/01.NEU.0000217016.79256.16. PMID: 16723880.
  31. ↑ Shetty RC «Potential pitfalls of nanotechnology in its applications to medicine: immune incompatibility of nanodevices». Med Hypotheses, vol. 65, 5, 2005, pàg. 998–9. DOI: 10.1016/j.mehy.2005.05.022. PMID: 16023299.
  32. ↑ Cavalcanti A, Shirinzadeh B, Freitas RA Jr., Kretly LC. «Medical Nanorobot Architecture Based on Nanobioelectronics». Recent Patents on Nanotechnology., vol. 1, 1, 2007, pàg. 1–10. DOI: 10.2174/187221007779814745.
  33. ↑ Boukallel M, Gauthier M, Dauge M, Piat E, Abadie J. «Smart microrobots for mechanical cell characterization and cell convoying». IEEE Trans. Biomed. Eng., vol. 54, 8, 2007, pàg. 1536–40. DOI: 10.1109/TBME.2007.891171. PMID: 17694877.
  34. ↑ (anglès)Nanovision: Engineering the Future per Colin Milburn, Duke University Press, 2008 ISBN 0-8223-4265-0
  35. ↑ (anglès)"Tiny Tech, Transcendent Tech - Nanotechnology, Science Fiction, and the Limits of Modern Science Talk" per Daniel Patrick Thurs a Science Communication, Vol. 29, No. 1, 65-95 (2007)
  36. ↑ (anglès)Bridging the Gaps: Science Fiction in Nanotechnology per José López a International Journal for Philosophy of Chemistry, Vol. 10, No.2 (2004), pp. 129-152.
  37. ↑ (anglès)"The Literature of Promises" per Chris Toumey a Nature Nanotechnology, Vol. 3, No. 4 (2008), pp. 180-181.
  38. ↑ 38,0 38,1 Bly, Robert W., 2005, The Science In Science Fiction: 83 SF Predictions that Became Scientific Reality, BenBella Books, Inc., ISBN 1-932100-48-2.
  39. ↑ Schwarz, James A., Contescu, Cristian I., Putyera, Karol, 2004, Dekker Encyclopedia of Nanoscience and Nanotechnology, CRC Press, ISBN 0-8247-5050-0.

Vegeu també

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Nanotecnologia&oldid=4438075»